Aida Tura entrevista a Albert Maruny, professor de la UAO CEU, soci cofundador de l’agència Ideatik i director de Escuela Internacional de Protocolo de Barcelona. Albert és, juntament amb el professor Xavier Casado, el responsable de la direcció dels premis GoliADs UAOCEU Awards, que organitzen anualment els alumnes del grau en Publicitat i RP en el marc de l’assignatura d’Organització d’Esdeveniments i Protocol.
Albert, poc més d’un mes per la pròxima edició del GoliADs. Com descriuries aquests premis?
Els premis de l’esforç, la feina ben feta, la dedicació i la il·lusió. A més de ser cada vegada més transcendents, considerats i tinguts en compte dins el món de la comunicació institucional i corporativa. A més, permeten als organitzadors treballar, dins els estudis universitaris, en l’organització íntegra d’un esdeveniment en l’àmbit professional com fem els que ens dediquem a les relacions públiques i el protocol.
Quin significat tenen per a tu aquests trofeus?
Són com un fill. Els vaig veure parir, començar a caminar, evolucionar i créixer. Em fan sentir especialment orgullós pel fet de veure com s’il·lusionen, edició darrera edició, els ADvids (alumnes) organitzadors. A més, la implicació del personal docent i no docent dins la UAO CEU és total i això fa que em senti molt recolzat.
Què has après durant tots aquests anys com a professor dels alumnes que preparen aquest esdeveniment?
No ens veiem en aquest cas com a professors. Sempre diem que som directors d’orquestra amb una doble finalitat: conduir els tempos i necessitats i cobrir les esquenes dels ADvids. No imposem res, volem que decideixin, proposin, s’equivoquin i plantegin solucions. Només intervenim en cas que no quedi cap altra opció. També tractem que els alumnes puguin veure situacions reals de «jefes» amb els que es podran trobar en el moment que comencin la seva vida professional posant-los en diverses tessitures.
Com es presenten aquest any?
Com sempre amb molta il·lusió per part dels organitzadors. Aquest any organitzar els GoliADs no és gens fàcil: 13 alumnes han de fer la tasca que tradicionalment han desenvolupat 40, 30 o 20 ADvids en les edicions anteriors. La implicació i l’esforç aquest any es multiplica per molt. La feina feta fins ara, que és molta i molt bona, és molt productiva i efectiva.
Explica’ns alguna anècdota…
En aquestes onze edicions, n’hi ha moltes i totes, sense excepció, les recordo amb molt bon record. Però si n’haig d’explicar una… el casament escenificat a dos alumnes només acabar la gala de la tercera edició, la de l’any 2009. Ells eren parella i em van demanar que escenifiqués ser el capità que, dins el vaixell, té aquesta potestat. Ara, 8 anys després, la parella és cada cop més ferma i ja fa uns quants que van donar el pas de viure junts.
Què destacaries d’aquests guardons?
Infinitat de coses però en destacaré tres. La primera és que des de ja fa uns quants anys, algunes revistes sectorials de comunicació tenen en compte els GoliADs quan elaboren els llistats de les agències de publicitat més guardonades situant-nos al mateix nivell de festivals com El Sol o Cannes, entre d’altres. La segona, la definició que va fer Claudi Alsina, antic secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya al dir que els GoliADs «són la mostra més gran de creativitat del panorama universitari«. I la tercera, les cares conegudes que assisteixen a la gala. Parlem de Luis del Olmo, Julia Otero, Jordi Évole, Risto Mejide, Manel Fuentes, Òscar Dalmau, Àngel Llàcer, Jordi Basté, Lluís Amiget, Víctor Amela, Ima Sanchís, Lluis Bassat i un llarg etcètera; i d’altres que per agenda no ens poden acompanyar físicament però sí virtualment com per exemple Mercedes Milà, Patricia Conde, Pablo Motos, Andreu Buenafuente, Michael Robinson, Gemma Nierga, Pepa Bueno i Iñaki Gabilondo.
Com vius la nit de la gala?
Amb una barreja d’emoció i molts nervis. Reconec que, edició darrera edició, em cau la bava amb els ADvids i el resultat de la gala que és conseqüència de 3,5 mesos de feina prèvia molt intensa. Diré una cosa que mai he fet pública fins ara: Després de cada gala he plorat d’alegria.
Què et passa pel cap quan escoltes la paraula GoliADs?
Reconeixement. Feina ben feta. Il·lusió. Emoció. Implicació. Treball en equip. Professionalitat. COMUNICACIÓ EN MAJÚSCULES I PER EXCEL·LÈNCIA.
Com els veus d’aquí a 10 anys?
Diré primer que en començar amb aquesta aventura el curs acadèmic 2006-07, vaig posar-me data de caducitat al capdavant dels mateixos juntament amb el Xavier Casado. Pensava deixar-ho a la X edició. I ja estem a l’edició XI i continuo al peu del canó. El passat juny des de la UAO CEU vàrem organitzar un homenatge als 500 ADvids, ara ja GoliADs, que han protagonitzat les 10 primeres edicions. Tot i el desgast, que impliquen, sentir frases com «ha estat la millor experiència de la carrera» o «tornaria a repetir l’experiència» animen a seguir. Molts cops em plantejo que arriba el moment que gent més jove es posi al capdavant i fins i tot tinc clar quins són els professionals han de prendre el timó, però al final costa deixar anar la criatura creada. Molts cops visualitzo que assisteixo a la gala com un convidat més i sóc conscient que arribarà aquest moment. En el cas que perdi la il·lusió, la motivació o la pèrdua d’energia i desgast que suposen sigui una càrrega serà el moment de passar el testimoni. Tant de bo pugui involucrar-me com fins ara fins a l’edició XX. Ja serà l’any 2026 i jo ja tindré 59 anys, crec que ja sí que serà hora de tenir menys càrregues.
Per finalitzar… Quin consell donaries als alumnes que els hi tocarà preparar les pròximes edicions?
Mai m’ha agradat donar consells a no ser que me’ls demanin. Però si fos el cas, els diria que treballin com ho han fet totes les generacions d’ADvids per superar-se edició darrera edició, sense tenir por a equivocar-se, buscar solucions i prendre decisions.
Aida Tura, estudiant de Publicitat i RP a la Universitat Abat Oliba CEU
Molt bona feina Aida, bravo!
Moltíssimes gràcies, ha sigut un plaer poder-te entrevistar!