diciembre 2017 - Ser Universitario

Et reconeixes en aquestes dotze qualitats? Doncs la publicitat és el teu lloc

21 diciembre, 20179 noviembre, 2018 uaoceu

El món digital ha permès noves formes d’expressió.

El món de la publicitat viu una etapa fascinant de canvis. L’auge de nous mitjans, especialment a Internet, ha posat en mans dels publicitaris nous recursos i formes d’expressió per al desenvolupament de campanyes de publicitat. Periòdicament les dades constaten com els ingressos de la publicitat en línia augmenten de forma considerable, una tendència que no sembla que s’hagi d’aturar.

El publicitari d’avui dia troba al món digital un ecosistema ideal per al seu creixement personal. El sector necessita persones qualificades, innovadores i creatives per pensar i realitzar campanyes.

El publicitari, a part de per ser un perfil molt cotitzat, se’l pot reconèixer per unes qualitats personals molt concretes que el diferencien de la resta. Es resumeix en aquests dotze punts. Si t’hi reconeixes, la publicitat és el teu lloc.

Un requisit fonamental és la perseverança.
La valentia en aquest món és molt important, t’has d’atrevir i no tenir por de res ni de ningú.
Sigues organitzat, la inspiració arriba quan arriba, però has de seguir un mètode de treball.
Dedica temps al portafolis, diu més de tu que qualsevol altra cosa. Sigues curós, és la teva carta de presentació.
La perfecció és difícil d’aconseguir, però amb esforç i talent t’hi pots acostar molt. No et rendeixis.
Pregunta, pregunta per qualsevol cosa en què dubtis. Ningú no neix après; sempre hi haurà coses que no se saben fer.
Dóna voltes a les coses, la línia recta no sempre és el camí més adequat.
Cal escoltar el mercat i per damunt de tot tenir molta paciència, ja que és a través del mètode de prova i error que s’arriba a una campanya publicitària exitosa.
Una altra característica bàsica del publicitari és la de treballar en equip.
Sigues divertit, se t’acudiran millors idees.
Fes les coses tu mateix sempre que puguis, procura que el teu treball parli bé del teu treball.
Somia, creu, crea i fes imaginar.

El mestre es forja a l’escola

21 diciembre, 20179 noviembre, 2018 uaoceu

Habilitat per comunicar, capacitat d’interacció, creativitat, lideratge, disposició per escoltar, observació, empatia, o assertivitat, són algunes de les qualitats que es necessiten avui dia per exercir la que és, probablement, la professió més important del món: la de mestre.

L’enumeració fa referència a competències transversals no estrictament o exclusivament vinculades a un contingut teòric concret, sinó a habilitats que s’expressen quan es posen en pràctica. I, com a tals, és a la vida a l’aula on es poden aprendre, desplegar i polir. Si en qualsevol ofici el coneixement del medi és fonamental per ser un treballador competent, aquesta exigència s’accentua en el cas de l’ensenyament a nivells d’infantil o primària. El tracte amb el nen planteja una diversitat de reptes i situacions que només l’experiència ensenya a afrontar.

Pels motius exposats, la formació del mestre s’ha de fer de cara a la realitat de les escoles, i no d’esquena. Els fonaments teòrics dels graus d’educació s’esgoten en si mateixos si no tenen continuïtat en la vivència del fet educatiu. I més, si escau, en una escola com la del segle XXI, on, en lloc de la transmissió d’un compendi taxat de coneixements, s’espera que l’educador estimuli aspectes com la creativitat, l’adaptació al canvi, l’esperit crític o la capacitat de relacionar conceptes.

El mestre ha d’experimentar durant els seus anys de formació una immersió a l’escola, formar-hi part, conèixer les seves dinàmiques, els seus secrets intangibles. Això és, des de l’any passat, el que s’ha proposat la Universitat Abat Oliba CEU amb la posada en marxa del Pla d’Immersió Escolar (PIE).

El PIE forma part essencial dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària d’aquesta universitat. Aquest programa permet als estudiants l’observació de classes reals, l’assistència a juntes d’avaluació i planificació, les trobades amb mestres amb experiència per parlar de les seves motivacions i reptes o la col·laboració en iniciatives culturals que es desenvolupen en el context escolar.

Un atractiu especial del PIE és que els estudiants poden comprovar sobre el terreny com els seus professors traslladen a l’aula de l’escola els conceptes que transmeten a les classes de la universitat. És un avantatge que deriva del fet que la UAO CEU pertany al mateix grup educatiu que els col·legis Loreto Abat Oliba i Cardenal Spínola Abat Oliba (tots dos de Barcelona). Una circumstància que permet que el trànsit de l’aula de la universitat a la de l’escola sigui constant i fluid durant tota la carrera.

Aprovar l’assignatura pendent de l’educació emocional

18 diciembre, 20179 noviembre, 2018 uaoceu

El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves.

Des de fa temps, la doctrina pedagògica constata la necessitat que l’escola concedeixi a l’educació emocional la mateixa importància que atorga als aspectes estrictament cognitius. La lògica del món actual, en el qual la interrelació, l’adaptabilitat o la comprensió de la complexitat cultural són valors encara més cotitzats que el coneixement tècnic o acadèmic, aguditza la necessitat d’implantar l’educació emocional com a prioritat del sistema educatiu.

Així, doncs, l’educació emocional, o la intel·ligència emocional, és un tema que irromp per poc que s’explori el debat educatiu actual. Quan ens preguntem pel tema, s’ha de tenir en compte que l’educació emocional és una qüestió “d’orientar la mirada”. Tal com ens explica el professor de Filosofia i Educació emocional i col·laborador de l’Ateneu de l’Alliançe Française de Sabadell, Josep Soler, no es tracta només d’identificar “les emocions, sinó la idea que hi ha darrere. Quan algú sent por, ràbia, indignació, alegria o entusiasme, ha de comprendre quina idea es manifesta. Per exemple, en la indignació hi trobem la idea de justícia”.

És tan important tenir clar el concepte d’educació emocional com és saber-la reconèixer en l’alumne. Un àmbit privilegiat per avaluar el seu bon desenvolupament emocional és el tracte amb els companys. És vital observar “si té una bona empatia, és respectuós, alegre i ho expressa, no només amb la paraula sinó també amb el gest i un tarannà afable i conciliador”, observa el vicepresident de la Fundació Joviat i director pedagògic de l’Escola Joviat, Jordi Vilaseca. Com si es tractés de facetes a les quals el mestre ha d’estar atent, aquest educador també destaca la capacitat de reconèixer i expressar l’estat d’ànim, de posar paraules als sentiments, la manera de resoldre conflictes, les habilitats socials que s’utilitzen per trobar l’equilibri o la coherència entre el comportament a l’escola i a la família. La potenciació de l’autonomia del nen contribuirà al desplegament d’aquestes facetes. “S’ha d’ajudar l’alumne a expressar les seves necessitats i a apoderar-lo”.

Avui, més necessari que mai

Una atenció sistemàtica a l’educació emocional hauria sigut bàsica en qualsevol període precedent, però la veritat és que avui dia la necessitat de prioritzar-la s’ha accentuat. “És més necessari per a l’ambient en què els nens creixen. Hi ha una frase que resumeix l’esperit del nostre temps: «El que passa a tal lloc, es queda a tal lloc». És com dir «el que passa quan estic enfadat es queda allà» i no pots criticar-me per allò ara que ja no hi sóc. Doncs, no, el que fas enfadat també té conseqüències que no desapareixen quan ja no ho estàs”, explica Josep Soler. Per aquest motiu, “una de les feines més importants que tenim és la d’educar les emocions per construir la persona que volem ser”.

Si parlem de les urgències pròpies del nostre temps, la digitalització és un factor que ineludiblement ha de ser avaluat, atès el seu impacte social i cultural. Tal com explica la mestra especialitzada en educació emocional, Anna Carpena, des del punt de vista de l’educació emocional, l’entorn digital ofereix una doble cara. “Pot ser motivadora d’aprenentatges, però també crear addicions, és a dir, el seu ús incentiva emocions positives i també estressants, com l’ansietat”. En aquest sentit, es revela essencial “la competència emocional de la família” per gestionar. “Sens dubte, les emocions acompanyen les decisions de posar, o no, límits a l’ús de l’entorn digital”.

La preparació del mestre

El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves. Però, el nostre sistema educatiu està a l’altura d’aquest repte? El desenvolupament de l’educació emocional “no està generalitzat ni sistematitzat” al nostre ensenyament. Carpena, que és membre del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Intel·ligència Emocional i Benestar, apunta també a la falta de preparació del professorat en aquesta matèria. “Estar format en intel·ligència emocional vol dir haver fet un treball d’autoconeixement i autogestió, cosa que implica mantenir un procés de treball personal permanentment”. Si el mestre no pot oferir aquest punt de partida, “es faran activitats que no aprofundiran en l’assoliment d’objectius clars”.

Disposar d’una base de fonaments psicològics és essencial perquè el mestre pugui afrontar significativament l’educació emocional. És necessari conèixer “les necessitats psicològiques de cada etapa vital per poder acompanyar i guiar amb criteri i coherència”, apunta Jordi Vilaseca, que destaca la utilitat de models com l’enfocament emocional de la Pedagogia sistèmica.

Difícilment podem parlar d’un projecte d’educació integral si no es contempla el conjunt d’actors: sistema educatiu, família, professor i, per descomptat, escola. Com es pot fer que tot el centre participi amb un enfocament coherent en aquest nivell? “Nosaltres treballem l’educació emocional tant en el professorat, a través de formació contínua, tallers, etcètera, com amb els alumnes”. Mireia Trias, directora de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona) detalla que “a través de la interiorització, cada matí hi ha un temps de silenci i relaxació que permet al nen centrar-se, harmonitzar-se, connectar amb si mateix i descobrir l’espai intuïtiu i misteriós que hi ha dins seu”. L’acció de tutoria i l’àmbit de convivència també són importants, com eines fonamentals en el desenvolupament de la dimensió social dels nostres alumnes”, afegeix la mestra i pedagoga.

Mireia Trias, juntament amb Anna Carpena, Josep Soler i Jordi Vilaseca, compondrà la plantilla de ponents de la pròxima edició monografia d’Education Talks, que se celebrarà l’1 de desembre i es dedicarà al tema de l’Educació Emocional. Education Talks és una plataforma per a la innovació educativa impulsada per la Universitat Abat Oliba CEU. Dins d’#EDUCATIONTalks s’organitzen àmplies trobades sobre innovació educativa, on tenen lloc tot tipus de perspectives innovadores i panells monogràfics sobre una qüestió d’actualitat al món de l’educació. En formats monogràfics anteriors, es va tractar la creativitat a l’aula i l’aprenentatge basat en projectes.

El conocimiento creativo conduce al emprendimiento y el liderazgo

13 diciembre, 20179 noviembre, 2018 jsanzg

Es necesario incorporar metodologías de trabajo que fomenten el pensamiento crítico, la creatividad, la resolución de problemas, la toma de decisiones o el trabajo en equipoEs necesario incorporar metodologías de trabajo que fomenten el pensamiento crítico, la creatividad, la resolución de problemas, la toma de decisiones o el trabajo en equipo

Vivimos una revolución. Hay que hacerse a la idea, no asistimos a unas décadas cualesquiera, sino que estamos ante el comienzo de una nueva era que llega de la mano de la digitalización. Y como toda revolución, la transformación digital estira las costuras de lo precedente para dar lugar a nuevas formas adaptadas al signo de los tiempos. Allá donde pongamos la mirada con detenimiento, asistiremos al mismo fenómeno.

La escuela no es una excepción. El conocimiento sigue siendo la llave del progreso y el desarrollo personal, pero ahora la clave no está tanto en poseerlo sino en saber aplicarlo. En sociedades más estáticas, la sola adquisición de unos saberes ya era un valor en sí mismo. La información era valiosa sólo por el hecho de tenerla. Hoy esto no basta y, de hecho, no es lo verdaderamente importante. En un contexto en el que la información y los conocimientos están disponibles, la educación pasa necesariamente porque la persona sea capaz de procesarla y emplearla creativamente según sus necesidades.

Como afirma la profesora del colegio Abat Oliba Spínola, Agustina Lacarte, “debemos preparar a nuestros alumnos para un futuro incierto. Razón por la que es necesario incorporar metodologías de trabajo que fomenten la comunicación, el pensamiento crítico, la creatividad, la resolución de problemas, la toma de decisiones o el trabajo en equipo”. No sabemos, como sucedía hace unas décadas, qué conocimientos necesitará el estudiante en el futuro para desenvolverse, pero sí que su capacidad para adaptarse al cambio y utilizar creativamente los recursos a su alcance marcará la diferencia.

Efectivamente, la transversalidad, la iniciativa creativa y la capacidad de comunicar y trabajar en equipo son ya las cualidades que generan mayor valor añadido en el terreno profesional. Todo ello se manifiesta en un modelo de liderazgo mucho menos jerárquico, más participativo, en el que todo el mundo debe estar preparado para tomar decisiones y comprometerse con ellas. En el liderazgo, el emprendimiento y el crecimiento personal se materializan las competencias transversales a las que antes se ha hecho referencia.

Liderazgo, comunicación y crecimiento personal ofrecen un eje triple que escuelas y colegios deben tener presente, puesto que sobre ellos discurrirá un desarrollo profesional coherente con las aspiraciones vitales. Por esta razón, la Universitat Abat Oliba CEU ofrece a los estudiantes de Bachillerato el Programa de Emprendimiento y Liderazgo. Un ámbito para trabajar, desde distintos ángulos y de la mano de personas que son referentes en sus respectivos campos, las competencias que permiten integrar el conocimiento para emplearlo de forma adaptada y creativa.