Categoría: Accés al món laboral

¿Qué periodista necesita la era digital?

jsanzg

¿Qué periodista necesita la era digital?

El entorno digital proporciona gran diversidad de medios de expresión y multiplica los canales y las audiencias, lo que se traduce en nuevas oportunidades para periodistas capaces de conectar con los intereses del público

A comienzos de siglo, ante la popularización de Internet, fraguó la idea de que estábamos en ciernes de la construcción de una sociedad ideal en términos democráticos. La libre circulación de mensajes, ideas y pensamientos permitiría que la opinión pública se expresase de forma pura e incondicionada, sin necesidad de la intermediación de ningún agente. En este idílico escenario comunicativo, los medios y el Periodismo se contemplaban como algo prescindible.

Dos décadas después, la realidad ha demostrado la inconsistencia de este ideal. Internet ha puesto mucha información a disposición del público, es cierto. Pero también es innegable que la sociedad digital ha dispuesto el escenario propicio no sólo a la proliferación de informaciones de peor calidad sino también a la difusión de noticias falsas o manipuladas. En este contexto puede afirmarse que los periodistas son más necesarios que nunca.

Aunque resulte paradójico, es una urgencia contemporánea que el Periodismo se reencuentre con los fundamentos clásicos del oficio, aquellos que ya señalaba Pulitzer: “El Periodismo mantiene a los dirigentes en el que es su deber. Desvela los secretos intentos de robo. Promociona todos los planes de progreso que resultan esperanzadores. Sin él, la opinión pública no tendría forma y sería muda”.

Sin embargo, no todo en la digitalización representa una amenaza que combatir en términos informativos. El entorno digital proporciona gran diversidad de medios de expresión y multiplica los canales y las audiencias, lo que se traduce en nuevas oportunidades para periodistas capaces de conectar con los intereses del público. Además, la tecnología digital ha puesto en manos del periodista una fuente informativa de primer orden: el Big Data. Del análisis e interpretación de la gran cantidad disponible puede surgir material informativo de gran valor.

En definitiva, para ejercer el Periodismo hoy se necesita un conocimiento de la nuevas técnicas y tecnologías de la información, en permanente evolución y, además, un compromiso vocacional. Un compromiso que se traduce en una actitud, una disposición personal resumida en los siguientes puntos:

1. Ser realista, no añadir ni quitar nada por cuenta propia. Hay que verificar cada información antes de escribir.

2. Las noticias están esperando a ser contadas. Hay que prestar atención a lo que sucede cerca, donde se puede encontrar muchas cosas interesantes de las que informar. Buscar lo noticiable en la vida diaria.

3. Escribir desde el punto de vista propio. Ese ángulo personal, esa perspectiva, es con lo que se consigue la diferencia.

4. No maquillar ni manipular las noticias, mejor dejar la imaginación para otros menesteres. A nadie le gustan las mentiras y el público no las perdona.

5. Una descripción simple siempre es mejor que una exageración.

6. Ser preciso. No existe más información que la información exacta. La gente confía en lo que se cuenta, no esperan ser defraudados.

7. Es difícil que la gente entienda de qué estás hablando si no se escribe correctamente.

8. Leer mucho y expandir el vocabulario, una historia corta no será tan emocionante si repite palabras en cada línea.

9. Es necesario cuidar a las fuentes.

10. Llevar siempre un cuaderno, un portátil, un móvil, una cámara… Nunca se sabe cuándo puede suceder algo interesante.

Aprovar l’assignatura pendent de l’educació emocional

uaoceu

El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves.

Des de fa temps, la doctrina pedagògica constata la necessitat que l’escola concedeixi a l’educació emocional la mateixa importància que atorga als aspectes estrictament cognitius. La lògica del món actual, en el qual la interrelació, l’adaptabilitat o la comprensió de la complexitat cultural són valors encara més cotitzats que el coneixement tècnic o acadèmic, aguditza la necessitat d’implantar l’educació emocional com a prioritat del sistema educatiu.

Així, doncs, l’educació emocional, o la intel·ligència emocional, és un tema que irromp per poc que s’explori el debat educatiu actual. Quan ens preguntem pel tema, s’ha de tenir en compte que l’educació emocional és una qüestió “d’orientar la mirada”. Tal com ens explica el professor de Filosofia i Educació emocional i col·laborador de l’Ateneu de l’Alliançe Française de Sabadell, Josep Soler, no es tracta només d’identificar “les emocions, sinó la idea que hi ha darrere. Quan algú sent por, ràbia, indignació, alegria o entusiasme, ha de comprendre quina idea es manifesta. Per exemple, en la indignació hi trobem la idea de justícia”.

És tan important tenir clar el concepte d’educació emocional com és saber-la reconèixer en l’alumne. Un àmbit privilegiat per avaluar el seu bon desenvolupament emocional és el tracte amb els companys. És vital observar “si té una bona empatia, és respectuós, alegre i ho expressa, no només amb la paraula sinó també amb el gest i un tarannà afable i conciliador”, observa el vicepresident de la Fundació Joviat i director pedagògic de l’Escola Joviat, Jordi Vilaseca. Com si es tractés de facetes a les quals el mestre ha d’estar atent, aquest educador també destaca la capacitat de reconèixer i expressar l’estat d’ànim, de posar paraules als sentiments, la manera de resoldre conflictes, les habilitats socials que s’utilitzen per trobar l’equilibri o la coherència entre el comportament a l’escola i a la família. La potenciació de l’autonomia del nen contribuirà al desplegament d’aquestes facetes. “S’ha d’ajudar l’alumne a expressar les seves necessitats i a apoderar-lo”.

Avui, més necessari que mai

Una atenció sistemàtica a l’educació emocional hauria sigut bàsica en qualsevol període precedent, però la veritat és que avui dia la necessitat de prioritzar-la s’ha accentuat. “És més necessari per a l’ambient en què els nens creixen. Hi ha una frase que resumeix l’esperit del nostre temps: «El que passa a tal lloc, es queda a tal lloc». És com dir «el que passa quan estic enfadat es queda allà» i no pots criticar-me per allò ara que ja no hi sóc. Doncs, no, el que fas enfadat també té conseqüències que no desapareixen quan ja no ho estàs”, explica Josep Soler. Per aquest motiu, “una de les feines més importants que tenim és la d’educar les emocions per construir la persona que volem ser”.

Si parlem de les urgències pròpies del nostre temps, la digitalització és un factor que ineludiblement ha de ser avaluat, atès el seu impacte social i cultural. Tal com explica la mestra especialitzada en educació emocional, Anna Carpena, des del punt de vista de l’educació emocional, l’entorn digital ofereix una doble cara. “Pot ser motivadora d’aprenentatges, però també crear addicions, és a dir, el seu ús incentiva emocions positives i també estressants, com l’ansietat”. En aquest sentit, es revela essencial “la competència emocional de la família” per gestionar. “Sens dubte, les emocions acompanyen les decisions de posar, o no, límits a l’ús de l’entorn digital”.

La preparació del mestre

El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves. Però, el nostre sistema educatiu està a l’altura d’aquest repte? El desenvolupament de l’educació emocional “no està generalitzat ni sistematitzat” al nostre ensenyament. Carpena, que és membre del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Intel·ligència Emocional i Benestar, apunta també a la falta de preparació del professorat en aquesta matèria. “Estar format en intel·ligència emocional vol dir haver fet un treball d’autoconeixement i autogestió, cosa que implica mantenir un procés de treball personal permanentment”. Si el mestre no pot oferir aquest punt de partida, “es faran activitats que no aprofundiran en l’assoliment d’objectius clars”.

Disposar d’una base de fonaments psicològics és essencial perquè el mestre pugui afrontar significativament l’educació emocional. És necessari conèixer “les necessitats psicològiques de cada etapa vital per poder acompanyar i guiar amb criteri i coherència”, apunta Jordi Vilaseca, que destaca la utilitat de models com l’enfocament emocional de la Pedagogia sistèmica.

Difícilment podem parlar d’un projecte d’educació integral si no es contempla el conjunt d’actors: sistema educatiu, família, professor i, per descomptat, escola. Com es pot fer que tot el centre participi amb un enfocament coherent en aquest nivell? “Nosaltres treballem l’educació emocional tant en el professorat, a través de formació contínua, tallers, etcètera, com amb els alumnes”. Mireia Trias, directora de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona) detalla que “a través de la interiorització, cada matí hi ha un temps de silenci i relaxació que permet al nen centrar-se, harmonitzar-se, connectar amb si mateix i descobrir l’espai intuïtiu i misteriós que hi ha dins seu”. L’acció de tutoria i l’àmbit de convivència també són importants, com eines fonamentals en el desenvolupament de la dimensió social dels nostres alumnes”, afegeix la mestra i pedagoga.

Mireia Trias, juntament amb Anna Carpena, Josep Soler i Jordi Vilaseca, compondrà la plantilla de ponents de la pròxima edició monografia d’Education Talks, que se celebrarà l’1 de desembre i es dedicarà al tema de l’Educació Emocional. Education Talks és una plataforma per a la innovació educativa impulsada per la Universitat Abat Oliba CEU. Dins d’#EDUCATIONTalks s’organitzen àmplies trobades sobre innovació educativa, on tenen lloc tot tipus de perspectives innovadores i panells monogràfics sobre una qüestió d’actualitat al món de l’educació. En formats monogràfics anteriors, es va tractar la creativitat a l’aula i l’aprenentatge basat en projectes.

Tens aptituds pel món de l’empresa?

uaoceu

La carrera d’Administració i Direcció d’Empreses és una de les que té una ocupabilitat més alta. Permet assumir competències en tasques directives. Dirigir equips és una tasca complicada, les empreses es troben en un moment on cada cop és més difícil aconseguir bons resultats. Aconseguir el lideratge als negocis és una carrera de fons, per això s’ha de començar per tenir una bona base, una bona formació.

En el món globalitzat actual es necessiten persones amb iniciativa, capacitat de treballar en equip, facilitat en el tracte i coneixement dels diferents entorns socials, econòmics i polítics en què es realitzaran les seves activitats empresarials.

Els estudis en Administració i Direcció d’Empreses són aquells que formen els alumnes perquè siguin capaços d’assumir amb èxit les tasques directives en el món empresarial. Aquesta carrera consisteix a saber la manera en què les empreses adquireixen i utilitzen els seus recursos per assolir objectius i obtenir beneficis. És una disciplina lligada a les ciències econòmiques, així com a les finances i el màrqueting. Els administradors d’empreses tenen coneixements molt amplis i poden exercir les seves funcions a totes les àrees d’una empresa.

A més, qui decideixi estudiar aquesta carrera ha de:

  • Tenir interès per l’economia, el funcionament de l’empresa i la seva gestió.
  • Comprendre la funció social de l’empresa, l’anàlisi de problemes, el seu diagnòstic i les seves solucions, facilitat de comprensió, facilitat d’expressió, sociabilitat, amb àmplia visió del món i perspectiva sobre la seva possible evolució.
  • Tenir aptituds pels mètodes quantitatius i conèixer altres idiomes, especialment l’anglès.

Estudiar la carrera de Direcció i Administració d’Empreses és una bona opció professional, està sempre en els primers llocs dels rànquings de les carreres amb més ocupabilitat.

A més, també proporciona als estudiants els coneixements per a crear la seva pròpia empresa. L’emprenedoria va guanyant cada cop més importància a causa de la necessitat de moltes persones d’assolit la seva independència i estabilitat econòmica.

 

Aprendre a emprendre

uaoceu

Estudiants d’especialitats molt diverses fomenten la creació d’empreses des del Club d’Emprenedors de la UAO CEU.

L’emprenedoria va guanyant cada cop més importància gràcies a la necessitat de moltes persones d’assolit la seva independència i estabilitat econòmica.

La paraula emprenedoria prové del francès entrepreneur (“pioner”), i fa referencia a la capacitat d’una persona per a fer un esforç addicional per assolir una meta o un objectiu. També és utilitzada per a referir-se a la persona que iniciava una nova empresa o projecte, terme que més tard va ser aplicar a empresaris que van ser innovadors o que agregaven valor a un producte o procés ja existent.

Fa quatre anys, un grup d’alumnes de la Universitat Abat Oliba CEU va decidir fundar el Club d’Emprenedors. La seva intenció: “aprendre a emprendre” noves empreses i desenvolupar activitats relacionades amb l’emprenedoria on posar en pràctica i millorar tant les seves habilitats personals com els seus coneixements.

El caràcter transversal del Club ha integrat des de sempre a estudiants de qualsevol especialitat, ja que la vocació per emprendre, lluny de ser patrimoni d’una titulació, és una actitud. Per això, tant a la seva Junta Directiva com als socis amb què compta, existeixen alumnes de totes les titulacions i de tots els nivells formatius. Aquesta és l’única manera d’aconseguir el seu principal objectiu fundacional: fomentar l’emprenedoria en l’àmbit universitari.

Des dels seus orígens fins avui dia, el Club du a terme diferents activitats durant el curs acadèmic, com ara tallers per a desenvolupar habilitats empresarials, xerrades d’emprenedors que expliquen les seves experiències, debats, visites a empreses, premis a l’emprenedoria i tot allò que els diferents participants desitgin proposar. En destaca el BCN Thinking Challenge, on s’ofereix l’oportunitat a estudiants universitaris de desenvolupar les seves habilitats i coneixements personals en el món de l’empresa, i realitzar una labor social que millori el nostre entorn més proper.

Cada cop els reptes són majors, igual que ho són les mostres de suport rebudes. En l’actualitat, es tracta d’una organització plenament integrada a la universitat que compta amb el suport total, no només de la mateixa institució, sinó també de la Fundació CEU a escala nacional. No obstant això, l’actiu més gran del Club ve de part de tots els alumnes que participen en les seves activitats. El Club d’Emprenedors de la Universitat Abat Oliba CEU existeix pels seus alumnes. Si hi estàs interessat, pots escriure a: [email protected]

La digitalització reclama professionals versàtils

uaoceu

El mercat laboral requereix treballadors que puguin reciclar-se i assumir noves funcions a la nova era tecnològica

A finals del passat any, la Conselleria d’Ensenyament, en el marc Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD), va determinar quines competències digitals són necessàries perquè els mestres i professors estiguin en condicions de contribuir a l’adopció per part del seu alumnat d’un domini suficient i adequat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En el comunicat que s’informava d’això es remarcava la idea que l’ús de les noves tecnologies a l’aula no ha de limitar-se a l’instrumental, sinó que fonamentalment ha d’integrar-se a l’àmbit del qual és metodològic. És a dir, no es tracta d’utilitzar les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement com a mera eina de transmissió dels continguts curriculars tradicionals, sinó de concebre la seva inclusió a la vida de l’aula com a forma privilegiada d’introduir als alumnes a un llenguatge –el digital– que indefectiblement haurà d’utilitzar en el seu futur acadèmic i professional.

La lògica del món professional ha experimentat a les últimes dècades profundes transformacions. Així, la digitalització ha fet que al factor de la mobilitat, conforme al qual van desaparèixer els llocs de feina definitius i les competències estables, se li hagin incorporat, per a potenciar-lo i redefinir-lo, el de la transversalitat. La digitalització tendeix a diluir fronteres entre àmbits d’activitats que abans funcionaven com a compartiments estancs. El temps de les responsabilitats lligades a funcions definides i poc canviants està en trànsit de concloure, fet al qual se li ha d’afegir que l’empenta del digital està generant treballs que fa poc temps no existien, i es preveu que aquesta tendència creativa es farà més forta en el curt i mitjà termini.

Aquest panorama líquid reclama fàcil resposta adaptativa i versatilitat, professionals amb capacitat per reciclar-se ràpidament i assumir noves funcions. En aquesta línia, el “Libro Blanco para el diseño de las titulaciones universitarios en el marco de la economía digital”, elaborat pel Ministeri d’Indústria, apunta a la necessitat que els titulats universitaris comptin amb una “formació genèrica i transversal important” en competències digitals. En aquest sentit, tant el Ministeri com la Conselleria d’Ensenyament semblen assenyalar un mateix objectiu: el d’adquirir no tant un coneixement especialitzat com una “cultura digital” que permeti moure’s amb èxit en la dinàmica del transvasament i la multitasca que ja defineix la realitat professional dels nostres dies.

Direcció d’Empreses, Dret i Econòmiques són els graus que més oportunitats de feina donen als nous graduats

uaoceu

Un dels reptes en Educació és aprofundir en la compenetració entre universitat i empresa.

En el context d’un món canviant, on se superposen noves formes de comunicació i transmissió de la informació i models d’organització i negocis diferents dels convencionals, resulta imprescindible que hi hagi una comunicació fluida entre universitat i empresa, de manera que sigui fàcil la seva compenetració. La rellevància i velocitat dels canvis socioeconòmics reclamen un diàleg constant entre l’entorn universitari i l’empresarial.

Recentment, la Fundació Everis va realitzar una contribució a l’harmonització d’ambdues esferes mitjançant la publicació del I Rànquing d’universitats. És una relació entre empresa, universitat i societat, en què es proporcionen dades sobre l’ocupabilitat dels titulats superiors durant els últims cinc anys. L’originalitat de l’enquesta radica en què aporta dades per avaluar la formació universitària des del punt de vista de l’ocupador.

L’estudi revela quines competències són les més demanades i detecta quins són els sectors en què els nous graduats troben més oportunitats. En aquest últim aspecte, es posa de manifest que, dins del context empresarial, el destí més freqüent per aquests titulats són les empreses de més de 1000 treballadors, doncs 8 de cada 10 contractacions es produeixen en empreses d’aquestes dimensions. Pel que fa als àmbits d’activitat econòmica, hi ha cinc sectors que lideren la contractació de professionals acabats de sortir de la Universitat: Informació i comunicacions (52,70 ), Activitats professionals, científiques i tècniques (49,18 %), Educació (42,28 %), Activitats sanitàries i Serveis socials (40,57 %) i Activitats financeres i d’assegurances (39,35 %).

Un cop exposades les dades en termes de titulacions, l’informe senyala Direcció d’Empreses, Econòmiques i Dret com a les carreres en què es concentra la part més significativa de les contractacions dels nou titulats, fet que revela un alt nivell d’adequació entre els continguts d’aquests graus i el posterior exercici professional. Un dels reptes inajornables en Educació és aprofundir en aquesta compenetració.

 

Debilitats i fortaleses en la cerca d’una feina nova

uaoceu

onfort permet començar a cultivar nous aprenentatges | Identificar els objectius i no posar-se límits, entre les claus per trobar feina.

El procés de cerca de feina ens confronta amb el nostre estat d’ànim. A vegades, podem sentir-nos enèrgics i expectants davant la novetat; desmotivats perquè el procés és llarg i perquè no es compleixen les nostres expectatives. Cada cas és diferent i cada persona viu aquest procés de manera diferent. No obstant això, tots ens afegim a la inherència del canvi, és a dir, a què alguna cosa nova ha de succeir.

Segons l’experiència, l’edat o les nostres característiques personals, podem enfrontar-nos a la cerca de manera diferent. La cerca s’arrela en la novetat, el desconegut... Això habitualment ens sotmet a pressió. Ens estarem distanciant de la zona de confort?

Diàriament ens movem en la zona de seguretat, on estem còmodes i ho tenim tot controlat. Malgrat això, no és aquí on succeeix la màgia, ni on podem començar a aconseguir les nostres metes. Sense canvi, no hi ha creixement. El procés de cerca de feina acostuma a traspassar la nostra zona de confort i d’entrada, fa que desenvolupem el nostre autoconeixement.

De cara a confeccionar un currículum, una carta de presentació o preparar una entrevista de feina, és important conèixer-nos. Saber quines són les nostres debilitats i fortaleses i de quina manera podem explotar-les millor. Quan sortim de la zona de confort és quan comencem a cultivar nous aprenentatges.

A la cerca de feina acostuma a iniciar-se un procés on la por a perdre allò que tenim o deixar de ser com som, és el què ens serveix per escalar i iniciar el camí. Tens por d’allò que et farà créixer?

Hem de començar a canviar de perspectiva i arriscar. Si els objectius no s’aconsegueixen tan aviat com s’esperava, tranquils, tot arribarà. No et privis de somiar, els límits els poses tu. Has d’aprendre a identificar els teus objectius.

  • D’on véns?
  • On ets?
  • Cap a on vas?
  • Quin és el teu màxim objectiu?
  • Com el penses aconseguir?

Aquestes són algunes de les preguntes que pots començar a plantejar-te i la teva carrera professional seguirà el camí que tu decideixis. Per a iniciar-lo, pots provar a contestar-te la pregunta següent: si no tinguessis por... què faries?

Les instal·lacions universitàries: una simulació del món professional

devmkt

La Universitat Abat Oliba CEU ofereix la seva aula Curia Iuris als estudiants que vulguin aprendre de la simulació real d’un judici. Amb aquest exemple es formen els estudiants de Dret, Ciències Polítiques i Criminologia, a partir de la creació de casos pràctics extrets de la realitat.

Les pràctiques de Periodisme, de Publicitat i de Relacions públiques no es conformen amb l’aula convencional. La UAO CEU posa a disposició dels seus estudiants moderns platós televisius i estudis de ràdio i fotografia, és a dir, les millors infraestructures i equips per estar-hi amb contacte amb la realitat del món professional. El plató de televisió és un taller multidisciplinari en el qual també es poden realitzar les pràctiques professionals d’altres estudis, com és el cas de la Direcció d’empreses o del Dret, per exemple.

En la mateixa línia, l’aula Mac/Apple Training, la utilitzen totes les titulacions per a l’aprenentatge dels programes que requereix cada carrera. Un altre exemple és la sala Bloomberg, que és una aula taller equipada amb la tecnologia Bloomberg Professional i que forma part de la xarxa interactiva líder en formació financera.

A més, les aules de la UAO CEU es distingeixen pel seu aforament reduït, que es limita a 50 persones per garantir un ensenyament personalitzat. Aquesta condició els permet una major proximitat i interacció entre professor i estudiant, ben lluny de la clàssica docència magistral, que s’adreçava a un centenar d’estudiants. Totes les aules tenen connexió per ordinadors portàtils amb wifi.

I no hem d’oblidar que dins una universitat especialitzada en les ciències socials hi ha una biblioteca. En aquest cas, el Servei de Biblioteca de la Universitat Abat Oliba CEU té una superfície de 2 500 metres quadrats dedicats a un excel·lent fons documental.

 

Quins seran els professionals més buscats aquest any?

devmkt

La meitat de les ofertes de feina requereixen candidats amb estudis universitaris | ADE és la titulació més sol·licitada segons un informe d’Adecco.

La difícil conjuntura econòmica obliga a les empreses a desenvolupar plans estratègics basats en les noves tecnologies de la informació. Les companyies intenten millorar els seus resultats i demanen professionals cada cop més qualificats i especialitzats. I no tan sols això, el candidat ideal per a qualsevol companyia és aquell qui posseeixi una o més titulacions, domini mínim dos idiomes, amb mobilitat geogràfica, versàtil, que domini les xarxes socials, amb iniciativa i preparació per adaptar-se al canvi des del minut zero. També es valoren l’experiència i els coneixements relacionats amb la polivalència necessària per a assumir reptes futurs.

Segons l’Informe Infoempleo Adecco Oferta i demanda de feina a Espanya 2014, els titulats universitaris lideren l’oferta de feina al nostre país, ja que gairebé la meitat de les ofertes de feina publicades requereixen que els candidats tinguin una carrera superior.

Un any més, Administració i Direcció d’Empreses és la titulació més demanada, amb el 4,5 % de les ofertes de feina del nostre país, percentatge que augmenta fins al 10,7 % si ens centrem en les ofertes que especifiquen una titulació universitària. En segon lloc se situa l’Enginyeria Informàtica, requerida en el 2,9 % de les ofertes de feina. Després d’aquesta es troba Enginyeria Industrial (1,9 % i 4,6 % de les ofertes de feina publicades). Les posicions quarta i cinquena són per Comerç i Màrqueting (1,7 % i 4 %) i Infermeria (1,3 % i 3 %).

Les titulacions dins de la branca de Ciències Socials i Jurídiques segueixen estant entre les més buscades al mercat laboral, com és el cas d’Administració d’Empreses i Finances (10,69 %), Comerç i Màrqueting (4 %), Economia (2,8 %), el doble grau en Administració d’Empreses i Dret (2,44 %) i Relacions Laborals i Recursos Humans (2,34 %).

Durant el passat any, el sector de la Consultoria va ser el què més ofertes per a universitaris va publicar, amb el 13,35 %. A continuació, va ser l’Industrial qui més va demanar la formació universitària com a requisit als seus treballadors, en el 7,95 % dels casos, seguit molt de prop per Informàtica, que ho va reclamar en el 7,8 % de les seves ofertes.

L’estudi també destaca que dins de l’oferta de feina per a titulats es pot apreciar el context d’internacionalització que existeix avui dia al mercat laboral, ja que 1 de cada 3 ofertes per a universitaris que es publiquen al nostre país exigeixen el coneixement d’un altre idioma i l’anglès és el més demanat, per sobre del 80 % de demanda en tots els casos.