Blog de Llengües

UAO CEU Blog Community

Universitat Abat Oliba CEU

Commemorem l’Any Fabra

“Treballeu, i treballeu cada dia, perquè el conreu d’una llengua no es pot abandonar mai”
Pompeu Fabra

 

Per què s’ha d’escriure ç al final d’estruç? Per què no podem escriure lo que passa i hem de dir el que passa? I els pronoms febles, qui ho diu que hagin de ser tan difícils de combinar? El responsable de tot això i de la normativització del català modern tal com l’entenem ara és el mestre Pompeu Fabra. Gràcies a la seva tasca lingüística, el català va deixar de ser tan sols una llengua familiar molt dividida en els diferents dialectes i va esdevenir una llengua de cultura amb una codificació actualitzada i estandarditzada equiparable a la resta de llengües europees. Aquest any se’n sentirà a parlar, i molt.

 

Any Pompeu Fabra

El Govern de Catalunya ha acordat dedicar l’any 2018 a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra (1868-1948). Durant aquest any s’organitzaran tot d’activitats arreu del territori en memòria i reconeixement del lingüista i gramàtic per excel·lència. La UAO CEU se suma a aquesta commemoració i farem difusió a la nostra comunitat universitària de tots els actes centrals i hi prendrem part.

Com recorda el comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra, a la pàgina web creada amb motiu d’aquesta efemèride, la commemoració coincideix amb el 150è aniversari del naixement del lingüista i amb el 100è aniversari de la publicació de la Gramàtica catalana (1918).  A la web hi trobareu la biografia i les obres de Pompeu Fabra, així com una agenda on podeu consultar totes les activitats que se celebraran.  A continuació us presentem una llista de les activitats que us poden despertar mes interès i us fem un breu resum (i tan breu!) de la vida i obra de Pompeu Fabra.

 

Activitats

Ruta Pompeu FabraBarcelona

Ruta Pompeu Fabra Prada

V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”

 

Pompeu Fabra. Figura i obra

Pompeu Fabra va néixer a la vila de Gràcia l’any 1868. De jove va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona, on es va fer amb un grup de joves intel·lectuals modernistes que integraven la revista L’Avenç i que tenien una profunda inquietud per la llengua pròpia. A través d’aquesta revista, Fabra va iniciar una campanya a favor d’un sistema gramatical i ortogràfic funcional, que s’assimilés a l’idioma parlat i sense ser castellanitzat; volia un sistema que s’emmirallés en la llengua viva, parlada i moderna. Va fer conferències i cursos durant els anys següents per tal de donar a conèixer les seves propostes lingüístiques fins que, el 1902, es va traslladar a Bilbao, on va ocupar una càtedra de química a l’Escola d’Enginyers d’aquesta ciutat.

Al País Basc, la seva tasca lingüística no es va aturar. El 1906 va participar al Primer Congrés Internacional de la Llengua, que es va celebrar a Barcelona. Val la pena recordar d’on va néixer l’interès de Fabra per la llengua pròpia. Un dia, molt abans d’iniciar la seva tasca com a lingüista, escrivia una carta als seus nebots. La carta la va començar a escriure en castellà, però tot just després d’escriure “Queridos sobrinos” es va adonar de com n’era, de poc natural, expressar-se en aquella llengua amb els seus nebots, amb qui sempre parlava en català. Va ser llavors quan va decidir escriure’ls la carta en la seva llengua.

El 1912 Fabra va tornar a Barcelona, cridat pel govern de la Diputació, per ocupar una càtedra de llengua catalana i per participar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. A partir d’aquest fet, comencen a publicar-se els seus treballs més importants. L’any 1913 publica les Normes ortogràfiques, el 1917 el Diccionari ortogràfic i el 1918 la Gramàtica catalana, vigent fins al 2016. La seva obra de codificació i modernització de la llengua es completa l’any 1932 amb la publicació del Diccionari general de la llengua catalana. Val a dir que, tot i l’oposició inicial de molts escriptors de renom, la seva obra va tenir una gran acceptació general.

Durant la Guerra Civil, Fabra es va haver d’exiliar a França amb la família. S’estableix a Prada, al Rosselló, on la vida era dura i austera. El 1948 hi mor. L’any 1956 es va publicar pòstumament la seva darrera obra, la Gramàtica catalana (1956), una obra adreçada a mestres i escrita a l’exili.

 

 

Voleu veure què en sabia, la gent, de Pompeu Fabra, l’any 1978? Mireu aquest vídeo de l’arxiu de TVE Catalunya en què ens fan un repàs de la seva tasca i la influència que ha tingut en la llengua i la societat actuals.

 

 

 

Particípa, deja tu comentario:


Suscribirse por e-mail

  • RSS
  • Delicious
  • Digg
  • Facebook
  • Twitter
  • Linkedin
  • Youtube

Apunta't als cursos

Si encara no saps què fer aquest estiu, apunta't als ...

Celebrem Sant Jordi

A la UAO CEU aquest 2018 hem celebrat la diada ...

Convocatòria dels a

L’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha ...

Una nova eina per al

El tres de maig del 2011 el diari més venut ...

Bretxa salarial, bre

#comendiem de la diferència de sou entre els homes i ...

Apunta't als cursos

Si encara no saps què fer aquest estiu, apunta't als ...

Celebrem Sant Jordi

A la UAO CEU aquest 2018 hem celebrat la diada ...

Convocatòria dels a

L’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha ...

Una nova eina per al

El tres de maig del 2011 el diari més venut ...

Bretxa salarial, bre

#comendiem de la diferència de sou entre els homes i ...