El tres de maig del 2011 el diari més venut a Catalunya, La Vanguardia, va posar en marxa la seva edició en paper en català. De fet, involuntàriament, va coincidir amb una de les notícies més important de la dècada: la mort de Bin Laden. Des de llavors, l’equip de redacció, encapçalat pel responsable de qualitat lingüística, Magí Camps, ha treballat uns criteris de redacció i d’estil que ara han quedat recollits al Llibre d’estil de La Vanguardia que publica Libros de Vanguardia i que el dimarts 20 de febrer es va presentar a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans.
El Servei de Llengües de la UAO CEU va voler ser present en aquest acte, atesa la importància que aquest llibre d’estil té per a una mitjà de comunicació com La Vanguardia, per a futurs periodistes i, també, per als usuaris de la llengua en general. La presentació va anar a càrrec de Magí Camps, que, a banda de ser el coordinador del llibre d’estil, és membre de la Secció Filològica de l’IEC; de Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC; de Màrius Carol, director de La Vanguardia, i de Quim Monzó, col·laborador del diari i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2018.
La Vanguardia és un diari que va néixer en castellà, llengua per a la qual el 2004 ja va editar un llibre d’estil. Des de la introducció del català el 2011 a través d’un sistema de traducció que combina la traducció automàtica i la postedició, els redactors del diari han pogut triar en quina llengua escriuen els seus articles. Màrius Carol donava la dada que, actualment, la meitat de la redacció tria el català com a primera llengua i l’altra meitat, el castellà. Així, articulistes com Quim Monzó, Pilar Rahola o Màrius Serra escriuen les seves peces en català.
Durant el seu parlament, Magí Camps va voler remarcar les tres característiques que defineixen el model de llengua del llibre d’estil: és normatiu (respecta les directrius de l’IEC), clar (fa prevaler la informació) i flexible (s’adapta a l’actualitat). Tot seguit, ens va presentar uns quants exemples de titulars del diari que van requerir un esforç especial a l’hora de traduir-los, per tal de trobar el gir més idiomàtic.
| “Comandante, mas madera” “Comandant, més llenya al foc” |
“Oro en popa a toda vela para Marina” “Veles e vents d’or per Marina” |
| “Hogar, pequeño hogar” “Passi, que veurà el piset” |
“Desbordado” “Sense aturador” |
| “La hora es lo de menos” “L’hora rai” |
“Una revolución con mucha miga” “Una revolució per sucar-hi pa” |
Aquesta edició en català de La Vanguardia també ha dut a terme la tasca de crear llenguatge amb la voluntat d’evitar manlleus. I és que el llenguatge periodístic es caracteritza per estar en evolució constant i per ser la porta d’entrada de molts neologismes. Això fa que cada setmana la redacció discuteixi noves propostes i nous termes. Alguns dels exemples que Magí Camps va donar durant el seu parlament són els següents:
perroflautas: rastaflauta
pájara (ciclistes): desinflada
un simpa: un passi-ho bé
salpicadero: tablier
noria: nòria
foodtruck: furgoteca
minijobs: minifeines
El Llibre d’estil de La Vanguardia és un exemple de com n’és d’important fixar uns criteris d’estil i de redacció per a tota institució. Tal com afirmava Teresa Cabré durant la cloenda de l’acte, un llibre d’estil no és ni un diccionari ni una enciclopèdia; un llibre d’estil és una obra que permet que una institució tingui un discurs harmònic, sistemàtic i no aleatori, coses que, en definitiva, són sinònims de qualitat. En aquest sentit, des del Servei de Llengües de la UAO CEU estem treballant perquè el Llibre d’estil de la UAO CEU surti del forn a finals d’aquest curs 2017-2018 i tota la comunitat universitària el pugui començar a consultar a partir del curs que ve.
Podeu trobar el Llibre d’estil de La Vanguardia a la Biblioteca de la UAO CEU.