Redefinir la tutoria des d’un enfocament de mentoring

En el paradigma actual d’Universitat, que idealment es guia per la lògica de la revelació i desenvolupament de la vocació, irromp amb força un qüestionament sobre el paper que li correspon a la figura del tutor.

La inadequació d’un model de tutoria que situava el tutor en un pla de superioritat respecte a la seva tutela interpel·lava les universitats a fer una reflexió sobre el tema. Sensible a aquesta qüestió, fa tres anys la Universitat Abat Oliba CEU va recollir el guant i es va interrogar a si mateixa sobre la naturalesa i finalitats de la tutoria i els mitjans necessaris per fer-la real.

La resposta a la primera pregunta va arribar en forma de definició. El punt de partida de la renovació de l’acció tutorial agafaria per nord i guia la descripció següent del que hauria de ser un tutor: “Algú que acompanyi i promogui l’alumne en el seu creixement en la vida universitària, per arribar a ser un referent en el seu desenvolupament, potenciant-hi la comunicació per conèixer-lo, comprendre el seu context i, així, poder-lo informar i orientar adequadament”.

La contestació a la pregunta sobre el mitjà d’implantar una tutoria d’aquestes característiques tenia caràcter de procés, de camí per recórrer: aquell que mitjança entre la tutoria i el mentoring. La idea, en consonància amb la definició inicial, era posar en marxa un procés perquè l’acció tutorial incorporés enfocaments i mètodes propis del mentoring. D’aquí va sorgir el nom del programa que s’ha anat desenvolupant: de la Tutoria al Mentoring.

De pilotar la nau en aquesta travessa se’n va encarregar el coach i director del postgrau en Psicologia i Coaching en l’Esport, Francisco-Solano Romero. Per a Romero, la clau del mentoring és “desenvolupar talent”, raó per la qual no importa qui ensenya i qui aprèn. Partim de la idea que “l’alumne està ple de capacitat i potencial”.

Tres anys més tard, la UAO CEU s’ha vist preparada per oferir als seus estudiants de tercer i quart curs un acompanyament desdoblat, en què es diferencia la figura del tutor de la del mentor. Al tutor se li encomana un assessorament fonamentalment centrat en aspectes acadèmics i personals, mentre que el mentor complementa aquests àmbits amb un treball centrat en el desenvolupament de competències professionals i investigadores.

El fet d’arribar a aquest punt ha sigut el resultat d’una transformació que incloïa diversos objectius: formació dels tutors i mentors, promoció del seu talent, alineació amb les expectatives dels alumnes i focalització de l’acció tutorial a estimular el potencial de la persona. Objectius que han determinat accions: sessions de formació per treballar el diàleg amb l’alumne, la redacció d’una guia del tutor i l’elaboració d’una altra d’anàloga per informar l’alumne de què pot esperar de tutor i mentor. Des de la perspectiva del mentoring, la tutoria ha adquirit la dimensió integral que avui se n’espera.


L’èxit recau a sentir-se universitari des del primer dia

Tenir una actitud receptiva, aprofitar els contactes amb els professors i les lectures recomanades són algunes de les claus

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran mesura per la novetat. Al final del Batxillerat, l’institut ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents maneres d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que ens esperen durant el primer curs al campus.

El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentius. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

I aquesta actitud de cerca ha de començar en el marc de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi una marca gaire duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Algunes universitats ofereixen tutories personalitzades, i són l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

L’universitari també ha d’establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa per llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als marges estrets dels apunts.

Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports… Tot forma part de l’experiència. A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals. L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi a aconseguir. I es comença des del primer dia.


Decidir estudis a les coordenades de la informació i la vocació

Quan la universitat s’obre als futurs estudiants, contribueix de forma determinant a definir una preferència sòlida

Fa un any, Job Lab CEU-Santander Universidades va posar en marxa el Degree Advisor, una eina on l’estudiant té a la seva disposició un test complet d’orientació vocacional i informació estadística sobre l’oferta acadèmica i les tendències del món professional. Des del seu inici, 10.400 persones n’han fet ús, la qual cosa permet extreure algunes conclusions. La primera és que, per a una gran part dels estudiants, l’elecció d’estudis universitaris no és una decisió senzilla, ja que el 51 % dels usuaris del Degree Advisor confessaven no tenir clar què volien estudiar. La segona és que els preuniversitaris valoren la informació de qualitat que els ajudi a fer-se una idea ajustada de la realitat universitària i de les possibilitats professionals associades: el 86 % dels que han utilitzat el Degree Advisor el recomanaria a amics i familiars, i 8 de cada 10 usuaris valoren la importància de conèixer la demanda laboral dels estudis que els interessen.

El trànsit a la universitat és un camí on la il·lusió i les expectatives tenen la seva correspondència en temors i incerteses lògics. És un procés en el qual l’emoció i la raó juguen, s’entrellacen i es condicionen entre si. En aquest context, comptar amb orientació qualificada aporta valor diferencial a tots dos pols. El de la raó es reforça amb informació precisa de plans d’estudi i realitat professional. L’emoció, d’altra banda, es relaciona amb la idea de vocació, una vocació que es forja des del coneixement no només de l’entorn sinó també, i principalment, d’un mateix.

Vocació i informació –emoció i raó– són les coordenades on s’ha de situar l’elecció de carrera universitària. Una decisió que, a més, compta amb un ingredient simbòlic addicional: per a molts joves és la primera decisió transcendent que prenen de manera autònoma. Per tant, quan es decantin per una de les moltes opcions que el sistema universitari posa al seu abast, és important contribuir que ho facin des d’una bona sintonia entre la vocació i la informació. Si les emocions i els arguments racionals es troben alineats, de segur que la decisió ha sigut encertada.

Les universitats juguen un paper importantíssim en aquest aspecte. Quan s’obren als futurs estudiants i els ensenyen en què consisteix ser universitari, què poden esperar d’aquest període de la vida i a quin projecte vital tindran accés, contribueixen de forma determinant a definir una vocació sòlida. Aquesta és la idea amb la qual la Universitat Abat Oliba CEU celebra els seus Tallers Vocacionals; aquest dia, l’estudiant es posa a la pell d’un universitari i anticipa on el conduiran els quatre anys següents si optés per un grau determinat. Una jornada que combina la informació de primera mà amb el valor emocional de l’experiència. Informació i vocació.


Què haig de valorar a l’hora d’escollir un postgrau?

L’oferta de mobilitat internacional, els continguts i el prestigi dels professors són algunes de les claus per escollir un curs que s’adapti al full de ruta professional.

En el context de complexos teixits econòmics i entorns professionals dinàmics, l’elecció d’estudis de postgrau és una qüestió fonamental en la construcció d’una carrera professional. Si el grau és el camí que condueix a la vocació, el postgrau marca la ruta cap al desenvolupament professional.

La decisió sobre els estudis de postgrau, en primer lloc, s’ha de fonamentar en un full de ruta professional com més precís millor. Cal saber què volem fer, quina projecció ofereix el sector, què pot aportar-nos i què podríem aportar. Es tracta, en definitiva, de fer una reflexió de segon grau, més afinada, sobre la pròpia vocació.

Un cop determinat aquest aspecte personal, cal submergir-se en una anàlisi detallada de l’oferta de postgrau disponible. Al sistema universitari actual, s’hi fa la distinció entre màsters professionals i d’investigació. Com el nom indica, els professionals s’orienten a l’exercici en un determinat sector professional i solen tenir un component pràctic dominant. Els d’investigació són títols que habiliten per desenvolupar una activitat investigadora.

A l’hora de valorar un màster, cal sospesar diverses variables. En primer lloc, estudiar a fons els continguts i constatar que, efectivament, s’ajusten a les expectatives i no resulten reiteratius amb la formació que hem rebut prèviament. A la vegada, és fonamental ponderar el prestigi i nivell dels professors que imparteixen el postgrau.

Sovint, un màster es compagina amb altres activitats, siguin laborals o formatives. És recomanable valorar la metodologia, la distribució de crèdits, les característiques de les pràctiques o el tipus de classes (presencials / en línia) des de l’òptica de les circumstàncies personals.

També és important l’enfocament que cada universitat imprimeix al màster o postgrau. Per conèixer aquest aspecte, resulta molt útil parlar amb antics alumnes de la titulació que estigueu valorant cursar. En l’elecció d’universitat convé interessar-se per les connexions amb el món professional del màster o el postgrau i de quina xarxa de convenis disposa.

Pel que fa a aquest tema, és bo que us interesseu en si el màster o postgrau s’imparteix en col·laboració amb una empresa o institució o entre diverses universitats. Sovint, la confluència d’institucions enriqueix el programa de postgrau, ja que cada una aporta el seu valor diferencial. A més, pot servir per multiplicar contactes que ajudaran a la projecció professional.

La connexió amb el món professional és clau en programes de postgrau. És molt valuós disposar d’índex d’ocupabilitat vinculats a cada màster i saber com funciona el servei de carreres professionals de la universitat.

Finalment, en un món globalitzat, que el màster proporcioni una experiència de mobilitat internacional pot marcar la diferència. Sobretot, si l’estada a l’estranger és a països estratègics pel sector de la carrera que voleu.

En definitiva, múltiples variables que s’han de posar a la balança i avaluar en funció del futur que cadascú s’imagini per a si mateix.


El món necessita periodistes, podries ser-ho tu?

La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació.

En la societat actual, caracteritzada pel constant tràfic de comunicacions, la vocació de periodista adquireix un nou relleu. La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació i, en aquest context, propici a la sobreabundància, el Periodisme està cridat a revitalitzar la seva condició de referent sobre el que és realment útil i rellevant.

Per estar a l’altura del repte, el periodista d’avui dia cal que sigui un professional obert a la lògica de l’era digital, cosa que exigeix no només conèixer les possibilitats tècniques disponibles, sinó també estar a disposició d’adaptar-se a aquelles que, amb tota probabilitat, arribaran al futur. És a dir, ser partícip del fenomen per conduir-lo d’acord amb el patró de responsabilitat social que ha de guiar la funció periodística.

Aquest últim aspecte, el del compromís amb la funció que el periodista acompleix en societats democràtiques, no perd cap vigència amb la digitalització. Al contrari, el fet que l’ecosistema digital afavoreixi la volatilitat fa que la figura d’un periodista ètic i solvent es revalori com a factor de fiabilitat dins de la incertesa. Avui, les premisses clàssiques del periodisme tenen més vigència que mai.

Tot bon periodista hauria de seguir aquests 10 consells:

  1. Sigues realista, no afegeixis ni treguis res per compte propi. Cal verificar cada informació abans d’escriure.
  2. Les notícies esperen que les expliquin. S’ha de parar atenció a tot el que passa a prop, on es puguin trobar moltes coses interessants sobre les quals informar. Busca qualsevol cosa noticiable a la vida diària.
  3. Escriu des del punt de vista propi. Aquest angle personal és la perspectiva amb què s’aconsegueix la diferència.
  4. No maquillis ni manipulis les notícies, és millor deixar la imaginació per a altres ocupacions. A ningú no li agraden les mentides i el públic no les perdona.
  5. Una descripció simple sempre és millor que una exageració.
  6. Sigues precís. No hi ha més informació que la informació exacta. La gent confia en el que s’explica, no esperen ser defraudats.
  7. És difícil que la gent entengui de què parles si no s’escriu correctament.
  8. Llegeix molt i expandeix el vocabulari, una història curta no serà tan emocionant si repeteix paraules a cada línia.
  9. Cal cuidar les fonts.
  10. Porta sempre un quadern, un portàtil, un mòbil, una càmera… no se sap mai quan pot passar alguna cosa interessant.

“El bon periodisme és on hi ha un bon periodista, amb eines per fer-ho i llibertat per explicar-ho… en una pàgina d’un diari —de paper o digital—, en un minut de ràdio o de televisió… En aquest moment de transformació i incertesa al món de la comunicació, quan tants companys han perdut el lloc de treball i les empreses busquen sortides a la crisi… a mi m’agrada recordar que els suports canviaran però l’essència del nostre treball segueix sent la mateixa i imprescindible… ser allà on passen les coses, parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir i explicar-ho amb honradesa… i això només ho saben fer els periodistes”. Pepa Bueno, periodista.


Et reconeixes en aquestes dotze qualitats? Doncs la publicitat és el teu lloc

El món digital ha permès noves formes d’expressió.

El món de la publicitat viu una etapa fascinant de canvis. L’auge de nous mitjans, especialment a Internet, ha posat en mans dels publicitaris nous recursos i formes d’expressió per al desenvolupament de campanyes de publicitat. Periòdicament les dades constaten com els ingressos de la publicitat en línia augmenten de forma considerable, una tendència que no sembla que s’hagi d’aturar.

El publicitari d’avui dia troba al món digital un ecosistema ideal per al seu creixement personal. El sector necessita persones qualificades, innovadores i creatives per pensar i realitzar campanyes.

El publicitari, a part de per ser un perfil molt cotitzat, se’l pot reconèixer per unes qualitats personals molt concretes que el diferencien de la resta. Es resumeix en aquests dotze punts. Si t’hi reconeixes, la publicitat és el teu lloc.

  1. Un requisit fonamental és la perseverança.
  2. La valentia en aquest món és molt important, t’has d’atrevir i no tenir por de res ni de ningú.
  3. Sigues organitzat, la inspiració arriba quan arriba, però has de seguir un mètode de treball.
  4. Dedica temps al portafolis, diu més de tu que qualsevol altra cosa. Sigues curós, és la teva carta de presentació.
  5. La perfecció és difícil d’aconseguir, però amb esforç i talent t’hi pots acostar molt. No et rendeixis.
  6. Pregunta, pregunta per qualsevol cosa en què dubtis. Ningú no neix après; sempre hi haurà coses que no se saben fer.
  7. Dóna voltes a les coses, la línia recta no sempre és el camí més adequat.
  8. Cal escoltar el mercat i per damunt de tot tenir molta paciència, ja que és a través del mètode de prova i error que s’arriba a una campanya publicitària exitosa.
  9. Una altra característica bàsica del publicitari és la de treballar en equip.
  10. Sigues divertit, se t’acudiran millors idees.
  11. Fes les coses tu mateix sempre que puguis, procura que el teu treball parli bé del teu treball.
  12. Somia, creu, crea i fes imaginar.

Èxit a la universitat des del primer dia

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran manera per la novetat. Al final del Batxillerat, l’Institut o el Col·legi ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents formes d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que esperen en primer curs al campus.

Alguns dels passos per iniciar amb èxit la primera experiència universitària són:

1. Interpretar els canvis positivament
El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentiu. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

2. Tenir una bona predisposició
I aquesta actitud de cerca ha de començar en el plànol de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi marca massa duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

3. Aprofitar les tutories
També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Les tutories personalitzades que ofereixen les universitats, és l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

4. La lectura
L’universitari deu també establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa que llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als estrets marges de les anotacions.

5. Activitats fora de l’aula
Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports…Tot forma part de l’experiència.

6. Experiència internacional
A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals.

L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi aconseguir. I es comença des del primer dia.


On puc allotjar-me?

Pis o residència? És, sens dubte, la pregunta que tota família es fa quan ja han decidit la universitat on anirà l’estudiant. Cal valorar els allotjaments propers a les universitats, la connexió amb la xarxa de transport públic, si l’habitatge té internet i si les habitacions són dobles o individuals, per exemple.

El preu és l’altre avantatge a tenir en compte en el cas dels pisos d’estudiants: sempre més barats perquè poden ser compartits. Ara bé, als pares no els agrada que l’estudiant comenci per un pis. L’opció més fàcil és la de viure en una residència universitària i un cop l’estudiant conegui la zona i tingui amistats, es trasllada a un pis amb els companys universitaris. És una altra manera d’evitar conviure en un pis amb gent desconeguda.

La Universitat Abat Oliba CEU, sensible amb l’esforç que suposa per a molts estudiants i les seves famílies el fet de traslladar-se del domicili per realitzar els estudis a Barcelona, ofereix Ajuts per allotjament destinats als estudiants nouvinguts, d’acord amb els convenis subscrits amb residències universitàries, dels quals en destaquem els següents:

 

  • El Col·legi Major Universitari Mater Salvatoris
  • Col·legi Major Universitari Pedralbes
  • Col·legi Major Universitari Lestonnac
  • Residència mixta Anna Ravell
  • Residència femenina Emilie de Villeneuve
  • Residència Mestral Mar
  • Residència Rusc
  • Residència mixta La Salle Bonanova
  • Residència femenina Roca
  • Residència Universitària Sarrià
  • Residència universitària Augusta
  • Residència ONIX
  • Residència Josep Manyanet
  • Residència RESA
  • Residència mixta Àgora BCN
  • Residència mixta Erasmus Gràcia

 

Més informació


La política i les xarxes socials

La presència a la xarxa es converteix en un camí directe de comunicació dels candidats amb els votants, sobretot amb els més joves.

Per tots és sabut que tenir presència a les xarxes socials és fonamental. Amb les eleccions a tocar, els polítics intensifiquen el seu moviment en elles o s’obren un perfil, sobretot a Twitter, on el debat polític és més intens. Facebook i Twitter esdevenen un camí directe de comunicació amb els votats on els candidats polítics es llancen a l’actualització massiva dels seus perfils.

Han de tenir present, però, que les xarxes socials són un canal per al debat, per a la conversa, i que hauran d’escoltar, respondre i analitzar (amb educació i respecte) les veus oposades que puguin sorgir al llarg de l’any, no només quan s’apropen les eleccions.

Una mostra del poder de les xarxes socials al màrqueting polític és l’èxit que va tenir la primera campanya d’Obama als EUA. I just ara, el president dels EUA ha batut un record Guinness en convertir-se en la persona que aconsegueix més ràpidament un milió de seguidors a Twitter, fet que va assolir en menys de cinc hores amb la seva compta nova @POTUS.

Durant aquestes setmanes prèvies a les eleccions, els polítics se centren en qui té més seguidors, fans, retuits, converses i debats més interessants, però passades les votacions, molts candidats obliden els seus comptes. I aquí és on cometen el greu error d’utilitzar les xarxes socials simplement uns dies cada quatre anys.

Fa uns dies, Katie Stanton, vicepresidenta de Global Media de Twitter, va visitar el nostre país i va fer algunes declaracions sobre la relació dels polítics amb Twitter, i va assenyalar que els polítics espanyols són capdavanters en aquest tema. Li resulta sorprenent com a Espanya tots els candidats són a Twitter, i que hagin entès que és una plataforma que els permet conversar amb el seu electoral i afavoreix una relació diferent.

Respecte a la manera de tuitejar, els partits nous tendeixen a assumir més riscos, a compartir i interactuar més i a ser més transparents. Tuitegen més freqüentment. Els tradicionals acostumen a ser més cautes i conservadors perquè, al ser al poder, tenen més a perdre.

Va destacar la importància del rol que té Twitter per a portar la política a una franja d’edat que moltes vegades no s’informa a través dels mitjans tradicionals. Ajuda a què siguin conscients dels problemes i d’allò que està en joc, a què coneguin als candidats i allò que representen. És una eina fonamental per animar a votar a audiències joves, per a fer-los saber que són importants i que el seu vot conta.

Per això, els polítics no només han de ser presents a les xarxes socials durant el període de la campanya electoral, les xarxes socials van més enllà. Si el candidat vol que això es converteixi en un valor de marca per al futur, si vols que les xarxes socials realment l’ajudin a arribar als votants, el seu perfil haurà de mantenir-se sempre actiu i haurà de seguir interactuant amb els seus seguidors.

 


Recursos per elaborar el millor Treball Final de Grau

Deu recomanacions perquè les cerques d’informació siguin més eficients i obtenir èxit en la recuperació d’informació, de manera que els resultats siguin rellevants i pertinents al tema triat del TFG. La millor informació no es troba en cinc minuts així que cal tenir paciència i no rendir-se.

  1. És important tenir una estratègia de cerca d’informació, que després s’aplicarà en els recursos que s’hagin escollit per trobar la informació adequada pel TFG.
  2. Abans de començar a buscar, cal pensar en aquelles paraules que descriuen el tema del treball, és a dir, les paraules clau. Pensar en el tema principal, el lloc o àmbit geogràfic, l’any o període cronològic.
  3. Tenir present els sinònims de les paraules que s’han escollit, ja que no totes les fonts d’informació indexen amb els mateixos termes i així es pot obtenir més informació.
  4. Una vegada escollides les paraules claus és molt útil fer un llistat amb elles, tant en castellà com en anglès, a més dels sinònims. És una manera de tenir sempre a mà aquesta informació essencial i servirà per realitzar una cerca més eficaç en els diferents recursos d’informació.
  5. Si la cerca és en revistes especialitzades o bases de dades, cal tenir present que l’anglès és l’idioma ambel que s’obté més informació, ja que la majoria d’elles són d’àmbit anglosaxó.
  6. Depenent del tipus d’informació que es busca, es pot trobar algun llibre o algun capítol de llibre que parli sobre el tema triat, però segurament serà informació de caràcter general. En aquest cas, es pot aprofundir buscant al catàleg de la biblioteca de la universitat per saber si hi ha alguna obra relacionada o bé ampliar la cerca en el CCUC(Catàleg Col·lectiu de la universitat de Catalunya). A més es pot demanar algun llibre a una altra universitat mitjançant el Servei de préstec Interbibliotecari, també denominat GTBib-SOD (Servei d’Obtenció de Documents).
  7. Per obtenir informació més específica cal buscar en revistes i bases de dades especialitzades en l’àmbit temàtic que es desenvolupa el TFG.
  8. Cal usar els filtres de les bases de dades, ajuden a limitar els resultats i a recuperar la informació més enfocada al tema del treball. Decidir que tipus de documents es vol veure, a partir de quin any de publicació, si només es vol consultar articles de publicacions acadèmiques, a text complet, etc.
  9. La majoria de bases de dades tenen opcions de personalització que es poden usar si es fa un registre i es crea un compte. Aquestes opcions permeten: guardar l’historial de les cerques que s’han anat fent en la base de dades; crear alertes per rebre en el correu electrònic; veure informació d’articles d’última incorporació a la base de dades. Les opcions que s’ofereixen són molt útils per no perdre tota la informació que s’ha anat trobant des de l’inici, algunes bases de dades permeten crear carpetes per guardar les referències bibliogràfiques dels documents que s’han consultat.
  10. És molt útil tenir un compte de Refworksper importar directament les referències bibliogràfiques des de les bases de dades, així quan s’hagi d’adjuntar la bibliografia del treball es pot crear automàticament des d’aquest gestor.

 

Kissi Pueyo forma part del Servei de Biblioteca i Documentació de la UAO CEU