Entrevistem a Carlota Molas, doble llicenciada en Publicitat i RP i ADE

Carlota, moltes gràcies per dedicar-nos el teu temps a respondre aquestes preguntes. Explica’ns la teva projecció laboral. Què fas actualment?

Actualment estic treballant en una empresa de Comunicació i Relacions Públiques, Q&A imagen y contenidos. És una agència petita però polivalent en la qual he pogut endinsar-me, no només en el món comunicatiu, sinó també en altres sectors interessants gràcies a la diversitat de negocis pels quals treballem. La comunicació és una professió apassionant i espero poder-hi treballar durant molts més anys, tot i que també m’agradaria conèixer altres enfocaments de comunicació menys empresarials i més polítics i institucionals. D’altra banda, també estic gestionant un bar familiar ubicat a Barcelona, el bar Venezia.

Carlota Molas, la protagonista avui de l’entrevista en profunditat.

 Com descriuries el dia a dia de Carlota?

Tots els dies són bastant diferents, fet que agraeixo, ja que no m’agradaria caure en la rutina. Depenent dels clients i l’època de l’any, els dies són més o menys caòtics. Hi ha temporades en les que els dies els passes al despatx i d’altres en que vas amunt i avall, d’acte en acte. Gestionar comptes de diferents clients et permet treballar en un ventall ampli d’esdeveniments, des de seminaris amb acadèmics fins a conferències amb personatges molt rellevants, passant per actes institucionals de gran ressò mediàtic. Un cas concret seria, per exemple, l’Esmorzar d’Escriptors de l’Hotel Regina que se celebra per Sant Jordi.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Crec que la comunicació és apassionant i tenir la sort de poder treballar en aquest sector és ja tot un privilegi.

M’agrada poder participar en la comunicació d’empreses molt diverses per poder aprendre de cada una d’elles. M’agrada tenir la oportunitat d’adquirir responsabilitats i tenir capacitat de decisió per créixer no només professionalment sinó també a nivell personal. L’estratègia que hi ha darrere de tota comunicació, el control del timing i el joc en la redacció del contingut final són, segurament, els aspectes que més m’atrauen actualment.

Quines són les condicions i aptituds més important per desenvolupar aquesta feina L’anglès és vital, no?

En aquest punt m’agradaria diferenciar les condicions que considero intrínseques de tota professió, principalment la predisposició i proactivació, de les que fan referència al sector de la comunicació. Del segon grup, destacaria que és necessari tenir, òbviament, dots de comunicació bàsics, tant orals com escrits; no tenir por de parlar per telèfon, gestionar bé el cara a cara i estar al dia tant de les noticies d’actualitat com de les últimes eines tecnològiques i de comunicació/màrqueting/PR del mercat. Per altra banda, l’anglès és cada vegada més essencial. Si bé és cert que pots treballar a Barcelona amb normalitat sense conèixer l’idioma, també és igualment cert que si el domines pots aconseguir més clients, obrir noves portes i sortir-te’n amb més facilitat davant de qualsevol situació i context. En el meu cas, gràcies al domini de l’idioma, tinc l’oportunitat d’entrevistar a les persones més rellevants a nivell internacional en l’àmbit educatiu i de les noves tecnologies, com Sir Ken Robinson, Howard Gardner o Roger Schank.

 Podries dir que has aconseguit realitzar un somni o part d’ell?

Podria dir que em sento en el camí idoni per aconseguir el meu somni o, com a mínim, un d’ells, per la qual cosa estic molt satisfeta. Espero sempre perseguir els meus somnis per poder avançar en la meva trajectòria professional i no estancar-me en els idearis del passat.

A Q&A, el teu cap és un ex-professor teu, Xavier Casado. Què tal és treballar amb en Xavi?

Ara em poses en un compromís… És broma! Tots els alumnes que hagin tingut a en Xavi com a professor es poden imaginar que és una persona amb la qual és fàcil treballar pel seu caràcter proper. Compartim un molt bon ambient laboral que cal sempre acompanyar amb treball constant i feina ben feta. D’ell he adquirit molts coneixements i he tingut l’oportunitat d’agafar responsabilitats i prendre decisions, el camí més ràpid i ferm per créixer professionalment.

 Veus molt diferent la Comunicació i les RP del que es veu a classe?

Personalment crec que en Xavier Casado i l’Albert Maruny són dos professors que saben vincular la teoria a la pràctica, és a dir, al món laboral. En tota assignatura és necessària una base teòrica, sempre i quan estigui contextualitzada a la realitat. Tot i així, hi ha molts elements professionals que no es poden explicar dins d’una aula, s’han de viure. Crec que en la classe de Comunicació i Relacions Públiques ens han donat les eines suficients per poder ser competents en una professió dins d’aquest sector.

 Al vostre sector, esteu denotant aquesta millora econòmica de la que parlen els polítics? Crec que és una millora relativa, que no es nota encara en el dia a dia. Nosaltres treballem amb moltes start-ups, empreses que no han recorregut suficient camí com per tenir un coixí i que, per tant, són més reticents a l’hora d’invertir en comunicació. Tot i així, pot sorprendre que siguin justament aquestes les empreses que més conscients són dels beneficis que els poden aportar treballar amb una agència de comunicació i relacions públiques, mentre altres empreses amb més treballadors i recorregut sovint disminueixen el pressupost en aquest sector, menystenint el que una bona comunicació podria aportar a la seva empresa.

 Què va ser el més important que vas aprendre a Publicitat i RP?

Que els temps canvien molt ràpid i les noves tecnologies es queden obsoletes en qüestió de mesos. Que les fórmules del passat poden no servir en el futur i que hem de ser prou hàbils i creatius per saber, en cada moment, quina és la millor manera d’aconseguir el que la professió et demana.

 Pregunta obligada: com a alumna vas ser part organitzadora dels GoliADs de la 7a edició. Possiblement fou l’edició més prolífica en quan a contingut audiovisual i la que més patrocini va aconseguir. Què opines d’aquesta experiència?

En tinc un record molt bonic: de les amistats que es van forjar, de la feina feta i gaudida, de l’esforç bolcat durant tants mesos, de la gratificació final de veure fet realitat un treball d’equip… Crec que és una experiència única que t’acosta al món laboral i et dóna confiança per entrar amb peu ferm a la realitat professional.

Per tancar l’entrevista, un consell pels nostres alumnes de Publicitat i RP?

Que no tinguin por a no saber quin és el camí professional que realment volen pel seu futur, que es llencin a treballar amb passió en el que més els agradi i que vagin guiant la seva projecció professional a mesura que vagin aprenent de tot allò que els envolta.

Carlota, moltes gràcies de nou. Des del bloc de Comunicació, Publicitat i RP et desitgem que tinguis un meravellós futur en aquest món. Estem segurs que reuneixes totes les condicions per aconseguir grans fites. Fins a la propera.

Post relacionados

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *