Autor: uaoceu

El món necessita periodistes, podries ser-ho tu?

uaoceu

La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació.

En la societat actual, caracteritzada pel constant tràfic de comunicacions, la vocació de periodista adquireix un nou relleu. La digitalització ha vingut amb canvis radicals en la forma de produir i consumir informació i, en aquest context, propici a la sobreabundància, el Periodisme està cridat a revitalitzar la seva condició de referent sobre el que és realment útil i rellevant.

Per estar a l’altura del repte, el periodista d’avui dia cal que sigui un professional obert a la lògica de l’era digital, cosa que exigeix no només conèixer les possibilitats tècniques disponibles, sinó també estar a disposició d’adaptar-se a aquelles que, amb tota probabilitat, arribaran al futur. És a dir, ser partícip del fenomen per conduir-lo d’acord amb el patró de responsabilitat social que ha de guiar la funció periodística.

Aquest últim aspecte, el del compromís amb la funció que el periodista acompleix en societats democràtiques, no perd cap vigència amb la digitalització. Al contrari, el fet que l’ecosistema digital afavoreixi la volatilitat fa que la figura d’un periodista ètic i solvent es revalori com a factor de fiabilitat dins de la incertesa. Avui, les premisses clàssiques del periodisme tenen més vigència que mai.

Tot bon periodista hauria de seguir aquests 10 consells:

  1. Sigues realista, no afegeixis ni treguis res per compte propi. Cal verificar cada informació abans d’escriure.
  2. Les notícies esperen que les expliquin. S’ha de parar atenció a tot el que passa a prop, on es puguin trobar moltes coses interessants sobre les quals informar. Busca qualsevol cosa noticiable a la vida diària.
  3. Escriu des del punt de vista propi. Aquest angle personal és la perspectiva amb què s’aconsegueix la diferència.
  4. No maquillis ni manipulis les notícies, és millor deixar la imaginació per a altres ocupacions. A ningú no li agraden les mentides i el públic no les perdona.
  5. Una descripció simple sempre és millor que una exageració.
  6. Sigues precís. No hi ha més informació que la informació exacta. La gent confia en el que s’explica, no esperen ser defraudats.
  7. És difícil que la gent entengui de què parles si no s’escriu correctament.
  8. Llegeix molt i expandeix el vocabulari, una història curta no serà tan emocionant si repeteix paraules a cada línia.
  9. Cal cuidar les fonts.
  10. Porta sempre un quadern, un portàtil, un mòbil, una càmera… no se sap mai quan pot passar alguna cosa interessant.

“El bon periodisme és on hi ha un bon periodista, amb eines per fer-ho i llibertat per explicar-ho… en una pàgina d’un diari —de paper o digital—, en un minut de ràdio o de televisió… En aquest moment de transformació i incertesa al món de la comunicació, quan tants companys han perdut el lloc de treball i les empreses busquen sortides a la crisi… a mi m’agrada recordar que els suports canviaran però l’essència del nostre treball segueix sent la mateixa i imprescindible… ser allà on passen les coses, parlar amb tothom que tingui alguna cosa a dir i explicar-ho amb honradesa… i això només ho saben fer els periodistes”. Pepa Bueno, periodista.

Transformació digital: la revolució que ens ha tocat viure

uaoceu

La digitalització ha contribuït a la creació d’un nou marc mental per comprendre el món.

La història del món contemporani es va iniciar amb profundes transformacions de base,  políticament, socialment, econòmicament i ideològicament. Qualsevol manual de batxillerat podria començar amb aquesta definició referida a l’última de les grans revolucions d’abast mundial: la industrial. I, tanmateix, qui dubta que el mateix enunciat es podria aplicar al moment actual, gràcies al fenomen de la digitalització; estem assistint al començament d’una nova era? Som testimonis d’una altra gran revolució?

No deixa de ser xocant que parlem de revolució, concepte que té un abast estructural, quan al·ludim a un procés que es gesta a les nostres llars, al palmell de la mà. Però és així, els canvis que veiem no són res superficial o merament instrumental, sinó que calen fondo. Gràcies al potencial de ramificació i complementació de la tecnologia digital s’ha pogut construir a macroescala des de la microescala, i viceversa.

La digitalització no es redueix a una ampliació del ventall de possibilitats al nostre abast; ha vingut amb un nou marc mental per comprendre el món. Quant al vessant ideològic i sociològic d’aquest fenomen, en reflexiona Belén Barreiro, sociòloga que va presidir durant anys el CIS, en el seu últim llibre, La societat que serem. Belén hi descriu la manera, com a resultat de la vertiginosa digitalització i de la crisi econòmica, com la societat ha quedat dividida en quatre blocs: els digitals empobrits, els digitals acomodats, els analògics empobrits i els analògics acomodats. Tal com explica l’autora, la influència del que és digital provoca que, per entendre les opcions ideològiques de la societat, la lògica de l’eix esquerra-dreta ja no és suficient, sinó que s’ha de recórrer a les coordenades analògic-digitals. Per tant, transformacions profundes de base en aspectes socials, polítiques i ideològiques.

I en l’aspecte econòmic? No hi ha dubte que és un dels àmbits en què més ràpidament i creativament s’estan manifestant els canvis. En l’econòmic és on apareixen les oportunitats i riscos del fenomen de manera més palpable. Per reflexionar sobre aquest aspecte de la revolució digital, la Universitat Abat Oliba CEU, en el marc de la Trobada Anual d’Alumni, celebrarà el 29 de juny l’esdeveniment “Transformació digital: el nou paradigma de la innovació”. Allà hi intervindran figues que, pel seu coneixement i experiència, tenen molt criteri per aportar sobre la revolució que ens ha tocat viure.

Les PAP: l’últim llindar abans dels estudis d’Educació

uaoceu

Les proves constaran de dos exàmens: un avaluarà la competència comunicativa i el raonament crític i l’altre la competència logicomatemàtica.

L’educació viu un moment d’especial transformació i canvi. Noves metodologies, associades en molts casos a noves tecnologies, fan que es replantegi tota la visió que es tenia de l’activitat docent. Però tota aquesta revolució no podrà tenir cap significació real si no va acompanyada d’una recuperació de la dignitat i del valor que posseeix el mestre. No són les pantalles ni les didàctiques les que eduquen, sinó que és el mestre qui ho fa sempre. L’alumne només aprèn davant d’algú que s’ofereixi completament a l’altre amb una formació interior ben sòlida.

En aquest sentit, són diverses les institucions i persones que treballen seriosament per millorar la formació dels futurs mestres. Una mostra d’aquesta realitat és el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF), que des de l’any 2014 s’ha proposat, entre les seves múltiples iniciatives, millorar el nivell d’aquells que es disposen a estudiar els graus d’Educació, tant Infantil com Primària. A aquest efecte, es va establir una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que buscava examinar les competències lingüístiques de català i castellà i el raonament crític de l’aspirant. La mitjana de les notes de llengua de les PAU era suficient per valorar les competències esmentades, però va ser fàcil adonar-se que aquesta exigència era insuficient. Anant un pas més enllà en aquesta preocupació per aconseguir estudiants més preparats per exercir com a docents en el futur, des de l’inici del curs 2017-2018, la Prova d’Aptitud Personal (PAP) per accedir a tots els graus d’Educació Infantil i Primària de totes les universitats públiques i privades del sistema universitari català constarà de dos exàmens totalment independents de les PAU: un que mesurarà la competència comunicativa i el raonament crític en català i un altre que avaluarà la competència logicomatemàtica. En el primer cas, s’examinarà la comprensió lectora, la capacitat de síntesis i expressió escrita i el domini del sistema lingüístic, competències fonamentals per un futur mestre. En el segon cas, s’examina principalment la competència lògica a través d’exercicis, que no són tant de coneixements i continguts, sinó de raonament matemàtic, així com seqüències, anàlisi de gràfics, geometria, percentatges, etc.

La prova tindrà la qualificació d’APTE o NO APTE, on “apte” equival a una nota numèrica igual o superior a 5 sobre 10. Per tal de poder fer mitja entre totes dues proves, és necessari haver obtingut una qualificació igual o superior a 4 a cada una. Un cop aprovada, aquesta prova tindrà una validesa indefinida. És necessari destacar que aquells alumnes procedents d’un sistema educatiu de fora de Catalunya podran fer l’examen en castellà.

Les noves PAP han de ser considerades com una gran oportunitat, no només per augmentar el prestigi d’una activitat de vital importància – i no prou reconeguda – en el present i futur de la nostra societat, sinó també perquè aquells que alguna vegada han pensat a entrar a una aula per formar persones trobin una motivació important per desitjar, amb més força encara, formar part d’una generació cridada a posar la docència al lloc que li correspon.

Amb la finalitat d’ajudar els futurs mestres a encarar aquest repte, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix uns cursos de formació orientats a preparar els alumnes perquè siguin capaços de superar amb major seguretat i confiança aquest llindar que els dóna accés als estudis d’Educació Infantil i Primària.

Et reconeixes en aquestes dotze qualitats? Doncs la publicitat és el teu lloc

uaoceu

El món digital ha permès noves formes d’expressió.

El món de la publicitat viu una etapa fascinant de canvis. L’auge de nous mitjans, especialment a Internet, ha posat en mans dels publicitaris nous recursos i formes d’expressió per al desenvolupament de campanyes de publicitat. Periòdicament les dades constaten com els ingressos de la publicitat en línia augmenten de forma considerable, una tendència que no sembla que s’hagi d’aturar.

El publicitari d’avui dia troba al món digital un ecosistema ideal per al seu creixement personal. El sector necessita persones qualificades, innovadores i creatives per pensar i realitzar campanyes.

El publicitari, a part de per ser un perfil molt cotitzat, se’l pot reconèixer per unes qualitats personals molt concretes que el diferencien de la resta. Es resumeix en aquests dotze punts. Si t’hi reconeixes, la publicitat és el teu lloc.

  1. Un requisit fonamental és la perseverança.
  2. La valentia en aquest món és molt important, t’has d’atrevir i no tenir por de res ni de ningú.
  3. Sigues organitzat, la inspiració arriba quan arriba, però has de seguir un mètode de treball.
  4. Dedica temps al portafolis, diu més de tu que qualsevol altra cosa. Sigues curós, és la teva carta de presentació.
  5. La perfecció és difícil d’aconseguir, però amb esforç i talent t’hi pots acostar molt. No et rendeixis.
  6. Pregunta, pregunta per qualsevol cosa en què dubtis. Ningú no neix après; sempre hi haurà coses que no se saben fer.
  7. Dóna voltes a les coses, la línia recta no sempre és el camí més adequat.
  8. Cal escoltar el mercat i per damunt de tot tenir molta paciència, ja que és a través del mètode de prova i error que s’arriba a una campanya publicitària exitosa.
  9. Una altra característica bàsica del publicitari és la de treballar en equip.
  10. Sigues divertit, se t’acudiran millors idees.
  11. Fes les coses tu mateix sempre que puguis, procura que el teu treball parli bé del teu treball.
  12. Somia, creu, crea i fes imaginar.

El mestre es forja a l’escola

uaoceu

Habilitat per comunicar, capacitat d’interacció, creativitat, lideratge, disposició per escoltar, observació, empatia, o assertivitat, són algunes de les qualitats que es necessiten avui dia per exercir la que és, probablement, la professió més important del món: la de mestre.

L’enumeració fa referència a competències transversals no estrictament o exclusivament vinculades a un contingut teòric concret, sinó a habilitats que s’expressen quan es posen en pràctica. I, com a tals, és a la vida a l’aula on es poden aprendre, desplegar i polir. Si en qualsevol ofici el coneixement del medi és fonamental per ser un treballador competent, aquesta exigència s’accentua en el cas de l’ensenyament a nivells d’infantil o primària. El tracte amb el nen planteja una diversitat de reptes i situacions que només l’experiència ensenya a afrontar.

Pels motius exposats, la formació del mestre s’ha de fer de cara a la realitat de les escoles, i no d’esquena. Els fonaments teòrics dels graus d’educació s’esgoten en si mateixos si no tenen continuïtat en la vivència del fet educatiu. I més, si escau, en una escola com la del segle XXI, on, en lloc de la transmissió d’un compendi taxat de coneixements, s’espera que l’educador estimuli aspectes com la creativitat, l’adaptació al canvi, l’esperit crític o la capacitat de relacionar conceptes.

El mestre ha d’experimentar durant els seus anys de formació una immersió a l’escola, formar-hi part, conèixer les seves dinàmiques, els seus secrets intangibles. Això és, des de l’any passat, el que s’ha proposat la Universitat Abat Oliba CEU amb la posada en marxa del Pla d’Immersió Escolar (PIE).

El PIE forma part essencial dels graus d’Educació Infantil i Educació Primària d’aquesta universitat. Aquest programa permet als estudiants l’observació de classes reals, l’assistència a juntes d’avaluació i planificació, les trobades amb mestres amb experiència per parlar de les seves motivacions i reptes o la col·laboració en iniciatives culturals que es desenvolupen en el context escolar.

Un atractiu especial del PIE és que els estudiants poden comprovar sobre el terreny com els seus professors traslladen a l’aula de l’escola els conceptes que transmeten a les classes de la universitat. És un avantatge que deriva del fet que la UAO CEU pertany al mateix grup educatiu que els col·legis Loreto Abat Oliba i Cardenal Spínola Abat Oliba (tots dos de Barcelona). Una circumstància que permet que el trànsit de l’aula de la universitat a la de l’escola sigui constant i fluid durant tota la carrera.

Aprovar l’assignatura pendent de l’educació emocional

uaoceu

El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves.

Des de fa temps, la doctrina pedagògica constata la necessitat que l’escola concedeixi a l’educació emocional la mateixa importància que atorga als aspectes estrictament cognitius. La lògica del món actual, en el qual la interrelació, l’adaptabilitat o la comprensió de la complexitat cultural són valors encara més cotitzats que el coneixement tècnic o acadèmic, aguditza la necessitat d’implantar l’educació emocional com a prioritat del sistema educatiu.

Així, doncs, l’educació emocional, o la intel·ligència emocional, és un tema que irromp per poc que s’explori el debat educatiu actual. Quan ens preguntem pel tema, s’ha de tenir en compte que l’educació emocional és una qüestió “d’orientar la mirada”. Tal com ens explica el professor de Filosofia i Educació emocional i col·laborador de l’Ateneu de l’Alliançe Française de Sabadell, Josep Soler, no es tracta només d’identificar “les emocions, sinó la idea que hi ha darrere. Quan algú sent por, ràbia, indignació, alegria o entusiasme, ha de comprendre quina idea es manifesta. Per exemple, en la indignació hi trobem la idea de justícia”.

És tan important tenir clar el concepte d’educació emocional com és saber-la reconèixer en l’alumne. Un àmbit privilegiat per avaluar el seu bon desenvolupament emocional és el tracte amb els companys. És vital observar “si té una bona empatia, és respectuós, alegre i ho expressa, no només amb la paraula sinó també amb el gest i un tarannà afable i conciliador”, observa el vicepresident de la Fundació Joviat i director pedagògic de l’Escola Joviat, Jordi Vilaseca. Com si es tractés de facetes a les quals el mestre ha d’estar atent, aquest educador també destaca la capacitat de reconèixer i expressar l’estat d’ànim, de posar paraules als sentiments, la manera de resoldre conflictes, les habilitats socials que s’utilitzen per trobar l’equilibri o la coherència entre el comportament a l’escola i a la família. La potenciació de l’autonomia del nen contribuirà al desplegament d’aquestes facetes. “S’ha d’ajudar l’alumne a expressar les seves necessitats i a apoderar-lo”.

Avui, més necessari que mai

Una atenció sistemàtica a l’educació emocional hauria sigut bàsica en qualsevol període precedent, però la veritat és que avui dia la necessitat de prioritzar-la s’ha accentuat. “És més necessari per a l’ambient en què els nens creixen. Hi ha una frase que resumeix l’esperit del nostre temps: «El que passa a tal lloc, es queda a tal lloc». És com dir «el que passa quan estic enfadat es queda allà» i no pots criticar-me per allò ara que ja no hi sóc. Doncs, no, el que fas enfadat també té conseqüències que no desapareixen quan ja no ho estàs”, explica Josep Soler. Per aquest motiu, “una de les feines més importants que tenim és la d’educar les emocions per construir la persona que volem ser”.

Si parlem de les urgències pròpies del nostre temps, la digitalització és un factor que ineludiblement ha de ser avaluat, atès el seu impacte social i cultural. Tal com explica la mestra especialitzada en educació emocional, Anna Carpena, des del punt de vista de l’educació emocional, l’entorn digital ofereix una doble cara. “Pot ser motivadora d’aprenentatges, però també crear addicions, és a dir, el seu ús incentiva emocions positives i també estressants, com l’ansietat”. En aquest sentit, es revela essencial “la competència emocional de la família” per gestionar. “Sens dubte, les emocions acompanyen les decisions de posar, o no, límits a l’ús de l’entorn digital”.

La preparació del mestre

El context social reclama que el desenvolupament de la intel·ligència emocional se situï com a eix bàsic de la formació de nens i joves. Però, el nostre sistema educatiu està a l’altura d’aquest repte? El desenvolupament de l’educació emocional “no està generalitzat ni sistematitzat” al nostre ensenyament. Carpena, que és membre del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Intel·ligència Emocional i Benestar, apunta també a la falta de preparació del professorat en aquesta matèria. “Estar format en intel·ligència emocional vol dir haver fet un treball d’autoconeixement i autogestió, cosa que implica mantenir un procés de treball personal permanentment”. Si el mestre no pot oferir aquest punt de partida, “es faran activitats que no aprofundiran en l’assoliment d’objectius clars”.

Disposar d’una base de fonaments psicològics és essencial perquè el mestre pugui afrontar significativament l’educació emocional. És necessari conèixer “les necessitats psicològiques de cada etapa vital per poder acompanyar i guiar amb criteri i coherència”, apunta Jordi Vilaseca, que destaca la utilitat de models com l’enfocament emocional de la Pedagogia sistèmica.

Difícilment podem parlar d’un projecte d’educació integral si no es contempla el conjunt d’actors: sistema educatiu, família, professor i, per descomptat, escola. Com es pot fer que tot el centre participi amb un enfocament coherent en aquest nivell? “Nosaltres treballem l’educació emocional tant en el professorat, a través de formació contínua, tallers, etcètera, com amb els alumnes”. Mireia Trias, directora de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes (Barcelona) detalla que “a través de la interiorització, cada matí hi ha un temps de silenci i relaxació que permet al nen centrar-se, harmonitzar-se, connectar amb si mateix i descobrir l’espai intuïtiu i misteriós que hi ha dins seu”. L’acció de tutoria i l’àmbit de convivència també són importants, com eines fonamentals en el desenvolupament de la dimensió social dels nostres alumnes”, afegeix la mestra i pedagoga.

Mireia Trias, juntament amb Anna Carpena, Josep Soler i Jordi Vilaseca, compondrà la plantilla de ponents de la pròxima edició monografia d’Education Talks, que se celebrarà l’1 de desembre i es dedicarà al tema de l’Educació Emocional. Education Talks és una plataforma per a la innovació educativa impulsada per la Universitat Abat Oliba CEU. Dins d’#EDUCATIONTalks s’organitzen àmplies trobades sobre innovació educativa, on tenen lloc tot tipus de perspectives innovadores i panells monogràfics sobre una qüestió d’actualitat al món de l’educació. En formats monogràfics anteriors, es va tractar la creativitat a l’aula i l’aprenentatge basat en projectes.

¿Qué clase de personas necesitan los departamentos de marketing?

uaoceu

El marketing juega actualmente un papel clave en las empresas. Una parte notable del éxito de éstas discurre ligado a las decisiones que se tomen en el área de marketing, ya que de ella depende el comportamiento de la demanda, que, al fin y al cabo, es el fundamento de la viabilidad de toda compañía.

Si el marketing es un aspecto estratégico dentro de la organización, es clave que el profesional sea una persona capaz de responder al reto, por formación, actitud y aptitud. Pocas actividades como el marketing aportan una visión tan omnicomprensiva del conjunto de valores de una organización, y la persona que se dedique a ello tiene que presentar un perfil acorde a esta diversidad de enfoques. ¿Qué cualidades personales hay que tener para poder atender a esta visión de 360º?

Debe tener facilidad para comprender la función social de la empresa, el análisis de problemas, su diagnóstico y la proposición de soluciones, capacidad analítica, de síntesis y de relación con el grupo, facilidad de comprensión y de abstracción, creatividad, facilidad de expresión, sociabilidad, con amplia visión del mundo y perspectiva sobre su posible evolución.

Sentir pasión por lo que hace, cuanta más pasión, más productividad y mejores resultados. Tener la capacidad de ver más allá, crear sueños, ilusionar y emocionar.

Saber escuchar a la gente de alrededor y sobre todo a la gente de fuera, escuchar a clientes, a colaboradores, etc. es una buena forma para comprender el mercado y conocer sus necesidades.

El marketing, y más con la vertiente digital, está en un constante proceso de actualización y para estar al tanto de todas las novedades y no quedarse obsoleto, la formación es fundamental. Hay que tratar de diferenciarse lo máximo posible. Siempre queriendo aprender cosas nuevas, nuevos medios, tecnologías y soportes. Esto requiere muchas más horas de trabajo, pero merece la pena. La marca personal es muy importante.

Además se tiene que tener un perfil financiero, pendiente del ROI y del valor de negocio de su cartera de productos.

Y ser capaz de salir de la zona cómoda y pensar diariamente qué puede hacer para superar las expectativas de sus clientes y cómo puede sorprenderles. Y descubrir nuevas vías de comercialización, explorar nuevos mundos y por supuesto utilizar la creatividad en toda su amplitud y áreas.

Si tens aquestes deu qualitats, hauries de pensar a ser mestre

uaoceu

Aprendre a ensenyar requereix, a més d’una bona formació i preparació, una capacitat pedagògica. Aquesta es desenvolupa i potencia durant els quatre anys que duren els graus en Educació, però parteix d’unes aptituds personals, d’una disposició cap a l’ensenyament i l’aprenentatge. El jove que es veu reflectit en elles faria bé de plantejar-se si la seva vocació és la de ser mestre.

A continuació, et donem deu punts que defineixen el perfil d’un/a mestre/a:

  • Ha de sentir interès per l’Ensenyament i tenir curiositat sobre les tècniques que es desenvolupen en cada cicle.
  • L’aprenentatge i l’adaptació són dues de les parts més grans de ser un bon mestre.
  • Gaudir o tenir interès a ajudar als alumnes en el seu desenvolupament personal i social.
  • Tenir aptituds per a la comunicació, la capacitat d’interacció o la creativitat.
  • Ser capaç de liderar. Liderar un grup, un alumne, una família, en el procés educatiu s’és referent i guia de maneres molt diferents.
  • Tenir paciència i ser observador. Necessari per ajudar a una altra persona a assolir objectius amb el temps. L’observació és necessària per detectar problemes en el procés o detectar els problemes que poden tenir els alumnes de manera individual.
  • Per adquirir una virtut s’ha de ser capaç de realitzar un hàbit, sovint seguint un mateix mètode i per mitjà de la repetició. Els professors ensenyen a adquirir hàbits als seus alumnes, per tant han de ser capaços de viure’ls i estar còmodes amb aquestes dinàmiques. L’exemple en molts casos és la millor lliçó.
  • Tenir empatia i facilitat per comprendre a les persones i identificar les seves necessitats.
  • Tenir interès pel coneixement, per la cultura. Aquest amor per saber més és capaç d’obrir ments i obrir noves portes al desenvolupament de les persones.
  • Tenir habilitat per saber relacionar conceptes amb la vida quotidiana dels alumnes, posar-los al seu nivell de coneixement perquè les puguin assimilar.

Un bon mestre sabrà que ha de ser responsable, pacient, amb entusiasme per la seva feina, amb interès per seguir ampliant la seva formació, amb una preocupació per motivar als seus alumnes, buscant sempre el millor per ells i el seu futur.

Transformación digital: la revolución que nos ha tocado vivir

uaoceu

La digitalización ha contribuido en la creación de un nuevo marco mental para comprender el mundo.

La historia del mundo contemporáneo se inició con profundas transformaciones de base, en lo político, en lo social, en lo económico y en lo ideológico. Cualquier manual de Bachillerato podría comenzar con esta definición referida a la última de las grandes revoluciones de alcance global: la industrial. Y, sin embargo, quién duda de que el mismo enunciado podría aplicarse al momento presente, gracias al fenómeno digitalización ¿Estamos asistiendo al comienzo de una nueva era? ¿Somos testigos de otra gran revolución?

No deja de ser chocante que hablemos de revolución, concepto tiene un alcance estructural, cuando aludimos a un proceso que se gesta en nuestros hogares, en la palma de nuestra mano. Pero es así, los cambiosque están sucediendo no son algo superficial o meramente instrumental, sino de hondo calado. Gracias al potencial de ramificación y complementación de la tecnología digital se ha podido construir lo macro desde lo micro, y viceversa.

La digitalización no se reduce a una ampliación del abanico de posibilidades a nuestro alcance, ha traído consigo un nuevo marco mental para comprender el mundo. Sobre la vertiente ideológica y sociológica de este fenómeno reflexiona Belén Barreiro, socióloga que presidió durante años el CIS, en su último libro (La sociedad que seremos). En él, se describe la forma en que, como resultado de la vertiginosa digitalización y de la crisis económica, la sociedad ha quedado divida en cuatro bloques: los digitales empobrecidos, los digitales acomodados, los analógicos empobrecidos y los analógicos acomodados. Como explica la autora, el influjo de lo digital provoca que para entender las opciones ideológicas de la sociedad ya no sea bastante con la lógica del eje izquierda-derecha sino que haya que acudir a las coordenadas digital-analógico. Por tanto, profundas transformaciones de base en lo social, en lo político y en lo ideológico.

¿Y en lo económico? No cabe duda de que es uno de los ámbitos en los que más rápida y creativamente se están manifestando los cambios. En lo económico es donde aparecen de forma más palpable las oportunidades y riesgos del fenómeno. Para reflexionar sobre este aspecto de la revolución digital, la Universitat Abat Oliba CEU, en el marco del Encuentro Anual de Alumni, celebrará el 29 de junio el evento ‘Transformación digital: el nuevo paradigma de la innovación’. En él, intervendrán figuras que, por su conocimiento y experiencia, tienen mucho criterio que aportar sobre la revolución que nos ha tocado vivir.

El mundo necesita periodistas, ¿podrías serlo tú?

uaoceu

La digitalización ha traído consigo cambios radicales en la forma de producir y consumir información.

En la sociedad actual, caracterizada por el constante tráfico de comunicaciones, la vocación de periodista adquiere un nuevo relieve. La digitalización ha traído consigo cambios radicales en la forma de producir y consumir información, y en este contexto, propicio a la sobreabundancia, el Periodismo está llamado a revitalizar su condición de referente sobre lo que es realmente útil y relevante.

Para estar a la altura del desafío, el periodista de hoy tiene que ser un profesional abierto a las lógicas de la era digital, lo que exige no sólo conocer las posibilidades técnicas disponibles, sino también estar en disposición de adaptarse a las que, con toda probabilidad, llegarán en el futuro. Es decir, ser partícipe del fenómeno para conducirlo conforme al patrón de responsabilidad social que debe guiar la función periodística.

Este último aspecto, el del compromiso con la función que el periodista desempeña en sociedades democráticas, no pierde vigencia con la digitalización. Al contrario, el hecho de que el ecosistema digital favorezca la volatilidad hace que la figura de un periodista ético y solvente se revalorice como factor de fiabilidad dentro de la incertidumbre. Hoy las premisas clásicas del periodismo tienen más vigencia que nunca

Todo buen periodista debería seguir estos 10 consejos:

1. Ser realista, no añadir ni quitar nada por cuenta propia. Hay que verificar cada información antes de escribir.

2. Las noticias están esperando para ser contadas. Hay que prestar atención a lo que sucede cerca, donde se puede encontrar muchas cosas interesantes de las que informar. Buscar lo noticiable en la vida diaria.

3. Escribir desde el punto de vista propio. Ese ángulo personal, esa perspectiva, es con lo que se consigue la diferencia.

4. No maquillar ni manipular las noticias, mejor dejar la imaginación para otros menesteres. A nadie le gustan las mentiras y el público no las perdona.

5. Una descripción simple siempre es mejor que una exageración.

6. Ser preciso. No existe más información que la información exacta. La gente confía en lo que se cuenta, no esperan ser defraudados.

7. Es difícil que la gente entienda de qué estás hablando si no se escribe correctamente.

8. Leer mucho y expandir el vocabulario, una historia corta no será tan emocionante si repite palabras en cada línea.

9. Es necesario cuidar a las fuentes.

10. Llevar siempre un cuaderno, un portátil, un móvil, una cámara… Nunca se sabe cuándo puede suceder algo interesante.

“El buen periodismo está donde hay un buen periodista, con herramientas para hacerlo y libertad para contarlo… en una página de un periódico –de papel o digital-, en un minuto de radio o de tv… En este momento de transformación e incertidumbre en el mundo de la comunicación, cuando tantos compañeros han perdido sus puestos de trabajo y las empresas buscan salidas a la crisis… a mí me gusta recordar que los soportes cambiarán pero la esencia de nuestro trabajo sigue siendo la misma e imprescindible… estar donde ocurren las cosas, hablar con todos los que tengan algo que decir y contarlo con honestidad… y eso sólo saben hacerlo los periodistas”. Pepa Bueno, periodista.