Autor: uaoceu

De tots els estudiants que comencen una carrera universitària, quasi bé el 20 % l’abandonen als primers anys. Per tant, encertar els estudis és un factor clau per no sentir-se frustrat. Ara bé, hem de fer cas de la vocació personal o ens hem de centrar en les sortides professionals?

La Universitat Abat Oliba CEU va ser qui va iniciar el Test d'Orientació Vocacional que avui es pot realitzar per internet, no només pels alumnes del Campus Català, sinó també pels dels Campus de Madrid (CEU San Pablo) i els de la Comunitat Valenciana (CEU Cardenal Herrera). La Dra. Amparo Acereda, com a psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Abat Oliba CEU, va preparar aquest test, que és un qüestionari personalitzat que serveix per orientar els alumnes que vulguin escollir el seu futur universitari, en funció de les preferències i de les habilitats socials.

Per exemple, t'agraden els animals i les plantes, i treballar amb eines o màquines, et consideres a tu mateix com una persona científica -precisa i analítica-, o t'inclines per les qüestions intel·lectuals i d'investigació, valores l'èxit en la política i els negocis (i en el treball), ets imaginatiu i original?

Són totes les preguntes que aquest test inclou a fi que l'estudiant pugui fer-se una idea de quines especialitats podrien ser les més adequades pel seu desenvolupament professional i personal.

Com ens explica Fernando Miralles, Doctor Especialista en Psicologia Clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat CEU San Pablo, el problema és que no tots els joves han rebut una bona orientació, i d'aquí prové el fracàs d'una elecció errònia. Hem de tenir en compte que hi ha tot un seguit d'acompanyaments que ens ajuden a agafar una bona orientació psicoeducativa.

En primer lloc, hem de saber quin perfil personal té l'alumne (ansiós, afable, tens, capaç d’adaptar-se...). En segon lloc, i segons el professor Miralles, hem de determinar el seu coeficient intel·lectual i les puntuacions en factors numèrics, verbals i espacials, “para saber cuáles son los puntos fuertes del alumno y sus puntos débiles, y no empezar una carrera de ingeniería si su factor numérico está por debajo de la media, o arquitectura si su nivel espacial es bajo”. En tercer lloc, el perfil socioprofessional de l'estudiant serà útil per valorar quines carreres professionals li poden interessar més. I finalment, una entrevista personal amb l'alumne ens definirà quins estudis pot cursar, amb la qual cosa “su nivel de riesgo a no finalizar la carrera disminuirá significativamente”.

A més, i com assenyala Miralles, una de les actuacions que mai hauria de fer un pare és la d'obligar o pressionar el seu fill perquè realitzi un itinerari específic. “Los jóvenes estarán expuestos en todo momento (en especial en los primeros años de carrera) a dejar los estudios ya que no son los que ellos querían hacer”, afirma. I encara més, posa com a exemple el cas d'una jove que, tot i arribar al cinquè curs de Medicina, va abandonar-lo per estudiar la carrera que a ella li agradava i no la que havien escollit els seus pares. “En la actualidad es una profesional de las más cotizadas de su especialidad”, afirma Miralles.

Per tant, la vocació és fonamental. En paraules del professor, hi ha treballs del tot compromesos “a los que es muy difícil que el alumno renuncie”, com els de medicina, infermeria, arquitectura, mestre, militar, policia... Però la inestabilitat actual en el món professional és un factor que no hauríem d'ignorar. “Si todas estas variables las estudiamos de una manera objetiva, podremos sacar conclusiones que ayudarán al alumno a elegir su mejor porvenir”, afirma Miralles.

A l’hora d’escollir els estudis universitaris s’han de tenir en compte els interessos, la formació, la vocació i les perspectives de desenvolupament professional

Què vols estudiar? Sembla una pregunta senzilla, però la veritat és que l’elecció d’una carrera és una de les decisions més importants a què han d’enfrontar-se els joves al deixar l’escola. A l’hora d’escollir s’han de tenir en compte els interessos, la formació i el coneixement que té cadascú; la vocació, les perspectives de desenvolupament professional que ofereix una determinada carrera per a inserir-se al món laboral. Però, com saber quin camí escollir? Quina és la direcció correcta?

Segons la conjuntura econòmica de cada moment, hi ha professions amb més o menys sortides professionals. Hi ha titulacions universitàries indispensables per a l’exercici professional, moltes d’elles d’àmbit públic: Magisteri, Medicina, Infermeria, Arquitectura, Dret, Enginyeria. I hi ha titulacions no reglades que serveixen a mercats de perfil més liberal: Direcció d’Empreses, Màrqueting, Publicitat, Periodisme, Psicologia, Matemàtiques, Física, Biologia, Filologia, Història, etc.

És important tenir suficients arguments per a prendre decisions que permetin complir les expectatives individuals, tenint present els següents aspectes:

- Abans d’escollir cal preguntar-se: Qui sóc jo? Què m’agrada fer i què no? Com vull veure’m en el futur?

-Adequar els somnis amb el talent real i les capacitats personals.

-Cap carrera per si mateixa garanteix l’èxit a la vida.

-No hem de deixar-nos influir per l’apogeu d’algun grau “de moda” o estudiar alguna cosa perquè determinat professor ho va recomanar o per l’elecció dels amics.

-Tenir en compte el rendiment acadèmic, l’aprofitament dels estudis realitzats, els hàbits d’estudi, les opinions dels tutors o professors, orientadors i equip psicopedagògic del centre, etc.

- No escollir mai una professió per la pressió social i/o familiar.

Per tal que decidir no es converteixi en una tasca impossible, presentem un decàleg amb les claus de l’èxit davant l’elecció d’uns estudis universitaris:

1. Consultar els plans d’estudi, tenint en compte el pes de les pràctiques en el context de la titulació.
2. Visitar la pàgina web per familiaritzar-se amb el sistema acadèmic del centre.
3. Visitar els centres d’orientació universitària per a disposar d’informació personalitzada d’acord amb les necessitats i inquietuds de l’estudiant.
4. Informar-se de les sortides professionals de les titulacions: possibilitats, mercat de treball, etc.
5. Conèixer les possibilitats de creixement universitari amb altres titulacions: compatibilitat dels plans d’estudi dins del mateix centre, etc.
6. Sol·licitar informació en allò referent a les beques d’estudis que assignin els centres i, en el cas de les titulacions de ciències, les possibilitats de participar en els plans d’investigació universitària.
7. Disposar d’informació sobre les possibilitats de participar en programes de caràcter internacional.
8. Visitar les instal·lacions i assistir a alguna de les jornades de Portes Obertes que les universitats organitzen. És una manera propera d’establir un primer contacte universitari.
9. Consultar el sistema de serveis a l’estudiant de cada universitat.
10. Conèixer les activitats complementàries que ofereix el centre universitari a l’estudiant.

A més, hi ha diferents eines que ajuden en l’orientació per a l’elecció de la futura carrera universitària. La Dra. Amparo Acereda, psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la Universitat Abat Oliba CEU, ha elaborat aquest Test d’Orientació Universitària, on ajuda als estudiants a diferenciar les seves preferències entre les diferents disciplines.