La noticia de que Finlandia, líder mundial en educación, suprimía la enseñanza de la escritura y la sustituía por el aprendizaje de la mecanografía ha desatado un vendaval de comentarios…
Este es un link de un portal digital en que se explicaba el proyecto finlandés.
Pero en otros medios se han podido encontrar versiones que pueden servir para atenuar el susto inicial.
Más allá de qué tipo de escritura a mano vea disminuida su presencia en la vida escolar, la clave parece ser el auge imparable de las nuevas tecnologías.
¿Vamos hacia un cambio radical de paradigma escolar?
Sí.
Però és el més normal si veiem que la causa és el canvi de paradigma social. El canvi a l’escola és conseqüència d’aquest.
Les preguntes del periodista de l’ABC tenen resposta en clau d’eficiència de cara al mercat laboral. Això deixa entreveure la funció que se li dóna a l’escola dins la societat. L’escola es converteix en la rampa de llançament a la vida laboral, i això és dolent? Jo crec que sí si aquesta deriva es torna rumb.
Un sistema educatiu no pot prescindir de buscar contínuament l’eficiència en l’aprenentatge, i de preparar als seus alumnes pel món que els espera (evidentment) però no pot deixar de veure l’infant com a alguna cosa més que mà d’obra que cal formar, i com més eficiència, millor.
En l’article de El Confidencial, es presenten dues raons a favor de l’eliminació de la lletra cal•ligràfica:
1-Poc pràctic i poc segur com a mètode d’autentificació.
2-Ja no es prenen notes a mà i la informació es gestiona diferent.
Les paraules d’Enrique Dans no tenen en compte res més que el gust personal i la llunyania del seu àmbit professional amb el món de l’escriptura manual. La raó de com es prenen els apunts a la universitat és conseqüència de com ha canviat el mètode de donar les classes.
Més tard es mostren els arguments a favor que deixen (al meu entendre) despullades les postures “abolicionistes” perquè totes elles tracten sobre el desenvolupament del nen, del creixement ordenat i ferm de la ment.
Podem veure als infants com a adults que necessitaran un títol universitari per accedir al mercat laboral, o veure-hi una persona que necessita créixer per poder ser-ho més, i no trobo en el títol universitari ni en una feina qualificada el factor essencial per a ser-ho.
Que no se li ensenyi la lletra lligada evita que un nen pugui esdevenir adult? No. Prohibir-la té algun objectiu educatiu? Pel que es veu en aquests articles, tampoc; el que és evident és el benefici que té sobre el seu correcte creixement.
Totalment d’acord amb Joan Jorquera. No es pot deixar perdre l’escriptura tradicional, la de tota la vida!