De tots els estudiants que comencen una carrera universitària, quasi bé el 20 % l’abandonen als primers anys. Per tant, encertar els estudis és un factor clau per no sentir-se frustrat. Ara bé, hem de fer cas de la vocació personal o ens hem de centrar en les sortides professionals?
La Universitat Abat Oliba CEU va ser qui va iniciar el Test d'Orientació Vocacional que avui es pot realitzar per internet, no només pels alumnes del Campus Català, sinó també pels dels Campus de Madrid (CEU San Pablo) i els de la Comunitat Valenciana (CEU Cardenal Herrera). La Dra. Amparo Acereda, com a psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Abat Oliba CEU, va preparar aquest test, que és un qüestionari personalitzat que serveix per orientar els alumnes que vulguin escollir el seu futur universitari, en funció de les preferències i de les habilitats socials.
Per exemple, t'agraden els animals i les plantes, i treballar amb eines o màquines, et consideres a tu mateix com una persona científica -precisa i analítica-, o t'inclines per les qüestions intel·lectuals i d'investigació, valores l'èxit en la política i els negocis (i en el treball), ets imaginatiu i original?
Són totes les preguntes que aquest test inclou a fi que l'estudiant pugui fer-se una idea de quines especialitats podrien ser les més adequades pel seu desenvolupament professional i personal.
Com ens explica Fernando Miralles, Doctor Especialista en Psicologia Clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat CEU San Pablo, el problema és que no tots els joves han rebut una bona orientació, i d'aquí prové el fracàs d'una elecció errònia. Hem de tenir en compte que hi ha tot un seguit d'acompanyaments que ens ajuden a agafar una bona orientació psicoeducativa.
En primer lloc, hem de saber quin perfil personal té l'alumne (ansiós, afable, tens, capaç d’adaptar-se...). En segon lloc, i segons el professor Miralles, hem de determinar el seu coeficient intel·lectual i les puntuacions en factors numèrics, verbals i espacials, “para saber cuáles son los puntos fuertes del alumno y sus puntos débiles, y no empezar una carrera de ingeniería si su factor numérico está por debajo de la media, o arquitectura si su nivel espacial es bajo”. En tercer lloc, el perfil socioprofessional de l'estudiant serà útil per valorar quines carreres professionals li poden interessar més. I finalment, una entrevista personal amb l'alumne ens definirà quins estudis pot cursar, amb la qual cosa “su nivel de riesgo a no finalizar la carrera disminuirá significativamente”.
A més, i com assenyala Miralles, una de les actuacions que mai hauria de fer un pare és la d'obligar o pressionar el seu fill perquè realitzi un itinerari específic. “Los jóvenes estarán expuestos en todo momento (en especial en los primeros años de carrera) a dejar los estudios ya que no son los que ellos querían hacer”, afirma. I encara més, posa com a exemple el cas d'una jove que, tot i arribar al cinquè curs de Medicina, va abandonar-lo per estudiar la carrera que a ella li agradava i no la que havien escollit els seus pares. “En la actualidad es una profesional de las más cotizadas de su especialidad”, afirma Miralles.
Per tant, la vocació és fonamental. En paraules del professor, hi ha treballs del tot compromesos “a los que es muy difícil que el alumno renuncie”, com els de medicina, infermeria, arquitectura, mestre, militar, policia... Però la inestabilitat actual en el món professional és un factor que no hauríem d'ignorar. “Si todas estas variables las estudiamos de una manera objetiva, podremos sacar conclusiones que ayudarán al alumno a elegir su mejor porvenir”, afirma Miralles.
