Autor: uaoceu

Tens aptituds pel món de l’empresa?

uaoceu

La carrera d’Administració i Direcció d’Empreses és una de les que té una ocupabilitat més alta. Permet assumir competències en tasques directives. Dirigir equips és una tasca complicada, les empreses es troben en un moment on cada cop és més difícil aconseguir bons resultats. Aconseguir el lideratge als negocis és una carrera de fons, per això s’ha de començar per tenir una bona base, una bona formació.

En el món globalitzat actual es necessiten persones amb iniciativa, capacitat de treballar en equip, facilitat en el tracte i coneixement dels diferents entorns socials, econòmics i polítics en què es realitzaran les seves activitats empresarials.

Els estudis en Administració i Direcció d’Empreses són aquells que formen els alumnes perquè siguin capaços d’assumir amb èxit les tasques directives en el món empresarial. Aquesta carrera consisteix a saber la manera en què les empreses adquireixen i utilitzen els seus recursos per assolir objectius i obtenir beneficis. És una disciplina lligada a les ciències econòmiques, així com a les finances i el màrqueting. Els administradors d’empreses tenen coneixements molt amplis i poden exercir les seves funcions a totes les àrees d’una empresa.

A més, qui decideixi estudiar aquesta carrera ha de:

  • Tenir interès per l’economia, el funcionament de l’empresa i la seva gestió.
  • Comprendre la funció social de l’empresa, l’anàlisi de problemes, el seu diagnòstic i les seves solucions, facilitat de comprensió, facilitat d’expressió, sociabilitat, amb àmplia visió del món i perspectiva sobre la seva possible evolució.
  • Tenir aptituds pels mètodes quantitatius i conèixer altres idiomes, especialment l’anglès.

Estudiar la carrera de Direcció i Administració d’Empreses és una bona opció professional, està sempre en els primers llocs dels rànquings de les carreres amb més ocupabilitat.

A més, també proporciona als estudiants els coneixements per a crear la seva pròpia empresa. L’emprenedoria va guanyant cada cop més importància a causa de la necessitat de moltes persones d’assolit la seva independència i estabilitat econòmica.

 

Aprendre a emprendre

uaoceu

Estudiants d’especialitats molt diverses fomenten la creació d’empreses des del Club d’Emprenedors de la UAO CEU.

L’emprenedoria va guanyant cada cop més importància gràcies a la necessitat de moltes persones d’assolit la seva independència i estabilitat econòmica.

La paraula emprenedoria prové del francès entrepreneur (“pioner”), i fa referencia a la capacitat d’una persona per a fer un esforç addicional per assolir una meta o un objectiu. També és utilitzada per a referir-se a la persona que iniciava una nova empresa o projecte, terme que més tard va ser aplicar a empresaris que van ser innovadors o que agregaven valor a un producte o procés ja existent.

Fa quatre anys, un grup d’alumnes de la Universitat Abat Oliba CEU va decidir fundar el Club d’Emprenedors. La seva intenció: “aprendre a emprendre” noves empreses i desenvolupar activitats relacionades amb l’emprenedoria on posar en pràctica i millorar tant les seves habilitats personals com els seus coneixements.

El caràcter transversal del Club ha integrat des de sempre a estudiants de qualsevol especialitat, ja que la vocació per emprendre, lluny de ser patrimoni d’una titulació, és una actitud. Per això, tant a la seva Junta Directiva com als socis amb què compta, existeixen alumnes de totes les titulacions i de tots els nivells formatius. Aquesta és l’única manera d’aconseguir el seu principal objectiu fundacional: fomentar l’emprenedoria en l’àmbit universitari.

Des dels seus orígens fins avui dia, el Club du a terme diferents activitats durant el curs acadèmic, com ara tallers per a desenvolupar habilitats empresarials, xerrades d’emprenedors que expliquen les seves experiències, debats, visites a empreses, premis a l’emprenedoria i tot allò que els diferents participants desitgin proposar. En destaca el BCN Thinking Challenge, on s’ofereix l’oportunitat a estudiants universitaris de desenvolupar les seves habilitats i coneixements personals en el món de l’empresa, i realitzar una labor social que millori el nostre entorn més proper.

Cada cop els reptes són majors, igual que ho són les mostres de suport rebudes. En l’actualitat, es tracta d’una organització plenament integrada a la universitat que compta amb el suport total, no només de la mateixa institució, sinó també de la Fundació CEU a escala nacional. No obstant això, l’actiu més gran del Club ve de part de tots els alumnes que participen en les seves activitats. El Club d’Emprenedors de la Universitat Abat Oliba CEU existeix pels seus alumnes. Si hi estàs interessat, pots escriure a: [email protected]

La digitalización reclama profesionales versátiles

uaoceu

El mercado laboral requiere trabajadores que puedan reciclarse y asumir nuevas funciones en la nueva era tecnológica

A finales del pasado año, la Conselleria d’Ensenyament, en el marco Proyecto Interdepartamental de Competencia Digital Docente (PICDD), determinó qué competencias digitales son necesarias para que los maestros y profesores estén en condiciones de contribuir a la adopción por parte de su alumnado de un dominio suficiente y adecuado de las Tecnologías de la Información y la Comunicación. En el comunicado que informaba de ello se remarcaba la idea de que el uso de las nuevas tecnologías en el aula no debe limitarse a lo instrumental, sino que fundamentalmente debe integrarse en el ámbito de lo metodológico. Es decir, no se trata de emplear las Tecnologías para el Aprendizaje y el Conocimiento como mera herramienta de transmisión de los contenidos curriculares tradicionales, sino de concebir su inclusión en la vida del aula como forma privilegiada de introducir a los alumnos en un lenguaje –el digital- que indefectiblemente habrán de utilizar en su futuro académico y profesional.

La lógica del mundo profesional ha experimentado en las últimas décadas profundas transformaciones. Así, la digitalización ha hecho que al factor de la movilidad, conforme al que desaparecieron los puestos de trabajo definitivos y las competencias estables, se le haya incorporado, para potenciarlo y redefinirlo, el de la transversalidad. La digitalización tiende a diluir fronteras entre ámbitos de actividad que antes funcionaban como compartimentos estancos. El tiempo de las responsabilidades ligadas a funciones definidas y poco cambiantes está en trance de concluir, a lo que hay que añadir el hecho de que el empuje de lo digital está generando empleos que hace poco tiempo no existían, y se prevé que esta tendencia creativa se hará más fuerte en el corto y medio plazo.

Este panorama líquido reclama fácil respuesta adaptativa y versatilidad, profesionales con capacidad para reciclarse rápidamente y asumir nuevas funciones. En esta línea, el ‘Libro Blanco para el diseño de las titulaciones universitarios en el marco de la economía digital’, elaborado por el Ministerio de Industria, apunta a la necesidad de que los titulados universitarios cuenten con una “formación genérica y transversal importante” en competencias digitales. En este sentido, tanto el Ministerio como la Conselleria d’Ensenyament parecen señalar a un mismo objetivo: el de adquirir no tanto un conocimiento especializado como una ‘cultura digital’ que permita desenvolverse con éxito en la dinámica del trasvase y la multitarea que ya define la realidad profesional de nuestros días.

 

La digitalització reclama professionals versàtils

uaoceu

El mercat laboral requereix treballadors que puguin reciclar-se i assumir noves funcions a la nova era tecnològica

A finals del passat any, la Conselleria d’Ensenyament, en el marc Projecte Interdepartamental de Competència Digital Docent (PICDD), va determinar quines competències digitals són necessàries perquè els mestres i professors estiguin en condicions de contribuir a l’adopció per part del seu alumnat d’un domini suficient i adequat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En el comunicat que s’informava d’això es remarcava la idea que l’ús de les noves tecnologies a l’aula no ha de limitar-se a l’instrumental, sinó que fonamentalment ha d’integrar-se a l’àmbit del qual és metodològic. És a dir, no es tracta d’utilitzar les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement com a mera eina de transmissió dels continguts curriculars tradicionals, sinó de concebre la seva inclusió a la vida de l’aula com a forma privilegiada d’introduir als alumnes a un llenguatge –el digital– que indefectiblement haurà d’utilitzar en el seu futur acadèmic i professional.

La lògica del món professional ha experimentat a les últimes dècades profundes transformacions. Així, la digitalització ha fet que al factor de la mobilitat, conforme al qual van desaparèixer els llocs de feina definitius i les competències estables, se li hagin incorporat, per a potenciar-lo i redefinir-lo, el de la transversalitat. La digitalització tendeix a diluir fronteres entre àmbits d’activitats que abans funcionaven com a compartiments estancs. El temps de les responsabilitats lligades a funcions definides i poc canviants està en trànsit de concloure, fet al qual se li ha d’afegir que l’empenta del digital està generant treballs que fa poc temps no existien, i es preveu que aquesta tendència creativa es farà més forta en el curt i mitjà termini.

Aquest panorama líquid reclama fàcil resposta adaptativa i versatilitat, professionals amb capacitat per reciclar-se ràpidament i assumir noves funcions. En aquesta línia, el “Libro Blanco para el diseño de las titulaciones universitarios en el marco de la economía digital”, elaborat pel Ministeri d’Indústria, apunta a la necessitat que els titulats universitaris comptin amb una “formació genèrica i transversal important” en competències digitals. En aquest sentit, tant el Ministeri com la Conselleria d’Ensenyament semblen assenyalar un mateix objectiu: el d’adquirir no tant un coneixement especialitzat com una “cultura digital” que permeti moure’s amb èxit en la dinàmica del transvasament i la multitasca que ja defineix la realitat professional dels nostres dies.

Dirección de Empresas, Derecho y Económicas son los que más oportunidades de empleo dan a sus recién titulados

uaoceu

Uno de los retos en Educación es profundizar en la compenetración entre universidad y empresa
En el contexto de un mundo cambiante, en el que se superponen nuevas formas de comunicación y transmisión de la información y modelos de organización y negocio distintos de los convencionales, resulta imprescindible que haya una comunicación fluida entre universidad y empresa, de forma que sea fácil su compenetración. El calado y velocidad de los cambios socio-económicos reclaman diálogo constante entre el entorno universitario y el empresarial.

Recientemente, la Fundación Everis realizó una contribución a la armonización de ambas esferas mediante la publicación del I Ranking de universidades. Relación entre empresa, universidad y sociedad, en el que se proporcionan datos sobre la empleabilidad de los titulados superiores durante los últimos cinco años. La originalidad de la encuesta radica en que aporta datos para evaluar la formación universitaria desde el punto de vista del empleador.

El estudio revela qué competencias son las más demandadas y detecta cuáles son los sectores en los que los recién titulados encuentran más oportunidades. En este último aspecto, se pone de manifiesto que, dentro del contexto empresarial, el destino más frecuente para estos egresados son las compañías de más de 1.000 trabajadores, pues 8 de cada 10 contrataciones se produce en empresas de estas dimensiones. En cuanto a los ámbitos de actividad económica, cinco sectores lideran la contratación de profesionales recientemente salidos de la Universidad: Información y comunicaciones (52,70%), Actividades profesionales, científicas y técnicas (49,18%), Educación (42,28%), Actividades sanitarias y Servicios sociales (40,57%) y Actividades financieras y de seguros (39,35%).

Expuestos los datos en términos de titulaciones, el informe señala a Dirección de Empresas, Económicas y Derecho como las carreras en las que se concentra la parte más significativa de las contrataciones de recién titulados, lo que revela un alto nivel de adecuación entre los contenidos de dichos grados y el posterior desempeño profesional. Uno de los retos inaplazables en Educación es profundizar en esta compenetración.

Direcció d’Empreses, Dret i Econòmiques són els graus que més oportunitats de feina donen als nous graduats

uaoceu

Un dels reptes en Educació és aprofundir en la compenetració entre universitat i empresa.

En el context d’un món canviant, on se superposen noves formes de comunicació i transmissió de la informació i models d’organització i negocis diferents dels convencionals, resulta imprescindible que hi hagi una comunicació fluida entre universitat i empresa, de manera que sigui fàcil la seva compenetració. La rellevància i velocitat dels canvis socioeconòmics reclamen un diàleg constant entre l’entorn universitari i l’empresarial.

Recentment, la Fundació Everis va realitzar una contribució a l’harmonització d’ambdues esferes mitjançant la publicació del I Rànquing d’universitats. És una relació entre empresa, universitat i societat, en què es proporcionen dades sobre l’ocupabilitat dels titulats superiors durant els últims cinc anys. L’originalitat de l’enquesta radica en què aporta dades per avaluar la formació universitària des del punt de vista de l’ocupador.

L’estudi revela quines competències són les més demanades i detecta quins són els sectors en què els nous graduats troben més oportunitats. En aquest últim aspecte, es posa de manifest que, dins del context empresarial, el destí més freqüent per aquests titulats són les empreses de més de 1000 treballadors, doncs 8 de cada 10 contractacions es produeixen en empreses d’aquestes dimensions. Pel que fa als àmbits d’activitat econòmica, hi ha cinc sectors que lideren la contractació de professionals acabats de sortir de la Universitat: Informació i comunicacions (52,70 ), Activitats professionals, científiques i tècniques (49,18 %), Educació (42,28 %), Activitats sanitàries i Serveis socials (40,57 %) i Activitats financeres i d’assegurances (39,35 %).

Un cop exposades les dades en termes de titulacions, l’informe senyala Direcció d’Empreses, Econòmiques i Dret com a les carreres en què es concentra la part més significativa de les contractacions dels nou titulats, fet que revela un alt nivell d’adequació entre els continguts d’aquests graus i el posterior exercici professional. Un dels reptes inajornables en Educació és aprofundir en aquesta compenetració.

 

Aprovar la Selectivitat

uaoceu

Consells per anar a les proves PAU

Si llegim les estadístiques de ben segur que ens tranquil·litzarem amb més del 90% dels alumnes que superen amb èxit les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), Però, a qui no li posa nerviós la Selectivitat? Aprovar els exàmens no té perquè ser una missió impossible, sempre que se segueixin algunes recomanacions:

  • Hem de tenir ben clar que el segon de batxillerat és el curs que ens demana molt d’estudi durant tot l’any i que no l’hem de deixar per l’últim moment. Seguir un mètode de treball ens evitarà maldecaps quan arribin els exàmens. I com no, el fet d’avançar en l’estudi de matèries es pot convertir en el millor objectiu.
  • Preparar el calendari i planificar les hores d’estudi por matèries és una bona idea, sense oblidar que ens cal ser realistes i per tant, també incloure uns dies de descans. L’objectiu final és el de controlar les assignatures que requereixen més dedicació i d’aquesta manera puguem tenir temps per reaccionar i per aprofundir-les en l’estudi, si hi fos necessari.
  • Arriba el darrer mes: sobretot tranquil·litat perquè ara és el moment de repassar tot el que s’hi ha donat al llarg del curs. És per aquesta raó que és el millor moment per memoritzar els resums, fer esquemes i sobretot, per practicar amb models d’exàmens de Selectivitat d’anys anteriors. D’aquesta manera, al dia de l’examen ja coneixerem l’estil de la prova.
  • El dia anterior a la prova l’hauríem d’agafar per descansar. Molt poca matèria tenim pendent d’estudi, per tant, el millor que podem fer és relaxar-nos i agafar forces per evitar que si repassem alguna lliçó, ens adonem que encara hi tenim pendent d’assimilar algun concepte o teoria: per això serveix el treball diari de tot un curs.
  • I finalment arriben els exàmens, no podem anar-hi tard ni oblidar el DNI. Un cop asseguts davant la prova, ens convé escoltar les instruccions del tribunal i llegir atentament les preguntes perquè tinguem ben clar què se’ns està demanant exactament. El millor que podem fer és distribuir-nos el temps i començar per les més fàcils, sense oblidar una acurada presentació de l’escrit, que inclou una ortografia correcta.

Alguns de nosaltres segurament ens trobarem com si no tinguéssim res al cap. Aquest bloqueig mental és un dels pitjors enemics de l’estudiant a l’hora de realitzar un examen, i superar-lo, suposa dominar els nervis d’un mateix. Foragitar la sensació de saber-ne la resposta i de no ser capaç ni d’escriure’n una línia, pot aconseguir-se si respirem amb profunditat. Perquè, al cap i a la fi, respondre una pregunta cinc minuts més tard, no fa canviar les coses, això sí, mai hem de tirar la tovallola davant la prova ni aixecar-nos per sortir de l’aula. En qualsevol cas, i per evitar aquestes situacions s’aconsella assimilar bé el contingut abans de memoritzar-lo, o fins i tot, aplicar-hi tècniques mnemotècniques. Tots aquests mètodes són vàlids si ens ajuden a superar les proves d’entrada a la universitat.

 

Vals per ser mestre?

uaoceu

T’agrada l’educació? Creus que pots transmetre correctament els coneixements? Aprendre a ensenyar requereix, a més de coneixements, d’una capacitat pedagògica. Et facilitem 10 característiques que defineixen el perfil d’un bon mestre:

  1. Tenir vocació per l’ensenyament i curiositat per les tècniques que es desenvolupen en cada Cicle.
  2. Que t’interessi aconseguir que una altra persona assimili un procés, un concepte, millori o afegeixi una habilitat; és a dir, que gaudeixis o t’interessis per ajudar els altres.
  3. Tenir unes bones aptituds comunicatives, capacitat d’interacció o creativitat.
  4. Ser capaç de liderar un grup de persones, un alumne, una família. En el procés educatiu tu pots ser model i referent de moltes situacions.
  5. Tenir paciència i ser observador és necessari per aconseguir que una altra persona arribi als objectius, en un temps determinat. L’observació és necessària per detectar problemes en el procés d’aprenentatge o en d’altres d’àmbit personal.
  6. La disciplina. Per adquirir una qualitat una persona ha de ser capaç de seguir un costum amb el mateix mètode i amb moltes repeticions. Els professors ensenyen als alumnes a adquirir mètodes, consegüentment els docents han de sentir-se bé amb aquestes dinàmiques. Un exemple, en molts casos, és la millor formació.
  7. Tenir empatia i facilitat per comprendre les persones i identificar-ne les seves necessitats.
  8. Tenir interès pel coneixement, per la cultura. Aquestes ganes de saber fan que augmentin les pròpies capacitats i la comprensió de noves possibilitats per al desenvolupament dels alumnes.
  9. Tenir habilitats per saber relacionar els conceptes amb l’entorn diari dels alumnes i situar-los al seu nivell perquè els puguin entendre.
  10.  Tenir les qualitats d’un bon mediador per resoldre dubtes i problemes.

Debilidades y fortalezas en la búsqueda de un nuevo empleo

uaoceu

Salir de la zona de confort permite empezar a cultivar nuevos aprendizajes | Identificar los objetivos y no ponerse límites, entre las claves para encontrar trabajo.
El proceso de búsqueda de trabajo nos confronta con nuestro estado de ánimo. En ocasiones, podemos sentirnos enérgicos y expectantes ante la novedad; desmotivados porque el proceso es largo o porque no se cumplen nuestras expectativas. Cada caso es distinto y cada persona vive este proceso de manera diferente. Sin embargo, a lo que todos nos sumamos es a la inherencia del cambio, es decir, a que algo nuevo va a acontecer.

Según la experiencia, la edad o nuestras características personales podemos enfrentarnos a la búsqueda de forma distinta. La búsqueda se enraíza en la novedad, a lo desconocido… Algo que habitualmente nos somete a presión ¿Nos estaremos distanciando de la zona de confort?

A diario nos movemos en la zona de seguridad, donde estamos cómodos y lo tenemos todo controlado. Sin embargo, no es aquí donde ocurre la magia, ni donde podemos empezar a conseguir nuestras metas. Sin cambio, no hay crecimiento. El proceso de búsqueda de empleo suele traspasar nuestra zona de confort y de inicio, hace que desarrollemos nuestro autoconocimiento.

De cara a confeccionar un curriculum, una carta de presentación o preparar una entrevista de trabajo, es importante conocernos. Saber cuáles son nuestras debilidades y fortalezas y de qué modo podemos explotarlas mejor. Cuando salimos de la zona de confort es cuando empezamos a cultivar nuevos aprendizajes.

En la búsqueda de trabajo suele iniciarse un proceso en el que el miedo a perder lo que tenemos o a dejar de ser como somos, es lo que nos sirve para escalar e iniciar el camino. ¿Sientes el miedo que te va a hacer crecer?

Tenemos que empezar a cambiar de perspectiva y arriesgar. Si los objetivos no se consiguen tan pronto como se esperaba, tranquilos, todo llegará. No te prives de soñar, los límites los pones tú. Debes aprender a identificar tus objetivos.

· ¿De dónde vienes?

· ¿Dónde estás?

· ¿Hacia dónde vas?

· ¿Cuál es tu máximo objetivo?

· ¿Cómo lo vas a conseguir?

Estas son algunas de las preguntas que puedes empezar a plantearte y tu carrera profesional seguirá el camino que tú decidas. Para iniciarlo, puedes probar a contestarte la siguiente cuestión: si no tuvieras miedo…¿Qué harías?

Debilitats i fortaleses en la cerca d’una feina nova

uaoceu

onfort permet començar a cultivar nous aprenentatges | Identificar els objectius i no posar-se límits, entre les claus per trobar feina.

El procés de cerca de feina ens confronta amb el nostre estat d’ànim. A vegades, podem sentir-nos enèrgics i expectants davant la novetat; desmotivats perquè el procés és llarg i perquè no es compleixen les nostres expectatives. Cada cas és diferent i cada persona viu aquest procés de manera diferent. No obstant això, tots ens afegim a la inherència del canvi, és a dir, a què alguna cosa nova ha de succeir.

Segons l’experiència, l’edat o les nostres característiques personals, podem enfrontar-nos a la cerca de manera diferent. La cerca s’arrela en la novetat, el desconegut... Això habitualment ens sotmet a pressió. Ens estarem distanciant de la zona de confort?

Diàriament ens movem en la zona de seguretat, on estem còmodes i ho tenim tot controlat. Malgrat això, no és aquí on succeeix la màgia, ni on podem començar a aconseguir les nostres metes. Sense canvi, no hi ha creixement. El procés de cerca de feina acostuma a traspassar la nostra zona de confort i d’entrada, fa que desenvolupem el nostre autoconeixement.

De cara a confeccionar un currículum, una carta de presentació o preparar una entrevista de feina, és important conèixer-nos. Saber quines són les nostres debilitats i fortaleses i de quina manera podem explotar-les millor. Quan sortim de la zona de confort és quan comencem a cultivar nous aprenentatges.

A la cerca de feina acostuma a iniciar-se un procés on la por a perdre allò que tenim o deixar de ser com som, és el què ens serveix per escalar i iniciar el camí. Tens por d’allò que et farà créixer?

Hem de començar a canviar de perspectiva i arriscar. Si els objectius no s’aconsegueixen tan aviat com s’esperava, tranquils, tot arribarà. No et privis de somiar, els límits els poses tu. Has d’aprendre a identificar els teus objectius.

  • D’on véns?
  • On ets?
  • Cap a on vas?
  • Quin és el teu màxim objectiu?
  • Com el penses aconseguir?

Aquestes són algunes de les preguntes que pots començar a plantejar-te i la teva carrera professional seguirà el camí que tu decideixis. Per a iniciar-lo, pots provar a contestar-te la pregunta següent: si no tinguessis por... què faries?