El passat abril els alumnes de 1r i 2n d’Educació de la Universitat Abat Oliba CEU vam participar d’una nova sessió del seminari “Paraules de Mestre”. En aquest cas va ser la Mireia de Casacuberta, mestre de l’Escola Pia Balmes des de fa vint-i-cinc anys, qui ens va dedicar dues hores del seu temps per a explicar-nos en què consisteix la seva feina.
La visitant es va centrar en tres aspectes, i el primer va ser l’actitud del mestre, la posició que ha de tenir el mestre davant de diferents aspectes de la seva feina. Per començar, ens remarcà que no és el mateix el comportament d’un nen d’Infantil, que s’enganxa al mestre tot el dia, que el d’un de Primària, que ho pregunta tot. En quant al mestre, és importantíssim que quan entri a l’escola tingui una disposició absoluta.
Després va parlar sobre els recursos materials, i va destacar la importància de tenir una biblioteca pròpia, un recull dels contes que més ens agradin i als que recórrer en qualsevol moment. Els contes han de ser macos, tan en els dibuixos com en la lletra, ja que els nens han d’aprendre a apreciar la bellesa. Ja ho deien els grecs: els nens aprenen imitant el model, el paradigma suposa el principal recurs educatiu. Doncs bé, els vint-i-cinc anys d’experiència de la Mireia ens diuen que això no ha canviat en els darrers dos mil·lennis i mig.
Alhora, el mestre ha de tenir cura del llenguatge també, del vocabulari i del registre. Parlar amb nens vol dir parlar amb nens, no amb amics, i s’ha d’adaptar la parla. A més, els nens tenen una capacitat enorme de detectar l’estat de l’altre a través de les paraules, dels gestos, per la qual cosa el mestre ha de ser prudent. El mestre és, molts cops, el model del nen, objecte d’emmirallament. Això implica un cert ordenament per part del mestre, ja que per a ordenar els “calaixets de la ment” del nen i “ordenar i categoritzar el ventall de la informació” és necessari que l’ambient sigui propici, que la classe estigui ordenada. El mestre serà, en aquest aspecte, una barana per al nen, sobretot a Infantil, però també a Primària.
El segon punt va ser la relació del mestre amb les famílies. Això és quelcom bastant complicat, ja que els pares, avui en dia, dificulten molt la relació. Els pares volen veure que el mestre està compromès amb el seu fill, i per això és recomanable començar l’entrevista parlant d’allò positiu del nen. Els nens, generalment, estan excessivament protegits pels pares, i per això el mestre ha de crear forts vincles amb l’alumne, però com a mestre, no vincles de pare i fill.
Finalment, la Mireia ens parlà de la seva professió en concret, com a mestre de suport. Ella és mestra d’educació especial i psicopedagoga, i amb el temps s’ha anat especialitzant en les diferents dificultats que ha anat trobant a l’aula. Ens explicà que no es treballa igual a Infantil que a Primària. A Infantil la seva funció és ajudar al nen i al mestre, treballant dintre de l’aula, on el nen està amb el seus companys, i conta amb aquesta ajuda afegida. A primària, en canvi, es treu al nen de l’aula i treballen apart. Actualment hi ha molts trastorns que influeixen en el procés de formació de la personalitat, com per exemple TEA (Trastorn de l’Aspecte Autista), i per aquest motiu es necessiten cada cop més vetlladors que estiguin amb els nois afectats i els ajudin a fer la feina que el mestre encomana.
Per acabar, la Mireia ens va descriure què composa la seva jornada laboral. El seu dia comença rebent els nois a la porta de l’escola. Aquí els saluda a tots pel seu nom i els mira a cada un d’un mode especial, com necessiten tots. Això és importantíssim, ja que la mirada sobre el nen revela una expectativa, i aquesta, al seu temps, determina on podrà arribar el nen. Si la mirada quan entra a l’aula denota que està creuat i no farà res aquell dia, el nen, efectivament, no farà res. Després comença la seva feina amb els nens. Utilitza material alternatiu que permeti al nen aconseguir els objectius curriculars. Per a això és importantíssim conèixer el nivell maduratiu del nen, ja que molts cops no és que no vulguin fer una determinada feina, sinó que realment no poden fer-la. El procés maduratiu determina en gran mesura el procés d’aprenentatge. La mirada i l’observació, diu la Mireia, permeten detectar en quin moment del procés es troba el nen, rescatar-lo, i tirar-lo cap endavant. Per això és importantíssim el treball en equip, perquè on no arriba la mirada d’un mestre hi arriba la d’un altre.
Per concloure, els alumnes de primer i segon d’Educació volem agrair a la Mireia de Casacuberta el temps que ens ha dedicat i, sobretot, les paraules de mestre que ens ha comunicat. Ha estat molt útil per a nosaltres que una mestra que porta vint-i-cinc anys en l’ofici comparteixi la seva experiència, ja que com es sol dir, “l’experiència és la mare de la ciència”, en aquest cas la “ciència del mestre”.
Lluís Seguí, alumne de 2n. Curs de Educació Primària