Si és hora de triar neologisme, és senyal que s’acaba l’any i s’acosten les vacances. Aquesta vegada la tria és difícil!
En un any que ha tornat a estar marcat per la pandèmia de la covid-19, la terminologia relativa a aquest virus i, sobretot, a les vacunes, no ha parat de créixer. Tot i això, hi ha hagut altres temes que han ocupat moltes pàgines d’actualitat i, necessàriament, han creat nova terminologia. Si la realitat que vivim cada vegada canvia més de pressa, vol dir que ens hem d’afanyar a trobar noves maneres d’anomenar-la.
Recordem que un neologisme és una “unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua”. És a dir, un terme de nova creació que defineix un concepte que fins ara no existia, o no s’havia definit, i que tant es pot crear a partir de paraules ja existents a la llengua com a partir d’una paraula en una llengua estrangera. Així, doncs, les paraules candidates a ser el neologisme de l’any són les següents:
ANTIVACUNES m. i f. i adj. Persona que està en contra de les vacunes perquè en qüestiona l’efectivitat o considera que poden ser perjudicials per a la salut.
CISGÈNERE m. i f. i adj. Persona en què la identitat de gènere que sent com a pròpia coincideix amb la que se li ha assignat en néixer.
CRONIFICAR v. tr. Fer esdevenir crònica alguna cosa, especialment una malaltia.
DISFÒBIA f. Aversió envers una persona discapacitada.
DISTÒPIC -A adj. Relatiu a una societat futura imaginària organitzada d’una manera opressiva o totalitària.
EDATISME m. Actitud discriminatòria envers una persona per la seva edat, especialment en el cas de persones d’edat avançada.
MONODOSI f. Dosi continguda en un medicament envasat individualment, destinada a prendre’s d’una sola vegada.
NEGACIONISME m. Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
PODCAST m. Fitxer de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió per Internet.
PRESENCIALITAT f. Estat de l’activitat o de la persona que és present en un lloc determinat.
Pots votar fins al 19 de desembre a www.neologisme.cat. El dia 20 de desembre es farà públic el neologisme guanyador.
El Neologisme de l’any és una iniciativa de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (OBNEO) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Els anys anteriors els neologismes guanyadors han estat: estelada (2014), dron (2015), vegà/vegana (2016), cassolada (2017), sororitat (2018), emergència climàtica i animalista (2019), i coronavirus (2020).
Novetats al DIEC
D’altra banda, també coincidint amb el final de l’any, l’Institut d’Estudis Catalans ha anunciat quines paraules entren al Diccionari de la llengua catalana i quines es modifiquen aquest 2021. Enguany, hi han entrat 100 paraules noves i se n’han modificat 239. Les incorporacions i els canvis es faran a la versió en línia del DIEC.
En aquest enllaç es poden consultar amb detall, però les més rellevants han estat la inclusió de coronavirus, covid i cribratge, i adjectius que provenen de participis de passat i que tenen un significat diferent del del verb: uniformat, viatjat, viscut, fotut, cardat o fumut.
Pel que fa a les modificacions, n’hi ha que han afegir sentits a paraules que ja hi havia al diccionari però per a les quals no es recollia aquest significat: clatellada («fet de cobrar a algú una quantitat de diners excessiva»), aforament («nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat»), còmplice («persona que té avinença amb una altra»), ferro («corrector dental») o reticent («que mostra reticència»).