El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves.
Des de fa temps, la doctrina pedagògica constata la necessitat que l’escola concedeixi a l’educació emocional la mateixa importància que atorga als aspectes estrictament cognitius. La lògica del món actual, en el qual la interrelació, l’adaptabilitat o la comprensió de la complexitat cultural són valors encara més cotitzats que el coneixement tècnic o acadèmic, aguditza la necessitat d’implantar l’educació emocional com a prioritat del sistema educatiu.
Així, doncs, l’educació emocional, o la intel·ligència emocional, és un tema que irromp per poc que s’explori el debat educatiu actual. Quan ens preguntem pel tema, s’ha de tenir en compte que l’educació emocional és una qüestió “d’orientar la mirada”. Tal com ens explica el professor de Filosofia i Educació emocional i col·laborador de l’Ateneu de l’Alliançe Française de Sabadell, Josep Soler, no es tracta només d’identificar “les emocions, sinó la idea que hi ha darrere. Quan algú sent por, ràbia, indignació, alegria o entusiasme, ha de comprendre quina idea es manifesta. Per exemple, en la indignació hi trobem la idea de justícia”.
És tan important tenir clar el concepte d’educació emocional com és saber-la reconèixer en l’alumne. Un àmbit privilegiat per avaluar el seu bon desenvolupament emocional és el tracte amb els companys. És vital observar “si té una bona empatia, és respectuós, alegre i ho expressa, no només amb la paraula sinó també amb el gest i un tarannà afable i conciliador”, observa el vicepresident de la Fundació Joviat i director pedagògic de l’Escola Joviat, Jordi Vilaseca. Com si es tractés de facetes a les quals el mestre ha d’estar atent, aquest educador també destaca la capacitat de reconèixer i expressar l’estat d’ànim, de posar paraules als sentiments, la manera de resoldre conflictes, les habilitats socials que s’utilitzen per trobar l’equilibri o la coherència entre el comportament a l’escola i a la família. La potenciació de l’autonomia del nen contribuirà al desplegament d’aquestes facetes. “S’ha d’ajudar l’alumne a expressar les seves necessitats i a apoderar-lo”.
Avui, més necessari que mai
Una atenció sistemàtica a l’educació emocional hauria sigut bàsica en qualsevol període precedent, però la veritat és que avui dia la necessitat de prioritzar-la s’ha accentuat. “És més necessari per a l’ambient en què els nens creixen. Hi ha una frase que resumeix l’esperit del nostre temps: «El que passa a tal lloc, es queda a tal lloc». És com dir «el que passa quan estic enfadat es queda allà» i no pots criticar-me per allò ara que ja no hi sóc. Doncs, no, el que fas enfadat també té conseqüències que no desapareixen quan ja no ho estàs”, explica Josep Soler. Per aquest motiu, “una de les feines més importants que tenim és la d’educar les emocions per construir la persona que volem ser”.
Si parlem de les urgències pròpies del nostre temps, la digitalització és un factor que ineludiblement ha de ser avaluat, atès el seu impacte social i cultural. Tal com explica la mestra especialitzada en educació emocional, Anna Carpena, des del punt de vista de l’educació emocional, l’entorn digital ofereix una doble cara. “Pot ser motivadora d’aprenentatges, però també crear addicions, és a dir, el seu ús incentiva emocions positives i també estressants, com l’ansietat”. En aquest sentit, es revela essencial “la competència emocional de la família” per gestionar. “Sens dubte, les emocions acompanyen les decisions de posar, o no, límits a l’ús de l’entorn digital”.
La preparació del mestre
El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves. Però, el nostre sistema educatiu està a l’altura d’aquest repte? El desenvolupament de l’educació emocional “no està generalitzat ni sistematitzat” al nostre ensenyament. Carpena, que és membre del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Intel·ligència Emocional i Benestar, apunta també a la falta de preparació del professorat en aquesta matèria. “Estar format en intel·ligència emocional vol dir haver fet un treball d’autoconeixement i autogestió, cosa que implica mantenir un procés de treball personal permanentment”. Si el mestre no pot oferir aquest punt de partida, “es faran activitats que no aprofundiran en l’assoliment d’objectius clars”.
Disposar d’una base de fonaments psicològics és essencial perquè el mestre pugui afrontar significativament l’educació emocional. És necessari conèixer “les necessitats psicològiques de cada etapa vital per poder acompanyar i guiar amb criteri i coherència”, apunta Jordi Vilaseca, que destaca la utilitat de models com l’enfocament emocional de la Pedagogia sistèmica.
Difícilment podem parlar d’un projecte d’educació integral si no es contempla el conjunt d’actors: sistema educatiu, família, professor i, per descomptat, escola. Com es pot fer que tot el centre participi amb un enfocament coherent en aquest nivell? “Nosaltres treballem l’educació emocional tant en el professorat, a través de formació contínua, tallers, etcètera, com amb els alumnes”. Mireia Trias, directora de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona) detalla que “a través de la interiorització, cada matí hi ha un temps de silenci i relaxació que permet al nen centrar-se, harmonitzar-se, connectar amb si mateix i descobrir l’espai intuïtiu i misteriós que hi ha dins seu”. L’acció de tutoria i l’àmbit de convivència també són importants, com eines fonamentals en el desenvolupament de la dimensió social dels nostres alumnes”, afegeix la mestra i pedagoga.
Mireia Trias, juntament amb Anna Carpena, Josep Soler i Jordi Vilaseca, compondrà la plantilla de ponents de la pròxima edició monografia d’Education Talks, que se celebrarà l’1 de desembre i es dedicarà al tema de l’Educació Emocional. Education Talks és una plataforma per a la innovació educativa impulsada per la Universitat Abat Oliba CEU. Dins d’#EDUCATIONTalks s’organitzen àmplies trobades sobre innovació educativa, on tenen lloc tot tipus de perspectives innovadores i panells monogràfics sobre una qüestió d’actualitat al món de l’educació. En formats monogràfics anteriors, es va tractar la creativitat a l’aula i l’aprenentatge basat en projectes.