El català té 510 paraules noves. Sí, sí, 510: youtuber, facebooker, espòiler, brànding, cercatendències, surimi, kombutxa són termes nous d’aquesta llarga llista. Segurament ja els feies servir en el teu dia a dia; ara, a més, estan recollits com a neologismes. T’ho expliquem.
El Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana, és l’ens encarregat de la normalització de neologismes i, entre el 2018 i el 2019, ha fet molta feina: ha normalitzat 510 termes que el dia 7 d’octubre d’aquest any han aparegut publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Això vol dir que, amb solemnitat inclosa, tot aquest reguitzell de neologismes passen a formar part del vocabulari normalitzat del català.
Què és un neologisme?
El món és canviant i, tot sovint, ens trobem amb realitats noves. També ens trobem productes nous, menjars nous, sensacions noves, etc. Tot el que és nou necessita un nom nou i aquí és on apareixen els neologismes. Els neologismes són paraules noves que s’incorporen a la llengua i que o bé es formen a partir d’una paraula en una altra llengua (un manlleu) o a través dels mecanismes propis de la llengua de formació de mots.
El Termcat s’encarrega de trobar els neologismes, analitzar-los i normalitzar-los. Així, tots sabrem com hem d’anomenar aquestes realitats noves que sorgeixen. Per tant, tot i que encara no els trobareu al DIEC, el primer pas, la normalització, ja està feta.
Els nous termes són d’àmbits molt diversos: informàtica, els sistemes d’informació, la meteorologia, l’empresa i el màrqueting, la sexualitat i la zoologia, entre d’altres. Els termes nous, així com tota la base de dades terminològica del Termcat, els pots consultar a la Neoloteca i a Cercaterm. Aquí te’n deixem una petita mostra:
kombutxa n m
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris i llevats en una infusió de te verd o negre amb sucre.
matxa n m
Te verd japonès en pols que s’obté de les fulles, netes del pecíol i la nervadura, de plantes cultivades temporalment a l’ombra, que produeix una infusió molt refrescant, amb un contingut de teïna elevat i amb un gust intens, lleugerament amargant però amb un punt de dolçor, que se sol prendre en la cerimònia del te.
surimi n m
Producte alimentari de textura gelatinosa elaborat amb una pasta procedent de carn de peix blanc i de vegades d’aviram a la qual s’afegeixen additius i condiments, que s’utilitza per a fer succedanis de peix o marisc i, en general, per a elaborar menjar processat.
iuzu n m
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.
drets dels animals n m pl
Conjunt de drets essencials reconeguts a animals que els garanteixen una vida digna conforme a la seva naturalesa.
gestació per substitució n f
Procés en què una dona gesta un infant destinat a ser criat com a fill per algú altre.
contracte de llicència n m
Contracte en virtut del qual el titular d’un dret autoritza algú altre a explotar aquest dret d’acord amb unes condicions determinades, sigui per a la fabricació, l’aprofitament o l’ús d’una cosa.
empoderament n m
Procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
enginyeria social n f
Conjunt de mesures planificades destinades a aconseguir un canvi social i a regular el desenvolupament i el comportament futur d’una societat o d’un grup social determinat.
poder dur n m
Poder d’un actor internacional basat en la coerció.
poder suau n m
Poder d’un actor internacional basat en la convicció, la seducció i la persuasió.
botiga insígnia n f
Botiga de disseny acurat, generalment de grans dimensions i situada en un edifici significatiu o en un lloc emblemàtic d’una ciutat, que té com a objectiu prioritari transmetre els valors de la marca o l’empresa que representa i promoure’n la imatge.
brànding n m
Disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica de marques a fi d’aconseguir que tinguin una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat.
criptomoneda n f
Moneda digital independent de qualsevol autoritat que basa la seva seguretat en mecanismes criptogràfics i de consens entre els usuaris.