Categoría: Vida a la universitat

Criminólogo, un perfil polifacético

jsanzg

Criminólogo, un perfil polifacético

Criminólogo, un perfil polifacético

La Criminología no es una disciplina aislada y en su especialidad, se relaciona en un universo de valores

El delito y, por tanto, la seguridad orientada a prevenirlo e investigarlo han adquirido en los últimos tiempos un elevado grado de desarrollo y sofisticación. Las semanas de confinamiento que recientemente hemos vivido han constatado la complejidad y formas cambiantes de la expresión delictiva. El delito siempre encuentra cauces para expandirse cuando encuentra clausuradas sus rutas habituales. Así, las autoridades refieren un significativo aumento de los ciberdelitos durante aquellos días, especialmente en las estafas informáticas.

Hoy el criminólogo se enfrenta a grandes desafíos, pero también tiene a su disposición un conjunto de conceptos y técnicas que enriquecen su función y la hacen más efectiva. La formación en Criminología y Seguridad es, actualmente, la puerta a un campo de desarrollo profesional fascinante. El criminólogo puede hacer carrera tanto en el ámbito público como en el privado, ya sea en cuerpos y fuerzas de seguridad como en servicios de seguridad privada. Investigadores, detectives privados o directores de seguridad privada acceden a sus profesiones por la vía de una sólida formación en aspectos criminalísticos y de seguridad.

Por otra parte, la Criminología no es una disciplina aislada y en su especialidad, se relaciona en un universo de valores. El interés en estos fundamentos del oficio sirve para identificar a quienes podrían ser criminólogos en el futuro:

Interés por la justicia y la seguridad: el criminólogo ha de saber enmarcar su actividad dentro de un todo en el que encaja su función. Es preciso que entienda el crucial papel que juega dentro del sistema de contrapesos, de garantías y contragarantías, que existe en el sistema judicial, muy especialmente en la jurisdicción penal. Una persona capaz de integrar el significado de Justicia en el contexto de Estados democráticos de derecho tiene mucho ganado si desea ser criminólogo.

Inquietud por el fenómeno criminal y los factores de criminalidad: ser criminólogo equivale a hacerse preguntas. Desde una perspectiva “inmediata” interroga a los hechos y de éstos obtiene respuestas. Pero su curiosidad va más allá, indaga sobre el entorno criminógeno en sí mismo y alcanza conclusiones que sirven para prevenir el riesgo de delito y, finalmente, mejorar la sociedad.

Compromiso con la objetividad y apego a la metodología científica: la mente analítica, metódica y sistemática se encuentra cómoda en la labor del criminólogo. La función del criminólogo tiene un soporte empírico incuestionable. La inclinación por esta vertiente de la ciencia es necesaria dentro de la Criminología.

Desde hace años, la Universitat Abat Oliba CEU imparte el grado en Criminología y Seguridad en combinación con otros grados afines como el de Derecho o el de Psicología (es la única universidad en Cataluña que oferta esta última combinación). La UAO CEU lo considera un componente estratégico de su propuesta, razón por la cual ha dado un nuevo impulso a esta formación mediante la potenciación de la parte presencial del grado en Criminología y Seguridad.

Aulas de Doble Presencialidad: seguridad y calidad

jsanzg

Aulas de Doble Presencialidad: seguridad y calidad

Las universidades catalanas apuestan por la “presencialidad restringida” de cara al próximo curso

A mediados del mes de junio, las doce universidades catalanas, en el marco del Consejo Interuniversitario de Cataluña (CIC) definieron las líneas esenciales de la docencia universitario del curso próximo. Así, convinieron en describir que ésta se desarrollaría en un contexto de “presencialidad restringida”. Es decir, la asistencia presencial será el criterio general, pero sometida a unas condiciones precisas en lo que se refiere a la distancia interpersonal en las aulas, los pasillos y los espacios.

Estos requisitos harán prácticamente inevitable que, en muchos casos, por las características de las aulas, de los grupos, o de la misma asignatura, parte de la docencia universitaria tenga que recurrir a modelos mixtos. Un concepto al que ya ha hecho referencia en diversas ocasiones el Ministro de Universidades, Manuel Castells.

Ante este escenario, la respuesta de las universidades también ha de ser mixta. Es decir, combinar medidas que afectan directamente al terreno, a la organización del espacio físico en los campus, con la implementación de la tecnología que permita profundizar en la digitalización de la docencia. Ambos planos se complementan porque, en la medida en que la tecnología sea capaz de incrementar la calidad de la docencia a distancia, se puede contemplar una reducción de la ‘presión asistencial’ sobre las sedes de las universidades, lo que facilita la organización de espacios seguros.

Esta doble vía conforma las bases del modelo que la Universitat Abat Oliba CEU ofrece para el próximo curso, en consonancia con la estrategia global del grupo educativo CEU: seguridad sanitaria en el campus, certificada con el sello ‘Espacio Protegido de COVID-19’ de la auditora AUDELCO, e incorporación a la docencia del concepto de la ‘Doble Presencialidad’.

El modelo ‘doble presencialidad’, que comporta una adecuada combinación de presencia física y presencia digital interactiva y que se plantea como alternativa a los casos en que la docencia no pueda ser 100% in situ, se sustenta sobre el pilar de una potente herramienta tecnológica: el ‘Aula de Doble Presencialidad’.

Las aulas de doble presencialidad, ya instaladas en el Campus de Bellesguard, son espacios dotados de una tecnología multicámara, con varias pantallas y una pizarra táctil. Lo importante es que todos estos dispositivos permiten que personas que están siguiendo la sesión a distancia tengan tantas posibilidades de interacción como para sentirse plenamente involucrados en la dinámica del aula. Pueden elegir entre varios planos para atender la clase, intervenir en cualquier momento, ver y ser vistos. Por eso se habla de presencia digital interactiva.

El resultado de esta doble presencialidad sostenida en la tecnología adecuada es que, si fuera preciso dividir los grupos para garantizar una ocupación segura de las aulas, se haría sin perjuicio de la calidad de la docencia. Vemos así cómo digitalización y prevención generan una sinergia en favor de la seguridad: la seguridad de estudiar en un entorno de riesgos minimizados y la seguridad de que todos los créditos se impartirán conforme a un patrón de calidad garantizado.

Esport i aprenentatge: mens sana… en cervell sa?

jsanzg

Pel que sembla, aquella sàvia exhortació del poeta romà Juvenal que ens recomanava orar per tenir una ment sana en un cos sa, és ara confirmada empíricament per les investigacions en neuroeducació actuals. En efecte, esforçar-se a nodrir la intel·ligència amb un ampli coneixement que permeti comprendre la realitat i el món on vivim, no es limita tan sols a l’exercici mental i científic, sinó que també té una vinculació especial amb la cura ordenada del cos.

Tots sabem que la pràctica esportiva i l’exercici físic repercuteixen positivament en la nostra salut, atès que milloren el sistema cardiovascular i l’immunitari, redueixen l’obesitat, regulen els nivells de sucres i enforteixen els ossos. A més, l’activitat física assídua millora l’estat d’ànim, cosa que ens fa sentir millor, menys estressats i més motivats a l’hora de fer coses.

El que no tots sabíem és que l’exercici físic i la pràctica esportiva també milloren l’adquisició d’aprenentatges. Així ens ho explica Jesús Guillén en un dels seus capítols del llibre Neuromitos en educación (Plataforma Editorial, 2015). Guillén ens explica que l’activitat física genera uns neurotransmissors, com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que milloren l’estat d’alerta, l’atenció i la motivació, factors fonamentals perquè es produeixi l’aprenentatge. Segons estudis realitzats en aquest camp de la neurociència, l’activitat física resulta extremament important, ja que enforteix les connexions neuronals i millora la nostra capacitat d’aprendre, genera noves neurones a l’hipocamp en qualsevol moment de la vida, i augmenta la vascularització cerebral, de manera que millora el funcionament del cervell.

En l’àmbit educatiu, aquestes descobertes reafirmen la necessitat de mantenir i reforçar la quantitat d’hores dedicades a l’educació física, amb la finalitat de disposar el cos per millorar la ment. A la vegada, s’ha replantejat també la importància dels descansos i de l’activitat a l’aire lliure que afavoreixin l’activitat física voluntària. Un simple passeig per un entorn natural, ens diu Guillén, permet segregar una sèrie de neurotransmissors que recarregaran d’energia circuits cerebrals que intervenen en l’atenció i la memòria i que se saturen com a conseqüència de l’activitat escolar continuada.

En poques paraules, la neurociència ens torna a posar davant d’aquesta admirable unitat de cos i esperit que és l’ésser humà. La formació del mestre no pot obviar els beneficis que s’obtenen amb la cura del cos, ni tampoc que l’educació física també té un paper fonamental en la formació humana.

El Dr. Luis Mariano Bártoli és director d’estudis de l’àrea d’Educació.

El mestre es forja a l’escola

uaoceu

Habilitat per comunicar, capacitat d’interacció, creativitat, lideratge, disposició per escoltar, observació, empatia, o assertivitat, són algunes de les qualitats que es necessiten avui dia per exercir la que és, probablement, la professió més important del món: la de mestre.

L’enumeració fa referència a competències transversals no estrictament o exclusivament vinculades a un contingut teòric concret, sinó a habilitats que s’expressen quan es posen en pràctica. I, com a tals, és a la vida a l’aula on es poden aprendre, desplegar i polir. Si en qualsevol ofici el coneixement del medi és fonamental per ser un treballador competent, aquesta exigència s’accentua en el cas de l’ensenyament a nivells d’infantil o primària. El tracte amb el nen planteja una diversitat de reptes i situacions que només l’experiència ensenya a afrontar.

Pels motius exposats, la formació del mestre s’ha de fer de cara a la realitat de les escoles, i no d’esquena. Els fonaments teòrics dels graus d’educació s’esgoten en si mateixos si no tenen continuïtat en la vivència del fet educatiu. I més, si escau, en una escola com la del segle XXI, on, en lloc de la transmissió d’un compendi taxat de coneixements, s’espera que l’educador estimuli aspectes com la creativitat, l’adaptació al canvi, l’esperit crític o la capacitat de relacionar conceptes.

El mestre ha d’experimentar durant els seus anys de formació una immersió a l’escola, formar-hi part, conèixer les seves dinàmiques, els seus secrets intangibles. Això és, des de l’any passat, el que s’ha proposat la Universitat Abat Oliba CEU amb la posada en marxa del Pla d’Immersió Escolar (PIE).

El PIE forma part essencial dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària d’aquesta universitat. Aquest programa permet als estudiants l’observació de classes reals, l’assistència a juntes d’avaluació i planificació, les trobades amb mestres amb experiència per parlar de les seves motivacions i reptes o la col·laboració en iniciatives culturals que es desenvolupen en el context escolar.

Un atractiu especial del PIE és que els estudiants poden comprovar sobre el terreny com els seus professors traslladen a l’aula de l’escola els conceptes que transmeten a les classes de la universitat. És un avantatge que deriva del fet que la UAO CEU pertany al mateix grup educatiu que els col·legis Loreto Abat Oliba i Cardenal Spínola Abat Oliba (tots dos de Barcelona). Una circumstància que permet que el trànsit de l’aula de la universitat a la de l’escola sigui constant i fluid durant tota la carrera.

Les instal·lacions universitàries: una simulació del món professional

devmkt

La Universitat Abat Oliba CEU ofereix la seva aula Curia Iuris als estudiants que vulguin aprendre de la simulació real d’un judici. Amb aquest exemple es formen els estudiants de Dret, Ciències Polítiques i Criminologia, a partir de la creació de casos pràctics extrets de la realitat.

Les pràctiques de Periodisme, de Publicitat i de Relacions públiques no es conformen amb l’aula convencional. La UAO CEU posa a disposició dels seus estudiants moderns platós televisius i estudis de ràdio i fotografia, és a dir, les millors infraestructures i equips per estar-hi amb contacte amb la realitat del món professional. El plató de televisió és un taller multidisciplinari en el qual també es poden realitzar les pràctiques professionals d’altres estudis, com és el cas de la Direcció d’empreses o del Dret, per exemple.

En la mateixa línia, l’aula Mac/Apple Training, la utilitzen totes les titulacions per a l’aprenentatge dels programes que requereix cada carrera. Un altre exemple és la sala Bloomberg, que és una aula taller equipada amb la tecnologia Bloomberg Professional i que forma part de la xarxa interactiva líder en formació financera.

A més, les aules de la UAO CEU es distingeixen pel seu aforament reduït, que es limita a 50 persones per garantir un ensenyament personalitzat. Aquesta condició els permet una major proximitat i interacció entre professor i estudiant, ben lluny de la clàssica docència magistral, que s’adreçava a un centenar d’estudiants. Totes les aules tenen connexió per ordinadors portàtils amb wifi.

I no hem d’oblidar que dins una universitat especialitzada en les ciències socials hi ha una biblioteca. En aquest cas, el Servei de Biblioteca de la Universitat Abat Oliba CEU té una superfície de 2 500 metres quadrats dedicats a un excel·lent fons documental.

 

Universitat sense barreres per a l’estudiant amb discapacitat

uaoceu

La igualtat d’oportunitats per a formar-se és el primer pas per garantir la no discriminació de les persones amb discapacitat en l’accés a una feina qualificada

Segons el “Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad” (CERMI), un dels punts que tradicionalment ha tingut més influencia en l’exclusió social de les persones amb discapacitat ha sigut —i segueix sent— l’escàs nivell assolit en el seu accés a l’educació i a la formació. Sobretot, als nivells superiors del Sistema Educatiu.

Els únics límits que han de tenir les persones amb discapacitat en relació amb els seus estudis universitaris han de ser estrictament deguts a les seves capacitats i aptituds, a més de la seva mateixa actitud davant els estudis, igual que la resta d’alumnes universitaris.

La igualtat d’oportunitats per a realitzar estudis universitaris és el primer pas per a garantir la no discriminació de les persones amb discapacitat en l’accés a una feina qualificada i a la possibilitat de desenvolupar una vida autònoma. La Universitat s’ha d’obrir a tota la societat, i això inclou acabar amb les barreres físiques i també socials que impedeixen o dificulten a aquestes persones continuar els seus estudis.

Així és com es pensa des de la Universitat Abat Oliba CEU, on es garanteix la igualtat d’oportunitats, la no discriminació i l’accessibilitat a les persones amb discapacitat. Des del Servei d’Orientació Psicològica i Atenció a la Discapacitat (SOPAD) s’ofereix assessorament i suport en tot moment, donant respostes a totes les necessitats a través de:

  • Assessorament individualitzat: amb l’objectiu d’atendre a les necessitats específiques de l’estudiant s’estableixen les ajudes i el suport material necessari. L’assessorament es dirigeix no només a l’alumne sinó també a professors i companys.
  • Sensibilització: per ajudar a la comunitat universitària a adoptar una actitud positiva, solidària i humana envers la discapacitat. Amb la col·laboració de l’Institut Guttmann.
  • Beques: l’especial consideració que dóna la Universitat Abat Oliba CEU a l’alumne amb algun tipus de discapacitat es reflecteix també a l’hora de concedir les beques i ajudes econòmiques. A través del seu servei de beques ofereix informació i assessorament sobre totes les prestacions econòmiques especials, ja siguin les concedides per entitats públiques com privades.

A més, la UAO CEU, com a membre del Consell Interuniversitari de Catalunya, dóna suport a les persones amb discapacitat a través del projecte UNIDISCAT (Universitat i Discapacitat a Catalunya).