Blog de Llengües

UAO CEU Blog Community

Universitat Abat Oliba CEU

Commemorem l’Any Fabra

“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”
Pompeu Fabra

 

Per què s’ha d’escriure ç al final d’estruç? Per què no podem escriure lo que passa i hem de dir el que passa? I els pronoms febles, qui ho diu que hagin de ser tan difícils de combinar? El responsable de tot això i de la normativització del català modern tal com l’entenem ara és el mestre Pompeu Fabra. Gràcies a la seva tasca lingüística, el català va deixar de ser tan sols una llengua familiar molt dividida en els diferents dialectes i va esdevenir una llengua de cultura amb una codificació actualitzada i estandarditzada equiparable a la resta de llengües europees. Aquest any se’n sentirà a parlar, i molt.

 

Any Pompeu Fabra

El Govern de Catalunya ha acordat dedicar l’any 2018 a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra (1868-1948). Durant aquest any s’organitzaran tot d’activitats arreu del territori en memòria i reconeixement del lingüista i gramàtic per excel·lència. La UAO CEU se suma a aquesta commemoració i farem difusió a la nostra comunitat universitària de tots els actes centrals i hi prendrem part.

Com recorda el comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, a la pàgina web creada amb motiu d’aquesta efemèride, la commemoració coincideix amb el 150è aniversari del naixement del lingüista i amb el 100è aniversari de la publicació de la Gramàtica catalana (1918).  A la web hi trobareu la biografia i les obres de Pompeu Fabra, així com una agenda on podeu consultar totes les activitats que se celebraran.  A continuació us presentem una llista de les activitats que us poden despertar mes interès i us fem un breu resum (i tan breu!) de la vida i obra de Pompeu Fabra.

 

Activitats

Ruta Pompeu FabraBarcelona

Ruta Pompeu Fabra Prada

V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”

 

Pompeu Fabra. Figura i obra

Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia l’any 1868. De jove va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona, on es va fer amb un grup de joves intel·lectuals modernistes que integraven la revista L’Avenç i que tenien una profunda inquietud per la llengua pròpia. A través d’aquesta revista, Fabra va iniciar una campanya a favor d’un sistema gramatical i ortogràfic funcional, que s’assimilés a l’idioma parlat i sense ser castellanitzat; volia un sistema que s’emmirallés en la llengua viva, parlada i moderna. Va fer conferències i cursos durant els anys següents per tal de donar a conèixer les seves propostes lingüístiques fins que, el 1902, es va traslladar a Bilbao, on va ocupar una càtedra de química a l’Escola d’Enginyers d’aquesta ciutat.

Al País Basc, la seva tasca lingüística no es va aturar. El 1906 va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua, que es va celebrar a Barcelona. Val la pena recordar d’on va néixer l’interès de Fabra per la llengua pròpia. Un dia, molt abans d’iniciar la seva tasca com a lingüista, escrivia una carta als seus nebots. La carta la va començar a escriure en castellà, però tot just després d’escriure “Queridos sobrinos” es va adonar de com n’era, de poc natural, expressar-se en aquella llengua amb els seus nebots, amb qui sempre parlava en català. Va ser llavors quan va decidir escriure’ls la carta en la seva llengua.

El 1912 Fabra va tornar a Barcelona, cridat pel govern de la Diputació, per ocupar una càtedra de llengua catalana i per participar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A partir d’aquest fet, comencen a publicar-se els seus treballs més importants. L’any 1913 publica les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 la Gramàtica catalana, vigent fins al 2016. La seva obra de codificació i modernització de la llengua es completa l’any 1932 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana. Val a dir que, tot i l’oposició inicial de molts escriptors de renom, la seva obra va tenir una gran acceptació general.

Durant la Guerra Civil, Fabra es va haver d’exiliar a França amb la família. S’estableix a Prada, al Rosselló, on la vida era dura i austera. El 1948 hi mor. L’any 1956 es va publicar pòstumament la seva darrera obra, la Gramàtica catalana (1956), una obra adreçada a mestres i escrita a l’exili.

 

 

Voleu veure què en sabia, la gent, de Pompeu Fabra, l’any 1978? Mireu aquest vídeo de l’arxiu de TVE Catalunya en què ens fan un repàs de la seva tasca i la influència que ha tingut en la llengua i la societat actuals.

 

 

 

Particípa, deja tu comentario:


Suscribirse por e-mail

  • RSS
  • Delicious
  • Digg
  • Facebook
  • Twitter
  • Linkedin
  • Youtube

Cursos d’idiomes 2

Estem a punt d’anar-nos-en de vacances, però ja tenim a ...

*Aute, *fallo, *malt

Sovint sentim juristes i experts en dret parlar en termes ...

Pompeu Fabra. Una ll

Des del blog de Llengües us hem informat que el ...

Apunta't als cursos

Si encara no saps què fer aquest estiu, apunta't als ...

Celebrem Sant Jordi

A la UAO CEU aquest 2018 hem celebrat la diada ...

Cursos d’idiomes 2

Estem a punt d’anar-nos-en de vacances, però ja tenim a ...

*Aute, *fallo, *malt

Sovint sentim juristes i experts en dret parlar en termes ...

Pompeu Fabra. Una ll

Des del blog de Llengües us hem informat que el ...

Apunta't als cursos

Si encara no saps què fer aquest estiu, apunta't als ...

Celebrem Sant Jordi

A la UAO CEU aquest 2018 hem celebrat la diada ...