Què haig de valorar a l’hora d’escollir un postgrau?

L’oferta de mobilitat internacional, els continguts i el prestigi dels professors són algunes de les claus per escollir un curs que s’adapti al full de ruta professional.

En el context de complexos teixits econòmics i entorns professionals dinàmics, l’elecció d’estudis de postgrau és una qüestió fonamental en la construcció d’una carrera professional. Si el grau és el camí que condueix a la vocació, el postgrau marca la ruta cap al desenvolupament professional.

La decisió sobre els estudis de postgrau, en primer lloc, s’ha de fonamentar en un full de ruta professional com més precís millor. Cal saber què volem fer, quina projecció ofereix el sector, què pot aportar-nos i què podríem aportar. Es tracta, en definitiva, de fer una reflexió de segon grau, més afinada, sobre la pròpia vocació.

Un cop determinat aquest aspecte personal, cal submergir-se en una anàlisi detallada de l’oferta de postgrau disponible. Al sistema universitari actual, s’hi fa la distinció entre màsters professionals i d’investigació. Com el nom indica, els professionals s’orienten a l’exercici en un determinat sector professional i solen tenir un component pràctic dominant. Els d’investigació són títols que habiliten per desenvolupar una activitat investigadora.

A l’hora de valorar un màster, cal sospesar diverses variables. En primer lloc, estudiar a fons els continguts i constatar que, efectivament, s’ajusten a les expectatives i no resulten reiteratius amb la formació que hem rebut prèviament. A la vegada, és fonamental ponderar el prestigi i nivell dels professors que imparteixen el postgrau.

Sovint, un màster es compagina amb altres activitats, siguin laborals o formatives. És recomanable valorar la metodologia, la distribució de crèdits, les característiques de les pràctiques o el tipus de classes (presencials / en línia) des de l’òptica de les circumstàncies personals.

També és important l’enfocament que cada universitat imprimeix al màster o postgrau. Per conèixer aquest aspecte, resulta molt útil parlar amb antics alumnes de la titulació que estigueu valorant cursar. En l’elecció d’universitat convé interessar-se per les connexions amb el món professional del màster o el postgrau i de quina xarxa de convenis disposa.

Pel que fa a aquest tema, és bo que us interesseu en si el màster o postgrau s’imparteix en col·laboració amb una empresa o institució o entre diverses universitats. Sovint, la confluència d’institucions enriqueix el programa de postgrau, ja que cada una aporta el seu valor diferencial. A més, pot servir per multiplicar contactes que ajudaran a la projecció professional.

La connexió amb el món professional és clau en programes de postgrau. És molt valuós disposar d’índex d’ocupabilitat vinculats a cada màster i saber com funciona el servei de carreres professionals de la universitat.

Finalment, en un món globalitzat, que el màster proporcioni una experiència de mobilitat internacional pot marcar la diferència. Sobretot, si l’estada a l’estranger és a països estratègics pel sector de la carrera que voleu.

En definitiva, múltiples variables que s’han de posar a la balança i avaluar en funció del futur que cadascú s’imagini per a si mateix.


El món necessita periodistes, podries ser-ho tu?

La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació.

En la societat actual, caracteritzada pel constant tràfic de comunicacions, la vocació de periodista adquireix un nou relleu. La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació i, en aquest context, propici a la sobreabundància, el Periodisme està cridat a revitalitzar la seva condició de referent sobre el que és realment útil i rellevant.

Per estar a l’altura del repte, el periodista d’avui dia cal que sigui un professional obert a la lògica de l’era digital, cosa que exigeix no només conèixer les possibilitats tècniques disponibles, sinó també estar a disposició d’adaptar-se a aquelles que, amb tota probabilitat, arribaran al futur. És a dir, ser partícip del fenomen per conduir-lo d’acord amb el patró de responsabilitat social que ha de guiar la funció periodística.

Aquest últim aspecte, el del compromís amb la funció que el periodista acompleix en societats democràtiques, no perd cap vigència amb la digitalització. Al contrari, el fet que l’ecosistema digital afavoreixi la volatilitat fa que la figura d’un periodista ètic i solvent es revalori com a factor de fiabilitat dins de la incertesa. Avui, les premisses clàssiques del periodisme tenen més vigència que mai.

Tot bon periodista hauria de seguir aquests 10 consells:

  1. Sigues realista, no afegeixis ni treguis res per compte propi. Cal verificar cada informació abans d’escriure.
  2. Les notícies esperen que les expliquin. S’ha de parar atenció a tot el que passa a prop, on es puguin trobar moltes coses interessants sobre les quals informar. Busca qualsevol cosa noticiable a la vida diària.
  3. Escriu des del punt de vista propi. Aquest angle personal és la perspectiva amb què s’aconsegueix la diferència.
  4. No maquillis ni manipulis les notícies, és millor deixar la imaginació per a altres ocupacions. A ningú no li agraden les mentides i el públic no les perdona.
  5. Una descripció simple sempre és millor que una exageració.
  6. Sigues precís. No hi ha més informació que la informació exacta. La gent confia en el que s’explica, no esperen ser defraudats.
  7. És difícil que la gent entengui de què parles si no s’escriu correctament.
  8. Llegeix molt i expandeix el vocabulari, una història curta no serà tan emocionant si repeteix paraules a cada línia.
  9. Cal cuidar les fonts.
  10. Porta sempre un quadern, un portàtil, un mòbil, una càmera… no se sap mai quan pot passar alguna cosa interessant.

“El bon periodisme és on hi ha un bon periodista, amb eines per fer-ho i llibertat per explicar-ho… en una pàgina d’un diari —de paper o digital—, en un minut de ràdio o de televisió… En aquest moment de transformació i incertesa al món de la comunicació, quan tants companys han perdut el lloc de treball i les empreses busquen sortides a la crisi… a mi m’agrada recordar que els suports canviaran però l’essència del nostre treball segueix sent la mateixa i imprescindible… ser allà on passen les coses, parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir i explicar-ho amb honradesa… i això només ho saben fer els periodistes”. Pepa Bueno, periodista.


Transformació digital: la revolució que ens ha tocat viure

La digitalització ha contribuït a la creació d’un nou marc mental per comprendre el món.

La història del món contemporani es va iniciar amb profundes transformacions de base,  políticament, socialment, econòmicament i ideològicament. Qualsevol manual de batxillerat podria començar amb aquesta definició referida a l’última de les grans revolucions d’abast mundial: la industrial. I, tanmateix, qui dubta que el mateix enunciat es podria aplicar al moment actual, gràcies al fenomen de la digitalització; estem assistint al començament d’una nova era? Som testimonis d’una altra gran revolució?

No deixa de ser xocant que parlem de revolució, concepte que té un abast estructural, quan al·ludim a un procés que es gesta a les nostres llars, al palmell de la mà. Però és així, els canvis que veiem no són res superficial o merament instrumental, sinó que calen fondo. Gràcies al potencial de ramificació i complementació de la tecnologia digital s’ha pogut construir a macroescala des de la microescala, i viceversa.

La digitalització no es redueix a una ampliació del ventall de possibilitats al nostre abast; ha vingut amb un nou marc mental per comprendre el món. Quant al vessant ideològic i sociològic d’aquest fenomen, en reflexiona Belén Barreiro, sociòloga que va presidir durant anys el CIS, en el seu últim llibre, La societat que serem. Belén hi descriu la manera, com a resultat de la vertiginosa digitalització i de la crisi econòmica, com la societat ha quedat dividida en quatre blocs: els digitals empobrits, els digitals acomodats, els analògics empobrits i els analògics acomodats. Tal com explica l’autora, la influència del que és digital provoca que, per entendre les opcions ideològiques de la societat, la lògica de l’eix esquerra-dreta ja no és suficient, sinó que s’ha de recórrer a les coordenades analògic-digitals. Per tant, transformacions profundes de base en aspectes socials, polítiques i ideològiques.

I en l’aspecte econòmic? No hi ha dubte que és un dels àmbits en què més ràpidament i creativament s’estan manifestant els canvis. En l’econòmic és on apareixen les oportunitats i riscos del fenomen de manera més palpable. Per reflexionar sobre aquest aspecte de la revolució digital, la Universitat Abat Oliba CEU, en el marc de la Trobada Anual d’Alumni, celebrarà el 29 de juny l’esdeveniment “Transformació digital: el nou paradigma de la innovació”. Allà hi intervindran figues que, pel seu coneixement i experiència, tenen molt criteri per aportar sobre la revolució que ens ha tocat viure.