¿Te planteas ser psicólogo?

La RAE define la psicología como: “Parte de la filosofía que trata del alma, sus facultades y operaciones”. O también como la “Ciencia o estudio de la mente y de la conducta en personas”. En cualquier caso, si te intriga la mente humana o si te preocupas por las personas, estudiar Psicología puede ser una buena decisión.

• La carrera de psicología tiene una duración de cuatro años.

• Requiere esfuerzo dedicación, tendrás que leer muchos libros, analizar, interpretar y resumir para comprender la complejidad de la mente humana.

• Lo bueno es que, inmediatamente, verás la aplicación de la parte teórica. La formación del Psicólogo se hace en el aula, pero también observando la práctica profesional en consulta, en servicios de orientación o en contextos educativos o asistenciales

• Por este motivo, busca conectarte con un grado en Psicología que te permita estar en permanente contacto con la realidad profesional. Esto permitirá poner a prueba tu vocación y hacerla evolucionar

• El epicentro de la Psicología es la persona, pero, a partir de ahí, se expande a incontables ámbitos. Por ejemplo, puedes dedicarte a la Clínica, pero también ejercer en centros educativos, especializarte en la psicología de las empresas y organizaciones, orientarte al mundo del Deporte o centrarte en intervenciones de tipo asistencial.

• Ahora bien, estudiarás Psicología con el fin de ayudar a los demás. Pensar en la carrera como una forma de hacer terapia para uno mismo no es una buena idea.

• No te dejes llevar por clichés sobre la profesión y sobre los estudios de Psicología. Si quieres realmente saber en qué consisten y dónde te llevan, déjate asesorar por el servicio de Orientación Académica de la universidad que imparte el grado.

• Trata de localizar a algún profesional de la Psicología. Habla con él, esto te ayudará a entender la esencia de esta vocación. Tampoco dejes pasar la ocasión de entrevistarte con la persona que dirija los estudios del grado en Psicología.

Si, finalmente, ves claro que la Psicología es tu camino, no lo dudes, es una buena decisión. Al menos, así lo considera la Universitat Abat Oliba CEU, que desde hace años imparte un grado en el que la solvencia teórica se combina con la multiplicación de experiencias prácticas. Sucede así con la pionera figura del Alumno Interno Investigador, que significa una primera inmersión investigadora en contextos hospitalarios.

Hay que contemplar la formación en Psicología como un itinerario coherente y rico en interacciones positivas. Por ejemplo, la mención en Psicología Clínica y de la Salud del grado ha de complementarse con un máster en Psicología General Sanitaria que añada el plus de una intensa experiencia clínica. La UAO CEU ofrece este recorrido redondo al psicólogo sanitario al impartir el máster en la Unidad Terapéutica de Asistencia Psicológica (UTAP), integrada en el área de consultas externas del Hospital Universitari Sagrat Cor.

Los que apuesten por la mención en Psicología del Desarrollo y la Educación también habrán de valorar el hecho de que esta universidad pertenece a un grupo con dos colegios en Barcelona y más de diez centros en el resto de España. Como también es fundamental su estrecha conexión con el tejido empresarial en el contexto del Programa de Especialización en Gestión de Personas y Organizaciones.

Todas las opciones están abiertas, tomar el camino de la Psicología puede ser un gran acierto.


Vocación: una respuesta que necesita preguntas

La vocación está en ti, solo hay que hacer que se desvele.

Tienes entre 17 y 18 años, estudias bachillerato, tu cuerpo está en permanente cambio y tus pensamientos son volátiles, irrumpen y se desvanecen como estrellas en una noche de agosto. Y lo grave es que sobre ese terreno inestable has de empezar a cimentar el futuro. Y es ahora. Estamos en marzo, en tres meses harás las pruebas de acceso a la universidad y tendrás que elegir estudios, una elección que fijará el rumbo del camino.

Primera cosa que conviene hacer: refutar línea por línea el párrafo anterior. La decisión es importante, sí, pero tampoco es un camino sin retorno, hay margen para rectificar. Es verdad que el hecho de que todas las puertas estén abiertas representa una dificultad para elegir, pero, en el fondo, significa que todo es posible, como diría Martí i Pol. Por otra parte, te conoces más de lo que crees y de lo que creen los demás. Estás cerca de superar el bachillerato y tienes la confianza suficiente como para afrontar los cambios que están a punto de llegar. Esto es ya un galón de madurez. Dentro de ti tienes las respuestas, se trata únicamente de que te hagas las preguntas adecuadas.

Explicaba Miguel Ángel que la roca ya tenía dentro la escultura y que él se limitaba a quitar los trozos de piedra sobrantes. Del mismo modo, la vocación está en ti, sólo hay que hacer que se desvele, interpelándola del modo más adecuado. Por eso, lo mejor que puedes hacer en los meses que preceden a la elección de estudios es frecuentar esos lugares donde te van a ofrecer esas preguntas que necesitas hacerte.

Cuenta con la Universidad en esta tarea, acércate a ella. Primero, para conocerla. La vocación se forja en el diálogo entre el interior –tus tendencias y aptitudes- y las posibilidades a tu alcance. Conoce la universidad, entiende qué significa ser universitario y adéntrate en la realidad de los estudios que susciten tu interés. En segundo lugar, déjate ayudar por las personas que trabajan en las universidades, son profesionales que dominan el medio y entienden la naturaleza de las dudas que tienes actualmente.

Dentro de poco, tendrás una oportunidad estupenda de tener una visión completa de sistema universitario catalán. Será en el Saló de l’Ensenyament, que se celebrará entre los días 20 y 24 de marzo.

Pero no basta con esto, cada universidad tiene su propio estilo, su personalidad dentro del conjunto y también su manera particular de orientarte. En este sentido, la Universitat Abat Oliba CEU ofrece desde hace años un conjunto de actividades agrupados dentro del programa Orienta. Dentro de él, están los Talleres Vocacionales (del 2 al 12 de abril). En ellos, podrás sumergirte por unas horas en la vida del grado que te interese y en la realidad profesional con el que está vinculado. La vocación es tu respuesta, deja que la Universidad te ayude con las preguntas.


Decidir estudis a les coordenades de la informació i la vocació

Quan la universitat s’obre als futurs estudiants, contribueix de forma determinant a definir una preferència sòlida

Fa un any, Job Lab CEU-Santander Universidades va posar en marxa el Degree Advisor, una eina on l’estudiant té a la seva disposició un test complet d’orientació vocacional i informació estadística sobre l’oferta acadèmica i les tendències del món professional. Des del seu inici, 10.400 persones n’han fet ús, la qual cosa permet extreure algunes conclusions. La primera és que, per a una gran part dels estudiants, l’elecció d’estudis universitaris no és una decisió senzilla, ja que el 51 % dels usuaris del Degree Advisor confessaven no tenir clar què volien estudiar. La segona és que els preuniversitaris valoren la informació de qualitat que els ajudi a fer-se una idea ajustada de la realitat universitària i de les possibilitats professionals associades: el 86 % dels que han utilitzat el Degree Advisor el recomanaria a amics i familiars, i 8 de cada 10 usuaris valoren la importància de conèixer la demanda laboral dels estudis que els interessen.

El trànsit a la universitat és un camí on la il·lusió i les expectatives tenen la seva correspondència en temors i incerteses lògics. És un procés en el qual l’emoció i la raó juguen, s’entrellacen i es condicionen entre si. En aquest context, comptar amb orientació qualificada aporta valor diferencial a tots dos pols. El de la raó es reforça amb informació precisa de plans d’estudi i realitat professional. L’emoció, d’altra banda, es relaciona amb la idea de vocació, una vocació que es forja des del coneixement no només de l’entorn sinó també, i principalment, d’un mateix.

Vocació i informació –emoció i raó– són les coordenades on s’ha de situar l’elecció de carrera universitària. Una decisió que, a més, compta amb un ingredient simbòlic addicional: per a molts joves és la primera decisió transcendent que prenen de manera autònoma. Per tant, quan es decantin per una de les moltes opcions que el sistema universitari posa al seu abast, és important contribuir que ho facin des d’una bona sintonia entre la vocació i la informació. Si les emocions i els arguments racionals es troben alineats, de segur que la decisió ha sigut encertada.

Les universitats juguen un paper importantíssim en aquest aspecte. Quan s’obren als futurs estudiants i els ensenyen en què consisteix ser universitari, què poden esperar d’aquest període de la vida i a quin projecte vital tindran accés, contribueixen de forma determinant a definir una vocació sòlida. Aquesta és la idea amb la qual la Universitat Abat Oliba CEU celebra els seus Tallers Vocacionals; aquest dia, l’estudiant es posa a la pell d’un universitari i anticipa on el conduiran els quatre anys següents si optés per un grau determinat. Una jornada que combina la informació de primera mà amb el valor emocional de l’experiència. Informació i vocació.


L’èxit recau a sentir-se universitari des del primer dia

Tenir una actitud receptiva, aprofitar els contactes amb els professors i les lectures recomanades són algunes de les claus

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran mesura per la novetat. Al final del Batxillerat, l’institut ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents maneres d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que ens esperen durant el primer curs al campus.

El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentius. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

I aquesta actitud de cerca ha de començar en el marc de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi una marca gaire duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Algunes universitats ofereixen tutories personalitzades, i són l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

L’universitari també ha d’establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa per llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als marges estrets dels apunts.

Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports… Tot forma part de l’experiència. A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals. L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi a aconseguir. I es comença des del primer dia.


Podries ser un estrateg del màrqueting?

El màrqueting, sobre tot el vessant digital, està en un procés d’actualització constant

L’ona expansiva del Màrqueting és un fenomen ben visible dins les empreses. La visió omnicomprensiva del professional del màrqueting, la seva capacitat per entendre totes les parts de l’organització com a part d’un pla global és, cada cop, més apreciada. I encara més en un món com l’actual, on el context digital ha fet que tots els elements de l’empresa participin del seu relat públic.

Si el màrqueting és un aspecte estratègic dins de l’organització, és vital que el professional sigui una persona capaç de respondre al repte, per formació, actitud i aptitud. Poques activitats com el màrqueting aporten una visió tan omnicomprensiva del conjunt de valors d’una organització, i la persona que s’hi dediqui ha de presentar un perfil d’acord amb aquesta diversitat d’enfocaments. Quines qualitats personals s’han de tenir per poder atendre a aquesta visió de 360°?

Cal tenir facilitat per comprendre la funció social de l’empresa, l’anàlisi de problemes, el seu diagnòstic i la proposta de solucions, capacitat analítica, de síntesi i de relació amb el grup, facilitat de comprensió i abstracció, creativitat, facilitat d’expressió, sociabilitat, amb una àmplia visió del món i perspectiva sobre la seva possible evolució.

Sentir passió pel que es fa; com més passió, més productivitat i millors resultats. Tenir la capacitat de veure més enllà, crear somnis, il·lusionar i emocionar.

Saber escoltar la gent del voltant i, sobretot, la gent de fora. Escoltar clients, col·laboradors, etc. és una bona manera per comprendre el mercat i conèixer les seves necessitats.

El màrqueting, i més amb el vessant digital, està en un procés d’actualització constant i, per estar al corrent de les novetats i no quedar-se obsolet, la formació és fonamental. S’ha de mirar de diferenciar-se tant com es pugui. Sempre amb ganes d’aprendre coses noves, nous mitjans, tecnologies i suports. Això requereix moltes més hores de treball, però val la pena. La marca personal és molt important.

A més, cal tenir un perfil financer, pendent del ROI i del valor de negoci de la seva cartera de productes.

I ser capaç de sortir de la zona de confort i pensar diàriament què es pot fer per superar les expectatives dels clients i com poder sorprendre’ls. I descobrir noves vies de comercialització, explorar nous mons i, per descomptat, utilitzar la creativitat en tota la seva amplitud i àrees.


11 consejos para afrontar con éxito la Selectividad

El momento es ahora. Ya ha llegado el momento de la Selectividad. La Universitat Abat Oliba CEU te quiere ayudar con unos últimos consejos para que afrontes con éxito los exámenes.

01 - Relájate. El 90 % de los alumnos supera con éxito las Pruebas de Acceso a la Universidad.
02 - Planifica tu tiempo. Distribuye bien las horas por asignatura.
03 - Focaliza tu energía. Esquematiza la información más importante.
04 - Comprende lo que estudias. Usa la memoria para asociar conceptos que te lleven a una idea final.
05 - ¡Mantente tranquilo! Estudia, descansa y organiza tu tiempo para llegar a todas las materias.
06 - Entender lo que te preguntan es la clave. Cuando tengas el examen delante, no te desesperes. Lee las preguntas, piensa y después contesta.
07 - Escucha al tribunal. Sus instrucciones son fundamentales.
08 - Pasa de pregunta. Has de hacer el examen con confianza. Si una contestación te bloquea sigue con otra pregunta.
09 - Descansa correctamente. Ya has hecho un gran esfuerzo. Hay que recargar energías.
10 - No tomes cafeína. Necesitas estar relajado.
11 -¡No llegues tarde! Y recuerda llevarte el DNI.

Confiamos en ti. ¡Mucha suerte!


11 consells per afrontar amb èxit la Selectivitat

Planificar el temps i focalitzar l’energia és clau en els últims dies d’estudi. Mantenir la calma i llegir correctament els exàmens ajuda a superar-los satisfactòriament.

El moment és ara. Ja ha arribat el moment de la Selectivitat. La Universitat Abat Oliba CEU et vol ajudar amb uns últims consells perquè afrontis amb èxit els exàmens.

  1. Relaxa’t. El 90 % dels alumnes supera amb èxit les Proves d’Accés a la Universitat.
  2. Planifica el teu temps. Distribueix bé les hores per assignatura.
  3. Focalitza la teva energia. Esquematitza la informació més important.
  4. Comprèn allò que estudies. Utilitza la memòria per a associar conceptes que et condueixin a una idea final.
  5. Estigues tranquil! Estudia, descansa i organitza el teu temps per arribar a totes les matèries.
  6. Entendre allò que et pregunten és clau. Quan tinguis l’examen davant, no et desesperis. Llegeix les preguntes, pensa i després respon.
  7. Escolta al tribunal. Les seves instruccions són fonamentals.
  8. Passa de pregunta. Has de fer l’examen amb confiança. Si una resposta et bloqueja, segueix amb una altra pregunta.
  9. Descansa correctament. Ja has fet un gran esforç. Has de recarregar energies.
  10. No prenguis cafeïna. Necessites estar relaxat.
  11. No arribis tard! I recorda dur el DNI.

Confiem en tu. Molta sort!


Comprometre’s amb la igualtat a través de l’educació

Si la societat actual proporciona estructures que preparin el terreny cap al desenvolupament del talent, s’afavorirà l’equitat d’oportunitats

Durant aquestes setmanes s’ha parlat molt d’igualtat. És un concepte que en els dos últims anys ha evolucionat molt. La igualtat va ser una de les banderes de les revolucions liberals i, efectivament, sota aquest impuls van anar caient les figures que institucionalitzaven un tractament desigual de les persones: estaments, gremis… Era una igualtat conservadora, fet a mida de la burgesia dominant, que se centrava únicament a suprimir diferències jurídiques entre els homes –les dones van tardar un segle més a entrar a l’equació– però que els era indiferent si la igualtat formalment proclamada tenia una translació real a la vida social i econòmica de les persones.

Així, doncs, el repte dels moviments socials de finals dels s. xix i xx va ser traduir en igualtat material l’ideal que s’havia proclamat simbòlicament. És una lògica que encara es manifesta en molts camps. De fet, la causa actual de la dona transcorre per aquest mateix camí: el que porta des de la igualtat formal a la material, de l’ideal a la realitat, de la musa al teatre.

Al final, estem parlant d’articular una societat on hi hagi una igualtat efectiva d’oportunitats, i això, a la llarga, només es pot obtenir si hi ha un compromís ferm amb l’educació. L’actiu més gran d’una persona és el seu talent, només si la societat proporciona estructures que preparin el terreny pel seu desenvolupament ens acostarem a la igualtat real.

Per això cal el compromís de tots els actors socials: públics i privats. És habitual assenyalar el sector públic com l’únic responsable de sostenir l’acció social, una cosa que, d’una banda, suposa una càrrega massa exigent i, de l’altra, implica també l’exclusió d’agents de la societat civil amb gran potencial.

En el camp educatiu, la implicació d’institucions privades a la causa de la igualtat és fonamental, ja que la seva participació ajuda a introduir un factor de pluralitat al sistema. Això ho tenen molt interioritzat en societats com la nord-americana, a través de figures com el mecenatge. A Espanya, encara que aquesta mentalitat filantròpica dista d’estar plenament arrelada a les institucions privades, sí que hi ha exemples que, des de fa temps, marquen el camí a seguir.

Un d’aquests fars de compromís amb l’educació el proporciona el grup educatiu CEU, on s’integren deu col·legis i tres universitats, i que des de fa anys és la institució privada que destina més fons a ajuts a l’estudi. Les beques del CEU Merit Program en són un exemple, que des de la seva creació no han parat de créixer en nombre. Les beques es concedeixen sobre el cost del curs d’un grau universitari en funció del talent i esforç demostrat al batxillerat o en algun dels cicles que donen accés a la universitat. La idea és evitar que els estudiants amb bons resultats deixin de cursar el grau que han escollit per motius econòmics. En el cas concret de la Universitat Abat Oliba, aquest any s’ofereixen 66 beques –13 de les quals internacionals– que es poden sol·licitar fins al 4 de juny.


El primer dia a la universitat. Què m’espera a partir d’avui?

Ha arribat setembre. Enrere queden els nervis de l’examen d’accés a la universitat, les càbales sobre les notes mitjanes, els dubtes sobre quin grau cursar… És el moment de posar el peu a la universitat per primer cop. El batxillerat va ser un bon camp de proves, però és clar que ser universitari representa un salt important. És jugar en una altra divisió. S’entén, per tant, que algunes incerteses assaltin l’estudiant durant les primeres setmanes al campus.

No obstant això, si para atenció, l’universitari novell s’adonarà que fa molt temps que es prepara i que té, dins la motxilla, experiències que l’ajudaran a adaptar-se. Avui dia, la universitat no és una realitat que visqui d’esquena a col·legis i instituts. Abans de concloure el batxillerat, l’estudiant ha tingut l’oportunitat de participar en activitats que l’han acostat a la realitat universitària.

Malgrat tot, és natural que surtin dubtes. Preguntes que busquen respostes. Afortunadament, el nouvingut pot trobar-les. El Servei d’Atenció a l’Estudiant és el lloc indicat per informar-se, orientar-se o assessorar-se. Cap preocupació no és banal, i més quan el centre ofereix un seguiment personalitzat de desenvolupament de l’alumne, tant a través de serveis d’atenció com mitjançant tutories sistemàtiques. Sense oblidar el Servei d’Atenció Psicològica, que ofereix una ajuda a la qual podem recórrer sense cap tipus de reticència.

Precisament, creixement és el que un jove hauria d’esperar del seu període universitari. Els crèdits, els exàmens, les classes i els treballs són només la part elemental, l’esquelet d’un cos que s’ha d’alimentar amb experiències enriquidores. No es tracta només d’atresorar coneixement, l’estudiant ha d’aspirar que la universitat tregui el millor de si mateix. Tindrà poques etapes a la vida amb tantes possibilitats al seu abast: esports, biblioteca, clubs de lectura, música, clubs d’emprenedoria, societats de debat o grups d’estudi de matèries específiques.

Per descomptat, la universitat hauria de servir per adquirir una altra visió del món, més àmplia i diversa. El contacte amb altres cultures, amb persones d’altres països, és clau per desenvolupar una mirada liberal de la realitat. La xarxa d’acords internacionals i les facilitats per estudiar diversos idiomes són algunes de les cartes que les universitats posen a disposició de l’alumne perquè jugui al tauler de la globalització.

Tanmateix, cal saber que no cal anar molt lluny per desenvolupar consciència d’altres realitats, de problemes que creixen i s’agreugen prop de nosaltres. El voluntariat és una manera de conèixer la cara més ombrívola de les nostres societats i donar un cop de mà per alleujar la situació de persones que pateixen. D’això se’n diu créixer amb majúscules.

En definitiva, la norma bàsica per a l’universitari des del primer dia és tenir els ulls ben oberts. Ajudar i deixar-se ajudar. Amb aquesta disposició, li serà més fàcil treure partit dels anys d’universitat i trobar el seu lloc al món. Per a això últim, els estudiants disposen de la gran ajuda del Servei de Pràctiques i Ocupació amb la certesa que, fins i tot després d’haver acabat els estudis, la universitat, a través del Servei d’Alumni, estarà sempre disposada a donar-los l’empenta que necessiten per seguir avançant.


Què haig de valorar a l’hora d’escollir un postgrau?

L’oferta de mobilitat internacional, els continguts i el prestigi dels professors són algunes de les claus per escollir un curs que s’adapti al full de ruta professional.

En el context de complexos teixits econòmics i entorns professionals dinàmics, l’elecció d’estudis de postgrau és una qüestió fonamental en la construcció d’una carrera professional. Si el grau és el camí que condueix a la vocació, el postgrau marca la ruta cap al desenvolupament professional.

La decisió sobre els estudis de postgrau, en primer lloc, s’ha de fonamentar en un full de ruta professional com més precís millor. Cal saber què volem fer, quina projecció ofereix el sector, què pot aportar-nos i què podríem aportar. Es tracta, en definitiva, de fer una reflexió de segon grau, més afinada, sobre la pròpia vocació.

Un cop determinat aquest aspecte personal, cal submergir-se en una anàlisi detallada de l’oferta de postgrau disponible. Al sistema universitari actual, s’hi fa la distinció entre màsters professionals i d’investigació. Com el nom indica, els professionals s’orienten a l’exercici en un determinat sector professional i solen tenir un component pràctic dominant. Els d’investigació són títols que habiliten per desenvolupar una activitat investigadora.

A l’hora de valorar un màster, cal sospesar diverses variables. En primer lloc, estudiar a fons els continguts i constatar que, efectivament, s’ajusten a les expectatives i no resulten reiteratius amb la formació que hem rebut prèviament. A la vegada, és fonamental ponderar el prestigi i nivell dels professors que imparteixen el postgrau.

Sovint, un màster es compagina amb altres activitats, siguin laborals o formatives. És recomanable valorar la metodologia, la distribució de crèdits, les característiques de les pràctiques o el tipus de classes (presencials / en línia) des de l’òptica de les circumstàncies personals.

També és important l’enfocament que cada universitat imprimeix al màster o postgrau. Per conèixer aquest aspecte, resulta molt útil parlar amb antics alumnes de la titulació que estigueu valorant cursar. En l’elecció d’universitat convé interessar-se per les connexions amb el món professional del màster o el postgrau i de quina xarxa de convenis disposa.

Pel que fa a aquest tema, és bo que us interesseu en si el màster o postgrau s’imparteix en col·laboració amb una empresa o institució o entre diverses universitats. Sovint, la confluència d’institucions enriqueix el programa de postgrau, ja que cada una aporta el seu valor diferencial. A més, pot servir per multiplicar contactes que ajudaran a la projecció professional.

La connexió amb el món professional és clau en programes de postgrau. És molt valuós disposar d’índex d’ocupabilitat vinculats a cada màster i saber com funciona el servei de carreres professionals de la universitat.

Finalment, en un món globalitzat, que el màster proporcioni una experiència de mobilitat internacional pot marcar la diferència. Sobretot, si l’estada a l’estranger és a països estratègics pel sector de la carrera que voleu.

En definitiva, múltiples variables que s’han de posar a la balança i avaluar en funció del futur que cadascú s’imagini per a si mateix.