Per Gisela Galí
S’acosta el juny i això és sinònim d’estrès. Si ja estàs acabant la carrera, pot ser que als exàmens de cada assignatura hi hagis d’afegir un maldecap més: el treball de final de grau. Si encara no t’has posat a redactar-lo, et convidem a llegir aquests consells, que t’hi ajudaran.
1. Partim d’un esquema…
Un cop hàgim llegit tota la bibliografia i sapiguem quina hipòtesi volem sostenir, abans de posar-nos a redactar el TFG cal tenir-ne clara l’estructura: hem d’ordenar la informació i organitzar-la en un esquema.
Aquest esquelet del treball l’hem d’anar “disseccionant” en parts cada vegada més petites: no només ens hem de quedar en l’estructura dels apartats o epígrafs, sinó que hem d’anar més enllà i dividir-los en subepígrafs o unitats més petites fins a tenir clar quina informació ha de contenir cada paràgraf. En cada paràgraf s’ha d’expressar una idea diferent, i hem de procurar que no siguin d’una sola oració ni, tampoc, extremament llargs.
2. …però evitem que ens quedi una redacció esquemàtica
Amb un bon esquema del treball ja hi tenim mig peu al coll: l’ordre dels apartats permet que l’argumentació sigui més clara. Ara bé, el perill d’estructurar massa una redacció és que, a l’hora de desenvolupar-la, quedi excessivament telegràfica.
Per aconseguir un text més cohesionat, com ja vam explicar en una altra entrada al blog, els nostres aliats són els connectors, que no només lliguen les frases, sinó que posen èmfasi en la intenció del redactor a l’hora d’introduir una idea (ens indiquen si estem posant un exemple, si donem un motiu o una conseqüència, o si estem fent un resum o una conclusió del text).
Si creus que tens poca riquesa de connectors o tens ganes de saber-ne més, pots consultar aquest document del Departament de Justícia o aquest altre de la Diputació de Barcelona.
3. Res de “procedir a escriure” amb floritures; fem-ho clar!
Hi ha una certa tendència a pensar que, com més recarregat és el llenguatge, més bona és la redacció, però no. Hem de redactar un treball de final de grau del segle XXI (no de l’època barroca) que pretén transmetre un missatge de manera clara i precisa. Per tant, cal evitar el llenguatge artificiós, que té una funció més aviat decorativa i que sovint entorpeix la lectura.
Les frases, que siguin curtes i que, en la mesura del possible, segueixin l’ordre neutre de l’oració (subjecte-verb-complements). Això ens portarà a evitar les oracions passives i les subordinades excessivament llargues (unes són poc naturals i les altres potser ens fan perdre el fil del tema).
Ara bé, mirem de no escurçar-les recorrent a nominalitzacions (substantius que provenen de verbs) perquè, si bé és cert que fan que una oració sigui més curta, en compliquen la comprensió (les formes verbals són millors a l’hora d’exposar una informació). Per exemple, “la publicació dels llibres va suposar la indignació de la classe política” es pot fer més comprensible amb “els llibres que van publicar van fer que la classe política s’indignés”.
4. Llenguatge específic i concís
D’altra banda, hem de procurar utilitzar un llenguatge específic i bandejar els mots comodí. Així, en comptes de fer servir paraules “buides” com cosa, fets o tema (“la cosa va ser que havien trobat ADN seu al lloc dels fets”), optem per d’altres de més concretes (“la solució / la prova definitiva va ser que havien trobat ADN seu al lloc de l’assassinat”). També és molt recurrent fer anar el verb comptar del dret i del revés, quan podríem ser molt més específics.
Una altra tendència que se sol detectar en les redaccions són els complements prescindibles: de vegades, el que podem dir en dues paraules ho allarguem innecessàriament sense aportar cap informació rellevant. “Va morir a la ciutat de Barcelona a l’edat de 89 anys” es pot dir amb menys mots: “Va morir a Barcelona amb 89 anys”. O un altre exemple: “va procedir a la lectura” es pot simplificar perfectament amb “va llegir”.
5. La puntuació, una aliada
Si ets dels incondicionals de les oracions subordinades, la puntuació ha de ser la teva eina de redacció de capçalera perquè ens ajuda a deixar més clar el contingut de les frases i en facilita la lectura. De vegades volem introduir un incís a un enunciat i, alhora, en volem fer un aclariment (i, fins i tot, pot ser que necessitem remarcar alguna cosa d’aquest aclariment).
En aquests casos la coma és ideal, però per fer més evident la jerarquia de cada apartat (què penja de què), no hem d’oblidar-nos del punt i coma, el guió llarg o els parèntesis.
De moment, et donem aquests consells per encarar la redacció del TFG. En vindran més, però, mentrestant, oi que ja t’hi atreveixes més?