Sovint sentim juristes i experts en dret parlar en termes jurídics als mitjans de comunicació. També, sovint, fan servir termes o estructures que, encara que no ens n’adonem (o encara que no se n’adonin ells) no són correctes en català. Moltes vegades, aquests errors són fruit de fer una traducció literal del castellà o de no conèixer els termes en català i intentar “catalanitzar” el terme castellà. El català i el castellà són llengües molt properes, la qual cosa afavoreix encara més aquest tipus de fenomen. El fet que la majoria de sentències emeses a Catalunya es redactin en castellà (el 2017 només el 8,2 % es van redactar en català) tampoc afavoreix la “salut” del català en l’àmbit judicial.
Per tal que el nostre llenguatge jurídic, a part de ser precís i exacte, sigui clar i entenedor, cal que tinguem uns quants conceptes clars. La manera més eficaç per fer-ho, és veure les diferències entre el llenguatge jurídic castellà i el català. A continuació, presentem les diferències més significatives que hem extret dels Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català de la Generalitat de Catalunya, així com exemples que també ens ofereixen aquests criteris.
Futur i formes de subjuntiu
En castellà es fa servir el futur d’obligació en textos normatius i a vegades, també, els temps del subjuntiu. En català, en canvi, s’entén que la llei és vigent en el moment que es llegeix i, per tant, fem servir formes verbals en present. L’obligació també es pot expressar a través de la perífrasi verbal d’obligació haver de + infinitiu en present.
Los datos de carácter personal objeto de tratamiento no podrán usarse para finalidades incompatibles con aquellas para las que los datos hubieran sido recogidos. No se considerará incompatible el tratamiento posterior de éstos con fines históricos, estadísticos o científicos.
Les dades de caràcter personal objecte de tractament no es poden utilitzar per a finalitats incompatibles amb aquelles per a les quals les dades hagin estat recollides. No es considera incompatible el tractament posterior d’aquestes dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques.
Los datos de carácter personal serán exactos y puestos al día de forma que respondan con veracidad a la situación actual del afectado.
Les dades de caràcter personal han de ser exactes i posades al dia de manera que responguin amb veracitat a la situació actual de l’afectat.
Passiva
En català, evitem l’ús de la veu passiva.
Las condiciones son fijadas en el artículo 3
L’article 3 fixa les condicions.
Se establecerán las condiciones y procedimientos […]
Les condicions i els procediments s’estableixen […] / s’han d’establir […]
[…] en los términos establecidos en este artículo.
En els termes que estableix aquest article.
Gerundi
En català, només podem fer servir el gerundi quan expressem una acció simultània o anterior al verb de l’oració principal. Per tant, per als usos següents que trobem en castellà, cal buscar una altra solució per al català.
Gerundi especificatiu o de relatiu
Podrán pedir anotación preventiva el que en cualquier juicio obtuviese sentencia ejecutoria condenando al demandado, y el que, demandando en juicio ordinario el cumplimiento de cualquier obligación, obtuviera, con arreglo a las leyes, providencia ordenando el secuestro o prohibiendo la enajenación de bienes inmuebles.
Poden demanar l’assentament preventiu el qui en qualsevol judici obtingui una sentència executòria que condemni el demandat i el qui, havent demandat en judici ordinari el compliment de qualsevol obligació, obtingui, d’acord amb les lleis, una provisió que ordeni el segrest o que prohibeixi l’alienació dels béns immobles.
Gerundi de posterioritat
La anotación preventiva de legados podrá hacerse por convenios entre las partes o por mandato judicial, presentando al efecto en el Registro el título en que se funde el derecho del legatario.
L’anotació preventiva de llegats es pot fer per conveni entre les parts o per manament judicial i a aquest efecte s’ha de presentar al Registre el títol en què es fonamenta el dret del legatari.
Gerundi final
Cuando hubiere de hacerse la anotación de legados o de derecho hereditario por mandato judicial, acudirá el interesado al Juez o Tribunal competente exponiendo su derecho, presentando los títulos en que se funde y señalando los bienes que pretenda anotar.
Si s’ha de fer l’anotació de llegats o de dret hereditari per manament judicial, la persona interessada ha de comparèixer davant del jutge o del tribunal competent per exposar-li el seu dret, per presentar-li els títols en què es fonamenti i per assenyalar-li els béns que vol anotar.
Equivalències entre castellà i català
Al títol d’aquesta entrada ja fem referència a algunes paraules que sentim a dir molt a les tertúlies i que no són correctes. A continuació fem una llista dels termes que potser poden crear més confusió o, pel fet de ser força diferents en català i castellà, ens poden fer dubtar.
Recursos
Si voleu informació més a fons sobre com escriure textos normatius i jurídics en català, podeu consultar els recursos següents:
- Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català de la Generalitat de Catalunya
- Curs en línia d’autoaprenentatge de llenguatge jurídic
- Justiterm (base de dades terminològica de llenguatge jurídic i administratiu en català i castellà
- Cercador de terminologia jurídica
- Models de formularis jurídics del CICAC