Escollir una carrera: vocació o sortida professional?

De tots els estudiants que comencen una carrera universitària, quasi bé el 20 % l’abandonen als primers anys. Per tant, encertar els estudis és un factor clau per no sentir-se frustrat. Ara bé, hem de fer cas de la vocació personal o ens hem de centrar en les sortides professionals?

La Universitat Abat Oliba CEU va ser qui va iniciar el Test d'Orientació Vocacional que avui es pot realitzar per internet, no només pels alumnes del Campus Català, sinó també pels dels Campus de Madrid (CEU San Pablo) i els de la Comunitat Valenciana (CEU Cardenal Herrera). La Dra. Amparo Acereda, com a psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Abat Oliba CEU, va preparar aquest test, que és un qüestionari personalitzat que serveix per orientar els alumnes que vulguin escollir el seu futur universitari, en funció de les preferències i de les habilitats socials.

Per exemple, t'agraden els animals i les plantes, i treballar amb eines o màquines, et consideres a tu mateix com una persona científica -precisa i analítica-, o t'inclines per les qüestions intel·lectuals i d'investigació, valores l'èxit en la política i els negocis (i en el treball), ets imaginatiu i original?

Són totes les preguntes que aquest test inclou a fi que l'estudiant pugui fer-se una idea de quines especialitats podrien ser les més adequades pel seu desenvolupament professional i personal.

Com ens explica Fernando Miralles, Doctor Especialista en Psicologia Clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat CEU San Pablo, el problema és que no tots els joves han rebut una bona orientació, i d'aquí prové el fracàs d'una elecció errònia. Hem de tenir en compte que hi ha tot un seguit d'acompanyaments que ens ajuden a agafar una bona orientació psicoeducativa.

En primer lloc, hem de saber quin perfil personal té l'alumne (ansiós, afable, tens, capaç d’adaptar-se...). En segon lloc, i segons el professor Miralles, hem de determinar el seu coeficient intel·lectual i les puntuacions en factors numèrics, verbals i espacials, “para saber cuáles son los puntos fuertes del alumno y sus puntos débiles, y no empezar una carrera de ingeniería si su factor numérico está por debajo de la media, o arquitectura si su nivel espacial es bajo”. En tercer lloc, el perfil socioprofessional de l'estudiant serà útil per valorar quines carreres professionals li poden interessar més. I finalment, una entrevista personal amb l'alumne ens definirà quins estudis pot cursar, amb la qual cosa “su nivel de riesgo a no finalizar la carrera disminuirá significativamente”.

A més, i com assenyala Miralles, una de les actuacions que mai hauria de fer un pare és la d'obligar o pressionar el seu fill perquè realitzi un itinerari específic. “Los jóvenes estarán expuestos en todo momento (en especial en los primeros años de carrera) a dejar los estudios ya que no son los que ellos querían hacer”, afirma. I encara més, posa com a exemple el cas d'una jove que, tot i arribar al cinquè curs de Medicina, va abandonar-lo per estudiar la carrera que a ella li agradava i no la que havien escollit els seus pares. “En la actualidad es una profesional de las más cotizadas de su especialidad”, afirma Miralles.

Per tant, la vocació és fonamental. En paraules del professor, hi ha treballs del tot compromesos “a los que es muy difícil que el alumno renuncie”, com els de medicina, infermeria, arquitectura, mestre, militar, policia... Però la inestabilitat actual en el món professional és un factor que no hauríem d'ignorar. “Si todas estas variables las estudiamos de una manera objetiva, podremos sacar conclusiones que ayudarán al alumno a elegir su mejor porvenir”, afirma Miralles.


Claus per enfrontar amb èxit l’elecció de la carrera

A l’hora d’escollir els estudis universitaris s’han de tenir en compte els interessos, la formació, la vocació i les perspectives de desenvolupament professional

 

Què vols estudiar? Sembla una pregunta senzilla, però la veritat és que l’elecció d’una carrera és una de les decisions més importants a què han d’enfrontar-se els joves al deixar l’escola. A l’hora d’escollir s’han de tenir en compte els interessos, la formació i el coneixement que té cadascú; la vocació, les perspectives de desenvolupament professional que ofereix una determinada carrera per a inserir-se al món laboral. Però, com saber quin camí escollir? Quina és la direcció correcta?

Segons la conjuntura econòmica de cada moment, hi ha professions amb més o menys sortides professionals. Hi ha titulacions universitàries indispensables per a l’exercici professional, moltes d’elles d’àmbit públic: Magisteri, Medicina, Infermeria, Arquitectura, Dret, Enginyeria. I hi ha titulacions no reglades que serveixen a mercats de perfil més liberal: Direcció d’Empreses, Màrqueting, Publicitat, Periodisme, Psicologia, Matemàtiques, Física, Biologia, Filologia, Història, etc.

És important tenir suficients arguments per a prendre decisions que permetin complir les expectatives individuals, tenint present els següents aspectes:

- Abans d’escollir cal preguntar-se: Qui sóc jo? Què m’agrada fer i què no? Com vull veure’m en el futur?

-Adequar els somnis amb el talent real i les capacitats personals.

-Cap carrera per si mateixa garanteix l’èxit a la vida.

-No hem de deixar-nos influir per l’apogeu d’algun grau “de moda” o estudiar alguna cosa perquè determinat professor ho va recomanar o per l’elecció dels amics.

-Tenir en compte el rendiment acadèmic, l’aprofitament dels estudis realitzats, els hàbits d’estudi, les opinions dels tutors o professors, orientadors i equip psicopedagògic del centre, etc.

- No escollir mai una professió per la pressió social i/o familiar.

Per tal que decidir no es converteixi en una tasca impossible, presentem un decàleg amb les claus de l’èxit davant l’elecció d’uns estudis universitaris:

  1. Consultar els plans d’estudi, tenint en compte el pes de les pràctiques en el context de la titulació.
  2. Visitar la pàgina web per familiaritzar-se amb el sistema acadèmic del centre.
  3. Visitar els centres d’orientació universitària per a disposar d’informació personalitzada d’acord amb les necessitats i inquietuds de l’estudiant.
  4. Informar-se de les sortides professionals de les titulacions: possibilitats, mercat de treball, etc.
  5. Conèixer les possibilitats de creixement universitari amb altres titulacions: compatibilitat dels plans d’estudi dins del mateix centre, etc.
  6. Sol·licitar informació en allò referent a les beques d’estudis que assignin els centres i, en el cas de les titulacions de ciències, les possibilitats de participar en els plans d’investigació universitària.
  7. Disposar d’informació sobre les possibilitats de participar en programes de caràcter internacional.
  8. Visitar les instal·lacions i assistir a alguna de les jornades de Portes Obertes que les universitats organitzen. És una manera propera d’establir un primer contacte universitari.
  9. Consultar el sistema de serveis a l’estudiant de cada universitat.
  10. Conèixer les activitats complementàries que ofereix el centre universitari a l’estudiant.

A més, hi ha diferents eines que ajuden en l’orientació per a l’elecció de la futura carrera universitària. La Dra. Amparo Acereda, psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la Universitat Abat Oliba CEU, ha elaborat aquest Test d’Orientació Universitària, on ajuda als estudiants a diferenciar les seves preferències entre les diferents disciplines.

 


El acceso a la universidad

La PAU, que demuestra los conocimientos adquiridos, está formada por dos fases: la general obligatoria y la específica voluntaria .

Una vez acabado el bachillerato y obtenido el título, el siguiente paso para poder acceder a la universidad es superar la Prueba de Acceso a la Universidad (PAU). Los objetivos de esta prueba son demostrar que se han adquirido los conocimientos y la madurez necesaria para poder acceder a los estudios universitarios. Además, es una oportunidad de mejorar la nota media para la carrera que se quiera realizar, gracias a la fase específica voluntaria, donde se tiene la posibilidad de examinarse de contenidos relacionados con el grado al que se quiere acceder.

Pero, ¿en qué consisten las pruebas? La PAU está formada por dos fases: la fase general obligatoria y la fase específica voluntaria. En cada fase, los alumnos se examinan de materias dadas durante bachillerato. En cada ejercicio, a su vez, hay dos opciones de entre las cuales el alumno elige una. Cada prueba tiene una duración de hora y media con un intervalo/descanso entre exámenes de cuarenta y cinco minutos.

La fase general consta de cuatro exámenes. (cinco si es comunidad autónoma con lengua oficial). En la actualidad, las materias de los exámenes son las siguientes:

  • Lengua castellana y literatura.
  • Lengua extranjera a elección del alumno: alemán, francés, inglés, italiano o portugués.
  • Historia o Filosofía, a elección del alumno.
  • Una materia de modalidad de bachillerato.

Para aprobar, el primer requisito es que en esta fase hayas obtenido un mínimo de cuatro puntos sobre diez. Una vez cumplido esto, se hace la media ponderada entre la nota media de bachillerato (60 %) y la calificación de esta fase general (40 %). Si el resultado es mayor de un cinco, se considera aprobada y esta calificación tiene una validez indefinida.

En la fase específica voluntaria se pueden realizar hasta un máximo de cuatro ejercicios a elección del alumno (excepto los estudiantes de Cataluña, que se pueden presentar a un máximo de 3 asignaturas), pero solo contarán las notas de dos materias relacionadas con la rama del conocimiento de la titulación a la que desea acceder. Las notas de estos exámenes pueden incrementar la calificación hasta un 10 %, pero las calificaciones caducan a los dos años.

La realización de esta fase es un buen método para aumentar la nota media, ya que puede llegar a subir hasta cuatro puntos, si las universidades han considerado las materias examinadas prioritarias; si no es así, la nota media puede subir hasta dos puntos. Por ello, recomendamos una correcta preparación de las asignaturas relacionadas con la carrera que se quiere realizar y presentarse a esta fase.

Además, la fase específica también está disponible para los alumnos que quieren acceder a la universidad desde otros estudios superiores como la formación profesional o las enseñanzas deportivas.

Convocatorias
Se celebrarán, al menos, dos convocatorias anuales. Los estudiantes podrán presentarse en sucesivas convocatorias para mejorar la calificación tanto de la Fase General como de la Específica. La nota de la Fase General tendrá validez indefinida. La de la Fase Específica 2 cursos.

Como consejo final, recordamos que cumpliendo con una buena planificación de estudios desde el bachillerato y manteniendo una actitud relajada y positiva se puede superar con muy buenos resultados esta prueba, así como las específicas de las universidades.


Aprobar la Selectividad

Consejos para ir a las pruebas PAU

Si leemos las estadísticas, seguro que nos tranquilizamos con más del 90 % de los alumnos que superan con éxito las Pruebas de Acceso a la Universidad (PAU). Pero, ¿a quién no le pone nervioso la Selectividad? Aprobar los exámenes no tiene porqué ser una misión imposible, siempre que se sigan algunas recomendaciones:

  • Tenemos que tener bien claro que el segundo de bachillerato es el curso que nos pide mucho estudio durante todo el año y que no lo tenemos que dejar para el último momento. Seguir un método de trabajo nos evitará dolores de cabeza cuando lleguen los exámenes. Y como no, el hecho de avanzar en el estudio de materias se puede convertir en el mejor objetivo.
  • Preparar el calendario y planificar las horas de estudio por materias es una buena idea, sin olvidar que hay que ser realistas, y por lo tanto, también incluir unos días de descanso. El objetivo final es el de controlar las asignaturas que requieran más dedicación y de este modo podamos tener tiempo para reaccionar y para profundizarlas en el estudio, si fuera necesario.
  • Llega el último mes: sobre todo tranquilidad, porque ahora es el momento de repasar todo lo que se ha dado durante el curso. Es por este motivo que es el mejor momento para memorizar los resúmenes, hacer esquemas y sobre todo, para practicar con modelos de exámenes de Selectividad de años anteriores. De este modo, el día de examen ya conoceremos el estilo de la prueba.
  • El día anterior a la prueba lo tendríamos que dejar para descansar. Tenemos muy poca materia pendiente de estudio, por lo tanto, lo mejor que podemos hacer es relajarnos y coger fuerzas para evitar que si repasamos alguna lección, nos demos cuenta de que aún tengamos pendiente de asimilar algún concepto o teoría: para eso sirve el trabajo diario de todo un curso.
  • Y finalmente llegan los exámenes, no podemos llegar tarde ni olvidar el DNI. Una vez sentados ante la prueba, nos conviene escuchar las instrucciones del tribunal y leer atentamente las preguntas para tener bien claro qué se nos está pidiendo exactamente. Lo mejor que podemos hacer es distribuirnos el tiempo y empezar por los más fáciles, sin olvidar una presentación del escrito cuidada, que incluye una ortografía correcta.

Algunos de nosotros seguramente nos encontremos como si no tuviéramos nada en la cabeza. Este bloqueo mental es uno de los peores enemigos del estudiante a la hora de realizar un examen, y superarlo supone dominar los nervios de uno mismo. Ahuyentar la sensación de saber la respuesta y no ser capaz ni de escribir una línea, puede conseguirse si respiramos con profundidad. Porque, al fin y al cabo, responder una pregunta cinco minutos más tarde no hace cambiar las cosas. Eso sí, nunca tenemos que tirar la toalla ante la prueba ni levantarnos para salir del aula. En cualquier caso, y para evitar estas situaciones, se aconseja asimilar bien el contenido antes de memorizarlo, o incluso, aplicar técnicas mnemotécnicas. Todos estos métodos son válidos si nos ayudan a superar las pruebas de entrada a la universidad.


Bolonya, la nova universitat

Els canvis per adaptar-nos al procés de Bolonya

Estudiar a Europa o fer-ho a Espanya. L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) ja és una realitat a les aules de les universitats espanyoles. El famós procés de Bolonya, al qual tots els graus dels campus de CEU a Madrid, a Barcelona i a la Comunitat Valenciana ja estan adaptats i en funcionament. Realment, quins canvis ens reporta?

Així per damunt, qualsevol títol que es cursi a un campus nostre de CEU serà del tot vàlid a tots els països de la Unió Europea. Dit d'una altra manera, ens augmenten les possibles sortides professionals i es dirigeixen més enllà del nostre país. La mobilitat, un concepte tan actual en aquest moment, comença a la universitat.

Una de les principals novetats és el temps de durada d'una carrera. Bolonya va plantejar dues alternatives: els graus de tres anys i de 180 crèdits ECTS o bé, els graus de quatre anys i de 240 crèdits ECTS. Espanya va optar per la segona opció.

Crèdits ECTS? Un altre canvi. L'European Credit Transfer System és una nova manera de mesurar el treball que han de realitzar els alumnes per superar les matèries del grau, vàlid a tot l'Espai Europeu d'Educació Superior. D'aquesta manera, un crèdit suposa unes 30 o 40 hores d'activitat d'estudi, i aquí s'hi inclouen des de les hores lectives a tutories, seminaris, treballs, fins al temps dedicat a la preparació dels exàmens.

Els 240 crèdits inclouen totes les activitats que tenen la finalitat d'obtenir el títol: pràctiques, idiomes, projecte de fi de grau. Cap crèdit es perdrà quan es canviï de titulació.

També la participació en activitats universitàries com les culturals, esportives, solidàries o de representació d'estudiants, totes comptabilitzaran en forma de crèdits. I finalment, el Suplement Europeu al Títol explica aquestes competències i encara més, perquè s'aplica a tots els títols de màster i de doctorat de qualsevol universitat del EEES.

Pel que fa a les pràctiques d'empresa, podran arribar-hi fins als 60 crèdits i preferentment es realitzaran a la segona meitat del pla d'estudis. La qüestió de si aquestes pràctiques seran remunerades o no, sempre dependrà de cada pla d'estudis o fins i tot, d'on les realitzin.

Les pràctiques són fonamentals perquè el més important que cerquen els títols de Bolonya és la inserció laboral dels graduats. “La importància professional per a la societat” és un requisit amb el qual tots els graus estan obligats.


Bolonia, la nueva universidad

El cambio más significativo que incluye Bolonia es que cualquier título que se curse en un campus del estado español será totalmente válido en más de una veintena de países europeos

Redacción UAO.- El Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) es ya una realidad en las aulas de las universidades españolas. El famoso proceso de Bolonia, al que todos los grados de los campus del la Universtitat Abat Oliba CEU están adaptados, no se ha quedado en el papel. ¿Qué cambios introduce en la práctica?

De entrada, que cualquier título que por ejemplo se curse en un campus del estado español será totalmente válido en más de una veintena de países europeos. Dicho con otras palabras, el campo de salidas laborales se expande más allá de las fronteras españolas. La movilidad, un concepto tan de moda en estos tiempos, comienza así en la universidad.

La duración de la carrera es otra de las principales novedades: atrás quedan ya las diplomaturas y las licenciaturas de tres y cinco años respectivamente. Bolonia planteó dos alternativas: grados de tres años y 180 créditos ECTS o grados de cuatro años y 240 créditos ECTS. España se quedó con la segunda.

¿Créditos ECTS? Otro cambio. El ‘European Credit Transfer System’ es una nueva forma de medir el trabajo que deben realizar los estudiantes para superar las materias del grado, válido en todo el Espacio Europeo de Educación Superior. De esta forma, un crédito ya no cuenta únicamente el número de horas de clase presenciales de una asignatura. Cada crédito supone entre 30 y 40 horas de actividad de estudio, y aquí se incluyen desde horas lectivas a tutorías, seminarios, trabajos e incluso tiempo dedicado a la preparación de exámenes.

Y es que los 240 créditos de un grado abarcan todas las actividades que conducen a la obtención del título: prácticas, idiomas, proyecto de grado… Ningún crédito se perderá al cambiar de titulación. Si los créditos son de la misma rama de conocimiento, se reconocerán automáticamente.

También la participación en actividades universitarias culturales, deportivas, solidarias o de representación estudiantil se verá recompensada en forma de créditos. Y, al final, el Suplemento Europeo al Título explicará todas estas competencias, quedando la puerta abierta a todos los títulos de máster y doctorado de cualquier universidad del EEES.

En cuanto a las prácticas en empresa, tendrán una extensión máxima de 60 créditos y se realizarán preferentemente en la segunda mitad del plan de estudios. La cuestión de la remuneración de las prácticas externas dependerá exclusivamente de cada plan de estudios e incluso de dónde se realicen las prácticas. Pero las prácticas son fundamentales, ya que si algo tienen los títulos de Bolonia es que buscan ante todo la empleabilidad de los graduados.

La “relevancia profesional” o la “relevancia para la sociedad” es un requisito del que deben ahora dar cuenta todos los grados.


ADE i enginyeria industrial, les carreres amb més sortides professionals

Per a molts estudiants aquest és el dilema que no té fi: estudies el que t’agrada, o bé agafes la formació que t’ofereix una millor sortida professional?

Segons Adecco Professional, del total d’ofertes de treball que reben per a titulats qualificats, el 4,2 % són pels d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE); per sota se situen les d’enginyeria industrial, amb el 3,3 % de les peticions de contractació; i d’enginyeria informàtica, amb el 2,96 %. Després apareixen les de Ciències Empresarials, Economia i Dret, que en van retrocedir el 2011, i que ara tornen a ocupar els primers llocs del llistat perquè n’aconsegueixen el 2,5 %, 2,3 % i 2,2 %, respectivament.

Les ofertes de l’especialitat de Relacions Laborals, Investigació i Tècniques de Mercat han augmentat les possibilitats d’ocupació. La primera opció quasi ho ha fet en cinc vegades més respecte a l’any anterior, amb l’1,34 %; mentre que la segona d’elles, amb l’1,16 % de les ofertes amb qualificació, n’ha augmentat dues vegades les possibilitats.

L’especialitat de Medicina, que normalment ocupava els primers llocs, ha disminuït el nombre d’ofertes i es situa en el 0,65 %.

La importància dels idiomes en les titulacions és un requisit que cada cop més les empreses exigeixen als treballadors. En un món globalitzat, on les empreses exporten i internacionalitzen els seus negocis, volen comptar amb personal que domini més d’un idioma, i per això és un punt a favor del candidat. Aquest requisit, cada cop l’exigeixen més les empreses: el 32,23 % de les ofertes per a llicenciats i el 29,09 % de les dirigides als diplomats, demanen el domini d’idiomes.

 

 


¿Estudiar Administración de Empresas o Marketing?

El grado de Administración y Dirección de Empresas configura un título con una de las tasas de empleabilidad más elevadas y va dirigido a personas con un carácter emprendedor y creativo, además de tener iniciativa, conocimientos, capacidad de trabajo en equipo, ser hábiles en el trato con los demás y conocedoras de los diferentes entornos sociales, económicos y políticos en los que realizan las actividades empresariales. Saber interpretar la realidad económica y la aplicación de los conocimientos para una gestión eficiente de la empresa. ¿Eres tú una de esas personas? ¿Sí? Este es tu grado.

Si te consideras preparado de trabajar en equipo, tienes iniciativa y eres creativo con capacidad de análisis, los estudios de Marketing son lo tuyo. Hay que conocer muy bien lo que quiere el cliente y darle lo que espera o más. Tendrás que diseñar estrategias de comunicación y publicidad, hacer investigaciones de mercado, encargarte del Marketing online (que ya es imprescindible), diseñar los pasos para que tu empresa se expanda internacionalmente, planificar cómo se desarrollarán los productos de tu empresa, asesorar las acciones a desarrollar para vender más, etc. Esto y mucho más es Marketing. Es un mundo apasionante, donde trabajarás con números, sí, pero donde la creatividad y la imaginación tienen mucha importancia, y donde radica la diferencia.

Los grados ADE y de Marketing tienen mucho en común. Entonces ¿Por qué no estudiar un doble grado?

Los estudiantes de este doble grado adquieren una visión de 360º del marketing y la empresa que les prepara perfectamente para un mundo laboral muy profesionalizado. Obtienen los conocimientos y competencias clave necesarios para trabajar en altos puestos de responsabilidad dentro de las empresas públicas y privadas, nacionales e internacionales y emprender con éxito cualquier proyecto relacionado con el marketing y la dirección comercial. El doble grado aporta una mayor experiencia, cosa que suma posibilidades de inserción laboral, en cinco años se tiene un currículum excepcional.

Consulta los grados, dobles grados y bilingual degrees en Ciencias Económicas y Empresariales y la opinión de nuestros alumnos: http://bit.ly/empreco


Estudiar Administració d’Empreses o Màrqueting?

El grau d’Administració i Direcció d’Empreses configura un títol amb una de les taxes d’ocupabilitat més elevades i va dirigit a persones amb un caràcter emprenedor i creatiu, a més de tenir iniciativa, coneixements, capacitat de treball en equip, ser hàbils en el tracte amb les persones i coneixedores dels diferents entorns socials, econòmics i polítics en què realitzen les activitats empresarials. Han de saber interpretar la realitat econòmica i l’aplicació dels coneixements per a una gestió eficient de l’empresa. Ets tu una d’aquestes persones? Sí? Aquest és el teu grau.

Si et consideres preparat per a treballar en equip, tens iniciativa i ets creatiu amb capacitat d’anàlisi, els estudis de Màrqueting són el teu fort. S’ha de conèixer molt bé allò que vol el client i donar-li el que espera o més. Hauràs de dissenyar estratègies de comunicació i publicitat, fer investigacions de mercat, encarregar-te del Màrqueting en línia (que és ja imprescindible), dissenyar els passos perquè la teva empresa s’expandeixi internacionalment, planificar com es desenvoluparan els productes de la teva empresa, assessorar les accions a desenvolupar per a vendre més, etc. Això i molt més és el Màrqueting. És un món apassionant, on treballaràs amb números, sí, però on la creativitat i la imaginació tenen molta importància, i és on radica la diferència.

Els graus d’ADE i de Màrqueting tenen molt en comú. Aleshores, per què no estudiar un doble grau?

Els estudiants d’aquest doble grau adquireixen una visió de 360° del màrqueting i l’empresa que els prepara perfectament per a un món laboral molt professionalitzat. Obtenen els coneixements i competències claus necessaris per a treballar en alts càrrecs de responsabilitat dins de les empreses públiques i privades, nacionals i internacionals i emprendre amb èxit qualsevol projecte relacionat amb el màrqueting i la direcció comercial. El doble grau aporta una major experiència, cosa que suma possibilitats d’inserció laboral, ja que en cinc anys es té un currículum excepcional.

Consulta els graus, dobles graus i bilingual degrees en Ciències Econòmiques i Empresarials, i l’opinió dels nostres alumnes: http://bit.ly/empreco


La decisió de ser psicòleg

T’agrada la psicologia? No t’imagines exercint la professió? Et creus capaç d’ajudar a la gent amb els seus problemes? Et donem uns punts sobre el grau de Psicologia que poden ajudar-te a decidir:

 

  • La carrera de psicologia té una durada acadèmica de quatre anys.
  • Requereix esforç i dedicació, hauràs de llegir molts llibres, analitzar, interpretar i resumir per a comprendre la complexitat de la ment humana.
  • Durant la carrera de psicologia es realitzen pràctiques en què podràs avaluar si et sents apte per tractar amb la psique de les persones o no. Des del primer curs els alumnes tenen contacte directe amb l’escola, ja que es cursa part de de les seves assignatures a les escoles de de la Fundació Abat Oliba. També poden realitzar les pràctiques en aquestes o en altres escoles, empreses, hospitals i centres de dia.
  • Si un cop has acabat d’estudiar psicologia te n’adones que no t’agrada exercir com a psicòleg clínic, sempre tens l’opció d’exercir-te com en el camp educatiu, laboral, assistencial o institucional.
  • Si tens intenció de començar a estudiar psicologia i te n’adones que només ho vols fer per tal de comprendre’t millor a tu mateix, és millor que facis algun curs d’autoajuda o que vagis a teràpia, ja que sinó mai aconseguiràs connectar amb la carrera, i encara menys amb l’exercici de la professió.
  • Si vols saber més sobre la carrera de psicologia, pots buscar molta informació a Internet i a diferents fonts, però el millor serà que t’apropis a la Universitat i que t’assessori el nostre equip del Servei d’Informació i Orientació Acadèmica.
  • Si vols comprendre millor la professió de psicòleg, també pots trobar testimonis a Internet, però entendràs millor de què es tracta parlant-ne amb un professional. A la Universitat pots parlar directament amb la directora d’estudis del grau de Psicologia, que resoldrà tots els teus dubtes.
  • Si ja t’has decidit, vés al gra i inscriu-t’hi, no deixis que la resta influeixi en la teva determinació.
  • Si ja has començat a estudiar i tens dubtes, és millor que vegis com resoldre-les abans de continuar; ja que no és el mateix canviar de carrera durant el primer any que tan sols a mesos d’acabar.

Més informació a www.uaoceu.cat