Podries ser un estrateg del màrqueting?

El màrqueting, sobre tot el vessant digital, està en un procés d’actualització constant

L’ona expansiva del Màrqueting és un fenomen ben visible dins les empreses. La visió omnicomprensiva del professional del màrqueting, la seva capacitat per entendre totes les parts de l’organització com a part d’un pla global és, cada cop, més apreciada. I encara més en un món com l’actual, on el context digital ha fet que tots els elements de l’empresa participin del seu relat públic.

Si el màrqueting és un aspecte estratègic dins de l’organització, és vital que el professional sigui una persona capaç de respondre al repte, per formació, actitud i aptitud. Poques activitats com el màrqueting aporten una visió tan omnicomprensiva del conjunt de valors d’una organització, i la persona que s’hi dediqui ha de presentar un perfil d’acord amb aquesta diversitat d’enfocaments. Quines qualitats personals s’han de tenir per poder atendre a aquesta visió de 360°?

Cal tenir facilitat per comprendre la funció social de l’empresa, l’anàlisi de problemes, el seu diagnòstic i la proposta de solucions, capacitat analítica, de síntesi i de relació amb el grup, facilitat de comprensió i abstracció, creativitat, facilitat d’expressió, sociabilitat, amb una àmplia visió del món i perspectiva sobre la seva possible evolució.

Sentir passió pel que es fa; com més passió, més productivitat i millors resultats. Tenir la capacitat de veure més enllà, crear somnis, il·lusionar i emocionar.

Saber escoltar la gent del voltant i, sobretot, la gent de fora. Escoltar clients, col·laboradors, etc. és una bona manera per comprendre el mercat i conèixer les seves necessitats.

El màrqueting, i més amb el vessant digital, està en un procés d’actualització constant i, per estar al corrent de les novetats i no quedar-se obsolet, la formació és fonamental. S’ha de mirar de diferenciar-se tant com es pugui. Sempre amb ganes d’aprendre coses noves, nous mitjans, tecnologies i suports. Això requereix moltes més hores de treball, però val la pena. La marca personal és molt important.

A més, cal tenir un perfil financer, pendent del ROI i del valor de negoci de la seva cartera de productes.

I ser capaç de sortir de la zona de confort i pensar diàriament què es pot fer per superar les expectatives dels clients i com poder sorprendre’ls. I descobrir noves vies de comercialització, explorar nous mons i, per descomptat, utilitzar la creativitat en tota la seva amplitud i àrees.


11 consells per afrontar amb èxit la Selectivitat

Planificar el temps i focalitzar l’energia és clau en els últims dies d’estudi. Mantenir la calma i llegir correctament els exàmens ajuda a superar-los satisfactòriament.

El moment és ara. Ja ha arribat el moment de la Selectivitat. La Universitat Abat Oliba CEU et vol ajudar amb uns últims consells perquè afrontis amb èxit els exàmens.

  1. Relaxa’t. El 90 % dels alumnes supera amb èxit les Proves d’Accés a la Universitat.
  2. Planifica el teu temps. Distribueix bé les hores per assignatura.
  3. Focalitza la teva energia. Esquematitza la informació més important.
  4. Comprèn allò que estudies. Utilitza la memòria per a associar conceptes que et condueixin a una idea final.
  5. Estigues tranquil! Estudia, descansa i organitza el teu temps per arribar a totes les matèries.
  6. Entendre allò que et pregunten és clau. Quan tinguis l’examen davant, no et desesperis. Llegeix les preguntes, pensa i després respon.
  7. Escolta al tribunal. Les seves instruccions són fonamentals.
  8. Passa de pregunta. Has de fer l’examen amb confiança. Si una resposta et bloqueja, segueix amb una altra pregunta.
  9. Descansa correctament. Ja has fet un gran esforç. Has de recarregar energies.
  10. No prenguis cafeïna. Necessites estar relaxat.
  11. No arribis tard! I recorda dur el DNI.

Confiem en tu. Molta sort!


Què vull estudiar? On vull arribar? Quina és la meva universitat?

Tinc molts graus al cap però no sé què fer… Moltes són les preguntes que comencen a créixer quan hem de decidir el nostre futur. Escollim molt aviat els nostres camins, però hi ha moltes maneres que ens poden guiar en aquesta etapa, des dels serveis d’orientació, els nostres familiars i amics, jornades de portes obertes i, sobretot, preguntar i informar-nos on vulguem anar.

La vida va més enllà dels llibres i els exàmens, va d’aprendre, créixer i, principalment, gaudir per arribar als teus objectius. És necessari que busquis la raó que et motiva, la que et fa ser tal com ets.

Pensa més enllà de les solucions que tens a l’abast. Qüestiona’t les coses, sigues inconformista i pensa que els teus pròxims passos determinaran el teu camí; decideix quins vols que siguin. Utilitza els mitjans que tens per mirar nous horitzons i noves possibilitats que et facin avançar en el teu camí. Fins i tot, el que sembla un obstacle pot esdevenir un aliat davant els moments d’adversitat.

Ningú no ha dit que sigui un camí fàcil, però quan fas allò que t’apassiona, sempre val la pena; són els passos previs i concrets de la teva vida professional. Que ningú no et digui el que pots fer o el que no, solament tu et poses els límits i saps fins on ets capaç d’arribar. Tots els camins costen, però amb esforç i dedicació podem aconseguir-ho tot.

Escollir universitat o què voler fer en el nostre futur més immediat és una decisió i un moment molt importants, ens pot posar nerviosos o fer perdre el son, però estudiar allò que t’agrada per poder dedicar-t’hi professionalment et fa vibrar, et motiva, et treu un somriure pensant en el que vindrà després i en el que pots arribar a fer. Aquest és el teu moment, l’inici del teu futur. Com tot, la vida és una combinació de paciència, temps, motivació, dedicació i saber gaudir dels petits moments.

Has de créixer com a professional, però també ho has de fer com a persona. Durant la teva etapa universitària has de conversar, fer amics, explorar, riure, descobrir, aprendre, investigar, divertir-te i ser inconformista… Descobrir el teu potencial i descobrir-te a tu mateix. Has de viure mil experiències, però sobretot, gaudir d’allò que has escollit fer.

Com puc saber on estudiar? Què puc fer si no sé què estudiar? Hi ha mil maneres i mil consells per respondre aquestes preguntes, però una de les millors respostes és preguntar i veure-ho amb els teus propis ulls, visita les universitats, parla amb els professors, informa’t, pregunta i després torna a preguntar.


El primer dia a la universitat. Què m’espera a partir d’avui?

Ha arribat setembre. Enrere queden els nervis de l’examen d’accés a la universitat, les càbales sobre les notes mitjanes, els dubtes sobre quin grau cursar… És el moment de posar el peu a la universitat per primer cop. El batxillerat va ser un bon camp de proves, però és clar que ser universitari representa un salt important. És jugar en una altra divisió. S’entén, per tant, que algunes incerteses assaltin l’estudiant durant les primeres setmanes al campus.

No obstant això, si para atenció, l’universitari novell s’adonarà que fa molt temps que es prepara i que té, dins la motxilla, experiències que l’ajudaran a adaptar-se. Avui dia, la universitat no és una realitat que visqui d’esquena a col·legis i instituts. Abans de concloure el batxillerat, l’estudiant ha tingut l’oportunitat de participar en activitats que l’han acostat a la realitat universitària.

Malgrat tot, és natural que surtin dubtes. Preguntes que busquen respostes. Afortunadament, el nouvingut pot trobar-les. El Servei d’Atenció a l’Estudiant és el lloc indicat per informar-se, orientar-se o assessorar-se. Cap preocupació no és banal, i més quan el centre ofereix un seguiment personalitzat de desenvolupament de l’alumne, tant a través de serveis d’atenció com mitjançant tutories sistemàtiques. Sense oblidar el Servei d’Atenció Psicològica, que ofereix una ajuda a la qual podem recórrer sense cap tipus de reticència.

Precisament, creixement és el que un jove hauria d’esperar del seu període universitari. Els crèdits, els exàmens, les classes i els treballs són només la part elemental, l’esquelet d’un cos que s’ha d’alimentar amb experiències enriquidores. No es tracta només d’atresorar coneixement, l’estudiant ha d’aspirar que la universitat tregui el millor de si mateix. Tindrà poques etapes a la vida amb tantes possibilitats al seu abast: esports, biblioteca, clubs de lectura, música, clubs d’emprenedoria, societats de debat o grups d’estudi de matèries específiques.

Per descomptat, la universitat hauria de servir per adquirir una altra visió del món, més àmplia i diversa. El contacte amb altres cultures, amb persones d’altres països, és clau per desenvolupar una mirada liberal de la realitat. La xarxa d’acords internacionals i les facilitats per estudiar diversos idiomes són algunes de les cartes que les universitats posen a disposició de l’alumne perquè jugui al tauler de la globalització.

Tanmateix, cal saber que no cal anar molt lluny per desenvolupar consciència d’altres realitats, de problemes que creixen i s’agreugen prop de nosaltres. El voluntariat és una manera de conèixer la cara més ombrívola de les nostres societats i donar un cop de mà per alleujar la situació de persones que pateixen. D’això se’n diu créixer amb majúscules.

En definitiva, la norma bàsica per a l’universitari des del primer dia és tenir els ulls ben oberts. Ajudar i deixar-se ajudar. Amb aquesta disposició, li serà més fàcil treure partit dels anys d’universitat i trobar el seu lloc al món. Per a això últim, els estudiants disposen de la gran ajuda del Servei de Pràctiques i Ocupació amb la certesa que, fins i tot després d’haver acabat els estudis, la universitat, a través del Servei d’Alumni, estarà sempre disposada a donar-los l’empenta que necessiten per seguir avançant.


Les PAP: l’últim llindar abans dels estudis d’Educació

Les proves constaran de dos exàmens: un avaluarà la competència comunicativa i el raonament crític i l’altre la competència logicomatemàtica.

L’educació viu un moment d’especial transformació i canvi. Noves metodologies, associades en molts casos a noves tecnologies, fan que es replantegi tota la visió que es tenia de l’activitat docent. Però tota aquesta revolució no podrà tenir cap significació real si no va acompanyada d’una recuperació de la dignitat i del valor que posseeix el mestre. No són les pantalles ni les didàctiques les que eduquen, sinó que és el mestre qui ho fa sempre. L’alumne només aprèn davant d’algú que s’ofereixi completament a l’altre amb una formació interior ben sòlida.

En aquest sentit, són diverses les institucions i persones que treballen seriosament per millorar la formació dels futurs mestres. Una mostra d’aquesta realitat és el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF), que des de l’any 2014 s’ha proposat, entre les seves múltiples iniciatives, millorar el nivell d’aquells que es disposen a estudiar els graus d’Educació, tant Infantil com Primària. A aquest efecte, es va establir una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que buscava examinar les competències lingüístiques de català i castellà i el raonament crític de l’aspirant. La mitjana de les notes de llengua de les PAU era suficient per valorar les competències esmentades, però va ser fàcil adonar-se que aquesta exigència era insuficient. Anant un pas més enllà en aquesta preocupació per aconseguir estudiants més preparats per exercir com a docents en el futur, des de l’inici del curs 2017-2018, la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir a tots els graus d’Educació Infantil i Primària de totes les universitats públiques i privades del sistema universitari català constarà de dos exàmens totalment independents de les PAU: un que mesurarà la competència comunicativa i el raonament crític en català i un altre que avaluarà la competència logicomatemàtica. En el primer cas, s’examinarà la comprensió lectora, la capacitat de síntesis i expressió escrita i el domini del sistema lingüístic, competències fonamentals per un futur mestre. En el segon cas, s’examina principalment la competència lògica a través d’exercicis, que no són tant de coneixements i continguts, sinó de raonament matemàtic, així com seqüències, anàlisi de gràfics, geometria, percentatges, etc.

La prova tindrà la qualificació d’APTE o NO APTE, on “apte” equival a una nota numèrica igual o superior a 5 sobre 10. Per tal de poder fer mitja entre totes dues proves, és necessari haver obtingut una qualificació igual o superior a 4 a cada una. Un cop aprovada, aquesta prova tindrà una validesa indefinida. És necessari destacar que aquells alumnes procedents d’un sistema educatiu de fora de Catalunya podran fer l’examen en castellà.

Les noves PAP han de ser considerades com una gran oportunitat, no només per augmentar el prestigi d’una activitat de vital importància – i no prou reconeguda – en el present i futur de la nostra societat, sinó també perquè aquells que alguna vegada han pensat a entrar a una aula per formar persones trobin una motivació important per desitjar, amb més força encara, formar part d’una generació cridada a posar la docència al lloc que li correspon.

Amb la finalitat d’ajudar els futurs mestres a encarar aquest repte, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix uns cursos de formació orientats a preparar els alumnes perquè siguin capaços de superar amb major seguretat i confiança aquest llindar que els dóna accés als estudis d’Educació Infantil i Primària.


Et reconeixes en aquestes dotze qualitats? Doncs la publicitat és el teu lloc

El món digital ha permès noves formes d’expressió.

El món de la publicitat viu una etapa fascinant de canvis. L’auge de nous mitjans, especialment a Internet, ha posat en mans dels publicitaris nous recursos i formes d’expressió per al desenvolupament de campanyes de publicitat. Periòdicament les dades constaten com els ingressos de la publicitat en línia augmenten de forma considerable, una tendència que no sembla que s’hagi d’aturar.

El publicitari d’avui dia troba al món digital un ecosistema ideal per al seu creixement personal. El sector necessita persones qualificades, innovadores i creatives per pensar i realitzar campanyes.

El publicitari, a part de per ser un perfil molt cotitzat, se’l pot reconèixer per unes qualitats personals molt concretes que el diferencien de la resta. Es resumeix en aquests dotze punts. Si t’hi reconeixes, la publicitat és el teu lloc.

  1. Un requisit fonamental és la perseverança.
  2. La valentia en aquest món és molt important, t’has d’atrevir i no tenir por de res ni de ningú.
  3. Sigues organitzat, la inspiració arriba quan arriba, però has de seguir un mètode de treball.
  4. Dedica temps al portafolis, diu més de tu que qualsevol altra cosa. Sigues curós, és la teva carta de presentació.
  5. La perfecció és difícil d’aconseguir, però amb esforç i talent t’hi pots acostar molt. No et rendeixis.
  6. Pregunta, pregunta per qualsevol cosa en què dubtis. Ningú no neix après; sempre hi haurà coses que no se saben fer.
  7. Dóna voltes a les coses, la línia recta no sempre és el camí més adequat.
  8. Cal escoltar el mercat i per damunt de tot tenir molta paciència, ja que és a través del mètode de prova i error que s’arriba a una campanya publicitària exitosa.
  9. Una altra característica bàsica del publicitari és la de treballar en equip.
  10. Sigues divertit, se t’acudiran millors idees.
  11. Fes les coses tu mateix sempre que puguis, procura que el teu treball parli bé del teu treball.
  12. Somia, creu, crea i fes imaginar.

Èxit a la universitat des del primer dia

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran manera per la novetat. Al final del Batxillerat, l’Institut o el Col·legi ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents formes d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que esperen en primer curs al campus.

Alguns dels passos per iniciar amb èxit la primera experiència universitària són:

1. Interpretar els canvis positivament
El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentiu. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

2. Tenir una bona predisposició
I aquesta actitud de cerca ha de començar en el plànol de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi marca massa duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

3. Aprofitar les tutories
També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Les tutories personalitzades que ofereixen les universitats, és l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

4. La lectura
L’universitari deu també establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa que llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als estrets marges de les anotacions.

5. Activitats fora de l’aula
Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports…Tot forma part de l’experiència.

6. Experiència internacional
A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals.

L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi aconseguir. I es comença des del primer dia.


Si tens aquestes deu qualitats, hauries de pensar a ser mestre

Aprendre a ensenyar requereix, a més d’una bona formació i preparació, una capacitat pedagògica. Aquesta es desenvolupa i potencia durant els quatre anys que duren els graus en Educació, però parteix d’unes aptituds personals, d’una disposició cap a l’ensenyament i l’aprenentatge. El jove que es veu reflectit en elles faria bé de plantejar-se si la seva vocació és la de ser mestre.

A continuació, et donem deu punts que defineixen el perfil d’un/a mestre/a:

  • Ha de sentir interès per l’Ensenyament i tenir curiositat sobre les tècniques que es desenvolupen en cada cicle.
  • L’aprenentatge i l’adaptació són dues de les parts més grans de ser un bon mestre.
  • Gaudir o tenir interès a ajudar als alumnes en el seu desenvolupament personal i social.
  • Tenir aptituds per a la comunicació, la capacitat d’interacció o la creativitat.
  • Ser capaç de liderar. Liderar un grup, un alumne, una família, en el procés educatiu s’és referent i guia de maneres molt diferents.
  • Tenir paciència i ser observador. Necessari per ajudar a una altra persona a assolir objectius amb el temps. L’observació és necessària per detectar problemes en el procés o detectar els problemes que poden tenir els alumnes de manera individual.
  • Per adquirir una virtut s’ha de ser capaç de realitzar un hàbit, sovint seguint un mateix mètode i per mitjà de la repetició. Els professors ensenyen a adquirir hàbits als seus alumnes, per tant han de ser capaços de viure’ls i estar còmodes amb aquestes dinàmiques. L’exemple en molts casos és la millor lliçó.
  • Tenir empatia i facilitat per comprendre a les persones i identificar les seves necessitats.
  • Tenir interès pel coneixement, per la cultura. Aquest amor per saber més és capaç d’obrir ments i obrir noves portes al desenvolupament de les persones.
  • Tenir habilitat per saber relacionar conceptes amb la vida quotidiana dels alumnes, posar-los al seu nivell de coneixement perquè les puguin assimilar.

Un bon mestre sabrà que ha de ser responsable, pacient, amb entusiasme per la seva feina, amb interès per seguir ampliant la seva formació, amb una preocupació per motivar als seus alumnes, buscant sempre el millor per ells i el seu futur.


Education Talks: Una escola en diàleg amb el món

La multiculturalitat, la imparable evolució tecnològica o la mutabilitat de les categories del món laboral han posat en els últims anys de manifest una evidència que els teòrics de la pedagogia ja portaven preconitzant durant dècades: que l’objectiu primordial de l’educació no ha de ser tant l’aprenentatge d’uns continguts curriculars concrets, sinó el desenvolupament d’unes competències que permetin a la persona desenvolupar autònomament la seva personalitat. No es tracta ja d’un ideal, la realitat d’un món en constant canvi imposa repensar el model educatiu.

Per exemple, en el pla professional, els especialistes preveuen que prop del 75 % de les feines del futur seran ocupacions que no existeixen en l’actualitat. En un context així, resulta estèril planificar una formació en funció de coneixements o tècniques concretes. De fet, el que esperen ara les empreses del treballador és transversalitat, capacitat d’adaptació, resolució de problemes, gestió de la informació i del canvi o empatia. Tot això en un marc global, que desborda els esquemes culturals rígids.

L’articulació d’una educació a la mida del món és un repte a què no és aliè cap dels factors presents a l’escola. Si el que es desitja és inculcar en l’alumne una actitud d’adaptació crítica als molts canvis que haurà d’experimentar al llarg de la seva vida, l’escola ha de participar d’aquesta predisposició. En aquest sentit, cal afrontar la innovació educativa no com la consecució d’una fórmula definitiva i tancada sinó des d’una perspectiva permeable a successius canvis.

Per aquest últim motiu és important que la comunitat educativa visqui en un permanent estat de diàleg i intercanvi d’experiències. Per afavorir aquesta trobada entre docents i professionals del món de l’educació compromesos amb el canvi educatiu, la Universitat Abat Oliba CEU celebra regularment les trobades “Education Talks”. La pròxima edició, que tindrà lloc el 18 de maig, comptarà amb la participació del director científic del programa “Inteligencia Emocional” de la Fundació Punset, Pablo Herreros, el premi Bitácoras 2016, Sergio Castro, la booktuber, Marta Botet, el director dels graus d’Educació de la UAO CEU, Mariano Bártoli, el membre del comitè científic del projecte “Educació Demà”, Frank Sabaté, i la codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez. Consulteu més informació sobre l’esdeveniment i la forma d’inscriure-us.


La universitat comença al batxillerat

Un de cada cinc estudiants deixa la universitat en el primer curs de carrera i la taxa de canvi de titulació després del primer any és del 7,1 %. Aquestes xifres, facilitades pel Ministeri d’Educació a l’informe ‘Dades i xifres del sistema universitari espanyol (2015)’, evidencien que el pas del batxillerat a la universitat implica un canvi substancial que no sempre és fàcil d’assimilar. “En general, no es tracta d’un trànsit fàcil, ja que han d’enfrontar-se a una situació desconeguda”, assenyala el professor i tutor d’un curs de l’Escola Loreto Abat Oliba (Barcelona), Enrique Ballbé. A més, a les complicacions inherents a la magnitud dels canvis, se’ls hi uneix “el gran ventall d’oferta de grau a què poden accedir, fet que pot generar desorientació i dificultat en l’elecció correcta dels estudis”, agrega el cap d’estudis d’ESO d’aquest mateix centre, Albert Giménez.

Dins les premisses de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, es contempla que les universitats disposin d’un Pla d’Acció Tutorial que faciliti la incorporació del nouvingut, però el fonament d’un alumne preparat per aprofitar totes les oportunitats que li obrirà la universitat es forja a les aules de l’escola o de l’institut. Singularment, els dos anys de batxillerat han de ser aprofitats per apuntar qualitats que seran tant o més importants que els continguts curriculars per al desenvolupament personal i professional. Entre elles, “el bon ús de la llibertat, la responsabilitat sobre les eleccions i les seves conseqüències i la capacitat crítica respecte a allò que llegeixen, veuen i reben”, enuncia el cap d’estudis de batxillerat i de quart d’ESO del Loreto Abat Oliba, Daniel Vela.

Els docents coincideixen en que responsabilitat i autonomia són dos eixos que s’han de prioritzar al batxillerat. Un objectiu que també ha de manifestar-se en el rol que adopta el docent. “Partint de la base de la importància que té que l’alumne vagi adquirint gradualment responsabilitat i autonomia, és cert que el professor de batxillerat adopta un rol més orientat cap a l’alumne a mesura que s’apropa el final de l’etapa escolar”, comenta Albert Giménez.

Contacte amb la realitat laboral i un món globalitzat

Així, juntament amb el compliment dels objectius curriculars, el centre pot anar proporcionant a l’estudiant espais per al desenvolupament de la mentalitat oberta pròpia de l’universitari. En aquest aspecte, Daniel Vela subratlla la importància de complementar la formació acadèmica a l’aula amb “viatges i visites a ciutats i institucions mundialment significatives en cada una de les àrees de coneixement”. “La formació integral que els brinden aquestes experiències els aproxima a la realitat universitària”. En aquestes, el professor Vela inclou experiències internacionals, aspecte en què també incideix Albert Giménez, en destacar que “els intercanvis i estades en l’àmbit internacional són un eix primordial perquè els alumnes arribin suficientment preparats davant les competències universitàries que es requereixen en un món globalitzat”.

L’apertura al coneixement de nous entorns és una disposició que facilitarà l’aclimatació al món universitari. Una persona “activa i amb inquietuds” és la mena de perfil que millor encaixa a la universitat, observa la responsable d’Informació i Orientació de la Universitat Abat Oliba CEU, Olga Morelli, que, a més, considera important que la universitat comenci a ser viscuda ja anys abans. Segons el seu parer, universitat i batxillerat no són compartiments incomunicats, sinó que “l’etapa preuniversitària és un període ple d’oportunitats de conèixer a fons la realitat dels campus”.

Així, el batxillerat compleix la seva funció de llançadora quan està intensament connectat amb l’entorn, també amb les realitats del món professional: “A la nostra escola s’organitzen una sèrie d’activitats a batxillerat amb l’objectiu d’aproximar-los a la realitat universitària i laboral, des de la possibilitat de col·laborar en diverses empreses –a través del Projecte Work Experience-, les Jornades d’Orientació Professional o la participació en el Programa d’Emprenedoria i Lideratge, de recent creació”, enumera Enrique Ballbé. El batxillerat, concebut així, no només és punt final d’una etapa –l’escolar-, sinó l’antesala en què es forja el futur universitari.