Noves carreres per a noves necessitats de mercat

Recentment i aprofitant l’adaptació obligatòria que ha suposat l’Espai Europeu d’Educació Superior (l’anomenat procés de Bolonya), la Universitat Abat Oliba CEU ha apostat per les noves carreres que tenen més demanda al mercat laboral. I no només això, sinó també per la combinació de graus amb la finalitat de treure’n el màxim profit als anys de formació universitària.

En aquesta línia, la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona amplia l’oferta amb dobles titulacions, el doble grau en Màrqueting i Direcció Comercial més Direcció d’Empreses, amb la finalitat d’afegir als alumnes un perfil distintiu amb més sortides professionals al seu abast; així com el doble grau en Màrqueting i Direcció Comercial més Publicitat i Relacions Públiques, que forma els professionals amb habilitats especials per a la comercialització i la comunicació, per a què tinguin capacitat de crear, desenvolupar, controlar, vendre i comunicar qualsevol tipus de producte i/o servei a empreses de negoci diversificat.

A més, també ofereix el doble grau d’Educació Primària més Psicologia, que completarà la formació en educació i psicologia de l’alumne amb la capacitació necessària per treballar en l’entorn laboral actual; així com el doble grau de Psicologia més Criminologia i Seguretat, que uneix la formació i la preparació completa d’un psicòleg amb els coneixements teòrics sobre criminologia i seguretat. Aquest grau garanteix l’aplicació d’aquests coneixements en experiències pràctiques per convertir-se en un especialista que té un coneixement global d’ambdues matèries. Això, sens dubte, amplia els horitzons professionals dels estudiants en l’àmbit de la prevenció i de la investigació dels delictes.

No hem d’oblidar que els estudis de Dret no han deixat de figurar entre la formació més demandada en aquest campus. La Universitat Abat Oliba CEU és l’escola privada de Dret amb més experiència de Barcelona, ja que des del 1973 forma juristes amb els dobles graus de Dret més Ciències Polítiques, Dret més Criminologia i Seguretat, i Dret més Direcció d’Empreses.

En l’apartat de dobles titulacions cal destacar el doble grau d’Educació Infantil més Educació Primària, que uneix el millor d’ambdós títols: l’atenció als més petits (fins als sis anys) i l’especialització en les àrees d’anglès, educació especial i ensenyament de la llengua anglesa (a l’etapa dels sis als dotze anys).

I com ja sabem que un elevat nivell d’anglès s’exigeix cada cop més, no hem d’obviar la gran oferta de programes bilingües pels dobles graus que ens ofereix la Universitat Abat Oliba CEU: Periodisme més Ciències Polítiques, i Educació Infantil més Educació Primària. Es pot escollir el programa bilingüe en tots els estudis de Direcció d’Empreses.


Quins seran els professionals més buscats aquest any?

La meitat de les ofertes de feina requereixen candidats amb estudis universitaris | ADE és la titulació més sol·licitada segons un informe d’Adecco.

La difícil conjuntura econòmica obliga a les empreses a desenvolupar plans estratègics basats en les noves tecnologies de la informació. Les companyies intenten millorar els seus resultats i demanen professionals cada cop més qualificats i especialitzats. I no tan sols això, el candidat ideal per a qualsevol companyia és aquell qui posseeixi una o més titulacions, domini mínim dos idiomes, amb mobilitat geogràfica, versàtil, que domini les xarxes socials, amb iniciativa i preparació per adaptar-se al canvi des del minut zero. També es valoren l’experiència i els coneixements relacionats amb la polivalència necessària per a assumir reptes futurs.

Segons l’Informe Infoempleo Adecco Oferta i demanda de feina a Espanya 2014, els titulats universitaris lideren l’oferta de feina al nostre país, ja que gairebé la meitat de les ofertes de feina publicades requereixen que els candidats tinguin una carrera superior.

Un any més, Administració i Direcció d’Empreses és la titulació més demanada, amb el 4,5 % de les ofertes de feina del nostre país, percentatge que augmenta fins al 10,7 % si ens centrem en les ofertes que especifiquen una titulació universitària. En segon lloc se situa l’Enginyeria Informàtica, requerida en el 2,9 % de les ofertes de feina. Després d’aquesta es troba Enginyeria Industrial (1,9 % i 4,6 % de les ofertes de feina publicades). Les posicions quarta i cinquena són per Comerç i Màrqueting (1,7 % i 4 %) i Infermeria (1,3 % i 3 %).

Les titulacions dins de la branca de Ciències Socials i Jurídiques segueixen estant entre les més buscades al mercat laboral, com és el cas d’Administració d’Empreses i Finances (10,69 %), Comerç i Màrqueting (4 %), Economia (2,8 %), el doble grau en Administració d’Empreses i Dret (2,44 %) i Relacions Laborals i Recursos Humans (2,34 %).

Durant el passat any, el sector de la Consultoria va ser el què més ofertes per a universitaris va publicar, amb el 13,35 %. A continuació, va ser l’Industrial qui més va demanar la formació universitària com a requisit als seus treballadors, en el 7,95 % dels casos, seguit molt de prop per Informàtica, que ho va reclamar en el 7,8 % de les seves ofertes.

L’estudi també destaca que dins de l’oferta de feina per a titulats es pot apreciar el context d’internacionalització que existeix avui dia al mercat laboral, ja que 1 de cada 3 ofertes per a universitaris que es publiquen al nostre país exigeixen el coneixement d’un altre idioma i l’anglès és el més demanat, per sobre del 80 % de demanda en tots els casos.


Els nous perfils professionals a l’era 2.0

Amb els avenços tecnològics estan sorgint nous llocs de treball multidisciplinaris que les empreses necessiten cobrir.

Avui dia, la societat viu un continu canvi provocat per diversos factors: la globalització dels mercats, la desaparició de fronteres, els moviments migratoris, la revolució tecnològica o la evolució mateixa de la societat que condueix als individus cap a un nou paradigma. Mentre desapareixen llocs de treball tradicionals, també sorgeixen noves professions.

La productivitat de les empreses es manté en ascens, mentre la creació de feina continua desplomant-se. Aquest patró es viu en gran part de països desenvolupats com una contradicció que respon a dos factors: l’evolució dels models productius i l’automatització d’un gran nombre de professions tradicionals.

Un dels elements clau que influeixen en aquest vertiginós procés de transformació ha sigut el desenvolupament i ús massiu de les tecnologies emergents. Aquestes eines estan produint un intercanvi d’informació i experiències continu a webs, fòrums o xarxes socials que genera un valor intangible pels individus.

La implantació de les noves tecnologies, al contrari d’allò que pugui semblar, no destrueix llocs de treball, sinó que els transforma. De la mateixa manera que al passat la mà d’obra va emigrar massivament del camp a les fàbriques, el progrés està substituint professions que històricament semblaven immutables però que, probablement, acabaran per convertir-se en un fenomen minoritari i residual.

A partir d’aquests canvis, vinculats als avenços tecnològics, estan sorgint nous perfils professionals que les empreses comencen a demanar. Tot i que es tracta de feines de caràcter eminentment tècnic, el futur de la tecnologia és multidisciplinari. També es nodrirà de disciplines vinculades a altres branques del saber, com les Humanitats, les Ciències Socials o les Belles Arts. La diferència és que els professionals vinculats a elles hauran d’adquirir noves habilitats per a poder accedir a aquests jaciments que ofereixen noves oportunitats d’ocupabilitat i que donen resposta a les noves necessitats sorgides a la societat del coneixement i de la informació. D’entre elles, destaquen:

  • Dissenyador de continguts web
  • Programador d’aplicacions per mòbils
  • Gestor de robots
  • Dissenyador de “núvols”
  • Analistes i auditors de seguretat informàtica
  • Enginyer d’objectes intel·ligents
  • Community Manager. Gestor de comunitats virtuals de les organitzacions
  • Expert SEO (Search Engine Optimization) i SEM (Search Engine Marketing)
  • Responsable d’e-Commerce per gestionar el comerç en línia
  • Consultor d’e-Business
  • Professional de l’assistència integral a la tercera edat
  • Enginyer de vehicles orientats a la sostenibilitat del medi ambient
  • Enginyer d’eficiència energètica
  • Experts de seguretat en Cloud Computing
  • Desenvolupador d’animació en 3D i de videojocs

Els perfils professionals emergents també provenen de sectors on s’esperen grans avenços, com el turisme cultural, la biomedicina, l’enginyeria genètica, la biotecnologia, la robòtica, l’agricultura biològica o el sector aeronàutic. Per acabar, existeix la necessitat de generar perfils amb vocació emprenedora, i facilitar l’autoocupació de cara a configurar una comunitat empresarial competitiva. Això no només depèn de polítiques, sinó també de fomentar l’esperit emprenedor en totes les fases de l’aprenentatge.

José Luis del Olmo Arriaga

Director de l’Observatori de la Demanda Universitària. Director de Postgrau i Extensió Universitària. Universitat Abat Oliba CEU


ADE i enginyeria industrial, les carreres amb més sortides professionals

Per a molts estudiants aquest és el dilema que no té fi: estudies el que t’agrada, o bé agafes la formació que t’ofereix una millor sortida professional?

Segons Adecco Professional, del total d’ofertes de treball que reben per a titulats qualificats, el 4,2 % són pels d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE); per sota se situen les d’enginyeria industrial, amb el 3,3 % de les peticions de contractació; i d’enginyeria informàtica, amb el 2,96 %. Després apareixen les de Ciències Empresarials, Economia i Dret, que en van retrocedir el 2011, i que ara tornen a ocupar els primers llocs del llistat perquè n’aconsegueixen el 2,5 %, 2,3 % i 2,2 %, respectivament.

Les ofertes de l’especialitat de Relacions Laborals, Investigació i Tècniques de Mercat han augmentat les possibilitats d’ocupació. La primera opció quasi ho ha fet en cinc vegades més respecte a l’any anterior, amb l’1,34 %; mentre que la segona d’elles, amb l’1,16 % de les ofertes amb qualificació, n’ha augmentat dues vegades les possibilitats.

L’especialitat de Medicina, que normalment ocupava els primers llocs, ha disminuït el nombre d’ofertes i es situa en el 0,65 %.

La importància dels idiomes en les titulacions és un requisit que cada cop més les empreses exigeixen als treballadors. En un món globalitzat, on les empreses exporten i internacionalitzen els seus negocis, volen comptar amb personal que domini més d’un idioma, i per això és un punt a favor del candidat. Aquest requisit, cada cop l’exigeixen més les empreses: el 32,23 % de les ofertes per a llicenciats i el 29,09 % de les dirigides als diplomats, demanen el domini d’idiomes.

 

 


Les 10 condicions necessàries per ser un bon emprenedor

Aquí teniu les 10 qualitats essencials perquè un emprenedor desenvolupi un projecte empresarial d’èxit:

  1. La motivació i les ganes d’emprendre són la clau de l’èxit en el món empresarial.
  2. Cal tenir l’energia necessària per dur a terme les funcions i tasques que comporta ser empresari.
  3. La paciència també és una qualitat important perquè amb constància és com s’aconsegueix superar els obstacles i imprevistos que es troben al llarg del camí. Una persona no s’ha de deixar vèncer.
  4. Estar atent i no aturar-se són qualitats imprescindibles per detectar les bones oportunitats de negoci.
  5. Cal tenir present que ser empresari és assumir un risc i se n’ha de saber. Cal analitzar sempre les oportunitats que apareixen abans de prendre decisions.
  6. El lideratge és una altra qualitat que un bon empresari ha de tenir. El propietari d’una empresa ha de saber guiar i acompanyar les persones i a més, motivar-les i il·lusionar-les amb el projecte.
  7. Les estratègies d’èxit que fan viable un projecte empresarial són l’organització i la planificació.
  8. Els canvis afecten tot el que ens envolta i és per això que un bon empresari ha de ser flexible i adaptable; ha d’estar atent davant les noves oportunitats que es presenten i saber-ne aprofitar els canvis.
  9. Com que un bon empresari no coneix totes les variables del mercat, mai ha de deixar de reciclar-se ni d’adquirir nous coneixements i habilitats.
  10. Saber relacionar-se i tractar bé els clients, proveïdors i altres agents, també són condicions necessàries perquè el negoci funcioni.

El doble grau multiplica les teves oportunitats professionals

Per què un grau si en pots fer dos alhora?

Un doble grau significa que dos programes de carreres diferents segueixen un únic itinerari, de manera que s’optimitza temps i es guanya eficiència. El que fa possible la integració dels dos plans d’estudis és que hi ha una part comuna compartida pels dos graus, que és realitzada només una vegada i que comptabilitza per a les dues especialitats.

El principal avantatge d’aquestes dobles titulacions és l’estalvi de temps. En l’itinerari clàssic un estudiant invertia uns vuit anys d’estudi per aconseguir els dos graus (llicenciatures d’abans); en canvi ara, amb només cinc anys ja té un currículum excepcional.

El més important és l’ampliació de coneixements que aquests dobles graus realment aporten als estudiants i que corresponen als continguts dels perfils professionals de primer nivell: això sí que és un avantatge competitiu. També suposa una major experiència, fet que els fa augmentar les possibilitats d’inserció laboral. Les empreses valoren com a positiu el candidat que no només presenta el seu currículum amb dues titulacions (per descomptat que implica més coneixements), sinó també que les ha realitzades conjuntament per aprofitar al màxim el seu temps a la universitat: és un candidat amb visió de futur i amb ganes d’aprendre.

La Universitat Abat Oliba CEU és pionera en l’oferta de dobles graus i en les àrees de coneixement següents:

  • Psicologia:

 


El nou docent ja pot impartir la seva assignatura en anglès

Ben aviat, el sistema educatiu espanyol i català farà un canvi important. Cada cop és més necessari el fet d’introduir l’anglès com a llengua comunicativa dins la universitat; per això és important que el professorat imparteixi en aquesta llengua estrangera qualsevol assignatura que no tingui rés a veure amb la lingüística (Música i Educació Física).

Això ha fet que moltes comunitats autònomes plantegin al Ministeri d’Educació que canviï la normativa estatal que contempla el sistema d’accés a les oposicions docents, amb la finalitat que l’anglès sigui un requisit imprescindible. Significa que el docent haurà d’estar capacitat i acreditat per donar la seva classe en anglès. Hi ha un altre projecte que s’afegeix, com és el cas de les primeres experiències en l’educació bilingüe, que s’estan engegant en els col·legis, i que compten amb l’aprovació dels pares.

La Universitat Abat Oliba CEU s’avança respecte a una part important del sistema universitari espanyol perquè ofereix la possibilitat de cursar el bilingual degree pels seus graus d’Educació Infantil i Educació Primària.

Es tracta d’un programa bilingüe que cerca solucionar les necessitats dels centres educatius: disposar de docents competents per impartir les matèries en anglès i també de l’anglès com a llengua estrangera. De fet, un dels principals inconvenients que tenen els equips directius és el de trobar professionals amb la titulació avançada.

El bilingual degree garanteix als futurs mestres que podran donar classes en un col·legi bilingüe. Aquesta modalitat disposa d’un pla formatiu que acredita l’estudiant com a professor bilingüe perquè obté la certificació legal i la capacitació pràctica per esdevenir un professional d’una classe en anglès.

El programa és una opció tant pels graus d’Educació Infantil i Educació primària com pel doble Grau d’Educació Infantil i Primària. En tots ells s’ha introduït un grup d’activitats específiques en anglès en les quals hi ha l’opció de fer una part de les pràctiques guiades (l’anomenat pràcticum) en col·legis bilingües espanyols o estrangers.

D’aquesta manera, els estudiants reben una formació específica en anglès i també l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera. El pla d’estudis de la UAO CEU és el resultat d’afegir experiències educatives en l’àmbit universitari i viscudes en àrees de psicologia i humanitats, en les diferents Escoles de Magisteri de Vigo i de Sevilla i de centres escolars que el grup CEU té distribuïts arreu del territori nacional.

 


Estudiar i fer pràctiques: la millor recepta per a millorar l’ocupabilitat

A la típica frase per trencar el gel de “estudies o treballes?” se li ha de canviar la conjunció si el que pretenem és millorar la nostra ocupabilitat. Estudiar i treballar, implica compaginar la formació acadèmica amb la professional, permet aplicar els coneixements teòrics a la pràctica i anar adquirint les competències pròpies d’exercir la professió. Així ho reflecteix l’última enquesta d’inserció laboral de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que avalua les condicions laborals dels universitaris catalans després de tres anys d’haver obtingut la titulació. El fet que el 79,5 % dels estudiants de la UAO CEU simultaniegés durant els dos últims cursos estudi i una feina relacionada amb la formació és indubtablement una de les claus de l’alta taxa d’ocupabilitat (95,2 %) dels nostres titulats.

Ara bé, en temps de crisi no és fàcil accedir a contractes de feina i molt menys quan no es pot aportar experiència professional. És per això que adquireix molta importància la realització de pràctiques professionals durant els estudis. La possibilitat de realitzar pràctiques en diverses empreses a través dels convenis de col·laboració Universitat – Empresa permet que l’estudiant es familiaritzi amb diferents sortides professionals de la seva professió i l’ajuden a adquirir les competències transversals que les empreses valoren en els seus processos de selecció. Des de la implantació de la reforma de Bolonya, tots els estudis incorporen una assignatura de pràctiques externes, però a la UAO CEU, a més, s’incentiva la realització de pràctiques extracurriculars quan l’estudiant ha superat el 50 % dels crèdits de la seva titulació. Això garanteix als diplomats finalitzar els estudis no només amb una sòlida formació teòrica, sinó també amb experiència professional i un currículum competitiu.

Olga Lasaga Millet
Directora del SERVEI de PRÀCTIQUES I OCUPACIÓ

Universitat Abat Oliba CEU


Consells per a preparar el currículum i l’entrevista de feina

A la millor formació acadèmica li ha de seguir sempre la millor carta de presentació. L’accés al mercat laboral depèn necessàriament no només d’un títol i d’una qualificació adequada, sinó també d’un bon currículum com a pas previ al filtre de l’entrevista de feina. Dominar la preparació d’ambdós és clau per a aconseguir una feina en un món cada cop més competitiu.

Així que també aquí els pares poden ajudar als seus fills amb una sèrie de consells que comencen per no deixar res a l’atzar. Tots els graus de les universitats del CEU a Madrid, a la Comunitat Valenciana i a Barcelona estan adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Per què no hauria d’estar-ho, doncs, el currículum?

Ara que les oportunitats de feina no tenen per què cenyir-se a les fronteres espanyoles, pot resultar convenient optar per un model de currículum estàndard a Europa. L’Europass és un conjunt de documents avalats per la Unió Europea que resumeixen les aptituds, titulacions i certificacions adquirides per un ciutadà al llarg de la seva vida. Un d’aquests documents és el currículum, del qual se’n poden trobar exemples i plantilles al web de l’Europass (http://europass.cedefop.europa.eu/es/home). El portal és de gran ajuda si, a més, es necessita un model de currículum en anglès o en qualsevol altre idioma.

Un cop escollit el format del currículum, hem de tenir en compte que sempre és preferible optar per un estil formal, incorporant les fites pròpies i objectius de cada projecte acadèmic o professional. L’expressió clara i concisa (i sense faltes d’ortografia, per descomptat) és molt important.

A l’apartat destinat a l’educació, s’ha de començar pel diploma o títol més alt, de manera que un universitari no haurà de fer referència, per exemple, al graduat escolar. No ens hem d’oblidar tampoc dels cursos de formació complementària, sobretot si estan relacionats amb l’execució de la feina que se sol·licita. Si s’ha d’especificar l’experiència laboral, el més habitual és començar pel més recent.

D’altra banda, hem de saber-nos el currículum de memòria, doncs no hi ha res més contraproduent que, arribat el moment de l’entrevista, no recordar allò que vam escriure. A l’entrevista és molt probable que es pregunti al candidat pels seus punts forts i dèbils, quin tipus de membre seria en un equip de treball, com es mou en les exposicions orals o si és capaç de treballar sota pressió i amb terminis de temps ajustats.

S’han de tenir ben clares les característiques de la feina a què s’està optant, i saber les habilitats i competències que requeriran en conseqüència, així com la forma en què l’experiència prèvia pot ser positiva. Un altre consell: escolta a l’entrevistador i respon a les seves preguntes, no a aquelles què creies que preguntaria. Mantenir el contacte visual reflecteix seguretat en un mateix, així com demostrar estar motivat per la feina.