El primer dia a la universitat. Què m’espera a partir d’avui?

Ha arribat setembre. Enrere queden els nervis de l’examen d’accés a la universitat, les càbales sobre les notes mitjanes, els dubtes sobre quin grau cursar… És el moment de posar el peu a la universitat per primer cop. El batxillerat va ser un bon camp de proves, però és clar que ser universitari representa un salt important. És jugar en una altra divisió. S’entén, per tant, que algunes incerteses assaltin l’estudiant durant les primeres setmanes al campus.

No obstant això, si para atenció, l’universitari novell s’adonarà que fa molt temps que es prepara i que té, dins la motxilla, experiències que l’ajudaran a adaptar-se. Avui dia, la universitat no és una realitat que visqui d’esquena a col·legis i instituts. Abans de concloure el batxillerat, l’estudiant ha tingut l’oportunitat de participar en activitats que l’han acostat a la realitat universitària.

Malgrat tot, és natural que surtin dubtes. Preguntes que busquen respostes. Afortunadament, el nouvingut pot trobar-les. El Servei d’Atenció a l’Estudiant és el lloc indicat per informar-se, orientar-se o assessorar-se. Cap preocupació no és banal, i més quan el centre ofereix un seguiment personalitzat de desenvolupament de l’alumne, tant a través de serveis d’atenció com mitjançant tutories sistemàtiques. Sense oblidar el Servei d’Atenció Psicològica, que ofereix una ajuda a la qual podem recórrer sense cap tipus de reticència.

Precisament, creixement és el que un jove hauria d’esperar del seu període universitari. Els crèdits, els exàmens, les classes i els treballs són només la part elemental, l’esquelet d’un cos que s’ha d’alimentar amb experiències enriquidores. No es tracta només d’atresorar coneixement, l’estudiant ha d’aspirar que la universitat tregui el millor de si mateix. Tindrà poques etapes a la vida amb tantes possibilitats al seu abast: esports, biblioteca, clubs de lectura, música, clubs d’emprenedoria, societats de debat o grups d’estudi de matèries específiques.

Per descomptat, la universitat hauria de servir per adquirir una altra visió del món, més àmplia i diversa. El contacte amb altres cultures, amb persones d’altres països, és clau per desenvolupar una mirada liberal de la realitat. La xarxa d’acords internacionals i les facilitats per estudiar diversos idiomes són algunes de les cartes que les universitats posen a disposició de l’alumne perquè jugui al tauler de la globalització.

Tanmateix, cal saber que no cal anar molt lluny per desenvolupar consciència d’altres realitats, de problemes que creixen i s’agreugen prop de nosaltres. El voluntariat és una manera de conèixer la cara més ombrívola de les nostres societats i donar un cop de mà per alleujar la situació de persones que pateixen. D’això se’n diu créixer amb majúscules.

En definitiva, la norma bàsica per a l’universitari des del primer dia és tenir els ulls ben oberts. Ajudar i deixar-se ajudar. Amb aquesta disposició, li serà més fàcil treure partit dels anys d’universitat i trobar el seu lloc al món. Per a això últim, els estudiants disposen de la gran ajuda del Servei de Pràctiques i Ocupació amb la certesa que, fins i tot després d’haver acabat els estudis, la universitat, a través del Servei d’Alumni, estarà sempre disposada a donar-los l’empenta que necessiten per seguir avançant.


Comprometerse con la igualdad a través de la educación

Si la sociedad actual provee estructuras que allanen el camino al desarrollo del talento se favorecerá la equidad de oportunidades

 

Durante estas semanas se ha hablado mucho de igualdad. Es un concepto que en los dos últimos siglos ha evolucionado mucho. La igualdad fue una de las banderas de las revoluciones liberales. Y, efectivamente, bajo ese impulso fueron cayendo las figuras que institucionalizaban un tratamiento desigual de las personas: estamentos, gremios… Era una igualdad formalista, a la medida de la burguesía dominante, que se centraba únicamente en remover distinciones jurídicas entre los hombres –las mujeres tardaron un siglo más en entrar en la ecuación- pero que le era indiferente si la igualdad formalmente proclamada tenía una traslación real a la vida social y económica de las personas.

Así pues, el reto de los movimientos sociales de finales del XIX y del XX fue traducir en igualdad material el ideal que formalmente se había proclamado. Es una lógica que se manifiesta todavía en muchos campos. De hecho, la causa actual de la mujer discurre por ese mismo camino: el que lleva de la igualdad formal a la material, del ideal a la realidad, de las musas al teatro.

Al final, de lo que estamos hablando es de articular una sociedad en la que haya una efectiva igualdad de oportunidades, y esto, a largo plazo, sólo puede obtenerse si existe un compromiso firme con la educación. El mayor capital de una persona es su talento, sólo si la sociedad provee estructuras que allanen el camino a su desarrollo nos estaremos acercando a la igualdad real.

Para esto se necesita el compromiso de todos los actores sociales: públicos y privados. Es habitual señalar al sector público como el único responsable de sostener la acción social, algo que, por un lado, supone una carga demasiado exigente y, por otro, implica también la exclusión de agentes de la sociedad civil con gran potencial.

En el campo educativo, la implicación de instituciones privadas a la causa de la igualdad es fundamental, ya que su participación ayuda a introducir un factor de pluralidad en el sistema. Esto es algo que en sociedades como la estadounidense tienen muy interiorizado, a través de figuras como el mecenazgo. En España, aunque esta mentalidad filantrópica dista de estar plenamente arraigada en las instituciones privadas, sí hay ejemplos que, desde hace tiempo, están marcando el rumbo.

Uno de estos faros de compromiso con la educación lo proporciona el grupo educativo CEU, en el que se integran diez colegios y tres universidades, y que desde hace años es la institución privada que más fondos destina a ayudas al estudio. Entre ellas se encuentran las becas delCEU Merit Program, que desde su creación no han parado de crecer en número. Las becas se conceden sobre el coste del curso de un grado universitario en función del talento y esfuerzo demostrado en el Bachillerato o en alguno de los ciclos que dan acceso a la universidad. La idea es evitar que el estudiante con buenos resultados deje de cursar el grado que ha elegido por motivos económicos. En el caso concreto de la Universitat Abat Oliba, este año se ofrecen 66 becas -13 de ellas, internacionales- a las que se puede presentar candidatura hasta el 4 de junio.