Redefinir la tutoria des d’un enfocament de mentoring

En el paradigma actual d’Universitat, que idealment es guia per la lògica de la revelació i desenvolupament de la vocació, irromp amb força un qüestionament sobre el paper que li correspon a la figura del tutor.

La inadequació d’un model de tutoria que situava el tutor en un pla de superioritat respecte a la seva tutela interpel·lava les universitats a fer una reflexió sobre el tema. Sensible a aquesta qüestió, fa tres anys la Universitat Abat Oliba CEU va recollir el guant i es va interrogar a si mateixa sobre la naturalesa i finalitats de la tutoria i els mitjans necessaris per fer-la real.

La resposta a la primera pregunta va arribar en forma de definició. El punt de partida de la renovació de l’acció tutorial agafaria per nord i guia la descripció següent del que hauria de ser un tutor: “Algú que acompanyi i promogui l’alumne en el seu creixement en la vida universitària, per arribar a ser un referent en el seu desenvolupament, potenciant-hi la comunicació per conèixer-lo, comprendre el seu context i, així, poder-lo informar i orientar adequadament”.

La contestació a la pregunta sobre el mitjà d’implantar una tutoria d’aquestes característiques tenia caràcter de procés, de camí per recórrer: aquell que mitjança entre la tutoria i el mentoring. La idea, en consonància amb la definició inicial, era posar en marxa un procés perquè l’acció tutorial incorporés enfocaments i mètodes propis del mentoring. D’aquí va sorgir el nom del programa que s’ha anat desenvolupant: de la Tutoria al Mentoring.

De pilotar la nau en aquesta travessa se’n va encarregar el coach i director del postgrau en Psicologia i Coaching en l’Esport, Francisco-Solano Romero. Per a Romero, la clau del mentoring és “desenvolupar talent”, raó per la qual no importa qui ensenya i qui aprèn. Partim de la idea que “l’alumne està ple de capacitat i potencial”.

Tres anys més tard, la UAO CEU s’ha vist preparada per oferir als seus estudiants de tercer i quart curs un acompanyament desdoblat, en què es diferencia la figura del tutor de la del mentor. Al tutor se li encomana un assessorament fonamentalment centrat en aspectes acadèmics i personals, mentre que el mentor complementa aquests àmbits amb un treball centrat en el desenvolupament de competències professionals i investigadores.

El fet d’arribar a aquest punt ha sigut el resultat d’una transformació que incloïa diversos objectius: formació dels tutors i mentors, promoció del seu talent, alineació amb les expectatives dels alumnes i focalització de l’acció tutorial a estimular el potencial de la persona. Objectius que han determinat accions: sessions de formació per treballar el diàleg amb l’alumne, la redacció d’una guia del tutor i l’elaboració d’una altra d’anàloga per informar l’alumne de què pot esperar de tutor i mentor. Des de la perspectiva del mentoring, la tutoria ha adquirit la dimensió integral que avui se n’espera.


¿Qué quiero estudiar? ¿Dónde quiero llegar? ¿Cuál es mi universidad?

Tengo muchos grados en mente pero no sé qué hacer… Muchas son las preguntas que empiezan a crecer cuando tenemos que decidir nuestro futuro. Muy pronto elegimos nuestros caminos, pero hay muchas maneras de poder guiarnos en esta etapa, desde los servicios de orientación, nuestros familiares y amigos, jornadas de puertas abiertas y, sobretodo, preguntar e informarnos allí donde queramos ir.

La vida va más allá de los libros y los exámenes, va de aprender, crecer y, por encima de todo, disfrutar para poder llegar a tus objetivos. Es necesario que busques la razón que te motiva, la que te hacer ser tú.

Piensa más allá de las soluciones que se te ofrecen. Cuestiónate las cosas, sé inconformista y piensa que tus próximos pasos determinarán tu camino; decide cuáles quieres que sean. Utiliza los medios que tienes para mirar hacia nuevos horizontes y nuevas posibilidades que te hagan avanzar en tu camino. Incluso lo que puede parecer un obstáculo puede convertirse en aliado ante los momentos de adversidad.

Nadie ha dicho que sea un camino fácil, pero cuando haces aquello que te apasiona, siempre vale la pena; son los pasos previos y concretos de tu vida profesional. Que nadie te diga lo que puedes hacer y lo que no, solamente tú te puedes poner tus límites y sabes hasta donde eres capaz de llegar. Todos los caminos cuestan, pero con esfuerzo y dedicación podemos conseguirlo todo.

Escoger universidad o qué querer hacer en nuestro futuro más inmediato es una decisión i un momento muy importantes, nos puede poner nerviosos o hacer perder el sueño, pero estudiar lo que te gusta para poder dedicarte profesionalmente te hace vibrar, te motiva, te saca una sonrisa pensando en lo que vendrá después i en lo que puedes llegar a hacer. Éste es tu momento, el inicio de tu futuro. Como todo, la vida es una combinación de paciencia, tiempo, motivación, dedicación y saber disfrutar de los pequeños momentos.

Tienes que crecer como profesional, pero también tienes que hacerlo como persona. Durante tu etapa universitaria tienes que conversar, hacer amigos, explorar, reír, descubrir, aprender, investigar, divertirte y ser inconformista… Descubrir tu potencial y descubrirte a ti mismo. Tienes que vivir mil experiencias, pero sobretodo, disfrutar de aquello que has elegido hacer.

¿Cómo puedo saber dónde estudiar? ¿Qué puedo hacer si no sé qué estudiar? Hay mil maneras y mil consejos para responder a estas preguntas, pero una de las mejores respuestas es preguntar i verlo con tus propios ojos, visita las universidades, habla con los profesores, infórmate, pregunta y luego vuelve a preguntar.


Què vull estudiar? On vull arribar? Quina és la meva universitat?

Tinc molts graus al cap però no sé què fer… Moltes són les preguntes que comencen a créixer quan hem de decidir el nostre futur. Escollim molt aviat els nostres camins, però hi ha moltes maneres que ens poden guiar en aquesta etapa, des dels serveis d’orientació, els nostres familiars i amics, jornades de portes obertes i, sobretot, preguntar i informar-nos on vulguem anar.

La vida va més enllà dels llibres i els exàmens, va d’aprendre, créixer i, principalment, gaudir per arribar als teus objectius. És necessari que busquis la raó que et motiva, la que et fa ser tal com ets.

Pensa més enllà de les solucions que tens a l’abast. Qüestiona’t les coses, sigues inconformista i pensa que els teus pròxims passos determinaran el teu camí; decideix quins vols que siguin. Utilitza els mitjans que tens per mirar nous horitzons i noves possibilitats que et facin avançar en el teu camí. Fins i tot, el que sembla un obstacle pot esdevenir un aliat davant els moments d’adversitat.

Ningú no ha dit que sigui un camí fàcil, però quan fas allò que t’apassiona, sempre val la pena; són els passos previs i concrets de la teva vida professional. Que ningú no et digui el que pots fer o el que no, solament tu et poses els límits i saps fins on ets capaç d’arribar. Tots els camins costen, però amb esforç i dedicació podem aconseguir-ho tot.

Escollir universitat o què voler fer en el nostre futur més immediat és una decisió i un moment molt importants, ens pot posar nerviosos o fer perdre el son, però estudiar allò que t’agrada per poder dedicar-t’hi professionalment et fa vibrar, et motiva, et treu un somriure pensant en el que vindrà després i en el que pots arribar a fer. Aquest és el teu moment, l’inici del teu futur. Com tot, la vida és una combinació de paciència, temps, motivació, dedicació i saber gaudir dels petits moments.

Has de créixer com a professional, però també ho has de fer com a persona. Durant la teva etapa universitària has de conversar, fer amics, explorar, riure, descobrir, aprendre, investigar, divertir-te i ser inconformista… Descobrir el teu potencial i descobrir-te a tu mateix. Has de viure mil experiències, però sobretot, gaudir d’allò que has escollit fer.

Com puc saber on estudiar? Què puc fer si no sé què estudiar? Hi ha mil maneres i mil consells per respondre aquestes preguntes, però una de les millors respostes és preguntar i veure-ho amb els teus propis ulls, visita les universitats, parla amb els professors, informa’t, pregunta i després torna a preguntar.