Èxit a la universitat des del primer dia

El primer any a la universitat és, possiblement, el capítol més intens d’una etapa que marca. I l’emoció ve donada en gran manera per la novetat. Al final del Batxillerat, l’Institut o el Col·legi ja és un territori conegut i arribar a la universitat significa sortir a camp obert, lluny de la zona de confort. Diferents mètodes, diferents formes d’avaluar o nous amics, són alguns dels estímuls que esperen en primer curs al campus.

Alguns dels passos per iniciar amb èxit la primera experiència universitària són:

1. Interpretar els canvis positivament
El primer pas per iniciar amb èxit la primera experiència universitària és interpretar tots els canvis com a incentiu. Cal entendre que es plantegen nous desafiaments i que, si es vol treure tot el suc a l’experiència, s’ha d’estar disposat a fer un pas més enllà de la línia que fins avui marcava el límit.

2. Tenir una bona predisposició
I aquesta actitud de cerca ha de començar en el plànol de les relacions personals. La manera de ser i d’aprendre universitari és més obert, s’expressa en el diàleg, en el contrast d’emocions, pensaments i conviccions amb persones diverses. Per tant, és fonamental una actitud receptiva i disposada a establir contacte amb el nombre més gran de companys possible. Alguns acabaran sent amics per a tota la vida, uns altres, un record que s’evocarà amb simpatia i, per què no reconèixer-ho, també hi haurà qui no deixi marca massa duradora, però tots poden donar alguna cosa diferent. Part crucial del creixement com a universitari és aprofitar aquesta riquesa.

3. Aprofitar les tutories
També cal treure el màxim partit del professor. Assistir a classe des del primer dia, portar al dia l’assignatura i no tenir cap problema a preguntar i posar en comú els dubtes. Les tutories personalitzades que ofereixen les universitats, és l’espai ideal per aprofundir o resoldre qüestions relacionades amb la matèria. El tutor també és una figura clau en l’orientació de l’alumne de cara a traçar la seva vocació professional.

4. La lectura
L’universitari deu també establir una relació especial i freqüent amb les lectures. Sempre cal tenir a mà alguna cosa que llegir: manuals complementaris, assajos, premsa i, fins i tot, gènere de ficció. Formar-se de manera autònoma a través de la lectura és clau per desenvolupar una visió àmplia del món. No cal limitar-se als estrets marges de les anotacions.

5. Activitats fora de l’aula
Des del primer curs, l’estudiant és membre de ple dret de la Facultat. Aquesta posarà al seu abast possibilitats de realització personal molt diverses: activitats culturals, voluntariat, esports…Tot forma part de l’experiència.

6. Experiència internacional
A més, és recomanable tenir present l’oportunitat de viure una experiència internacional mitjançant un programa d’intercanvi o de realitzar pràctiques professionals.

L’èxit de l’etapa universitària no radica només en el títol, sinó en el creixement que s’arribi aconseguir. I es comença des del primer dia.


Si tens aquestes deu qualitats, hauries de pensar a ser mestre

Aprendre a ensenyar requereix, a més d’una bona formació i preparació, una capacitat pedagògica. Aquesta es desenvolupa i potencia durant els quatre anys que duren els graus en Educació, però parteix d’unes aptituds personals, d’una disposició cap a l’ensenyament i l’aprenentatge. El jove que es veu reflectit en elles faria bé de plantejar-se si la seva vocació és la de ser mestre.

A continuació, et donem deu punts que defineixen el perfil d’un/a mestre/a:

  • Ha de sentir interès per l’Ensenyament i tenir curiositat sobre les tècniques que es desenvolupen en cada cicle.
  • L’aprenentatge i l’adaptació són dues de les parts més grans de ser un bon mestre.
  • Gaudir o tenir interès a ajudar als alumnes en el seu desenvolupament personal i social.
  • Tenir aptituds per a la comunicació, la capacitat d’interacció o la creativitat.
  • Ser capaç de liderar. Liderar un grup, un alumne, una família, en el procés educatiu s’és referent i guia de maneres molt diferents.
  • Tenir paciència i ser observador. Necessari per ajudar a una altra persona a assolir objectius amb el temps. L’observació és necessària per detectar problemes en el procés o detectar els problemes que poden tenir els alumnes de manera individual.
  • Per adquirir una virtut s’ha de ser capaç de realitzar un hàbit, sovint seguint un mateix mètode i per mitjà de la repetició. Els professors ensenyen a adquirir hàbits als seus alumnes, per tant han de ser capaços de viure’ls i estar còmodes amb aquestes dinàmiques. L’exemple en molts casos és la millor lliçó.
  • Tenir empatia i facilitat per comprendre a les persones i identificar les seves necessitats.
  • Tenir interès pel coneixement, per la cultura. Aquest amor per saber més és capaç d’obrir ments i obrir noves portes al desenvolupament de les persones.
  • Tenir habilitat per saber relacionar conceptes amb la vida quotidiana dels alumnes, posar-los al seu nivell de coneixement perquè les puguin assimilar.

Un bon mestre sabrà que ha de ser responsable, pacient, amb entusiasme per la seva feina, amb interès per seguir ampliant la seva formació, amb una preocupació per motivar als seus alumnes, buscant sempre el millor per ells i el seu futur.


Education Talks: Una escola en diàleg amb el món

La multiculturalitat, la imparable evolució tecnològica o la mutabilitat de les categories del món laboral han posat en els últims anys de manifest una evidència que els teòrics de la pedagogia ja portaven preconitzant durant dècades: que l’objectiu primordial de l’educació no ha de ser tant l’aprenentatge d’uns continguts curriculars concrets, sinó el desenvolupament d’unes competències que permetin a la persona desenvolupar autònomament la seva personalitat. No es tracta ja d’un ideal, la realitat d’un món en constant canvi imposa repensar el model educatiu.

Per exemple, en el pla professional, els especialistes preveuen que prop del 75 % de les feines del futur seran ocupacions que no existeixen en l’actualitat. En un context així, resulta estèril planificar una formació en funció de coneixements o tècniques concretes. De fet, el que esperen ara les empreses del treballador és transversalitat, capacitat d’adaptació, resolució de problemes, gestió de la informació i del canvi o empatia. Tot això en un marc global, que desborda els esquemes culturals rígids.

L’articulació d’una educació a la mida del món és un repte a què no és aliè cap dels factors presents a l’escola. Si el que es desitja és inculcar en l’alumne una actitud d’adaptació crítica als molts canvis que haurà d’experimentar al llarg de la seva vida, l’escola ha de participar d’aquesta predisposició. En aquest sentit, cal afrontar la innovació educativa no com la consecució d’una fórmula definitiva i tancada sinó des d’una perspectiva permeable a successius canvis.

Per aquest últim motiu és important que la comunitat educativa visqui en un permanent estat de diàleg i intercanvi d’experiències. Per afavorir aquesta trobada entre docents i professionals del món de l’educació compromesos amb el canvi educatiu, la Universitat Abat Oliba CEU celebra regularment les trobades “Education Talks”. La pròxima edició, que tindrà lloc el 18 de maig, comptarà amb la participació del director científic del programa “Inteligencia Emocional” de la Fundació Punset, Pablo Herreros, el premi Bitácoras 2016, Sergio Castro, la booktuber, Marta Botet, el director dels graus d’Educació de la UAO CEU, Mariano Bártoli, el membre del comitè científic del projecte “Educació Demà”, Frank Sabaté, i la codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez. Consulteu més informació sobre l’esdeveniment i la forma d’inscriure-us.


La universitat comença al batxillerat

Un de cada cinc estudiants deixa la universitat en el primer curs de carrera i la taxa de canvi de titulació després del primer any és del 7,1 %. Aquestes xifres, facilitades pel Ministeri d’Educació a l’informe ‘Dades i xifres del sistema universitari espanyol (2015)’, evidencien que el pas del batxillerat a la universitat implica un canvi substancial que no sempre és fàcil d’assimilar. “En general, no es tracta d’un trànsit fàcil, ja que han d’enfrontar-se a una situació desconeguda”, assenyala el professor i tutor d’un curs de l’Escola Loreto Abat Oliba (Barcelona), Enrique Ballbé. A més, a les complicacions inherents a la magnitud dels canvis, se’ls hi uneix “el gran ventall d’oferta de grau a què poden accedir, fet que pot generar desorientació i dificultat en l’elecció correcta dels estudis”, agrega el cap d’estudis d’ESO d’aquest mateix centre, Albert Giménez.

Dins les premisses de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, es contempla que les universitats disposin d’un Pla d’Acció Tutorial que faciliti la incorporació del nouvingut, però el fonament d’un alumne preparat per aprofitar totes les oportunitats que li obrirà la universitat es forja a les aules de l’escola o de l’institut. Singularment, els dos anys de batxillerat han de ser aprofitats per apuntar qualitats que seran tant o més importants que els continguts curriculars per al desenvolupament personal i professional. Entre elles, “el bon ús de la llibertat, la responsabilitat sobre les eleccions i les seves conseqüències i la capacitat crítica respecte a allò que llegeixen, veuen i reben”, enuncia el cap d’estudis de batxillerat i de quart d’ESO del Loreto Abat Oliba, Daniel Vela.

Els docents coincideixen en que responsabilitat i autonomia són dos eixos que s’han de prioritzar al batxillerat. Un objectiu que també ha de manifestar-se en el rol que adopta el docent. “Partint de la base de la importància que té que l’alumne vagi adquirint gradualment responsabilitat i autonomia, és cert que el professor de batxillerat adopta un rol més orientat cap a l’alumne a mesura que s’apropa el final de l’etapa escolar”, comenta Albert Giménez.

Contacte amb la realitat laboral i un món globalitzat

Així, juntament amb el compliment dels objectius curriculars, el centre pot anar proporcionant a l’estudiant espais per al desenvolupament de la mentalitat oberta pròpia de l’universitari. En aquest aspecte, Daniel Vela subratlla la importància de complementar la formació acadèmica a l’aula amb “viatges i visites a ciutats i institucions mundialment significatives en cada una de les àrees de coneixement”. “La formació integral que els brinden aquestes experiències els aproxima a la realitat universitària”. En aquestes, el professor Vela inclou experiències internacionals, aspecte en què també incideix Albert Giménez, en destacar que “els intercanvis i estades en l’àmbit internacional són un eix primordial perquè els alumnes arribin suficientment preparats davant les competències universitàries que es requereixen en un món globalitzat”.

L’apertura al coneixement de nous entorns és una disposició que facilitarà l’aclimatació al món universitari. Una persona “activa i amb inquietuds” és la mena de perfil que millor encaixa a la universitat, observa la responsable d’Informació i Orientació de la Universitat Abat Oliba CEU, Olga Morelli, que, a més, considera important que la universitat comenci a ser viscuda ja anys abans. Segons el seu parer, universitat i batxillerat no són compartiments incomunicats, sinó que “l’etapa preuniversitària és un període ple d’oportunitats de conèixer a fons la realitat dels campus”.

Així, el batxillerat compleix la seva funció de llançadora quan està intensament connectat amb l’entorn, també amb les realitats del món professional: “A la nostra escola s’organitzen una sèrie d’activitats a batxillerat amb l’objectiu d’aproximar-los a la realitat universitària i laboral, des de la possibilitat de col·laborar en diverses empreses –a través del Projecte Work Experience-, les Jornades d’Orientació Professional o la participació en el Programa d’Emprenedoria i Lideratge, de recent creació”, enumera Enrique Ballbé. El batxillerat, concebut així, no només és punt final d’una etapa –l’escolar-, sinó l’antesala en què es forja el futur universitari.


El repte de ser universitari

L’arribada a la universitat determina l’adquisició de nous hàbits i el desenvolupament de la pròpia autonomia. L’entrada a la universitat comporta un rubicó a la vida de la persona. Comença una nova etapa en què el jove ha de transcendir la seva condició d’estudiant per convertir-se en un universitari en el sentit estricte de la paraula. Ser universitari comporta mol més que rebre classes en una universitat, és un camí de transformació que condueix a la persona al desenvolupament de la pròpia autonomia i a una forma d’estar en el món caracteritzada per un judici crític i un esperit constructiu. Però aquest camí no es recorre de la nit al dia i sense esforç, és un procés en què han d’adoptar-se nous hàbits que facin realitat les il·lusions i propòsits de qui inicia el trajecte universitari. Si parlem de l’adquisició d’hàbits, convé saber què fer perquè aquests s’adaptin als propòsits plantejats inicialment, sense que el procés resulti esgotador o frustrant. La tècnica del Servei d’Orientació Professional de la Universitat Abat Oliba CEU, Patricia Boquete, suggereix seguir escalonadament els següents punts: 

• Establir, d’entrada, què és el que es vol millorar i identificar quins aspectes del dia a dia podrien ajudar-nos a aconseguir el canvi desitjat.

• No abordar la qüestió en abstracte i de forma conjunta. Convé centrar-se en un hàbit en particular i, un cop adquirit l’hàbit proposat, passar al següent.

• Acomodar el procediment de forma progressiva. Anar de menys a més.

• Mantenir l’hàbit en el temps, període que servirà per avaluar si s’ajusta a les expectatives.

• La perseverança conduirà a l’automatisme. 

En aquest moment és quan es pot començar a treballar en el següent hàbit de la llista. La universitat és un ecosistema privilegiat per a l’adopció d’hàbits edificants en l’àmbit personal i en l’intel·lectual, que a més també repercuteixen positivament en la capacitació professional. Les activitats culturals, el servei d’esports, la societat de debat, el voluntariat, les pràctiques professionals, els recursos de la biblioteca o l’intercanvi internacional són finestres d’oportunitat que se li obren a l’universitari perquè, recolzat en la curiositat i la perseverança, doni el salt qualitatiu que ha d’esperar-se dels anys d’universitat.


Education Talks: Educar exigeix innovar

El 28 d’abril se celebra una nova edició d’aquest cicle de la Universitat Abat Oliba CEU
A principis de segle, especialistes en coaching com en Juan Carlos Cubeiro, van recórrer a l’expressió “caps del segle XIX que lideren empreses del segle XXI” per posar de manifest el desfasament que hi havia entre la dinàmica actual de les organitzacions i els mètodes de les persones suposadament cridats a liderar-les. Alguna cosa similar es podria dir de l’educació, on s’aprecia la necessitat de renovar els plantejaments tradicionals per a posar a l’escola en consonància amb la realitat que viu la societat, una realitat que, d’altra banda, actualment es caracteritza pel permanent canvi. L’axioma propi del nostre temps consisteix a dir que tot canvia menys el canvi.
El sistema educatiu està cridat a una fascinant tasca, que és la de fer conviure en un mateix missatge la lògica de l’estabilitat amb l’obertura al que és nou i mutable. L’escola ha d’inculcar a l’alumne una predisposició positiva al que és canviant, perquè és el signe de la societat tecnològica en què ha de viure, sense per aquest motiu descuidar aquells principis i conceptes la vigència dels quals no decau i que li serviran durant tota la seva vida per analitzar críticament allò que succeeix al seu voltant. El sòlid i el líquid, el previsible i l’improbable, el convencional i el disruptiu, tot això ha d’integrar-se harmònicament.

Només una escola en permanent estat d’innovació pot adaptar-se a aquest ideal. Els estudiants únicament poden sentir-se interessats per una educació que els proporcioni eines per adaptar-se als canvis i treure’n partit. Per això, no resulten atractius els continguts curriculars inamovibles i impermeables, presentats com un saber clausurat i immortal, com tampoc és viable el clàssic esquema de jerarquies en el context d’una societat en què la informació flueix de forma abundant i descentralitzada. Adaptabilitat, participació i creativitat són els conceptes que, juntament al judici crític, ha d’emprar el mestre d’avui dia.

Un cop determinades les premisses, la qüestió radica en decidir quina és la manera d’innovar, quins nous plantejaments mereixen ser incorporats a l’educació, tenint en compte que l’aposta metodològica constitueix en si mateixa una ensenyança, que el com determina també el què. Actualment hi ha persones i institucions a qui les uneix un permanent estat de reflexió sobre les necessitats del sistema educatiu, algunes de les quals ja han aplicat amb èxit mètodes renovadors. A ells es dirigeix Education Talks, espai que ha impulsat la Universitat Abat Oliba CEU per incentivar la trobada entre membres de la comunitat educativa que comparteixen la convicció de què només a través de la innovació podrem tenir una educació del segle XXI.

II Education Talks. Innovació en l’Educació. 28 d’abril
• 19.00 h – Obertura
• – Quim Casas. Actor i professor UAO CEU – “Els potenciadors de la comunicació”
• – Gemma Arasanz. Professora Escola la Vall – “L’emprenedoria i les emocions”
• – Jordi Jubany. Mestre. Antropòleg. Educació Digital – “Gestionar l’aprenentatge digital”
• – Xavier Patiño i Silvia Caballeria i Ferrer. Fundació Trams – “Col·laborar per innovar”
• – Eva Bach. Pedagoga i divulgadora – “Mestres en traducció d’emocions”
• – Begoña Nager Ariza. Coordinadora de Primària – Psicòloga Escola Sant Marc de Sarrià – “Generant inclusió educativa a través del Mètode Glifing”
• – Eduard Vallory. President del Centre UNESCO Catalunya – “Els mestres a l’escola avançada”
• 20.30 h – Networking cocktail


Aprovar la Selectivitat

Consells per anar a les proves PAU

Si llegim les estadístiques de ben segur que ens tranquil·litzarem amb més del 90% dels alumnes que superen amb èxit les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), Però, a qui no li posa nerviós la Selectivitat? Aprovar els exàmens no té perquè ser una missió impossible, sempre que se segueixin algunes recomanacions:

  • Hem de tenir ben clar que el segon de batxillerat és el curs que ens demana molt d’estudi durant tot l’any i que no l’hem de deixar per l’últim moment. Seguir un mètode de treball ens evitarà maldecaps quan arribin els exàmens. I com no, el fet d’avançar en l’estudi de matèries es pot convertir en el millor objectiu.
  • Preparar el calendari i planificar les hores d’estudi por matèries és una bona idea, sense oblidar que ens cal ser realistes i per tant, també incloure uns dies de descans. L’objectiu final és el de controlar les assignatures que requereixen més dedicació i d’aquesta manera puguem tenir temps per reaccionar i per aprofundir-les en l’estudi, si hi fos necessari.
  • Arriba el darrer mes: sobretot tranquil·litat perquè ara és el moment de repassar tot el que s’hi ha donat al llarg del curs. És per aquesta raó que és el millor moment per memoritzar els resums, fer esquemes i sobretot, per practicar amb models d’exàmens de Selectivitat d’anys anteriors. D’aquesta manera, al dia de l’examen ja coneixerem l’estil de la prova.
  • El dia anterior a la prova l’hauríem d’agafar per descansar. Molt poca matèria tenim pendent d’estudi, per tant, el millor que podem fer és relaxar-nos i agafar forces per evitar que si repassem alguna lliçó, ens adonem que encara hi tenim pendent d’assimilar algun concepte o teoria: per això serveix el treball diari de tot un curs.
  • I finalment arriben els exàmens, no podem anar-hi tard ni oblidar el DNI. Un cop asseguts davant la prova, ens convé escoltar les instruccions del tribunal i llegir atentament les preguntes perquè tinguem ben clar què se’ns està demanant exactament. El millor que podem fer és distribuir-nos el temps i començar per les més fàcils, sense oblidar una acurada presentació de l’escrit, que inclou una ortografia correcta.

Alguns de nosaltres segurament ens trobarem com si no tinguéssim res al cap. Aquest bloqueig mental és un dels pitjors enemics de l’estudiant a l’hora de realitzar un examen, i superar-lo, suposa dominar els nervis d’un mateix. Foragitar la sensació de saber-ne la resposta i de no ser capaç ni d’escriure’n una línia, pot aconseguir-se si respirem amb profunditat. Perquè, al cap i a la fi, respondre una pregunta cinc minuts més tard, no fa canviar les coses, això sí, mai hem de tirar la tovallola davant la prova ni aixecar-nos per sortir de l’aula. En qualsevol cas, i per evitar aquestes situacions s’aconsella assimilar bé el contingut abans de memoritzar-lo, o fins i tot, aplicar-hi tècniques mnemotècniques. Tots aquests mètodes són vàlids si ens ajuden a superar les proves d’entrada a la universitat.

 


Vals per ser mestre?

T’agrada l’educació? Creus que pots transmetre correctament els coneixements? Aprendre a ensenyar requereix, a més de coneixements, d’una capacitat pedagògica. Et facilitem 10 característiques que defineixen el perfil d’un bon mestre:

  1. Tenir vocació per l’ensenyament i curiositat per les tècniques que es desenvolupen en cada Cicle.
  2. Que t’interessi aconseguir que una altra persona assimili un procés, un concepte, millori o afegeixi una habilitat; és a dir, que gaudeixis o t’interessis per ajudar els altres.
  3. Tenir unes bones aptituds comunicatives, capacitat d’interacció o creativitat.
  4. Ser capaç de liderar un grup de persones, un alumne, una família. En el procés educatiu tu pots ser model i referent de moltes situacions.
  5. Tenir paciència i ser observador és necessari per aconseguir que una altra persona arribi als objectius, en un temps determinat. L’observació és necessària per detectar problemes en el procés d’aprenentatge o en d’altres d’àmbit personal.
  6. La disciplina. Per adquirir una qualitat una persona ha de ser capaç de seguir un costum amb el mateix mètode i amb moltes repeticions. Els professors ensenyen als alumnes a adquirir mètodes, consegüentment els docents han de sentir-se bé amb aquestes dinàmiques. Un exemple, en molts casos, és la millor formació.
  7. Tenir empatia i facilitat per comprendre les persones i identificar-ne les seves necessitats.
  8. Tenir interès pel coneixement, per la cultura. Aquestes ganes de saber fan que augmentin les pròpies capacitats i la comprensió de noves possibilitats per al desenvolupament dels alumnes.
  9. Tenir habilitats per saber relacionar els conceptes amb l’entorn diari dels alumnes i situar-los al seu nivell perquè els puguin entendre.
  10.  Tenir les qualitats d’un bon mediador per resoldre dubtes i problemes.

L’accés a la universitat

Un cop acabat el batxillerat i amb el títol a la mà, el següent tràmit per accedir a la universitat és el de superar la Prova d’Accés a la Universitat (PAU).

Els objectius d’aquesta prova són els de demostrar que s’han aconseguit els coneixements i la maduresa necessària per accedir-hi als estudis universitaris. A més, amb la participació en la fase específica voluntària (en què tenen la possibilitat d’examinar-se de continguts relacionats amb el grau escollit), la prova representa una oportunitat de millora de la nota mitjana per aconseguir entrar als estudis desitjats.

Però, en què consisteix aquesta prova? La PAU té dues fases: la general obligatòria i l’específica voluntària. A cada fase, els alumnes s’examinen de les matèries que han estudiat al batxillerat. A cada exercici, a la vegada, hi ha dues opcions de les quals l’alumne ha d’escollir-ne una. Cada prova té una durada d’hora i mitja amb un interval per descans entre exàmens de quaranta-cinc minuts.

La fase general obligatòria consta de quatre exàmens (de cinc, si es tracta d’una comunitat autònoma amb llengua oficial). Les matèries són les següents:

  • Llengua castellana i literatura.
  • Llengua estrangera que l’alumne ha d’escollir entre alemany, francès, anglès, italià o portuguès.
  • Història o Filosofia, que l’alumne també ha d’escollir.
  • Una matèria de modalitat de batxillerat.

Per aprovar, el primer requisit és que en aquesta fase, s’hi hagi obtingut un mínim de quatre punts sobre deu. Un cop aconseguit això, calculen la mitjana ponderada entre la nota mitjana de batxillerat (60 %) i la qualificació d’aquesta fase general (40 %). Si el resultat és més gran de cinc, consideren que l’alumne ha superat la prova i aquesta qualificació té una validesa indefinida.

En la fase específica voluntària es pot realitzar fins a un màxim de quatre exercicis que l’alumne escull (excepte els estudiants de Catalunya, que es poden presentar a un màxim de tres assignatures), però només li comptaran les notes de dues matèries relacionades amb l’especialitat de la titulació a la qual vulgui accedir. Les notes d’aquests exàmens poden apujar la qualificació fins a un 10 % del final i caduquen al cap de dos anys.

La realització d’aquesta fase és una bona solució per augmentar la nota mitjana perquè la pot fer apujar fins a quatre punts, a condició que les universitats hagin considerat les matèries examinades com a prioritàries; en cas contrari, només la hi apujaria fins a dos punts. Per aquesta raó, recomanem una correcta preparació de les assignatures relacionades amb la carrera que es vol començar i presentar-se a aquesta fase específica voluntària.

A més, la fase específica també està disponible pels alumnes que vulguin accedir a la universitat des d’altres estudis superiors, com és el cas de la formació professional o dels ensenyaments esportius.

 

Convocatòries

Se’n convoquen dues a l’any i els estudiants podran presentar-se a successives convocatòries per millorar la qualificació anterior de les dues fases. La nota de la fase general tindrà una validesa indefinida, i la de la fase específica, serà només de dos cursos.

I finalment, us aconsellem que si planifiqueu bé els estudis des del batxillerat i manteniu una actitud relaxada i positiva, els podreu superar amb molts bons resultats i també les proves específiques de les universitats.


Quines modalitats de batxillerat puc escollir?

El Títol de Batxillerat t’ofereix possibilitats per continuar els estudis. A part dels graus universitaris, hi ha d’altres opcions formatives: els ensenyaments artístics superiors (com la música, la dansa, les arts plàstiques i el disseny), els ensenyaments esportius de grau superior i els ensenyaments militars.

La universitat és una de les sortides del batxillerat amb més possibilitats, i per aquest motiu, molts estudiants n’escullen la modalitat en funció del grau que vulguin continuar després. Tot i així, l’assignació de places a les universitats depèn de la nota de tall que cada estudiant obté i dels processos interns de selecció que pugui tenir cada facultat.

La modalitat d’accés al batxillerat també incideix en el moment d’admissió d’un estudiant a una carrera concreta. Encara que no és del tot determinant, quan s’escull el grau, sí que és recomanable que abans de decidir-ne la modalitat, saber cap a on es volen dirigir els estudis. Els coneixements de moltes assignatures seran necessaris quan s’arribi als estudis superiors, per la qual cosa si no s’adquireixen abans, quan comencen el grau s’hi hauran d’esforçar molt més.

La modalitat de Ciències i Tecnologia es dirigeix a graus com els de Medicina, de Farmàcia, de Veterinària, de Biotecnologia, d’Enginyeria dels Sistemes d’Informació, d’Enginyeria de l’Energia, i a d’altres. Les assignatures relacionades amb  les Ciències de la Salut, com la Biologia, la Química, etc. seran de molta utilitat en graus com els de Medicina, de Farmàcia, de Nutrició. Les matèries relacionades amb l’assignatura de Tecnologia, com Dibuix Tècnic o Tecnologia Industrial són molt importants en les enginyeries i en altres graus com el d’Arquitectura.

La modalitat d’Arts està dirigida als ensenyaments artístics superiors i al Grau de Belles Arts, encara que per accedir-hi és necessari superar una prova, que pot coincidir o no amb la d’accés a altres graus, per la qual cosa si mentre s’estudia es decideix canviar d’itinerari, s’ha de consultar quins altres graus i requisits són necessaris.

Segurament la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials és la que té més graus associats: Dret, Direcció d’Empreses, Periodisme, Publicitat, Magisteri … En aquest sentit, els graus que ofereix la Universitat Abat Oliba CEU tenen una estreta relació amb aquesta especialitat. Per exemple, els graus relacionats amb l’assignatura d’Empresa o d’Economia, assignatures com Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials i Economia de l’Empresa aporten uns coneixements molt útils.

Per obtenir-ne informació sobre els graus que ofereix la UAO CEU, els plans d’estudis, les assignatures que hi ha a cada curs es pot consultar la nostra pàgina web oficial.