Un de cada cinc estudiants deixa la universitat en el primer curs de carrera i la taxa de canvi de titulació després del primer any és del 7,1 %. Aquestes xifres, facilitades pel Ministeri d’Educació a l’informe ‘Dades i xifres del sistema universitari espanyol (2015)’, evidencien que el pas del batxillerat a la universitat implica un canvi substancial que no sempre és fàcil d’assimilar. “En general, no es tracta d’un trànsit fàcil, ja que han d’enfrontar-se a una situació desconeguda”, assenyala el professor i tutor d’un curs de l’Escola Loreto Abat Oliba (Barcelona), Enrique Ballbé. A més, a les complicacions inherents a la magnitud dels canvis, se’ls hi uneix “el gran ventall d’oferta de grau a què poden accedir, fet que pot generar desorientació i dificultat en l’elecció correcta dels estudis”, agrega el cap d’estudis d’ESO d’aquest mateix centre, Albert Giménez.
Dins les premisses de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, es contempla que les universitats disposin d’un Pla d’Acció Tutorial que faciliti la incorporació del nouvingut, però el fonament d’un alumne preparat per aprofitar totes les oportunitats que li obrirà la universitat es forja a les aules de l’escola o de l’institut. Singularment, els dos anys de batxillerat han de ser aprofitats per apuntar qualitats que seran tant o més importants que els continguts curriculars per al desenvolupament personal i professional. Entre elles, “el bon ús de la llibertat, la responsabilitat sobre les eleccions i les seves conseqüències i la capacitat crítica respecte a allò que llegeixen, veuen i reben”, enuncia el cap d’estudis de batxillerat i de quart d’ESO del Loreto Abat Oliba, Daniel Vela.
Els docents coincideixen en que responsabilitat i autonomia són dos eixos que s’han de prioritzar al batxillerat. Un objectiu que també ha de manifestar-se en el rol que adopta el docent. “Partint de la base de la importància que té que l’alumne vagi adquirint gradualment responsabilitat i autonomia, és cert que el professor de batxillerat adopta un rol més orientat cap a l’alumne a mesura que s’apropa el final de l’etapa escolar”, comenta Albert Giménez.
Contacte amb la realitat laboral i un món globalitzat
Així, juntament amb el compliment dels objectius curriculars, el centre pot anar proporcionant a l’estudiant espais per al desenvolupament de la mentalitat oberta pròpia de l’universitari. En aquest aspecte, Daniel Vela subratlla la importància de complementar la formació acadèmica a l’aula amb “viatges i visites a ciutats i institucions mundialment significatives en cada una de les àrees de coneixement”. “La formació integral que els brinden aquestes experiències els aproxima a la realitat universitària”. En aquestes, el professor Vela inclou experiències internacionals, aspecte en què també incideix Albert Giménez, en destacar que “els intercanvis i estades en l’àmbit internacional són un eix primordial perquè els alumnes arribin suficientment preparats davant les competències universitàries que es requereixen en un món globalitzat”.
L’apertura al coneixement de nous entorns és una disposició que facilitarà l’aclimatació al món universitari. Una persona “activa i amb inquietuds” és la mena de perfil que millor encaixa a la universitat, observa la responsable d’Informació i Orientació de la Universitat Abat Oliba CEU, Olga Morelli, que, a més, considera important que la universitat comenci a ser viscuda ja anys abans. Segons el seu parer, universitat i batxillerat no són compartiments incomunicats, sinó que “l’etapa preuniversitària és un període ple d’oportunitats de conèixer a fons la realitat dels campus”.
Així, el batxillerat compleix la seva funció de llançadora quan està intensament connectat amb l’entorn, també amb les realitats del món professional: “A la nostra escola s’organitzen una sèrie d’activitats a batxillerat amb l’objectiu d’aproximar-los a la realitat universitària i laboral, des de la possibilitat de col·laborar en diverses empreses –a través del Projecte Work Experience-, les Jornades d’Orientació Professional o la participació en el Programa d’Emprenedoria i Lideratge, de recent creació”, enumera Enrique Ballbé. El batxillerat, concebut així, no només és punt final d’una etapa –l’escolar-, sinó l’antesala en què es forja el futur universitari.
