L’èxit recau a sentir-se universitari des del primer dia

Tenir una actitud receptiva, aprofitar els contactes amb els professors i les lectures recomanades són algunes de les claus

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran mesura per la novetat. Al final del Batxillerat, l’institut ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents maneres d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que ens esperen durant el primer curs al campus.

El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentius. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

I aquesta actitud de cerca ha de començar en el marc de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi una marca gaire duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Algunes universitats ofereixen tutories personalitzades, i són l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

L’universitari també ha d’establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa per llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als marges estrets dels apunts.

Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports… Tot forma part de l’experiència. A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals. L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi a aconseguir. I es comença des del primer dia.


Podries ser un estrateg del màrqueting?

El màrqueting, sobre tot el vessant digital, està en un procés d’actualització constant

L’ona expansiva del Màrqueting és un fenomen ben visible dins les empreses. La visió omnicomprensiva del professional del màrqueting, la seva capacitat per entendre totes les parts de l’organització com a part d’un pla global és, cada cop, més apreciada. I encara més en un món com l’actual, on el context digital ha fet que tots els elements de l’empresa participin del seu relat públic.

Si el màrqueting és un aspecte estratègic dins de l’organització, és vital que el professional sigui una persona capaç de respondre al repte, per formació, actitud i aptitud. Poques activitats com el màrqueting aporten una visió tan omnicomprensiva del conjunt de valors d’una organització, i la persona que s’hi dediqui ha de presentar un perfil d’acord amb aquesta diversitat d’enfocaments. Quines qualitats personals s’han de tenir per poder atendre a aquesta visió de 360°?

Cal tenir facilitat per comprendre la funció social de l’empresa, l’anàlisi de problemes, el seu diagnòstic i la proposta de solucions, capacitat analítica, de síntesi i de relació amb el grup, facilitat de comprensió i abstracció, creativitat, facilitat d’expressió, sociabilitat, amb una àmplia visió del món i perspectiva sobre la seva possible evolució.

Sentir passió pel que es fa; com més passió, més productivitat i millors resultats. Tenir la capacitat de veure més enllà, crear somnis, il·lusionar i emocionar.

Saber escoltar la gent del voltant i, sobretot, la gent de fora. Escoltar clients, col·laboradors, etc. és una bona manera per comprendre el mercat i conèixer les seves necessitats.

El màrqueting, i més amb el vessant digital, està en un procés d’actualització constant i, per estar al corrent de les novetats i no quedar-se obsolet, la formació és fonamental. S’ha de mirar de diferenciar-se tant com es pugui. Sempre amb ganes d’aprendre coses noves, nous mitjans, tecnologies i suports. Això requereix moltes més hores de treball, però val la pena. La marca personal és molt important.

A més, cal tenir un perfil financer, pendent del ROI i del valor de negoci de la seva cartera de productes.

I ser capaç de sortir de la zona de confort i pensar diàriament què es pot fer per superar les expectatives dels clients i com poder sorprendre’ls. I descobrir noves vies de comercialització, explorar nous mons i, per descomptat, utilitzar la creativitat en tota la seva amplitud i àrees.


11 consejos para afrontar con éxito la Selectividad

El momento es ahora. Ya ha llegado el momento de la Selectividad. La Universitat Abat Oliba CEU te quiere ayudar con unos últimos consejos para que afrontes con éxito los exámenes.

01 - Relájate. El 90 % de los alumnos supera con éxito las Pruebas de Acceso a la Universidad.
02 - Planifica tu tiempo. Distribuye bien las horas por asignatura.
03 - Focaliza tu energía. Esquematiza la información más importante.
04 - Comprende lo que estudias. Usa la memoria para asociar conceptos que te lleven a una idea final.
05 - ¡Mantente tranquilo! Estudia, descansa y organiza tu tiempo para llegar a todas las materias.
06 - Entender lo que te preguntan es la clave. Cuando tengas el examen delante, no te desesperes. Lee las preguntas, piensa y después contesta.
07 - Escucha al tribunal. Sus instrucciones son fundamentales.
08 - Pasa de pregunta. Has de hacer el examen con confianza. Si una contestación te bloquea sigue con otra pregunta.
09 - Descansa correctamente. Ya has hecho un gran esfuerzo. Hay que recargar energías.
10 - No tomes cafeína. Necesitas estar relajado.
11 -¡No llegues tarde! Y recuerda llevarte el DNI.

Confiamos en ti. ¡Mucha suerte!


11 consells per afrontar amb èxit la Selectivitat

Planificar el temps i focalitzar l’energia és clau en els últims dies d’estudi. Mantenir la calma i llegir correctament els exàmens ajuda a superar-los satisfactòriament.

El moment és ara. Ja ha arribat el moment de la Selectivitat. La Universitat Abat Oliba CEU et vol ajudar amb uns últims consells perquè afrontis amb èxit els exàmens.

  1. Relaxa’t. El 90 % dels alumnes supera amb èxit les Proves d’Accés a la Universitat.
  2. Planifica el teu temps. Distribueix bé les hores per assignatura.
  3. Focalitza la teva energia. Esquematitza la informació més important.
  4. Comprèn allò que estudies. Utilitza la memòria per a associar conceptes que et condueixin a una idea final.
  5. Estigues tranquil! Estudia, descansa i organitza el teu temps per arribar a totes les matèries.
  6. Entendre allò que et pregunten és clau. Quan tinguis l’examen davant, no et desesperis. Llegeix les preguntes, pensa i després respon.
  7. Escolta al tribunal. Les seves instruccions són fonamentals.
  8. Passa de pregunta. Has de fer l’examen amb confiança. Si una resposta et bloqueja, segueix amb una altra pregunta.
  9. Descansa correctament. Ja has fet un gran esforç. Has de recarregar energies.
  10. No prenguis cafeïna. Necessites estar relaxat.
  11. No arribis tard! I recorda dur el DNI.

Confiem en tu. Molta sort!


Comprometre’s amb la igualtat a través de l’educació

Si la societat actual proporciona estructures que preparin el terreny cap al desenvolupament del talent, s’afavorirà l’equitat d’oportunitats

Durant aquestes setmanes s’ha parlat molt d’igualtat. És un concepte que en els dos últims anys ha evolucionat molt. La igualtat va ser una de les banderes de les revolucions liberals i, efectivament, sota aquest impuls van anar caient les figures que institucionalitzaven un tractament desigual de les persones: estaments, gremis… Era una igualtat conservadora, fet a mida de la burgesia dominant, que se centrava únicament a suprimir diferències jurídiques entre els homes –les dones van tardar un segle més a entrar a l’equació– però que els era indiferent si la igualtat formalment proclamada tenia una translació real a la vida social i econòmica de les persones.

Així, doncs, el repte dels moviments socials de finals dels s. xix i xx va ser traduir en igualtat material l’ideal que s’havia proclamat simbòlicament. És una lògica que encara es manifesta en molts camps. De fet, la causa actual de la dona transcorre per aquest mateix camí: el que porta des de la igualtat formal a la material, de l’ideal a la realitat, de la musa al teatre.

Al final, estem parlant d’articular una societat on hi hagi una igualtat efectiva d’oportunitats, i això, a la llarga, només es pot obtenir si hi ha un compromís ferm amb l’educació. L’actiu més gran d’una persona és el seu talent, només si la societat proporciona estructures que preparin el terreny pel seu desenvolupament ens acostarem a la igualtat real.

Per això cal el compromís de tots els actors socials: públics i privats. És habitual assenyalar el sector públic com l’únic responsable de sostenir l’acció social, una cosa que, d’una banda, suposa una càrrega massa exigent i, de l’altra, implica també l’exclusió d’agents de la societat civil amb gran potencial.

En el camp educatiu, la implicació d’institucions privades a la causa de la igualtat és fonamental, ja que la seva participació ajuda a introduir un factor de pluralitat al sistema. Això ho tenen molt interioritzat en societats com la nord-americana, a través de figures com el mecenatge. A Espanya, encara que aquesta mentalitat filantròpica dista d’estar plenament arrelada a les institucions privades, sí que hi ha exemples que, des de fa temps, marquen el camí a seguir.

Un d’aquests fars de compromís amb l’educació el proporciona el grup educatiu CEU, on s’integren deu col·legis i tres universitats, i que des de fa anys és la institució privada que destina més fons a ajuts a l’estudi. Les beques del CEU Merit Program en són un exemple, que des de la seva creació no han parat de créixer en nombre. Les beques es concedeixen sobre el cost del curs d’un grau universitari en funció del talent i esforç demostrat al batxillerat o en algun dels cicles que donen accés a la universitat. La idea és evitar que els estudiants amb bons resultats deixin de cursar el grau que han escollit per motius econòmics. En el cas concret de la Universitat Abat Oliba, aquest any s’ofereixen 66 beques –13 de les quals internacionals– que es poden sol·licitar fins al 4 de juny.


Decidir estudis a les coordenades de la informació i la vocació

Quan la universitat s’obre als futurs estudiants, contribueix de forma determinant a definir una preferència sòlida

Fa un any, Job Lab CEU-Santander Universidades va posar en marxa el Degree Advisor, una eina on l’estudiant té a la seva disposició un test complet d’orientació vocacional i informació estadística sobre l’oferta acadèmica i les tendències del món professional. Des del seu inici, 10.400 persones n’han fet ús, la qual cosa permet extreure algunes conclusions. La primera és que, per a una gran part dels estudiants, l’elecció d’estudis universitaris no és una decisió senzilla, ja que el 51 % dels usuaris del Degree Advisor confessaven no tenir clar què volien estudiar. La segona és que els preuniversitaris valoren la informació de qualitat que els ajudi a fer-se una idea ajustada de la realitat universitària i de les possibilitats professionals associades: el 86 % dels que han utilitzat el Degree Advisor el recomanaria a amics i familiars, i 8 de cada 10 usuaris valoren la importància de conèixer la demanda laboral dels estudis que els interessen.

El trànsit a la universitat és un camí on la il·lusió i les expectatives tenen la seva correspondència en temors i incerteses lògics. És un procés en el qual l’emoció i la raó juguen, s’entrellacen i es condicionen entre si. En aquest context, comptar amb orientació qualificada aporta valor diferencial a tots dos pols. El de la raó es reforça amb informació precisa de plans d’estudi i realitat professional. L’emoció, d’altra banda, es relaciona amb la idea de vocació, una vocació que es forja des del coneixement no només de l’entorn sinó també, i principalment, d’un mateix.

Vocació i informació –emoció i raó– són les coordenades on s’ha de situar l’elecció de carrera universitària. Una decisió que, a més, compta amb un ingredient simbòlic addicional: per a molts joves és la primera decisió transcendent que prenen de manera autònoma. Per tant, quan es decantin per una de les moltes opcions que el sistema universitari posa al seu abast, és important contribuir que ho facin des d’una bona sintonia entre la vocació i la informació. Si les emocions i els arguments racionals es troben alineats, de segur que la decisió ha sigut encertada.

Les universitats juguen un paper importantíssim en aquest aspecte. Quan s’obren als futurs estudiants i els ensenyen en què consisteix ser universitari, què poden esperar d’aquest període de la vida i a quin projecte vital tindran accés, contribueixen de forma determinant a definir una vocació sòlida. Aquesta és la idea amb la qual la Universitat Abat Oliba CEU celebra els seus Tallers Vocacionals; aquest dia, l’estudiant es posa a la pell d’un universitari i anticipa on el conduiran els quatre anys següents si optés per un grau determinat. Una jornada que combina la informació de primera mà amb el valor emocional de l’experiència. Informació i vocació.


El primer dia a la universitat. Què m’espera a partir d’avui?

Ha arribat setembre. Enrere queden els nervis de l’examen d’accés a la universitat, les càbales sobre les notes mitjanes, els dubtes sobre quin grau cursar… És el moment de posar el peu a la universitat per primer cop. El batxillerat va ser un bon camp de proves, però és clar que ser universitari representa un salt important. És jugar en una altra divisió. S’entén, per tant, que algunes incerteses assaltin l’estudiant durant les primeres setmanes al campus.

No obstant això, si para atenció, l’universitari novell s’adonarà que fa molt temps que es prepara i que té, dins la motxilla, experiències que l’ajudaran a adaptar-se. Avui dia, la universitat no és una realitat que visqui d’esquena a col·legis i instituts. Abans de concloure el batxillerat, l’estudiant ha tingut l’oportunitat de participar en activitats que l’han acostat a la realitat universitària.

Malgrat tot, és natural que surtin dubtes. Preguntes que busquen respostes. Afortunadament, el nouvingut pot trobar-les. El Servei d’Atenció a l’Estudiant és el lloc indicat per informar-se, orientar-se o assessorar-se. Cap preocupació no és banal, i més quan el centre ofereix un seguiment personalitzat de desenvolupament de l’alumne, tant a través de serveis d’atenció com mitjançant tutories sistemàtiques. Sense oblidar el Servei d’Atenció Psicològica, que ofereix una ajuda a la qual podem recórrer sense cap tipus de reticència.

Precisament, creixement és el que un jove hauria d’esperar del seu període universitari. Els crèdits, els exàmens, les classes i els treballs són només la part elemental, l’esquelet d’un cos que s’ha d’alimentar amb experiències enriquidores. No es tracta només d’atresorar coneixement, l’estudiant ha d’aspirar que la universitat tregui el millor de si mateix. Tindrà poques etapes a la vida amb tantes possibilitats al seu abast: esports, biblioteca, clubs de lectura, música, clubs d’emprenedoria, societats de debat o grups d’estudi de matèries específiques.

Per descomptat, la universitat hauria de servir per adquirir una altra visió del món, més àmplia i diversa. El contacte amb altres cultures, amb persones d’altres països, és clau per desenvolupar una mirada liberal de la realitat. La xarxa d’acords internacionals i les facilitats per estudiar diversos idiomes són algunes de les cartes que les universitats posen a disposició de l’alumne perquè jugui al tauler de la globalització.

Tanmateix, cal saber que no cal anar molt lluny per desenvolupar consciència d’altres realitats, de problemes que creixen i s’agreugen prop de nosaltres. El voluntariat és una manera de conèixer la cara més ombrívola de les nostres societats i donar un cop de mà per alleujar la situació de persones que pateixen. D’això se’n diu créixer amb majúscules.

En definitiva, la norma bàsica per a l’universitari des del primer dia és tenir els ulls ben oberts. Ajudar i deixar-se ajudar. Amb aquesta disposició, li serà més fàcil treure partit dels anys d’universitat i trobar el seu lloc al món. Per a això últim, els estudiants disposen de la gran ajuda del Servei de Pràctiques i Ocupació amb la certesa que, fins i tot després d’haver acabat els estudis, la universitat, a través del Servei d’Alumni, estarà sempre disposada a donar-los l’empenta que necessiten per seguir avançant.


Què haig de valorar a l’hora d’escollir un postgrau?

L’oferta de mobilitat internacional, els continguts i el prestigi dels professors són algunes de les claus per escollir un curs que s’adapti al full de ruta professional.

En el context de complexos teixits econòmics i entorns professionals dinàmics, l’elecció d’estudis de postgrau és una qüestió fonamental en la construcció d’una carrera professional. Si el grau és el camí que condueix a la vocació, el postgrau marca la ruta cap al desenvolupament professional.

La decisió sobre els estudis de postgrau, en primer lloc, s’ha de fonamentar en un full de ruta professional com més precís millor. Cal saber què volem fer, quina projecció ofereix el sector, què pot aportar-nos i què podríem aportar. Es tracta, en definitiva, de fer una reflexió de segon grau, més afinada, sobre la pròpia vocació.

Un cop determinat aquest aspecte personal, cal submergir-se en una anàlisi detallada de l’oferta de postgrau disponible. Al sistema universitari actual, s’hi fa la distinció entre màsters professionals i d’investigació. Com el nom indica, els professionals s’orienten a l’exercici en un determinat sector professional i solen tenir un component pràctic dominant. Els d’investigació són títols que habiliten per desenvolupar una activitat investigadora.

A l’hora de valorar un màster, cal sospesar diverses variables. En primer lloc, estudiar a fons els continguts i constatar que, efectivament, s’ajusten a les expectatives i no resulten reiteratius amb la formació que hem rebut prèviament. A la vegada, és fonamental ponderar el prestigi i nivell dels professors que imparteixen el postgrau.

Sovint, un màster es compagina amb altres activitats, siguin laborals o formatives. És recomanable valorar la metodologia, la distribució de crèdits, les característiques de les pràctiques o el tipus de classes (presencials / en línia) des de l’òptica de les circumstàncies personals.

També és important l’enfocament que cada universitat imprimeix al màster o postgrau. Per conèixer aquest aspecte, resulta molt útil parlar amb antics alumnes de la titulació que estigueu valorant cursar. En l’elecció d’universitat convé interessar-se per les connexions amb el món professional del màster o el postgrau i de quina xarxa de convenis disposa.

Pel que fa a aquest tema, és bo que us interesseu en si el màster o postgrau s’imparteix en col·laboració amb una empresa o institució o entre diverses universitats. Sovint, la confluència d’institucions enriqueix el programa de postgrau, ja que cada una aporta el seu valor diferencial. A més, pot servir per multiplicar contactes que ajudaran a la projecció professional.

La connexió amb el món professional és clau en programes de postgrau. És molt valuós disposar d’índex d’ocupabilitat vinculats a cada màster i saber com funciona el servei de carreres professionals de la universitat.

Finalment, en un món globalitzat, que el màster proporcioni una experiència de mobilitat internacional pot marcar la diferència. Sobretot, si l’estada a l’estranger és a països estratègics pel sector de la carrera que voleu.

En definitiva, múltiples variables que s’han de posar a la balança i avaluar en funció del futur que cadascú s’imagini per a si mateix.


El món necessita periodistes, podries ser-ho tu?

La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació.

En la societat actual, caracteritzada pel constant tràfic de comunicacions, la vocació de periodista adquireix un nou relleu. La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació i, en aquest context, propici a la sobreabundància, el Periodisme està cridat a revitalitzar la seva condició de referent sobre el que és realment útil i rellevant.

Per estar a l’altura del repte, el periodista d’avui dia cal que sigui un professional obert a la lògica de l’era digital, cosa que exigeix no només conèixer les possibilitats tècniques disponibles, sinó també estar a disposició d’adaptar-se a aquelles que, amb tota probabilitat, arribaran al futur. És a dir, ser partícip del fenomen per conduir-lo d’acord amb el patró de responsabilitat social que ha de guiar la funció periodística.

Aquest últim aspecte, el del compromís amb la funció que el periodista acompleix en societats democràtiques, no perd cap vigència amb la digitalització. Al contrari, el fet que l’ecosistema digital afavoreixi la volatilitat fa que la figura d’un periodista ètic i solvent es revalori com a factor de fiabilitat dins de la incertesa. Avui, les premisses clàssiques del periodisme tenen més vigència que mai.

Tot bon periodista hauria de seguir aquests 10 consells:

  1. Sigues realista, no afegeixis ni treguis res per compte propi. Cal verificar cada informació abans d’escriure.
  2. Les notícies esperen que les expliquin. S’ha de parar atenció a tot el que passa a prop, on es puguin trobar moltes coses interessants sobre les quals informar. Busca qualsevol cosa noticiable a la vida diària.
  3. Escriu des del punt de vista propi. Aquest angle personal és la perspectiva amb què s’aconsegueix la diferència.
  4. No maquillis ni manipulis les notícies, és millor deixar la imaginació per a altres ocupacions. A ningú no li agraden les mentides i el públic no les perdona.
  5. Una descripció simple sempre és millor que una exageració.
  6. Sigues precís. No hi ha més informació que la informació exacta. La gent confia en el que s’explica, no esperen ser defraudats.
  7. És difícil que la gent entengui de què parles si no s’escriu correctament.
  8. Llegeix molt i expandeix el vocabulari, una història curta no serà tan emocionant si repeteix paraules a cada línia.
  9. Cal cuidar les fonts.
  10. Porta sempre un quadern, un portàtil, un mòbil, una càmera… no se sap mai quan pot passar alguna cosa interessant.

“El bon periodisme és on hi ha un bon periodista, amb eines per fer-ho i llibertat per explicar-ho… en una pàgina d’un diari —de paper o digital—, en un minut de ràdio o de televisió… En aquest moment de transformació i incertesa al món de la comunicació, quan tants companys han perdut el lloc de treball i les empreses busquen sortides a la crisi… a mi m’agrada recordar que els suports canviaran però l’essència del nostre treball segueix sent la mateixa i imprescindible… ser allà on passen les coses, parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir i explicar-ho amb honradesa… i això només ho saben fer els periodistes”. Pepa Bueno, periodista.


Transformació digital: la revolució que ens ha tocat viure

La digitalització ha contribuït a la creació d’un nou marc mental per comprendre el món.

La història del món contemporani es va iniciar amb profundes transformacions de base,  políticament, socialment, econòmicament i ideològicament. Qualsevol manual de batxillerat podria començar amb aquesta definició referida a l’última de les grans revolucions d’abast mundial: la industrial. I, tanmateix, qui dubta que el mateix enunciat es podria aplicar al moment actual, gràcies al fenomen de la digitalització; estem assistint al començament d’una nova era? Som testimonis d’una altra gran revolució?

No deixa de ser xocant que parlem de revolució, concepte que té un abast estructural, quan al·ludim a un procés que es gesta a les nostres llars, al palmell de la mà. Però és així, els canvis que veiem no són res superficial o merament instrumental, sinó que calen fondo. Gràcies al potencial de ramificació i complementació de la tecnologia digital s’ha pogut construir a macroescala des de la microescala, i viceversa.

La digitalització no es redueix a una ampliació del ventall de possibilitats al nostre abast; ha vingut amb un nou marc mental per comprendre el món. Quant al vessant ideològic i sociològic d’aquest fenomen, en reflexiona Belén Barreiro, sociòloga que va presidir durant anys el CIS, en el seu últim llibre, La societat que serem. Belén hi descriu la manera, com a resultat de la vertiginosa digitalització i de la crisi econòmica, com la societat ha quedat dividida en quatre blocs: els digitals empobrits, els digitals acomodats, els analògics empobrits i els analògics acomodats. Tal com explica l’autora, la influència del que és digital provoca que, per entendre les opcions ideològiques de la societat, la lògica de l’eix esquerra-dreta ja no és suficient, sinó que s’ha de recórrer a les coordenades analògic-digitals. Per tant, transformacions profundes de base en aspectes socials, polítiques i ideològiques.

I en l’aspecte econòmic? No hi ha dubte que és un dels àmbits en què més ràpidament i creativament s’estan manifestant els canvis. En l’econòmic és on apareixen les oportunitats i riscos del fenomen de manera més palpable. Per reflexionar sobre aquest aspecte de la revolució digital, la Universitat Abat Oliba CEU, en el marc de la Trobada Anual d’Alumni, celebrarà el 29 de juny l’esdeveniment “Transformació digital: el nou paradigma de la innovació”. Allà hi intervindran figues que, pel seu coneixement i experiència, tenen molt criteri per aportar sobre la revolució que ens ha tocat viure.