Comprometre’s amb la igualtat a través de l’educació

Si la societat actual proporciona estructures que preparin el terreny cap al desenvolupament del talent, s’afavorirà l’equitat d’oportunitats

Durant aquestes setmanes s’ha parlat molt d’igualtat. És un concepte que en els dos últims anys ha evolucionat molt. La igualtat va ser una de les banderes de les revolucions liberals i, efectivament, sota aquest impuls van anar caient les figures que institucionalitzaven un tractament desigual de les persones: estaments, gremis… Era una igualtat conservadora, fet a mida de la burgesia dominant, que se centrava únicament a suprimir diferències jurídiques entre els homes –les dones van tardar un segle més a entrar a l’equació– però que els era indiferent si la igualtat formalment proclamada tenia una translació real a la vida social i econòmica de les persones.

Així, doncs, el repte dels moviments socials de finals dels s. xix i xx va ser traduir en igualtat material l’ideal que s’havia proclamat simbòlicament. És una lògica que encara es manifesta en molts camps. De fet, la causa actual de la dona transcorre per aquest mateix camí: el que porta des de la igualtat formal a la material, de l’ideal a la realitat, de la musa al teatre.

Al final, estem parlant d’articular una societat on hi hagi una igualtat efectiva d’oportunitats, i això, a la llarga, només es pot obtenir si hi ha un compromís ferm amb l’educació. L’actiu més gran d’una persona és el seu talent, només si la societat proporciona estructures que preparin el terreny pel seu desenvolupament ens acostarem a la igualtat real.

Per això cal el compromís de tots els actors socials: públics i privats. És habitual assenyalar el sector públic com l’únic responsable de sostenir l’acció social, una cosa que, d’una banda, suposa una càrrega massa exigent i, de l’altra, implica també l’exclusió d’agents de la societat civil amb gran potencial.

En el camp educatiu, la implicació d’institucions privades a la causa de la igualtat és fonamental, ja que la seva participació ajuda a introduir un factor de pluralitat al sistema. Això ho tenen molt interioritzat en societats com la nord-americana, a través de figures com el mecenatge. A Espanya, encara que aquesta mentalitat filantròpica dista d’estar plenament arrelada a les institucions privades, sí que hi ha exemples que, des de fa temps, marquen el camí a seguir.

Un d’aquests fars de compromís amb l’educació el proporciona el grup educatiu CEU, on s’integren deu col·legis i tres universitats, i que des de fa anys és la institució privada que destina més fons a ajuts a l’estudi. Les beques del CEU Merit Program en són un exemple, que des de la seva creació no han parat de créixer en nombre. Les beques es concedeixen sobre el cost del curs d’un grau universitari en funció del talent i esforç demostrat al batxillerat o en algun dels cicles que donen accés a la universitat. La idea és evitar que els estudiants amb bons resultats deixin de cursar el grau que han escollit per motius econòmics. En el cas concret de la Universitat Abat Oliba, aquest any s’ofereixen 66 beques –13 de les quals internacionals– que es poden sol·licitar fins al 4 de juny.


Transformació digital: la revolució que ens ha tocat viure

La digitalització ha contribuït a la creació d’un nou marc mental per comprendre el món.

La història del món contemporani es va iniciar amb profundes transformacions de base,  políticament, socialment, econòmicament i ideològicament. Qualsevol manual de batxillerat podria començar amb aquesta definició referida a l’última de les grans revolucions d’abast mundial: la industrial. I, tanmateix, qui dubta que el mateix enunciat es podria aplicar al moment actual, gràcies al fenomen de la digitalització; estem assistint al començament d’una nova era? Som testimonis d’una altra gran revolució?

No deixa de ser xocant que parlem de revolució, concepte que té un abast estructural, quan al·ludim a un procés que es gesta a les nostres llars, al palmell de la mà. Però és així, els canvis que veiem no són res superficial o merament instrumental, sinó que calen fondo. Gràcies al potencial de ramificació i complementació de la tecnologia digital s’ha pogut construir a macroescala des de la microescala, i viceversa.

La digitalització no es redueix a una ampliació del ventall de possibilitats al nostre abast; ha vingut amb un nou marc mental per comprendre el món. Quant al vessant ideològic i sociològic d’aquest fenomen, en reflexiona Belén Barreiro, sociòloga que va presidir durant anys el CIS, en el seu últim llibre, La societat que serem. Belén hi descriu la manera, com a resultat de la vertiginosa digitalització i de la crisi econòmica, com la societat ha quedat dividida en quatre blocs: els digitals empobrits, els digitals acomodats, els analògics empobrits i els analògics acomodats. Tal com explica l’autora, la influència del que és digital provoca que, per entendre les opcions ideològiques de la societat, la lògica de l’eix esquerra-dreta ja no és suficient, sinó que s’ha de recórrer a les coordenades analògic-digitals. Per tant, transformacions profundes de base en aspectes socials, polítiques i ideològiques.

I en l’aspecte econòmic? No hi ha dubte que és un dels àmbits en què més ràpidament i creativament s’estan manifestant els canvis. En l’econòmic és on apareixen les oportunitats i riscos del fenomen de manera més palpable. Per reflexionar sobre aquest aspecte de la revolució digital, la Universitat Abat Oliba CEU, en el marc de la Trobada Anual d’Alumni, celebrarà el 29 de juny l’esdeveniment “Transformació digital: el nou paradigma de la innovació”. Allà hi intervindran figues que, pel seu coneixement i experiència, tenen molt criteri per aportar sobre la revolució que ens ha tocat viure.


Education Talks: Una escola en diàleg amb el món

La multiculturalitat, la imparable evolució tecnològica o la mutabilitat de les categories del món laboral han posat en els últims anys de manifest una evidència que els teòrics de la pedagogia ja portaven preconitzant durant dècades: que l’objectiu primordial de l’educació no ha de ser tant l’aprenentatge d’uns continguts curriculars concrets, sinó el desenvolupament d’unes competències que permetin a la persona desenvolupar autònomament la seva personalitat. No es tracta ja d’un ideal, la realitat d’un món en constant canvi imposa repensar el model educatiu.

Per exemple, en el pla professional, els especialistes preveuen que prop del 75 % de les feines del futur seran ocupacions que no existeixen en l’actualitat. En un context així, resulta estèril planificar una formació en funció de coneixements o tècniques concretes. De fet, el que esperen ara les empreses del treballador és transversalitat, capacitat d’adaptació, resolució de problemes, gestió de la informació i del canvi o empatia. Tot això en un marc global, que desborda els esquemes culturals rígids.

L’articulació d’una educació a la mida del món és un repte a què no és aliè cap dels factors presents a l’escola. Si el que es desitja és inculcar en l’alumne una actitud d’adaptació crítica als molts canvis que haurà d’experimentar al llarg de la seva vida, l’escola ha de participar d’aquesta predisposició. En aquest sentit, cal afrontar la innovació educativa no com la consecució d’una fórmula definitiva i tancada sinó des d’una perspectiva permeable a successius canvis.

Per aquest últim motiu és important que la comunitat educativa visqui en un permanent estat de diàleg i intercanvi d’experiències. Per afavorir aquesta trobada entre docents i professionals del món de l’educació compromesos amb el canvi educatiu, la Universitat Abat Oliba CEU celebra regularment les trobades “Education Talks”. La pròxima edició, que tindrà lloc el 18 de maig, comptarà amb la participació del director científic del programa “Inteligencia Emocional” de la Fundació Punset, Pablo Herreros, el premi Bitácoras 2016, Sergio Castro, la booktuber, Marta Botet, el director dels graus d’Educació de la UAO CEU, Mariano Bártoli, el membre del comitè científic del projecte “Educació Demà”, Frank Sabaté, i la codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez. Consulteu més informació sobre l’esdeveniment i la forma d’inscriure-us.


Education Talks: Educar exigeix innovar

El 28 d’abril se celebra una nova edició d’aquest cicle de la Universitat Abat Oliba CEU
A principis de segle, especialistes en coaching com en Juan Carlos Cubeiro, van recórrer a l’expressió “caps del segle XIX que lideren empreses del segle XXI” per posar de manifest el desfasament que hi havia entre la dinàmica actual de les organitzacions i els mètodes de les persones suposadament cridats a liderar-les. Alguna cosa similar es podria dir de l’educació, on s’aprecia la necessitat de renovar els plantejaments tradicionals per a posar a l’escola en consonància amb la realitat que viu la societat, una realitat que, d’altra banda, actualment es caracteritza pel permanent canvi. L’axioma propi del nostre temps consisteix a dir que tot canvia menys el canvi.
El sistema educatiu està cridat a una fascinant tasca, que és la de fer conviure en un mateix missatge la lògica de l’estabilitat amb l’obertura al que és nou i mutable. L’escola ha d’inculcar a l’alumne una predisposició positiva al que és canviant, perquè és el signe de la societat tecnològica en què ha de viure, sense per aquest motiu descuidar aquells principis i conceptes la vigència dels quals no decau i que li serviran durant tota la seva vida per analitzar críticament allò que succeeix al seu voltant. El sòlid i el líquid, el previsible i l’improbable, el convencional i el disruptiu, tot això ha d’integrar-se harmònicament.

Només una escola en permanent estat d’innovació pot adaptar-se a aquest ideal. Els estudiants únicament poden sentir-se interessats per una educació que els proporcioni eines per adaptar-se als canvis i treure’n partit. Per això, no resulten atractius els continguts curriculars inamovibles i impermeables, presentats com un saber clausurat i immortal, com tampoc és viable el clàssic esquema de jerarquies en el context d’una societat en què la informació flueix de forma abundant i descentralitzada. Adaptabilitat, participació i creativitat són els conceptes que, juntament al judici crític, ha d’emprar el mestre d’avui dia.

Un cop determinades les premisses, la qüestió radica en decidir quina és la manera d’innovar, quins nous plantejaments mereixen ser incorporats a l’educació, tenint en compte que l’aposta metodològica constitueix en si mateixa una ensenyança, que el com determina també el què. Actualment hi ha persones i institucions a qui les uneix un permanent estat de reflexió sobre les necessitats del sistema educatiu, algunes de les quals ja han aplicat amb èxit mètodes renovadors. A ells es dirigeix Education Talks, espai que ha impulsat la Universitat Abat Oliba CEU per incentivar la trobada entre membres de la comunitat educativa que comparteixen la convicció de què només a través de la innovació podrem tenir una educació del segle XXI.

II Education Talks. Innovació en l’Educació. 28 d’abril
• 19.00 h – Obertura
• – Quim Casas. Actor i professor UAO CEU – “Els potenciadors de la comunicació”
• – Gemma Arasanz. Professora Escola la Vall – “L’emprenedoria i les emocions”
• – Jordi Jubany. Mestre. Antropòleg. Educació Digital – “Gestionar l’aprenentatge digital”
• – Xavier Patiño i Silvia Caballeria i Ferrer. Fundació Trams – “Col·laborar per innovar”
• – Eva Bach. Pedagoga i divulgadora – “Mestres en traducció d’emocions”
• – Begoña Nager Ariza. Coordinadora de Primària – Psicòloga Escola Sant Marc de Sarrià – “Generant inclusió educativa a través del Mètode Glifing”
• – Eduard Vallory. President del Centre UNESCO Catalunya – “Els mestres a l’escola avançada”
• 20.30 h – Networking cocktail