Esport i aprenentatge: mens sana… en cervell sa?

Pel que sembla, aquella sàvia exhortació del poeta romà Juvenal que ens recomanava orar per tenir una ment sana en un cos sa, és ara confirmada empíricament per les investigacions en neuroeducació actuals. En efecte, esforçar-se a nodrir la intel·ligència amb un ampli coneixement que permeti comprendre la realitat i el món on vivim, no es limita tan sols a l’exercici mental i científic, sinó que també té una vinculació especial amb la cura ordenada del cos.

Tots sabem que la pràctica esportiva i l’exercici físic repercuteixen positivament en la nostra salut, atès que milloren el sistema cardiovascular i l’immunitari, redueixen l’obesitat, regulen els nivells de sucres i enforteixen els ossos. A més, l’activitat física assídua millora l’estat d’ànim, cosa que ens fa sentir millor, menys estressats i més motivats a l’hora de fer coses.

El que no tots sabíem és que l’exercici físic i la pràctica esportiva també milloren l’adquisició d’aprenentatges. Així ens ho explica Jesús Guillén en un dels seus capítols del llibre Neuromitos en educación (Plataforma Editorial, 2015). Guillén ens explica que l’activitat física genera uns neurotransmissors, com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que milloren l’estat d’alerta, l’atenció i la motivació, factors fonamentals perquè es produeixi l’aprenentatge. Segons estudis realitzats en aquest camp de la neurociència, l’activitat física resulta extremament important, ja que enforteix les connexions neuronals i millora la nostra capacitat d’aprendre, genera noves neurones a l’hipocamp en qualsevol moment de la vida, i augmenta la vascularització cerebral, de manera que millora el funcionament del cervell.

En l’àmbit educatiu, aquestes descobertes reafirmen la necessitat de mantenir i reforçar la quantitat d’hores dedicades a l’educació física, amb la finalitat de disposar el cos per millorar la ment. A la vegada, s’ha replantejat també la importància dels descansos i de l’activitat a l’aire lliure que afavoreixin l’activitat física voluntària. Un simple passeig per un entorn natural, ens diu Guillén, permet segregar una sèrie de neurotransmissors que recarregaran d’energia circuits cerebrals que intervenen en l’atenció i la memòria i que se saturen com a conseqüència de l’activitat escolar continuada.

En poques paraules, la neurociència ens torna a posar davant d’aquesta admirable unitat de cos i esperit que és l’ésser humà. La formació del mestre no pot obviar els beneficis que s’obtenen amb la cura del cos, ni tampoc que l’educació física també té un paper fonamental en la formació humana.

El Dr. Luis Mariano Bártoli és director d’estudis de l’àrea d’Educació.