¿Qué quiero estudiar? ¿Dónde quiero llegar? ¿Cuál es mi universidad?

Tengo muchos grados en mente pero no sé qué hacer… Muchas son las preguntas que empiezan a crecer cuando tenemos que decidir nuestro futuro. Muy pronto elegimos nuestros caminos, pero hay muchas maneras de poder guiarnos en esta etapa, desde los servicios de orientación, nuestros familiares y amigos, jornadas de puertas abiertas y, sobretodo, preguntar e informarnos allí donde queramos ir.

La vida va más allá de los libros y los exámenes, va de aprender, crecer y, por encima de todo, disfrutar para poder llegar a tus objetivos. Es necesario que busques la razón que te motiva, la que te hacer ser tú.

Piensa más allá de las soluciones que se te ofrecen. Cuestiónate las cosas, sé inconformista y piensa que tus próximos pasos determinarán tu camino; decide cuáles quieres que sean. Utiliza los medios que tienes para mirar hacia nuevos horizontes y nuevas posibilidades que te hagan avanzar en tu camino. Incluso lo que puede parecer un obstáculo puede convertirse en aliado ante los momentos de adversidad.

Nadie ha dicho que sea un camino fácil, pero cuando haces aquello que te apasiona, siempre vale la pena; son los pasos previos y concretos de tu vida profesional. Que nadie te diga lo que puedes hacer y lo que no, solamente tú te puedes poner tus límites y sabes hasta donde eres capaz de llegar. Todos los caminos cuestan, pero con esfuerzo y dedicación podemos conseguirlo todo.

Escoger universidad o qué querer hacer en nuestro futuro más inmediato es una decisión i un momento muy importantes, nos puede poner nerviosos o hacer perder el sueño, pero estudiar lo que te gusta para poder dedicarte profesionalmente te hace vibrar, te motiva, te saca una sonrisa pensando en lo que vendrá después i en lo que puedes llegar a hacer. Éste es tu momento, el inicio de tu futuro. Como todo, la vida es una combinación de paciencia, tiempo, motivación, dedicación y saber disfrutar de los pequeños momentos.

Tienes que crecer como profesional, pero también tienes que hacerlo como persona. Durante tu etapa universitaria tienes que conversar, hacer amigos, explorar, reír, descubrir, aprender, investigar, divertirte y ser inconformista… Descubrir tu potencial y descubrirte a ti mismo. Tienes que vivir mil experiencias, pero sobretodo, disfrutar de aquello que has elegido hacer.

¿Cómo puedo saber dónde estudiar? ¿Qué puedo hacer si no sé qué estudiar? Hay mil maneras y mil consejos para responder a estas preguntas, pero una de las mejores respuestas es preguntar i verlo con tus propios ojos, visita las universidades, habla con los profesores, infórmate, pregunta y luego vuelve a preguntar.


Què vull estudiar? On vull arribar? Quina és la meva universitat?

Tinc molts graus al cap però no sé què fer… Moltes són les preguntes que comencen a créixer quan hem de decidir el nostre futur. Escollim molt aviat els nostres camins, però hi ha moltes maneres que ens poden guiar en aquesta etapa, des dels serveis d’orientació, els nostres familiars i amics, jornades de portes obertes i, sobretot, preguntar i informar-nos on vulguem anar.

La vida va més enllà dels llibres i els exàmens, va d’aprendre, créixer i, principalment, gaudir per arribar als teus objectius. És necessari que busquis la raó que et motiva, la que et fa ser tal com ets.

Pensa més enllà de les solucions que tens a l’abast. Qüestiona’t les coses, sigues inconformista i pensa que els teus pròxims passos determinaran el teu camí; decideix quins vols que siguin. Utilitza els mitjans que tens per mirar nous horitzons i noves possibilitats que et facin avançar en el teu camí. Fins i tot, el que sembla un obstacle pot esdevenir un aliat davant els moments d’adversitat.

Ningú no ha dit que sigui un camí fàcil, però quan fas allò que t’apassiona, sempre val la pena; són els passos previs i concrets de la teva vida professional. Que ningú no et digui el que pots fer o el que no, solament tu et poses els límits i saps fins on ets capaç d’arribar. Tots els camins costen, però amb esforç i dedicació podem aconseguir-ho tot.

Escollir universitat o què voler fer en el nostre futur més immediat és una decisió i un moment molt importants, ens pot posar nerviosos o fer perdre el son, però estudiar allò que t’agrada per poder dedicar-t’hi professionalment et fa vibrar, et motiva, et treu un somriure pensant en el que vindrà després i en el que pots arribar a fer. Aquest és el teu moment, l’inici del teu futur. Com tot, la vida és una combinació de paciència, temps, motivació, dedicació i saber gaudir dels petits moments.

Has de créixer com a professional, però també ho has de fer com a persona. Durant la teva etapa universitària has de conversar, fer amics, explorar, riure, descobrir, aprendre, investigar, divertir-te i ser inconformista… Descobrir el teu potencial i descobrir-te a tu mateix. Has de viure mil experiències, però sobretot, gaudir d’allò que has escollit fer.

Com puc saber on estudiar? Què puc fer si no sé què estudiar? Hi ha mil maneres i mil consells per respondre aquestes preguntes, però una de les millors respostes és preguntar i veure-ho amb els teus propis ulls, visita les universitats, parla amb els professors, informa’t, pregunta i després torna a preguntar.


Comprometre’s amb la igualtat a través de l’educació

Si la societat actual proporciona estructures que preparin el terreny cap al desenvolupament del talent, s’afavorirà l’equitat d’oportunitats

Durant aquestes setmanes s’ha parlat molt d’igualtat. És un concepte que en els dos últims anys ha evolucionat molt. La igualtat va ser una de les banderes de les revolucions liberals i, efectivament, sota aquest impuls van anar caient les figures que institucionalitzaven un tractament desigual de les persones: estaments, gremis… Era una igualtat conservadora, fet a mida de la burgesia dominant, que se centrava únicament a suprimir diferències jurídiques entre els homes –les dones van tardar un segle més a entrar a l’equació– però que els era indiferent si la igualtat formalment proclamada tenia una translació real a la vida social i econòmica de les persones.

Així, doncs, el repte dels moviments socials de finals dels s. xix i xx va ser traduir en igualtat material l’ideal que s’havia proclamat simbòlicament. És una lògica que encara es manifesta en molts camps. De fet, la causa actual de la dona transcorre per aquest mateix camí: el que porta des de la igualtat formal a la material, de l’ideal a la realitat, de la musa al teatre.

Al final, estem parlant d’articular una societat on hi hagi una igualtat efectiva d’oportunitats, i això, a la llarga, només es pot obtenir si hi ha un compromís ferm amb l’educació. L’actiu més gran d’una persona és el seu talent, només si la societat proporciona estructures que preparin el terreny pel seu desenvolupament ens acostarem a la igualtat real.

Per això cal el compromís de tots els actors socials: públics i privats. És habitual assenyalar el sector públic com l’únic responsable de sostenir l’acció social, una cosa que, d’una banda, suposa una càrrega massa exigent i, de l’altra, implica també l’exclusió d’agents de la societat civil amb gran potencial.

En el camp educatiu, la implicació d’institucions privades a la causa de la igualtat és fonamental, ja que la seva participació ajuda a introduir un factor de pluralitat al sistema. Això ho tenen molt interioritzat en societats com la nord-americana, a través de figures com el mecenatge. A Espanya, encara que aquesta mentalitat filantròpica dista d’estar plenament arrelada a les institucions privades, sí que hi ha exemples que, des de fa temps, marquen el camí a seguir.

Un d’aquests fars de compromís amb l’educació el proporciona el grup educatiu CEU, on s’integren deu col·legis i tres universitats, i que des de fa anys és la institució privada que destina més fons a ajuts a l’estudi. Les beques del CEU Merit Program en són un exemple, que des de la seva creació no han parat de créixer en nombre. Les beques es concedeixen sobre el cost del curs d’un grau universitari en funció del talent i esforç demostrat al batxillerat o en algun dels cicles que donen accés a la universitat. La idea és evitar que els estudiants amb bons resultats deixin de cursar el grau que han escollit per motius econòmics. En el cas concret de la Universitat Abat Oliba, aquest any s’ofereixen 66 beques –13 de les quals internacionals– que es poden sol·licitar fins al 4 de juny.


Decidir estudis a les coordenades de la informació i la vocació

Quan la universitat s’obre als futurs estudiants, contribueix de forma determinant a definir una preferència sòlida

Fa un any, Job Lab CEU-Santander Universidades va posar en marxa el Degree Advisor, una eina on l’estudiant té a la seva disposició un test complet d’orientació vocacional i informació estadística sobre l’oferta acadèmica i les tendències del món professional. Des del seu inici, 10.400 persones n’han fet ús, la qual cosa permet extreure algunes conclusions. La primera és que, per a una gran part dels estudiants, l’elecció d’estudis universitaris no és una decisió senzilla, ja que el 51 % dels usuaris del Degree Advisor confessaven no tenir clar què volien estudiar. La segona és que els preuniversitaris valoren la informació de qualitat que els ajudi a fer-se una idea ajustada de la realitat universitària i de les possibilitats professionals associades: el 86 % dels que han utilitzat el Degree Advisor el recomanaria a amics i familiars, i 8 de cada 10 usuaris valoren la importància de conèixer la demanda laboral dels estudis que els interessen.

El trànsit a la universitat és un camí on la il·lusió i les expectatives tenen la seva correspondència en temors i incerteses lògics. És un procés en el qual l’emoció i la raó juguen, s’entrellacen i es condicionen entre si. En aquest context, comptar amb orientació qualificada aporta valor diferencial a tots dos pols. El de la raó es reforça amb informació precisa de plans d’estudi i realitat professional. L’emoció, d’altra banda, es relaciona amb la idea de vocació, una vocació que es forja des del coneixement no només de l’entorn sinó també, i principalment, d’un mateix.

Vocació i informació –emoció i raó– són les coordenades on s’ha de situar l’elecció de carrera universitària. Una decisió que, a més, compta amb un ingredient simbòlic addicional: per a molts joves és la primera decisió transcendent que prenen de manera autònoma. Per tant, quan es decantin per una de les moltes opcions que el sistema universitari posa al seu abast, és important contribuir que ho facin des d’una bona sintonia entre la vocació i la informació. Si les emocions i els arguments racionals es troben alineats, de segur que la decisió ha sigut encertada.

Les universitats juguen un paper importantíssim en aquest aspecte. Quan s’obren als futurs estudiants i els ensenyen en què consisteix ser universitari, què poden esperar d’aquest període de la vida i a quin projecte vital tindran accés, contribueixen de forma determinant a definir una vocació sòlida. Aquesta és la idea amb la qual la Universitat Abat Oliba CEU celebra els seus Tallers Vocacionals; aquest dia, l’estudiant es posa a la pell d’un universitari i anticipa on el conduiran els quatre anys següents si optés per un grau determinat. Una jornada que combina la informació de primera mà amb el valor emocional de l’experiència. Informació i vocació.