Esport i aprenentatge: mens sana… en cervell sa?

Pel que sembla, aquella sàvia exhortació del poeta romà Juvenal que ens recomanava orar per tenir una ment sana en un cos sa, és ara confirmada empíricament per les investigacions en neuroeducació actuals. En efecte, esforçar-se a nodrir la intel·ligència amb un ampli coneixement que permeti comprendre la realitat i el món on vivim, no es limita tan sols a l’exercici mental i científic, sinó que també té una vinculació especial amb la cura ordenada del cos.

Tots sabem que la pràctica esportiva i l’exercici físic repercuteixen positivament en la nostra salut, atès que milloren el sistema cardiovascular i l’immunitari, redueixen l’obesitat, regulen els nivells de sucres i enforteixen els ossos. A més, l’activitat física assídua millora l’estat d’ànim, cosa que ens fa sentir millor, menys estressats i més motivats a l’hora de fer coses.

El que no tots sabíem és que l’exercici físic i la pràctica esportiva també milloren l’adquisició d’aprenentatges. Així ens ho explica Jesús Guillén en un dels seus capítols del llibre Neuromitos en educación (Plataforma Editorial, 2015). Guillén ens explica que l’activitat física genera uns neurotransmissors, com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que milloren l’estat d’alerta, l’atenció i la motivació, factors fonamentals perquè es produeixi l’aprenentatge. Segons estudis realitzats en aquest camp de la neurociència, l’activitat física resulta extremament important, ja que enforteix les connexions neuronals i millora la nostra capacitat d’aprendre, genera noves neurones a l’hipocamp en qualsevol moment de la vida, i augmenta la vascularització cerebral, de manera que millora el funcionament del cervell.

En l’àmbit educatiu, aquestes descobertes reafirmen la necessitat de mantenir i reforçar la quantitat d’hores dedicades a l’educació física, amb la finalitat de disposar el cos per millorar la ment. A la vegada, s’ha replantejat també la importància dels descansos i de l’activitat a l’aire lliure que afavoreixin l’activitat física voluntària. Un simple passeig per un entorn natural, ens diu Guillén, permet segregar una sèrie de neurotransmissors que recarregaran d’energia circuits cerebrals que intervenen en l’atenció i la memòria i que se saturen com a conseqüència de l’activitat escolar continuada.

En poques paraules, la neurociència ens torna a posar davant d’aquesta admirable unitat de cos i esperit que és l’ésser humà. La formació del mestre no pot obviar els beneficis que s’obtenen amb la cura del cos, ni tampoc que l’educació física també té un paper fonamental en la formació humana.

El Dr. Luis Mariano Bártoli és director d’estudis de l’àrea d’Educació.


Deporte y aprendizaje: mens sana… ¿en cerebro sano?

El ejercicio físico afecta positivamente en la salud y mejora la adquisición de la enseñanza

Al parecer aquella sabia exhortación del poeta romano Juvenal que nos recomendaba orar para tener una mente sana en un cuerpo sano, es ahora empíricamente confirmada por las actuales investigaciones en neuroeducación. En efecto, esforzarse en nutrir la inteligencia con un amplio conocimiento que permita comprender la realidad y el mundo en el que vivimos, no se agota en el solo ejercicio mental y científico, también tiene especial vinculación con el ordenado cuidado del propio cuerpo.

Todos sabemos que la práctica deportiva y el ejercicio físico redundan positivamente en nuestra salud, ya que mejoran el sistema cardiovascular y el inmunitario, reducen la obesidad, regulan los niveles de azúcar y fortalecen los huesos. Además, la asidua actividad física mejora el estado de ánimo, haciendo que nos sintamos mejor, menos estresados y más motivados a la hora de hacer cosas.

Lo que no todos sabíamos es que el ejercicio físico y la práctica deportiva también mejoran la adquisición de aprendizajes. Así nos lo explica Jesús Guillén en uno de los capítulos del libro Neuromitos en educación (Plataforma Editorial, 2015). Nos explica Guillén que la actividad física genera unos neurotransmisores, como la serotonina, la noradrenalina y la dopamina, que mejoran el estado de alerta, la atención y la motivación, factores estos fundamentales para que se produzca el aprendizaje. Según estudios realizados en este campo de la neurociencia, la actividad física resulta sumamente importante ya que fortalece las conexiones neuronales, mejorando nuestra capacidad de aprender; genera nuevas neuronas en el hipocampo, en cualquier momento de la vida; y aumenta la vascularidad cerebral, mejorando el funcionamiento del cerebro.

En el ámbito educativo, estos descubrimientos, han venido a reafirmar la necesidad de mantener y reforzar la cantidad de horas dedicadas a la educación física con la finalidad de disponer el cuerpo para mejorar la mente. Junto con ello, se ha replanteado también la importancia de los descansos y de la actividad al aire libre que favorezcan la actividad física voluntaria. Un simple paseo por un entorno natural, nos dice Guillén, permite segregar una serie de neurotransmisores que recargarán de energía circuitos cerebrales que intervienen en la atención y la memoria y que se saturan como consecuencia de la actividad escolar continuada.

En resumidas cuentas, la neurociencia nos vuelve a poner frente a esa admirable unidad de cuerpo y espíritu que es el ser humano. La formación del maestro no puede desconocer los beneficios que pueden obtenerse del cuidado del cuerpo, así como tampoco puede olvidar que en la educación física también se juega la formación humana.

Dr. Luis Mariano Bártoli es director de estudios del área de Educación


Les PAP: l’últim llindar abans dels estudis d’Educació

Les proves constaran de dos exàmens: un avaluarà la competència comunicativa i el raonament crític i l’altre la competència logicomatemàtica.

L’educació viu un moment d’especial transformació i canvi. Noves metodologies, associades en molts casos a noves tecnologies, fan que es replantegi tota la visió que es tenia de l’activitat docent. Però tota aquesta revolució no podrà tenir cap significació real si no va acompanyada d’una recuperació de la dignitat i del valor que posseeix el mestre. No són les pantalles ni les didàctiques les que eduquen, sinó que és el mestre qui ho fa sempre. L’alumne només aprèn davant d’algú que s’ofereixi completament a l’altre amb una formació interior ben sòlida.

En aquest sentit, són diverses les institucions i persones que treballen seriosament per millorar la formació dels futurs mestres. Una mostra d’aquesta realitat és el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF), que des de l’any 2014 s’ha proposat, entre les seves múltiples iniciatives, millorar el nivell d’aquells que es disposen a estudiar els graus d’Educació, tant Infantil com Primària. A aquest efecte, es va establir una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que buscava examinar les competències lingüístiques de català i castellà i el raonament crític de l’aspirant. La mitjana de les notes de llengua de les PAU era suficient per valorar les competències esmentades, però va ser fàcil adonar-se que aquesta exigència era insuficient. Anant un pas més enllà en aquesta preocupació per aconseguir estudiants més preparats per exercir com a docents en el futur, des de l’inici del curs 2017-2018, la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir a tots els graus d’Educació Infantil i Primària de totes les universitats públiques i privades del sistema universitari català constarà de dos exàmens totalment independents de les PAU: un que mesurarà la competència comunicativa i el raonament crític en català i un altre que avaluarà la competència logicomatemàtica. En el primer cas, s’examinarà la comprensió lectora, la capacitat de síntesis i expressió escrita i el domini del sistema lingüístic, competències fonamentals per un futur mestre. En el segon cas, s’examina principalment la competència lògica a través d’exercicis, que no són tant de coneixements i continguts, sinó de raonament matemàtic, així com seqüències, anàlisi de gràfics, geometria, percentatges, etc.

La prova tindrà la qualificació d’APTE o NO APTE, on “apte” equival a una nota numèrica igual o superior a 5 sobre 10. Per tal de poder fer mitja entre totes dues proves, és necessari haver obtingut una qualificació igual o superior a 4 a cada una. Un cop aprovada, aquesta prova tindrà una validesa indefinida. És necessari destacar que aquells alumnes procedents d’un sistema educatiu de fora de Catalunya podran fer l’examen en castellà.

Les noves PAP han de ser considerades com una gran oportunitat, no només per augmentar el prestigi d’una activitat de vital importància – i no prou reconeguda – en el present i futur de la nostra societat, sinó també perquè aquells que alguna vegada han pensat a entrar a una aula per formar persones trobin una motivació important per desitjar, amb més força encara, formar part d’una generació cridada a posar la docència al lloc que li correspon.

Amb la finalitat d’ajudar els futurs mestres a encarar aquest repte, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix uns cursos de formació orientats a preparar els alumnes perquè siguin capaços de superar amb major seguretat i confiança aquest llindar que els dóna accés als estudis d’Educació Infantil i Primària.