Mes: octubre 2015

Un cop acabat el batxillerat i amb el títol a la mà, el següent tràmit per accedir a la universitat és el de superar la Prova d’Accés a la Universitat (PAU).

Els objectius d’aquesta prova són els de demostrar que s’han aconseguit els coneixements i la maduresa necessària per accedir-hi als estudis universitaris. A més, amb la participació en la fase específica voluntària (en què tenen la possibilitat d’examinar-se de continguts relacionats amb el grau escollit), la prova representa una oportunitat de millora de la nota mitjana per aconseguir entrar als estudis desitjats.

Però, en què consisteix aquesta prova? La PAU té dues fases: la general obligatòria i l’específica voluntària. A cada fase, els alumnes s’examinen de les matèries que han estudiat al batxillerat. A cada exercici, a la vegada, hi ha dues opcions de les quals l’alumne ha d’escollir-ne una. Cada prova té una durada d’hora i mitja amb un interval per descans entre exàmens de quaranta-cinc minuts.

La fase general obligatòria consta de quatre exàmens (de cinc, si es tracta d’una comunitat autònoma amb llengua oficial). Les matèries són les següents:

• Llengua castellana i literatura.
• Llengua estrangera que l’alumne ha d’escollir entre alemany, francès, anglès, italià o portuguès.
• Història o Filosofia, que l’alumne també ha d’escollir.
• Una matèria de modalitat de batxillerat.

Per aprovar, el primer requisit és que en aquesta fase, s’hi hagi obtingut un mínim de quatre punts sobre deu. Un cop aconseguit això, calculen la mitjana ponderada entre la nota mitjana de batxillerat (60 %) i la qualificació d’aquesta fase general (40 %). Si el resultat és més gran de cinc, consideren que l’alumne ha superat la prova i aquesta qualificació té una validesa indefinida.

En la fase específica voluntària es pot realitzar fins a un màxim de quatre exercicis que l’alumne escull (excepte els estudiants de Catalunya, que es poden presentar a un màxim de tres assignatures), però només li comptaran les notes de dues matèries relacionades amb l’especialitat de la titulació a la qual vulgui accedir. Les notes d’aquests exàmens poden apujar la qualificació fins a un 10 % del final i caduquen al cap de dos anys.

La realització d’aquesta fase és una bona solució per augmentar la nota mitjana perquè la pot fer apujar fins a quatre punts, a condició que les universitats hagin considerat les matèries examinades com a prioritàries; en cas contrari, només la hi apujaria fins a dos punts. Per aquesta raó, recomanem una correcta preparació de les assignatures relacionades amb la carrera que es vol començar i presentar-se a aquesta fase específica voluntària.

A més, la fase específica també està disponible pels alumnes que vulguin accedir a la universitat des d’altres estudis superiors, com és el cas de la formació professional o dels ensenyaments esportius.

 

Convocatòries

Se’n convoquen dues a l’any i els estudiants podran presentar-se a successives convocatòries per millorar la qualificació anterior de les dues fases. La nota de la fase general tindrà una validesa indefinida, i la de la fase específica, serà només de dos cursos.

I finalment, us aconsellem que si planifiqueu bé els estudis des del batxillerat i manteniu una actitud relaxada i positiva, els podreu superar amb molts bons resultats i també les proves específiques de les universitats.

El Títol de Batxillerat t’ofereix possibilitats per continuar els estudis. A part dels graus universitaris, hi ha d’altres opcions formatives: els ensenyaments artístics superiors (com la música, la dansa, les arts plàstiques i el disseny), els ensenyaments esportius de grau superior i els ensenyaments militars.

La universitat és una de les sortides del batxillerat amb més possibilitats, i per aquest motiu, molts estudiants n’escullen la modalitat en funció del grau que vulguin continuar després. Tot i així, l’assignació de places a les universitats depèn de la nota de tall que cada estudiant obté i dels processos interns de selecció que pugui tenir cada facultat.

La modalitat d’accés al batxillerat també incideix en el moment d’admissió d’un estudiant a una carrera concreta. Encara que no és del tot determinant, quan s’escull el grau, sí que és recomanable que abans de decidir-ne la modalitat, saber cap a on es volen dirigir els estudis. Els coneixements de moltes assignatures seran necessaris quan s’arribi als estudis superiors, per la qual cosa si no s’adquireixen abans, quan comencen el grau s’hi hauran d’esforçar molt més.

La modalitat de Ciències i Tecnologia es dirigeix a graus com els de Medicina, de Farmàcia, de Veterinària, de Biotecnologia, d’Enginyeria dels Sistemes d’Informació, d’Enginyeria de l’Energia, i a d’altres. Les assignatures relacionades amb  les Ciències de la Salut, com la Biologia, la Química, etc. seran de molta utilitat en graus com els de Medicina, de Farmàcia, de Nutrició. Les matèries relacionades amb l’assignatura de Tecnologia, com Dibuix Tècnic o Tecnologia Industrial són molt importants en les enginyeries i en altres graus com el d’Arquitectura.

La modalitat d’Arts està dirigida als ensenyaments artístics superiors i al Grau de Belles Arts, encara que per accedir-hi és necessari superar una prova, que pot coincidir o no amb la d’accés a altres graus, per la qual cosa si mentre s’estudia es decideix canviar d’itinerari, s’ha de consultar quins altres graus i requisits són necessaris.

Segurament la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials és la que té més graus associats: Dret, Direcció d’Empreses, Periodisme, Publicitat, Magisteri … En aquest sentit, els graus que ofereix la Universitat Abat Oliba CEU tenen una estreta relació amb aquesta especialitat. Per exemple, els graus relacionats amb l’assignatura d’Empresa o d’Economia, assignatures com Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials i Economia de l’Empresa aporten uns coneixements molt útils.

Per obtenir-ne informació sobre els graus que ofereix la UAO CEU, els plans d’estudis, les assignatures que hi ha a cada curs es pot consultar la nostra pàgina web oficial.

El Dret és, segons l’IEC, el conjunt de lleis, de preceptes, de regles, a què estan sotmeses les persones en una societat.

Per estudiar el grau en Dret, una de les carreres més emblemàtiques ja des de l’antiguitat, que ha jugat un paper essencial en la creació i el desenvolupament de la societat, cal:

• Tenir un bon hàbit de lectura i gaudir-ne; capacitat d’observació, d’argumentació, de redacció; capacitat d’anàlisi i de comprensió de textos, com també una bona capacitat retòrica i oratòria.
• Ser una persona empàtica, saber tractar els altres i els seus conflictes per tal d’ajudar-los a través de la interpretació i la valoració adequada de les lleis i normes vigents.
• Saber que, a banda d’estudiar totes les matèries del pla d’estudis, cal ésser conscient que les pràctiques són fonamentals, com també anar guanyant experiència i tenir contacte amb el món laboral del Dret abans de sortir de la universitat.
• Especialitzar-se en una branca del Dret (civil, mercantil, laboral, administratiu, fiscal, constitucional, processal o penal) per fer-se un lloc al mercat laboral -avui dia complicat- i poder exercir en els àmbits professionals següents: advocacia, procuradoria, judicatures, notaries, registres, carrera diplomàtica, etc.
• Saber que, un cop obtingut el títol d’advocat, els estudis encara no s’hauran acabat. L’aplicació i la defensa de la llei és una tasca diària i canviant, per la qual cosa cal continuar formant-se de manera contínua per exercir la professió de manera correcta i eficaç.
• La Llei 34/2006, de 30 d’octubre, que regula l’accés a les professions d’advocat i procurador dels Tribunals, va introduir al nostre ordenament jurídic l’exigència d’una capacitació professional addicional a la universitària, un requisit previ a la inscripció al corresponent Col·legi Professional. Aquesta capacitació addicional consisteix en una prova d’accés (examen d’habilitació), un cop superat el Màster universitari d’Advocacia, que es correspon amb 60 crèdits ECTS de cursos de formació acreditats pel Ministeri de Justícia i 30 crèdits ECTS de pràctiques tutelades.

 

Consulta els graus i els dobles graus en Dret i Ciències Polítiques i l’opinió dels nostres alumnes.

Consulta el Màster universitari d’Advocacia.

Programa Orienta: formació i orientació acadèmica per estudiants, pares i centres educatius

Gairebé tots els estudiants acostumen a tenir dubtes o els manca l’orientació adient per a prendre una decisió correcta a l’hora d’escollir el camí que seguiran un cop acabin el Batxillerat. Així mateix, hi ha estudiants que tenen molt clara la seva decisió, però pot ser que no sàpiguen quina és la millor via per arribar fins a ella.

Per facilitar l’elecció als estudiants, la Universitat Abat Oliba CEU ha desenvolupat el Programa Orienta, un complet programa de formació i orientació a centres educatius per a estudiants, pares i professors. Aquest programa pretén convertir-se en un suport a la labor docent i formativa dels centres educatius amb un programa d’activitats relacionades amb el coneixement i la innovació.

El programa inclou activitats com:

• Tallers Vocacionals que permeten als alumnes de batxillerat realitzar exercicis concrets de cada carrera com si ja fossin universitaris. D’aquesta manera se’ls ajuda a definir una elecció vocacional.
• Tallers Orienta dirigits a orientar i desenvolupar competències transversals com la creativitat, la comunicació, l’emprenedoria, el lideratge, etc. Necessaris per al desenvolupament professional dels futurs universitaris.
• Escola de Pares amb cicles de conferències acadèmiques dirigides a famílies i orientadors impartides per experts de la UAO CEU sobre temàtiques d’interès per als mateixos.
• Sessió d’Informació i Orientació universitària per a pares d’alumnes de Batxillerat sobre l’elecció de carrera universitària i el futur de l’ocupabilitat: “Escollir una carrera: vocació o sortides professionals?”.
• Test d’orientació vocacional per ajudar als estudiants a conèixer les seves habilitats i punts forts i orientar-los en l’elecció de la carrera universitària.

El programa també inclou sessions informatives per àrea d’estudis per a tots els alumnes i els seus pares interessats a conèixer detalladament els graus, dobles graus i bilingual degrees.

A més, es realitzaran diverses Jornades de Portes Obertes. Unes per a les escoles en el mes de gener, i unes altres per a les famílies al març, abril i maig. Es convida tant als estudiants interessats com als seus pares i familiars a conèixer la UAO CEU.

Amb aquestes activitats, la UAO CEU pretén apropar a l’alumnat les diferents titulacions per les quals es pot decantar, pensant en allò que es requereix a l’hora d’endinsar-se al mercat laboral.

Per a més informació o si desitgeu participar en alguna d’aquestes activitats, podeu posar-vos en contacte amb la Universitat Abat Oliba CEU enviant un correu electrònic a [email protected] o al web: www.uaoceu.cat

Els postgraus permeten continuar la formació i especialitzar-se per a la pràctica professional.

Els títols de postgrau oficial es divideixen en estudis de 2n cicle i estudis de 3r cicle. Al  2n cicle es cursen màsters universitaris d’un o dos anys de durada (entre 60 a 120 crèdits europeus) i al 3r cicle el doctorat.

Hi ha dos tipus de màsters universitaris:

• Professionals, orientats a la capacitació per a la pràctica professional. En aquest tipus de màsters sol ser habitual la inclusió de pràctiques professionals a empreses. Dins d’aquests màsters s’enquadren els màsters que capaciten per a professions regulades.
• D’investigació, orientats a la capacitació en l’activitat d’investigació.

Els màsters universitaris permeten continuar la formació i especialitzar-se en allò que les empreses demanen avui en dia, amb un títol oficial que és vàlid a qualsevol país europeu.

La demanda del mercat laboral i una millora salarial és el que impulsa al 60 % dels estudiants a l’hora de realitzar un màster o postgrau. Això és el que ha conclòs l’estudi realitzat per Universia i el portal Trabajo.com, que han recollit les opinions de 5 135 enquestats de tot el territori iberoamericà (Argentina, Brasil, Colòmbia, Espanya, Mèxic, Perú, Portugal, Puerto Rico, Uruguai i Xile).

No obstant això, no és només la retribució i les exigències del mercat de treball les que marquen el camí. L’estudiant també aposta tant pel reconeixement personal, com per la contribució que realitzarà a la societat. És interessant veure com al cap i a la fi, és important mesurar i situar-nos al present que ens rodeja, tot dirigint la vista cap al futur i amb el propòsit de créixer i aportar als altres.

A part d’aquestes dades, que són les més rellevants, també assenyalen com un gran nombre d’enquestats busquen la informació sobre els diferents postgraus que s’ofereixen a les pàgines web de les diferents universitats. De la mateixa manera, els enquestats manifesten que vulguin continuar amb els seus estudis en universitats diferents de la universitat d’origen o primera universitat.

És clar que si l’elecció del màster o postgrau és la correcta, l’estudiant desenvoluparà més competències tant en l’àmbit tècnic com personal. Des de l’inici del Pla Bolonya, la regulació dels nous anomenats graus van iniciar la transformació dels màsters i postgraus i, actualment, són  gairebé necessaris per a complementar els estudis de grau i especialitzar-se en un àmbit concret.

Els ocupadors també opinen al respecte, i és que malgrat que encara no s’hagin publicat dades específiques sobre els estudis recents de màster, l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) contempla que els empresaris busquen en els seus candidats que hagin tingut experiència internacional, llargs períodes de pràctiques i que la universitat on els realitzin sigui de prestigi.

La EAE Business School ha presentat fa tan sols unes setmanes l’estudi “L’ocupabilitat de la població qualificada 2014”, i la realitat és que els estudiants de postgrau posseeixen un 58 % més de possibilitats de trobar feina que aquells qui només tenen un graduat universitari. En el conjunt de la població activa, aquest sector estaria un 200 % per davant.

 

Patricia Boquete.

Tècnica en Orientació Professional Universitat Abat Oliba CEU.

El periodista ha de tenir present que per transmetre una notícia cal seguir una planificació de tasques. Convertir-se en periodista pot semblar una tasca divertida i gratificant; però, per aconseguir aquesta feina es necessita una bona formació i ganes de treballar de valent. El periodisme és passió. Moltes persones no s’adonen de la dedicació que cal afegir-hi per treballar en aquesta especialitat. Si et compromets amb l’objectiu i segueixes aquests 10 consells, aconseguiràs ser periodista:

 

1. Sigues realista: ni oblidis ni afegeixis res pel teu compte. Verifica tota la informació abans d’escriure.
2. Les notícies són a prop teu i esperen que les hi trobis per explicar-les. Si observes tot el que succeeix al teu voltant, hi trobaràs molts temes interessants per informar.
3. Escriu des del teu punt de vista. Aquesta inclinació personal, la teva perspectiva, és el fet que et fa diferent.
4. Comparteix la feina amb els altres. Si així ho fas, més persones se n’adonaran.
5. No canviïs el contingut de les notícies, deixa’t la imaginació per altres tasques. A ningú li agrada que l’enganyin.
6. Inspira’t en fets propers. Cerca la notícia dins l’entorn.
7. Sigues descriptiu, però no exageris. Una notícia simple sempre és millor que una de carregada.
8. Sigues precís. L’única informació possible és l’exacta. Les persones confien en tot allò que els expliques, no els enganyis.
9. Comunica’t amb llengua estàndard. És difícil que t’entenguin si no els escrius amb correcció.
10. Mou-te sempre amb una llibreta, un portàtil, un mòbil, una càmera… Mai saps quan pot succeir un fet interessant.