Categoría: orientació universitària

Quan la universitat s’obre als futurs estudiants, contribueix de forma determinant a definir una preferència sòlida

Fa un any, Job Lab CEU-Santander Universidades va posar en marxa el Degree Advisor, una eina on l’estudiant té a la seva disposició un test complet d’orientació vocacional i informació estadística sobre l’oferta acadèmica i les tendències del món professional. Des del seu inici, 10.400 persones n’han fet ús, la qual cosa permet extreure algunes conclusions. La primera és que, per a una gran part dels estudiants, l’elecció d’estudis universitaris no és una decisió senzilla, ja que el 51 % dels usuaris del Degree Advisor confessaven no tenir clar què volien estudiar. La segona és que els preuniversitaris valoren la informació de qualitat que els ajudi a fer-se una idea ajustada de la realitat universitària i de les possibilitats professionals associades: el 86 % dels que han utilitzat el Degree Advisor el recomanaria a amics i familiars, i 8 de cada 10 usuaris valoren la importància de conèixer la demanda laboral dels estudis que els interessen.

El trànsit a la universitat és un camí on la il·lusió i les expectatives tenen la seva correspondència en temors i incerteses lògics. És un procés en el qual l’emoció i la raó juguen, s’entrellacen i es condicionen entre si. En aquest context, comptar amb orientació qualificada aporta valor diferencial a tots dos pols. El de la raó es reforça amb informació precisa de plans d’estudi i realitat professional. L’emoció, d’altra banda, es relaciona amb la idea de vocació, una vocació que es forja des del coneixement no només de l’entorn sinó també, i principalment, d’un mateix.

Vocació i informació –emoció i raó– són les coordenades on s’ha de situar l’elecció de carrera universitària. Una decisió que, a més, compta amb un ingredient simbòlic addicional: per a molts joves és la primera decisió transcendent que prenen de manera autònoma. Per tant, quan es decantin per una de les moltes opcions que el sistema universitari posa al seu abast, és important contribuir que ho facin des d’una bona sintonia entre la vocació i la informació. Si les emocions i els arguments racionals es troben alineats, de segur que la decisió ha sigut encertada.

Les universitats juguen un paper importantíssim en aquest aspecte. Quan s’obren als futurs estudiants i els ensenyen en què consisteix ser universitari, què poden esperar d’aquest període de la vida i a quin projecte vital tindran accés, contribueixen de forma determinant a definir una vocació sòlida. Aquesta és la idea amb la qual la Universitat Abat Oliba CEU celebra els seus Tallers Vocacionals; aquest dia, l’estudiant es posa a la pell d’un universitari i anticipa on el conduiran els quatre anys següents si optés per un grau determinat. Una jornada que combina la informació de primera mà amb el valor emocional de l’experiència. Informació i vocació.

Tenir una actitud receptiva, aprofitar els contactes amb els professors i les lectures recomanades són algunes de les claus

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran mesura per la novetat. Al final del Batxillerat, l’institut ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents maneres d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que ens esperen durant el primer curs al campus.

El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentius. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

I aquesta actitud de cerca ha de començar en el marc de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi una marca gaire duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Algunes universitats ofereixen tutories personalitzades, i són l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

L’universitari també ha d’establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa per llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als marges estrets dels apunts.

Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports… Tot forma part de l’experiència. A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals. L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi a aconseguir. I es comença des del primer dia.

L’oferta de mobilitat internacional, els continguts i el prestigi dels professors són algunes de les claus per escollir un curs que s’adapti al full de ruta professional.

En el context de complexos teixits econòmics i entorns professionals dinàmics, l’elecció d’estudis de postgrau és una qüestió fonamental en la construcció d’una carrera professional. Si el grau és el camí que condueix a la vocació, el postgrau marca la ruta cap al desenvolupament professional.

La decisió sobre els estudis de postgrau, en primer lloc, s’ha de fonamentar en un full de ruta professional com més precís millor. Cal saber què volem fer, quina projecció ofereix el sector, què pot aportar-nos i què podríem aportar. Es tracta, en definitiva, de fer una reflexió de segon grau, més afinada, sobre la pròpia vocació.

Un cop determinat aquest aspecte personal, cal submergir-se en una anàlisi detallada de l’oferta de postgrau disponible. Al sistema universitari actual, s’hi fa la distinció entre màsters professionals i d’investigació. Com el nom indica, els professionals s’orienten a l’exercici en un determinat sector professional i solen tenir un component pràctic dominant. Els d’investigació són títols que habiliten per desenvolupar una activitat investigadora.

A l’hora de valorar un màster, cal sospesar diverses variables. En primer lloc, estudiar a fons els continguts i constatar que, efectivament, s’ajusten a les expectatives i no resulten reiteratius amb la formació que hem rebut prèviament. A la vegada, és fonamental ponderar el prestigi i nivell dels professors que imparteixen el postgrau.

Sovint, un màster es compagina amb altres activitats, siguin laborals o formatives. És recomanable valorar la metodologia, la distribució de crèdits, les característiques de les pràctiques o el tipus de classes (presencials / en línia) des de l’òptica de les circumstàncies personals.

També és important l’enfocament que cada universitat imprimeix al màster o postgrau. Per conèixer aquest aspecte, resulta molt útil parlar amb antics alumnes de la titulació que estigueu valorant cursar. En l’elecció d’universitat convé interessar-se per les connexions amb el món professional del màster o el postgrau i de quina xarxa de convenis disposa.

Pel que fa a aquest tema, és bo que us interesseu en si el màster o postgrau s’imparteix en col·laboració amb una empresa o institució o entre diverses universitats. Sovint, la confluència d’institucions enriqueix el programa de postgrau, ja que cada una aporta el seu valor diferencial. A més, pot servir per multiplicar contactes que ajudaran a la projecció professional.

La connexió amb el món professional és clau en programes de postgrau. És molt valuós disposar d’índex d’ocupabilitat vinculats a cada màster i saber com funciona el servei de carreres professionals de la universitat.

Finalment, en un món globalitzat, que el màster proporcioni una experiència de mobilitat internacional pot marcar la diferència. Sobretot, si l’estada a l’estranger és a països estratègics pel sector de la carrera que voleu.

En definitiva, múltiples variables que s’han de posar a la balança i avaluar en funció del futur que cadascú s’imagini per a si mateix.

La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació.

En la societat actual, caracteritzada pel constant tràfic de comunicacions, la vocació de periodista adquireix un nou relleu. La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació i, en aquest context, propici a la sobreabundància, el Periodisme està cridat a revitalitzar la seva condició de referent sobre el que és realment útil i rellevant.

Per estar a l’altura del repte, el periodista d’avui dia cal que sigui un professional obert a la lògica de l’era digital, cosa que exigeix no només conèixer les possibilitats tècniques disponibles, sinó també estar a disposició d’adaptar-se a aquelles que, amb tota probabilitat, arribaran al futur. És a dir, ser partícip del fenomen per conduir-lo d’acord amb el patró de responsabilitat social que ha de guiar la funció periodística.

Aquest últim aspecte, el del compromís amb la funció que el periodista acompleix en societats democràtiques, no perd cap vigència amb la digitalització. Al contrari, el fet que l’ecosistema digital afavoreixi la volatilitat fa que la figura d’un periodista ètic i solvent es revalori com a factor de fiabilitat dins de la incertesa. Avui, les premisses clàssiques del periodisme tenen més vigència que mai.

Tot bon periodista hauria de seguir aquests 10 consells:

1. Sigues realista, no afegeixis ni treguis res per compte propi. Cal verificar cada informació abans d’escriure.
2. Les notícies esperen que les expliquin. S’ha de parar atenció a tot el que passa a prop, on es puguin trobar moltes coses interessants sobre les quals informar. Busca qualsevol cosa noticiable a la vida diària.
3. Escriu des del punt de vista propi. Aquest angle personal és la perspectiva amb què s’aconsegueix la diferència.
4. No maquillis ni manipulis les notícies, és millor deixar la imaginació per a altres ocupacions. A ningú no li agraden les mentides i el públic no les perdona.
5. Una descripció simple sempre és millor que una exageració.
6. Sigues precís. No hi ha més informació que la informació exacta. La gent confia en el que s’explica, no esperen ser defraudats.
7. És difícil que la gent entengui de què parles si no s’escriu correctament.
8. Llegeix molt i expandeix el vocabulari, una història curta no serà tan emocionant si repeteix paraules a cada línia.
9. Cal cuidar les fonts.
10. Porta sempre un quadern, un portàtil, un mòbil, una càmera… no se sap mai quan pot passar alguna cosa interessant.

“El bon periodisme és on hi ha un bon periodista, amb eines per fer-ho i llibertat per explicar-ho… en una pàgina d’un diari —de paper o digital—, en un minut de ràdio o de televisió… En aquest moment de transformació i incertesa al món de la comunicació, quan tants companys han perdut el lloc de treball i les empreses busquen sortides a la crisi… a mi m’agrada recordar que els suports canviaran però l’essència del nostre treball segueix sent la mateixa i imprescindible… ser allà on passen les coses, parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir i explicar-ho amb honradesa… i això només ho saben fer els periodistes”. Pepa Bueno, periodista.